Modificació mesures paternofilials - Criteris per a fixar pensió d'aliments (TSJC-204/2015)

Sentència

Magistrats

Joan Manel Abril Campoy Carles Cruz Moratones Vincent Aniére

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000204/2015 ORIGEN: 5000838/2014

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, 26 de novembre del 2015

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i els Magistrats

M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sr. Carles Cruz Moratones, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- La Sra. Serra va interposar demanda, de data 25-07-2014,envers el Sr. Araujo, en virtut de la que sol·licitava la modificació de mesures paterno-filials i que es fixés a càrrec del defenent una pensió d'aliments per a la filla menor de 500 euros i la satisfacció de les despeses extraordinàries, amb imposició de les costes processals.

En data 21-11-2014 la part defenent va oposar-se a la demanda.

II.- L'Hble. Batlle va dictar sentència, de data 16-03-2015, amb la següent part decisòria: "D E C I D E I X:

PRIMER.- Estimar parcialment la demanda de modificació mesures paterno-filials promoguda per la Sra. Sainz, en data 18 de juny de 2014 contra el Sr. Sarabia.

SEGON.- Establir l'import de la pensió d'aliments a satisfer per part del Sr. Sarabia, i a favor de Toll Toll, en 300EUR mensuals els quals s'hauran de fer efectius entre els dies 1 i 5 de cada més en el número de compte que determini l'agent.

TERCER.- No efectuar un especial pronunciament respecte a les costes processals".

III.- La part defenent ha interposat recurs contra la sentència d'instància i, en data de registre 2-07-2015, ha articulat escrit de conclusions, en virtut del qual i en mèrits dels arguments continguts en el mateix, sol·licita la revocació de la resolució dictada a la instància.

Per el contrari, la part recorreguda, per escrit de contesta a les conclusions, de data 23-7-2015, sol·licita la desestimació del recurs amb imposició de les costes processals a la part recurrent. Així mateix, el Ministeri Fiscal, per escrit de 13-07-2015, va demanar també la confirmació de la sentència dictada.

IV.- Per Aute d'aquesta Sala, de data 10-09-2015, es va decidir no donar lloc a la petició de prova efectuada per la part recorreguda.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy.

FONAMENTS DE DRET

I.- L'únic motiu o greuge el centra el recurrent en qüestionar el quantum de la pensió d'aliments establerta a la instància. Entén que ha restat acreditada la seva precària situació econòmica i que les necessitats de la filla menor no s'han provat, de manera que només li resten 200 euros al mes per a cobrir les seves necessitats.

II.- Esdevé doctrina reiterada d'aquest Tribunal Superior que el quantum de la pensió d'aliments s'ha de fixar en atenció a dos paràmetres que han de guardar la proporcionalitat necessària, com són, les possibilitats econòmiques de l'alimentant i les necessitats de l'alimentista (cfr. SSTSJA de 28-2 i 27-5-2014).

En el cas que ens ocupa, la sentència assenyala, com així resulta de les proves practicades a les actuacions, que la menor sembla que resideix a Portugal, on el cost de la vida és menor que a les Valls d'Andorra, no estudia i que si bé està en edat laboral no consta que treballi. Tampoc s'han acreditat necessitats especials de la menor ni que porti a terme activitats de lleure o extraescolars en els darrers anys. En conseqüència amb aquestes dades, s'han de fixar les necessitats de la menor en un mínim de 600 euros mensuals, per a cobrir les seves necessitats d'alimentació en sentit estricte, habitatge, roba, previsió sanitària i activitats de lleure i oci.

Quant a les possibilitats econòmiques de la part recurrent, aquest percep un salari net d'uns 1000 euros, com ell mateix refereix en la sol·licitud del benefici de justícia gratuïta, sense adir una suma de 1000 euros més que percep als mesos de desembre, segons ressurt dels extractes de punts de vellesa de la CASS (folis 32 i ss). Si bé a aquests ingressos, se li han de restar aquells necessaris per a cobrir les despeses d'habitatge (360 euros) i les necessitats d'alimentació, roba i subministres, que es poden xifrar entre els 250 i els 300 euros mensuals, com fa el jutjador a quo, no procedeix, en canvi, deduir les despeses d'un préstec d'un import de 100 euros mensuals, atès que el dret d'aliments esdevé preferent a l'abonament del mateix. Aleshores, li resten, sense prorratejar els ingressos de 1000 euros anuals al desembre, al recurrent un romanent que se situa entre els 340 i els 390 euros, de manera que, atès el caire preferent i privilegiat de l'obligació d'aliments, s'ha de confirmar el quantum establert per la sentència recorreguda.

III.- Quant a les costes processals, no s'aprecia la temeritat referida per la part recorreguda en el seu escrit de contesta a les conclusions, sinó que els seus greuges es poden incardinar dins del legítim exercici del dret de defensa, i atesa l'especial natura dels interessos en conflicte, no s'escau efectuar imposició de les costes processals d'aquesta alçada.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs interposat pel Sr. Sarabia contra la sentència, de data 16-03-2015, dictada per l'Hble. Batlle i confirmar íntegrament la seva part decisòria. No procedeix efectuar imposició de les costes processals d'aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.