CASS. Pensió d'invalidesa de segona categoria ( 50% salari mitjà) (0057/10)

Sentència

Magistrats

Bernard Plagnet Albert Andrés Pereira Lluís Saura Lluivia

Núm. de Protocol: SS-006-3/08 TSA: 028/10

S E N T È N C I A NÚM. 57-2010

PARTS:

Apel·lant: CASS

Representant: Villalba

Advocat: Vélez

Apel·lada: Querol

Representant: en nom propi

Advocat : Agullo

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President : : M.I. Sr. LLUIS SAURA LLUVIA

Magistrats: M.I. Sr. Bernard Plagnet

M.I. Sr. Albert Andrés Pereira

A la vila d'Andorra la Vella, el 22 de setembre de 2010

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número SS-006-3/08.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Bernard Plagnet el qual expressa el parer del Tribunal.

A N T E C E D E N T S D E F E T

1.- La Sra. Querol va interposar recurs contra la resolució de la CASS de data 19 de desembre del 2007, confirmant en alçada la decisió del 25 d'octubre del 2007, sol·licitant la seva anul·lació i reconeixent a la demandant el dret a percebre una pensió d'invalidesa del Grup 2.

2.- En la sentencia del 12 de febrer del 2010, el Tribunal de Batlles ha estimat la demanda formulada per la Sra. Querol.

3.- En el seu escrit d'apel·lació de data 6 d'abril del 2010, la CASS manifesta principalment que:

-les conclusions de la sentencia recorreguda s'han basat en un dictamen pericial buit d'objectivitat i basat exclusivament en percepcions subjectives del perit emissor del mateix,

-demana una segona prova pericial.

La CASS ha confirmat els seus arguments en el seu escrit de conclusions de data 18 de maig del 2010 i precisa, « si una persona amb només 46 anys ha de ser declarada absolutament invalida per a tota classe de treball, caldrà tenir ben provada aquesta circumstancia de fet ».

4.- En la seva contesta de data 26 d'abril del 2010, la Sra. Querol manifesta principalment que:

-El peritatge emès pel Dr. Sancho es troba degudament fonamentat i coincideix amb el parer d'altres especialistes de conegut prestigi al Principat d'Andorra;

-no existeix cap motiu per tal que la pericial psiquiàtrica es torni a practicar.

La Sra. Querol ha confirmat els seus arguments en el seu escrit de conclusions de data 14 de maig del 2010 i demana la imposició de les costes processals a la CASS.

5.- Trameses les actuacions a aquesta Sala, s'ha designat el magistrat ponent i han quedat vistes les actuacions per a deliberar i decidir.

F O N A M E N T S D E D R E T

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- La practica d'una nova prova en segona instància és excepcional i en aquest assumpte no és necessària per a la resolució del litigi.

Per tant, la demanda presentada per la CASS s'ha de rebutjar en aquest punt.

Tercer.- Per una resolució de data 25 d'octubre del 2007 (veure foli 11), confirmada per resolució de data 20 de desembre del 2007 (veure foli 19), la CASS acorda a l'assegurada una pensió d'invalidesa per malaltia del Grup 1, « en considerar mèdicament que la vostra incapacitat us permet d'exercir alguna activitat laboral ».

El litigi es basa en el punt que: la demandant pretén trobar-se en la incapacitat d'exercir una activitat laboral i sol·licita l'atorgament d'una pensió d'invalidesa per malaltia del Grup 2.

La situació de la Sra. Querol ha donat lloc a varies decisions de justícia i principalment, una sentencia d'aquesta Sala de data 19 d'abril de 2007 (sentencia num. 20-2007, foli 35), que havia jutjat que la Sra. ENTITY_7«s'ha de mantenir en situació de baixa laboral », per raó de les afeccions psiquiàtriques que pateix. La mateixa sentencia recordava que la CASS podria seguir un control de la seva evolució mèdica. Desprès d'aquests nous controls, es van prendre les resolucions mencionades més amunt i que són l'objecte del present litigi.

Aquestes resolucions es van prendre desprès de diversos informes mèdics:

En un informe de data 5 d'octubre del 2007, el Dr. Macias Metge Psiquiatre de la CASS conclou: « No presenta un trastorn sever que la incapaciti pel desenvolupament d'una activitat laboral » (veure foli 83).

El mateix metge conclou en un informe complementari de data 14 de desembre de 2007: « En conclusió la pacient Querol, té les funcions superiors conservades, té un trastorn psiquiàtric no greu i per tant està capacitada per desenvolupar, des d'aquest punt de vista, alguna activitat laboral »

Aquestes conclusions han estat confirmades en un altre informe mèdic del Metge assessor de la CASS, de data 17 de desembre de 2007.

