FAMILIA.import en la pensió d'aliments.- participació en les despeses extraordinàries. (4000193/18)

Sentència

Magistrats

Jaume Tor Porta Albert Andrés Pereira Vincent Aniére

TSJC.- 0000228/2019 ORIGEN: 4000193/2018 - 00

NIG: 5300542120180001261

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 28 de novembre del 2019

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del Magistrat Sr. Albert Andrés Pereira, que ho és del Tribunal, i els Magistrats Srs. Vincent Anière i Jaume Tor Porta, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- En data 26 d'abril del 2018 la Sra. Carretero va presentar demanda de separació, a tramitar pel procediment abreujat, contra el Sr. Guerrero, en la qual sol·licitava l'adopció de mesures definitives en relació al fill menor Pina.

II.- El Sr. Guerrero contestava la demanda articulada de contrari, interessant l'adopció de les mesures definitives que considerava més adequades.

El Ministeri Fiscal indicava no oposar-se a les pretensions de la demandant sempre i quant els fets que relatava resultessin degudament acreditats en el moment processal oportú.

III.- Practicats els mitjans de prova declarats pertinents i evacuat per les parts intervinents els respectius escrits de conclusions, en data 14-5-2019 requeia Sentència amb la següent part decisòria:

"Estimar substancialment la demanda de separació matrimonial promoguda en data 26 d'abril del 2018 per la Sra. Carretero a l'atenció del Sr. Guerrero i, modificada en el decurs del present procediment; declarar la separació matrimonial dels referits esposos, quedant dispensats del deure de convivència, com també la dissolució del règim econòmic matrimonial.

A l'ensems, escau:

Mantenir la pàtria potestat del fill menor comú conjunta en favor dels progenitors, devent comunicar-se els aspectes més rellevants relacionats en particular amb la seva salut, manteniment i educació.

Establir un règim de guarda i custòdia del menor compartida entre ambdós progenitors, per setmanes alternes, des del dilluns a la sortida de l'escola o activitat extraescolar i, fins el dilluns següent al matí; El tot sense perjudici de que en període lectiu i, entre setmana l'Pina dini a casa del seu pare.

La distribució per meitats de les vacances escolars de la següent manera:

Estiu: La Sra. R tindrà cura del seu fill els primers quinze dies de cada mes en els anys senars, corresponent al Sr.S els segones quinzenes, mentre que en els anys parells l'ordre s'invertirà.

Tots Sants: a defecte d'acord de les parts sobre aquest període s'estableix que el fill menor romandrà amb la Sra. R els anys parells i, el Sr.S els anys senars.

Nadal: el fill romandrà amb el Sr.S des del dia 23 de desembre o, de la data d'inici de les vacances escolars i, fins el dia 30 de desembre, mentre que la Sra. R gaudirà de la companyia del menor entre el 31 de desembre, al migdia, i fins el dia 7 de gener de l'any següent o, aquell altre dia en que acabin les vacances escolars. Els anys senars es realitzarà aquesta distribució, mentre que els anys parells serà la Sra. R qui gaudirà del seu fill durant el primer període de vacances de Nadal.

Carnaval: a defecte d'acord sobre aquest període el fill romandrà amb el Sr.S els anys parells i, els anys senars amb la Sra. R. o Setmana Santa: el menor romandrà la meitat del temps amb cada progenitor, corresponent la primera part de les vacances a la Sra. R, els anys senars, i la segona meitat al Sr.S. Aquest ordre s'invertirà els anys parells.

Maig: en el supòsit de que hi hagi un període de vacances escolars abans de la finalització del curs escolar, aquest serà distribuït per meitats, corresponent la primera meitat a la Sra. R, els anys senars, i al Sr.S els anys parells.

Establir una pensió alimentària a càrrec del pare de 200 EUR, que haurà de satisfer al compte corrent que la mare indiqui, dins els 10 primers dies de cada mes, actualitzable anyalment d'acord amb l'IPC i disposar el pagament en la proporció del 70% de les despeses extraordinàries a càrrec del pare i, del 30% a càrrec de la mare.

Quedant ben entès que qualsevol incidència significativa sobre l'estat del menor s'haurà de comunicar a aquesta Batllia".

IV.- Contra la Resolució esmentada, el Sr. Guerrero formula recurs d'apel·lació presentant en data 16-9-2019, escrit de conclusions en mèrits del qual interessava es dictés Sentència revocant la d'instància en el sentit de fixar la pensió d'aliments al seu càrrec en la suma de 150.- EUR així con una participació d'ambdós progenitors en les despeses extraordinàries que el correcte desenvolupament del fill menor pogués exigir a alçada del 50% cadascun.

V.- El Ministeri Fiscal i la Sra. Carretero s'han oposat al recurs d'apel·lació articulat interessant la íntegre confirmació de la decisió adoptada.

Ha actuat com a magistrat ponent el Sr. Jaume Tor Porta.

