Resistència greu als agents de l'autoritat, embriaguesa pública causant escandol, lesions doloses

Sentència

Magistrats

Marie Conte

SENTÈNCIA 09-05 DE 22 DE MARÇ DE 2005

Ponent M.I.: Sra. Marie Conte

ANTECEDENTS DE FET

I.-RESULTANT: Que el Tribunal de Corts va dictar sentència de data 11-10-04 en la causa TC 262-2/02 amb la següent part dispositiva: "FALLEM: que hem de condemnar i condemnem Amorós com a responsable penalment en concepte d'autor del delicte major de resistència greu als Agents de l'Autoritat, del delicte menor d'injúries als Agents de l'Autoritat i de les contravencions penals d'embriaguesa pública causant escàndol i de lesions doloses amb la concurrència de la circumstància modificadora de la responsabilitat penal agreujant de reincidència a la pena d'un any de presó condicional qualificada a abonar la responsabilitat civil, i multa de 900 euros, així com al pagament de les despeses processals causades.

En concepte de responsabilitat civil, condemnem l'acusat a abonar a l'Agent de Policia núm. 253 les quantitats de 1.500 Euros en concepte de pretium doloris, 600 Euros en concepte de perjudici de lleure més la suma que es fixi en període d'execució de sentència en concepte de despeses mèdiques que hauran de ser reclamades i justificades en el termini de tres mesos a partir de la fermesa de la sentència."

II.-RESULTANT: Que la sentència es recolza en els següents fets que declara provats: "que el dia 15 de desembre de 2002, vers les 05:00 hores, el processat Amorós, nascut el XXXX, de nacionalitat andorrana i condemnat en data 17 de juny de 1997 com autor responsable dels delictes menors d'introducció de mínima quantitat de cànnabis i consum en grup i en lloc públic del mateix producte estupefaent, fou controlat pels Agents del Servei de Policia titulars dels carnets professionals 228, 253 i 261 a causa dels aldarulls que estava provocant en llençar cubells d'escombriaires al terra així com taulons de fusta al mig del Carrer Bearn de la Vila del Pas de la Casa, on estava caminant, trobant-se en un notori estat d'embriaguesa.

Requerit pels Agents per tal d'identificar-se, el processat B.N. els increpà tot cridant dient-los "sou uns cabrons de merda, aneu a prendre pel cul", marxant seguidament sense que els Agents poguessin interceptar-lo.

Minuts més tard el processat es personà al despatx de Policia amb intenció de formular denúncia contra uns Agents que li havien demanat la documentació, trobant-se el processat exaltat, desobeint-los, no volent buidar-se les butxaques, demanant-li l'Agent núm. 228 de calmar-se, començant novament el processat a increpar als Agents dient-los "la policia són una colla de cabrons, jo sóc el que us paga, banda de dats pel cul, ja sabreu qui sóc jo, us recordareu de mi tota la vida".

Finalment el processat va començar a despullar-se agafant un mitjó que llençà a la cara de l'agent núm. 253, continuant els Agents el control del processat el qual provocà un forceig, agredint a l'agent 261 donant-li un cop de puny al rostre que pogué però evitar, havent els Agents d'emprar la força per aconseguir immobilitzar-lo i emmanillar-lo, havent resultat ferit l'agent 253, patint unes contractures amb 12 dies de curació.

Una volta tancat a les cel·les, el processat B.N. seguia cridant dient als Agents "ja us trobaré"."

III.-RESULTANT: Que contra l'esmentada sentència interposa recurs d'apel·lació el lletrat Giner actuant en representació de Amorós, demanant l'absolució del seu defensat en base a la següent argumentació.

El processat que presentava encara al 15-12-02 vers les 10h un grau d'alcoholèmia de 0,77g/litre de sang, es trobava, en el moment dels fets, en un tal estat d'embriaguesa que no era conscient dels seus actes.

El Tribunal de Corts per tant havia de declarar-lo exempt de tota responsabilitat penal en aplicació de l'article 19.2 CP.

El Tribunal de Corts ha infringit el principi de presumpció d'innocència, posant a càrrec del processat la prova de la seva absència de responsabilitat penal.

En el cas que la causa d'eximent al·legada no sigui retinguda, Amorós hauria tanmateix de ser absolt de la contravenció d'embriaguesa pública, la qual no s'ha manifestat en un lloc públic sinó en el despatx de la Policia. A més a més no s'ha provat que l'autor del llançament de les escombraries fos el processat.

La sentència infringeix igualment les normes relatives a la responsabilitat civil en concedir al Policia 253, indemnitzacions destinades a reparar el perjudici resultant dels cops i injuries rebudes, tot i desconeixent el fet que l'agressió soferta ha esta produïda en l'exercici de la tasca professional, la qual cosa implica que les lesions entrin dins el risc habitual de la professió d'agent de policia i es troben cobertes per la CASS.

