Nul.litat contracte préstec i minoria d'edat (184/12)

Sentència

Magistrats

Pere Pastor Vilanova Joan Manel Abril Campoy Jean Louis Vuillemin

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC-184/12

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 17 de desembre de 2012.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- En les actuacions del procediment abreujat núm. B-0023-3/2010, instades per la Sra. Pulido contra els Srs. Morales i Mercader, en data 11 de gener de 2012, l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle va dictar Sentència, la part dispositiva de la qual va decidir: "que estimant íntegrament la demanda principal formulada per la Sra. Pulido contra els Srs. Morales i Mercader, ha de condemnar i condemna solidàriament als darrers a pagar a la primera la suma global de dos mil nou-cents seixanta- tres euros amb cinquanta-tres cèntims (2.963,53.- EUROS), més els interessos legals sol·licitats en l'escrit de demanda, imposant tanmateix als defenents les costes processals causades en aquesta instància així com els honoraris de procurador de l'agent de conformitat amb la fonamentació jurídica de la present resolució".

II.- La Sra. Mercader ha interposat recurs d'apel·lació contra aquesta resolució.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova.

FONAMENTS DE DRET

I.- La Sra. Mercader s'alça contra la sentència de la instància pels motius següents: no havia comparegut al tràmit de contesta, tota vegada que només feia un dia que se li havia designat un lletrada d'ofici i no havia tingut la possibilitat d'entrevistar-se amb ella; havia comparegut posteriorment, proposant proves i evacuant dos escrits de conclusions; s'havia vulnerat el seu dret a la jurisdicció; el contracte de préstec va ser signat durant la seva minoria d'edat i, per tant, era nul de ple dret i no produïa efectes; la nul·litat d'un contracte, derivada de la manca de consentiment, havia de ser declarada d'ofici pel Tribunal; subsidiàriament, la condemna a satisfer l'import de 2.963,53 EUR no podia ser solidària perquè va estar el Sr. O. qui va sol·licitar el préstec i va fer ús dels diners; les costes judicials de primera i segona instància havien de ser a càrrec del Sr. O.

II.- L'Hble. Batlle ha condemnat els Srs. Morales i Mercader a satisfer solidàriament a la Sra. Pulido l'import de 2.963,53 EUR, més interessos legals i costes judicials. La condemna es fomenta en el fet que la Sra. Pulido ha hagut d'abonar l'esmentada quantitat a l'entitat bancària a "X" en la seva qualitat d'avaladora del préstec concedit en el seu moment per l'entitat bancària "X SA" en favor dels Srs. Morales i Mercader. La part apel·lant, Sra. Mercader, s'alça contra la resolució de primera instància. El recurs es fonamenta sintèticament en els motius següents: 1) el Tribunal a quo havia vulnerat el seu dret a la jurisdicció perquè no havia tingut l'oportunitat de presentar contesta; 2) el contracte de préstec del 6 d'octubre de 2008 era nul de ple dret, doncs va ser atorgat durant la seva minoria d'edat; 3) subsidiàriament, no procedia la seva condemna puix el préstec era en benefici exclusiu del Sr. O.

A resultes de la citació a judici de la Sra. Mercader, la interessada va comparèixer a la Batllia el dia 9 d'abril de 2010 (foli 37). En aquell moment, va ser convocada pel 5 de maig de 2010 per celebrar el tràmit de demanda (foli 37). La recurrent es va presentar a la cúria el dia previst, se li va lliurar l'escrit de demanda de la Sra. Pulido, com també citar pel 19 de maig següent per presentar contesta (foli 72). Paral·lelament, la Sra. Mercader va formular sol·licitud de benefici de justícia gratuïta l'11 de maig de 2010 per defensar-se en el marc de la causa instada per la Sra. Pulido. La situació d'insolvència de la Sra. Mercader va ser reconeguda per Aute del 18 de maig de 2010, comunicat l'endemà. Sabedor d'aquesta circumstància, l'Hble. Batlle encarregat de l'expedient contenciós va resoldre, per Providència del 18 de maig de 2010 (comunicada el dia 19 de maig, foli 80), ajornar el tràmit de contesta fins el dia 26 de maig de 2010 (foli 78). Per raons que es desconeixen, l'apel·lant no va presentar-se el dia previst per contestar, perdent el tràmit i essent declarada en rebel·lia (foli 89). Posteriorment, la Sra. Mercader va proposar proves i evacuar un escrit de conclusions i un altre de conclusions complementàries. Consta també a les actuacions que el Col·legi d'advocats d'Andorra va designar la lletrada Sra. Sanç per defensar els interessos de la recurrent el dia 19 de maig de 2010 (foli 113). En l'escrit de conclusions de primera instància, la lletrada de la recurrent (Sra. ENTITY_8) referia que la Sra. U. no va assistir al tràmit de contesta perquè "fins el dia anterior a aquest, no va saber l'advocada que li havia estat designada en benefici de justícia gratuïta i, donat que treballava, no va poder-la contactar fins al dia posterior al tràmit de contesta" (foli 158).