El problema essencial consisteix en l'apreciació de les conseqüències de les afeccions de naturalesa psiquiàtrica que pateix la interessada. També s'ha indicat més amunt que els metges de la CASS consideren que aquestes afeccions no l'impedeixen de tenir una activitat laboral.

Durant la primera instància, el Batlle ha designat, un primer perit, el Dr. Sancho qui ha remarcat les dificultats d'apreciació d'aquestes afeccions. Podem citar, per exemple, els passos següents de l'informe de data 30 d'abril del 2008: « Com ja hem senyalat, la personalitat histriònica es una personalitat que demana contínuament l'atenció de qualsevol persona que es trobi al seu entorn i sense entendre que no comprenguin tot allò que a ella li passa « (veure foli 119).... »; « Aquests trastorns psiquiàtrics, produeixen en la pacient un malestar significatiu i un deteriorament de la seva activitat tant domestica com laboral produint com a mínim un important augment de l'absentisme laboral derivat de les manifestacions somàtiques de la patologia psiquiàtrica » (veure foli 120).

Tenint en compte aquestes conclusions, el Batlle ha demanat una nova pericial realitzada per un metge especialista en psiquiatria ( veure foli 146, la carta del Batlle de data 18 de febrer del 2009).

En el seu informe de data 27 de juliol de 2009, el perit, el Dr. Sanz, estima que la pacient pateix 2 patologies: « trastorn histriònic de la personalitat » i « trastorn de somatització » (veure foli 153). El Dr. Sanz remarca que el metge de la CASS, el Dr. Macias (veure mes amunt) « la diagnostica únicament de persona histriònica però no te en compte la seva greu simptomatologia somatoforme, que està profusament reflexada en els nombrosos informes que relaten les seves continues i persistents molèsties físiques des de fa més de 13 anys » (veure foli 154). Aquest perit conclou:

« No la veig capaç de poder desenvolupar cap tipus d'activitat laboral a causa de la patologia psiquiàtrica greu que pateix, ja referida. Sempre estaria de baixa, anant al metge, queixant-se de molèsties continues i no podria mantenir uns mínims de continuïtat, especialment per la seva tendència persistent i perllongada a somatitzar. Si sols patis fibromialgia, potser encara podria fer alguna activitat adaptada, però la patologia psiquiàtrica que pateix és per si sola, a la meva manera de entendre, altament invalidant » (veure foli 154).

Quart .- Convé per tant resoldre el present litigi tenint en compte el conjunt d'elements que figuren en l'expedient.

En primer lloc, cal recordar que, segons una jurisprudència constant d'aquesta Sala, per a la classificació entre grups d'invalidesa, l'exercici d'una activitat laboral s'ha d'interpretar com la possibilitat d'exercir una activitat professional de manera regular. Es tracta per tant, d'apreciar si la interessada pot, no solament exercir puntualment activitats sinó que les pot exercir de manera regular.

En segon lloc, cal remarcar, que la Sra. Querol ha tingut llargs períodes d'atur de treball durant aquests últims anys (veure folis 98 i 99). Aquesta constatació objectiva confirma la valoració dels perits nomenats pel Batlle, on les conclusions s'han citat més amunt: « Aquests trastorns psiquiàtrics, produeixen en la pacient un malestar significatiu i un deteriorament de la seva activitat tant domestica com laboral produint com a mínim un important augment de l'absentisme laboral derivat de les manifestacions somàtiques de la patologia psiquiàtrica » (veure foli 120);

« Sempre estaria de baixa, anant al metge, queixant-se de molèsties continues i no podria mantenir uns mínims de continuïtat, » (veure foli 154).

Per tant, les conclusions dels perits no es basen únicament sobre impressions subjectives però si es confirmen les constatacions objectives, és a dir l'absència de continuïtat en l'exercici de les activitat professionals de la Sra. Querol.

Per tant, podem concloure que, tenint en compte aquestes patologies psiquiàtriques, la Sra. Querol no es troba en la mesura d'exercir una activitat professional regular i per consegüent, es pot beneficiar d'una pensió d'invalidesa del grup 2.

Cinquè.- No s'aprecien circumstancies determinants d'una especial condemna al pagament de les despeses d'aquesta segona instància.

D E C I S I Ó

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:

Primer: Desestimar el recurs d'apel·lació presentat per la CASS

Segon: Confirmar la sentencia recorreguda i declarar que la resolució de la CASS de data 19 de desembre del 2007, confirmant en alçada la decisió del 25 d'octubre del 2007, no és ajustada a dret i als fins que legitimen l'activitat administrativa i en conseqüència anul·lar-les tot i reconeixent el dret de la demandant a ser beneficiaria d'una pensió d'invalidesa malaltia del Grup II amb efectes a comptar del dia 1 de novembre de 2007.

Tercer: De no efectuar cap condemna en costes. Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.