FONAMENTS DE DRET

I.- L'objecte inicial del present procediment consistia en fixar les mesures definitives subsegüents al trencament de la convivència entre esposos, especialment les relatives al fill menor Pina (16 anys d'edat).

La Sentència dictada per l'òrgan d'instància disposa la separació matrimonial dels litigants i la dissolució del règim econòmic matrimonial. Quant a les mesures definitives relatives al menor estableix la pàtria potestat conjunta i la guarda i custòdia compartida per setmanes alternes entre els progenitors. Estableix el repartiment de la guarda del menor en els períodes de vacances escolars i finalment fixa a càrrec del pare una pensió d'aliments a alçada de 200.- EUR mensuals a satisfer dins dels 10 primers dies de cada mes, revisable en funció de les variacions de l'IPC i una contribució a les despeses extraordinàries a càrrec del 70%.

I és contra els pronunciaments de caire econòmic adoptats, que el Sr. Guerrero articula recurs d'apel·lació amb fonament als greuges següents.

II.- En primer lloc sustenta que l'import de la pensió d'aliments fixat era excessiu. En aquest sentit recorda que el menor dinava cada dia al domicili del pare i que era també el pare qui assumia en exclusiva les despeses mensuals de l'activitat de petits cantors que realitzava. Afegia que havia acreditat que vivia sol i que en canvi la mare residia amb la seva parella sentimental de manera que les despeses que la mateixa podia mantenir eren inferiors. Considera per tant que la pensió d'aliments havia de ser reduïda fins la quantitat de 150.- EUR.

D'altra part discrepa també de la participació que es fixava al seu càrrec en les despeses extraordinàries del menor. Refereix que els ingressos de la mare es situaven aproximadament en 1.100.- EUR mensuals i que malgrat aquesta quantitat pogués ser fluctuant, aquesta característica també concorria en relació als ingressos propis de manera que en definitiva, la seva capacitat econòmica resultava equivalent a la mare. En conseqüència considerava desproporcionada la participació que al seu càrrec s'havia establert, considerant que aquesta s'havia de situar en el 50% per cada progenitor, especialment quan era el pare qui assumia l'assegurança complementària salut del menor i que el mateix satisfeia les quotes d'un préstec.

III.- En relació al primer motiu del recurs, resulta doctrina consolidada d'aquesta Sala (vegi's en aquest sentit el nostre recent Aute de 31-10-2019, rotlle TSJC-193/2019 entre molts altres) que:

"La pensió d'aliments és el deure imposat al progenitor no custodi d'assegurar la subsistència dels fills, amb els quals no conviu. Jurídicament hi ha una part creditora (el fill) que es diu alimentista, que té el dret a exigir i rebre els aliments, i una altra deutora (alimentant), que té el deure legal i moral de prestar- los. Des d'una perspectiva qualitativa, hem pogut precisar que "els aliments han d'incloure tot allò relatiu a l'assistència mèdica, l'habitatge, la roba, la previsió, l'educació i la formació del menor, fins i tot dins d'aquests darrers conceptes les activitats esportives o de lleure, tota vegada que les mateixes són no solament necessàries per l'adequada formació del menor, sinó també pel seu correcte desenvolupament personal" (Sentència TSJC- 126/06) o de manera temporalment més propera "els aliments inclouen la despesa d'habitatge, i, per tant, la proporció del lloguer mensual, així com la part corresponent als subministres de llum, aigua, gas i telèfon. A aquests extrems s'ha d'afegir les despeses d'alimentació en sentit estricte, així com les de vestimenta, formació, educació i previsió, a la vegada que les d'oci o lleure" (Aute de 30-6-2014, TSJC-057/14).

Aquesta Sala ha posat de relleu en reiterades ocasionades que la pensió d'aliments es fixa en funció de les possibilitats econòmiques de l'alimentant i les necessitats de l'alimentista i que aquests dos paràmetres han de ser ponderats pel Tribunal en atenció al criteri de la proporcionalitat i de factors complementaris que també han de ser atesos (nivell social en que l'alimentista s'ha pogut desenvolupar, l'existència o no d'altres càrregues familiars, etc...), sense però que es pugui perdre de perspectiva que a l'hora de fixar-la s'ha de permetre a l'alimentant que pugui disposar dels ingressos suficients per cobrir aquelles despeses indispensables per al seu manteniment, habitació, vestit, assistència mèdica, educació, i atendre les necessitats ordinàries de la vida amb dignitat".