Força és de constatar que aquest relat no queda suficientment acreditat. En efecte, si resulta que l'Aute declaratiu de la situació d'insolvència es va notificar a la interessada el 19 de maig de 2010 i que aquell mateix dia el Col·legi d'advocats d'Andorra designava una advocada per defensar-la, això significa que la Sra. U. va acudir, molt probablement, a les dependències del Col·legi el 19 de maig de 2010 per demanar auxili jurídic. Malgrat no es sap quan el Col·legi va donar la notícia corresponent a la Sra. U., no obsta que li pertocava efectuar el seguiment necessari per defensar els seus interessos. En el supòsit -no demostrat- de demora del Col·legi, la Sra. U. ho havia de posar en coneixement de la Batllia i, com a mínim, presentar-se el dia 26 de maig de 2010 als efectes d'obtenir un nou aplaçament. Força és de constatar que l'actuació de la Sra. U. no va ser prou diligent en aquest sentit, cosa que va conduir a la pèrdua del tràmit de contesta. Però a més, res impedia sol·licitar la nul·litat de les actuacions desprès de tenir coneixement de la hipotètica vulneració del seu dret a la defensa, cosa tampoc es va fer. Per tot l'exposat, aquesta Sala considera que no hi ha hagut obstrucció en el dret que assisteix a la Sra. U., sinó una carència per part seva que hi ha contribuït en gran mesura.

Evacuada aquesta qüestió, la recurrent reclama la nul·litat del contracte del 6 d'octubre de 2008. Aquesta qüestió no pot ser examinada, en primer lloc perquè no va ser formulada en el tràmit d'al·legacions i, en segon lloc, per la falta de reunió en el procés de tots els contractants. Efectivament, el contracte de préstec va ser celebrat entre els Srs. Morales i Mercader per una banda i, per altra, la societat "X. SA" (folis 47-50). La societat "X. SA" no ha estat mai escoltada i, per conseqüent, no es pot adoptar una decisió que l'afecta directament sense la seva audiència.

Endemés i només a títol complementari per donar plena satisfacció als greuges de la Sra. U., cal posar de relleu que els contractes celebrats pels menors no són automàticament nuls, car la limitació en la seva capacitat d'obrar sofreix gradacions en funció de l'edat, doncs és obvi que la maduresa mental i la consciència dels actes jurídics no és la mateixa entre els infants, els adolescents o els joves adults (I 3, 19, 10), com també dins de cadascuna d'aquelles fases de la minoria. Per tant, cal distingir entre els contractes que celebren els infants que no poden mai prestar el seu consentiment, els quals són radicalment nuls, i aquells que atorguen menors que, per raó de la seva edat i biografia, estan en condicions de formar-se un judici propi i només són anul·lables eventualment.

La Sra. Mercader va signar el contracte de préstec quan només li faltaven 20 dies per assolir la majoria d'edat i la plena capacitat d'obrar. El préstec estava destinat a satisfer les despeses necessàries per viure amb la seva parella d'aleshores (Sr. O.) en un pis de lloguer segons els litigants (resposta 2, folis 140, 143 i 145). Tanmateix, es desprèn de l'expedient de sol·licitud de justícia gratuïta, que la Sra. U. treballa des del mes de novembre de 2006, és a dir des dels 16 anys. Per tant, ateses les circumstàncies del cas, la Sra. U. havia d'entendre mínimament els deures que assumia en contractar el préstec, de manera que només podria perseguir l'anul·lació del contracte i no la seva nul·litat, quina primera possibilitat no pot ser mai declarada d'ofici per un Tribunal.

Per acabar, no es pot prendre en consideració l'argument subsidiari, avançat per l'apel·lant, relatiu a obtenir la seva absolució per raó de la manca d'utilització dels diners prestats. En efecte, ni el greuge ha estat objecte de contradicció, ni la Sra. M. ha pogut produir prova en ordre a oposar-s'hi. A més, ja hem dit que el préstec era destinat a la vivenda de lloguer que van compartir temporalment els Srs. Morales i Mercader. Per acabar, les relacions internes entre els deutors principals (Srs. Morales i ENTITY_6) tampoc serien oposables a la fiadora.

Per tot l'exposat, s'imposa desestimar el recurs d'apel·lació formulat per la Sra. Mercader.

III.- La desestimació del recurs condueix a la condemna de la recurrent a satisfer les costes judicial d'aquesta alçada (arg. Codi 7, 51, 5)

Decisio

Vistos la legislació vigent i els usos i costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs d'apel·lació formulat per la Sra. ENTITY_6; CONFIRMAR la sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle del dia 11 de gener de 2012; condemnar la recurrent a satisfer les costes judicials d'aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.