IV.-RESULTANT: Que el Ministeri Fiscal compareix i s'oposa al recurs.

Replica que el processat poc pot contestar la relació de fets retinguts pel Tribunal de Corts en la mesura en que, d'una part ell mateix ha declarat no recordar res, d'altra part les testificals practicades a la data del judici oral són conformes a la redacció dels fets provats de la sentència.

Assenyala que la circumstància d'exempció de la responsabilitat al·legada no està fonamentada en fets provats; i que l'estat d'alienació mental o trastorn mental transitori, causa d'eximent de responsabilitat penal de l'article 19.2 CP ha d'ésser no provocat intencionadament.

Observa finalment, en quant a les pretensions del recurrent relatives a la impossibilitat per part dels agents de policia d'exercir les accions civils derivades de les agressions que poguessin resultar en l'exercici de les seves funcions, que l'art. 8 de la Constitució no estableix excepcions en relació a la protecció del dret a la integritat física i moral de les persones quan exerceixen funcions d'agent del Servei de Policia.

FONAMENTS DE DRET

I.-CONSIDERANT: Que els fets retinguts com a provats pel Tribunal de Corts corresponen exactament a les declaracions dels testimonis tan davant el Servei de Policia, com davant el Batlle instructor i en la vista oral, que en canvi el processat que contesta a l'hora actual aquesta relació dels fets, no ha estat mai en mesura, tan en el curs de la instrucció de la causa com en el moment de la vista oral, de donar la seva pròpia versió, havent afirmat que no se'n recorda de res, després d'haver malgrat tot admès, davant del Batlle, que "és possible que insultés els agents de Policia" i que "és possible que llencés dos contenidors a terra". Que hi ha lloc a considerar que, les oposicions efectuades per Amorós no tenen fonament, i que l'element material del delicte i de les contravencions penals que li són reprotxats estan perfectament establerts.

II.-CONSIDERANT: Que el processat pretén que el seu estat d'embriaguesa, del qual correspon a l'autoritat aportar-ne la prova, és una causa d'eximent complet de responsabilitat penal. Sembla necessari recordar que en aplicació de les disposicions de l'art. 19.2 CP l'estat d'alienació mental o de trastorn mental transitori al·legat no ha d'haver estat provocat intencionadament i que una solució contraria posaria greument en perill la seguretat dels ciutadans i l'ordre públic en permetre a l'individu que abusa de les begudes alcohòliques o que consumeix estupefaents de cometre delictes amb total impunitat.

D'altra banda la contravenció penal d'embriaguesa pública no tindria en aquest cas, cap raó d'existir en el Codi Penal Andorrà. A més a més no s'ha aportat la prova de que el processat, que va refusar a la seva arribada al despatx de policia que li fos practicada una prova d'alcoholèmia i que presentava a les 10h una alcoholèmia de 0,70 gr./ litres de sang, es trobés en un tal estat que hagués perdut tota consciència dels seus actes.

Segons aquestes observacions, és amb bon criteri que el Tribunal de Corts ha retingut la total culpabilitat d'Amorós i ha pronunciat contra seva una pena adaptada a la gravetat dels fets i a la personalitat del seu autor, en estat de reincidència i doncs l'argumentació confirma la mala fe i l'absència de penediment.

III.-CONSIDERANT: Sobre la responsabilitat civil que el fet de patir cops o injuries no entra en la missió dels agents de policia, que el fet de dóna'ls hi cops o d'injuriar-los està penalment reprimit, que res s'oposa a que un agent del servei de policia reclami a l'autor de les lesions que ha sofert la reparació del seu perjudici.

Sembla igualment necessari recordar que la CASS, d'una part no reemborsa prestacions als seus assegurats per raó de perjudicis personals (perjudici de lleure, pretium doloris), d'altra part que pot demanar al responsable dels danys el reembossament de les prestacions que ha abonat.

III.-CONSIDERANT: Per tot el que s'ha exposat, la sentència recorreguda ha d'ésser confirmada en totes les seves disposicions, amb la imposició al recurrent de les despeses processals causades pel recurs.

Decisio

Vistes la Constitució, El Codi Penal, el Codi de Procediment Penal, la jurisprudència d'aplicació, i altres fonts del Dret del Principat d'Andorra,

La Sala Penal del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

D E C I D I M

1.- Desestimar al recurs d'apel·lació interposat per Amorós.

2.- Confirmar la sentència dictada pel Tribunal de Corts en data 11 d'octubre de 2004 en la causa 262-2/02.

3.- Condemnar el recurrent al pagament de les despeses processals causades pel recurs.

4.- Retornar la Causa al M. Iltre. Tribunal de Corts, amb certificació de la present Sentència, per al seu compliment i execució.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.