Pel que es refereix a l'establiment d'una pensió d'aliments quan la modalitat de custòdia d'un menor resulta compartida entre progenitors, hem tingut l'oportunitat d'indicar (Aute de 31-10-2019, TSJC-182/2019) "En aquest sistema, cada progenitor ha d'assumir en exclusiva, la totalitat de les despeses ordinàries que puguin sorgir en els períodes en que els menors es troben en la seva companyia, integrant-se dins d'aquestes les despeses d'alimentació, d'habitatge i despeses associades amb aquest en la part corresponent, higiene (···), i la resta de les despeses han de ser assumides per meitats estrictes entre els progenitors. En conseqüència hem precisat: "quan s'estableix una guarda i custòdia compartida no es condemna, en principi, a cap dels progenitors a abonar a l'altre una pensió d'aliments per atendre les despeses ordinàries dels fills comuns, a menys que es provi l'existència d'una desproporció evident entre els ingressos que percep cada un d'ells, com destaca, entre altres, la sentència d'aquesta Sala de data 31 de juliol del 2012, citada per la resolució objecte el present recurs, atès que cada un d'ells conviu amb els menors de manera igualitària, en aquest cas per setmanes alternes, de tal manera que ja es fa càrrec d'aquestes despeses mentre els té en la seva companyia" (TSJC-126/18 de data 24-07-2018). També hem recordat que "L'establiment d'una pensió d'aliments en un sistema de custòdia compartida, pretén assegurar que els menors puguin mantenir un estatus de vida familiar anàleg amb independència del progenitor amb qui puguin trobar-se. En aquesta eventualitat el progenitor en millor posició econòmica ha de col·laborar amb l'altre per tal de que aquest darrer pugui assegurar-ho, el tot en benefici dels fills menors" (Sentència de 26-9- 2018, rotlle TSJC-68/18 a la qual ja es remet la Sentència de 19-12-2018 rotlle TSJC- 277/2018).

Traslladant les anteriors precisions al supòsit que ara examinem resulta de l'extracte de punts de jubilació de la Sra. Carretero, que de les diferents activitats laborals que desenvolupa simultàniament (fins a quatre) percep una retribució mensual global bruta que, si bé varia d'un mes a un altre, es situa en uns 1.240.- EUR mensuals (folis 68 i ss). Pel que respecta al pare, el mateix treballa per compte de dues empreses, percebent una suma global d'uns 2.700.- EUR bruts mensuals aproximadament (foli 57).

Pel que es refereix a l'apartat de les despeses, el pare defensa que la Sra. RS M conviuria amb la seva nova parella sentimental de manera que les despeses que relatava serien en realitat compartides i en canvi, ell assumia en exclusiva les pròpies i que el menor dinava cada dia al seu domicili. Aquestes indicacions però, han de ser matisades. En efecte, si bé és cert que el menor dina cada dia al domicili patern, el mateix en la seva exploració (foli 51) precisava que la setmana en que estava amb la mare, aquesta li donava un "tupper", de tal manera que si bé és cert que l'àpat intervenia al domicili patern, aquest fet no li suposa una despesa.

Quant a la situació personal de la mare, malgrat la mateixa pugui haver iniciat una nova relació sentimental amb un tercer, s'observa com el seu extracte de compte bancari continua reflexant que satisfà en exclusiva les despeses de lloguer (525.- EUR) i altres despeses de naturalesa personal. La Sra. R també ha justificat que la seva parella sentimental viu en un pis propietat de la mare d'aquest (foli 89) i per tant no resideix de manera permanent amb ella.

En aquesta eventualitat, s'ha de considerar que continua existint una desproporció flagrant entre les capacitats econòmiques respectives dels progenitors que justifiquen no tant sols de l'establiment d'una pensió d'aliments a càrrec del pare sinó que l'import en que aquest s'ha fixat per la jutjadora a quo sigui ajustat a les circumstàncies concurrents.

El primer motiu del recurs ha per tant de ser rebutjat.

IV.- Quant al segon motiu del recurs tampoc els arguments de la part recurrent podran prosperar.

En efecte, el percentatge en que s'ha fixat la seva participació en les despeses extraordinàries resulta estrictament proporcional als ingressos globals d'ambdós progenitors.

Quant a les despeses que en aquesta alçada sosté assumiria (es tracta de l'amortització d'un préstec, del cost de l'activitat de cant realitzada pel menor i del cost de la complementària salut), el seu import global resulta inferior a 200.- EUR i en conseqüència no invalida la conclusió assolida per la jutjadora "a quo".

En conseqüència també aquest motiu del recurs ha de ser rebutjat.

V.- Atesa la naturalesa del procediment no es fa expressa imposició de costes sorgides en aquesta alçada de conformitat amb la facultat que atorga als Tribunals el capítol X de la Novel·la 82. En efecte, encara que l'objecte del recurs es centrés en qüestions econòmiques, no pot perdre's de perspectiva que el que es discutia era la seva quantificació en seu de mesures definitives, no podent per tant apreciar-se cap mena de temeritat o mala fe en el recurs plantejat pel Sr.S MOREIRA.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat pel Sr. Guerrero contra la Sentència dictada el 14-5-2019 que confirmem íntegrament.

I sense fer pronunciament en relació a les costes ocasionades en aquesta alçada.

Aquesta resolució és ferma i executiva.

Així per aquesta nostra resolució, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.-