Menor de lesios per imprudència greu - Valoració de la Prova (6000061/2022)

Sentència

Magistrats

Fátima Ramírez Souto Yves Picod Marie Conte

Núm. de Rotlle: TSJP 0000037/2023 Núm. de Causa: 6000061/2022

SENTÈNCIA 24-2023

PARTS:

Apel·lant: Sr. Benítez

Advocat: Sr. Romeu

Apel·lats: Sr. Mena

Advocat: Sr. Marti

Sr. Gomila

Advocat: Sr. Narváez

MINISTERI FISCAL

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Yves Picod

Magistrades: Sra. Marie Conte

Sra. Fátima Ramírez Souto

Andorra la Vella, vint-i-set de novembre de dos mil vint-i-tres.

En el recurs d'apel·lació interposat contra la sentència de data 10 de març de 2023 dictada pel Tribunal de Corts en la Causa i Rotlle de referència, seguida per un delicte menor de lesions per imprudència greu. Els components del Tribunal Superior de Justícia expressats al marge s'han constituït per a la vista i decisió, és ponent la Sra. Fátima Ramírez Souto.

ANTECEDENTS DE FET

I.- RESULTANT: que el Tribunal de Corts va dictar Sentència de data 28-4-2023 amb la següent part dispositiva:

"Condemnar Benítez com autor responsable del delicte menor de lesions per imprudència greu, no concorrent circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal, a la pena de DOS MESOS D'ARREST NOCTURN CONDICIONAL amb un termini de suspensió de la condemna de dos anys, així com VUIT MESOS DE PRIVACIÓ DEL PERMÍS DE CONDUIR, i se'l condemna també al pagament de les despeses processals.

En concepte de responsabilitat civil, el processat A., solidàriament amb la companyia asseguradora A.-P. i subsidiàriament amb el propietari del vehicle Sr. Gomila, indemnitzaran a la CASS en l'import de 699,79 EUR, augmentat dels interessos legals fins al seu total pagament, i al perjudicat Mena en l'import total de 12.368,51 EUR".

II.- RESULTANT: que la Sentència es recolza en els següents fets provats:

"que en data 29 de setembre del 2019, vers les 14h10, el processat Benítez, nascut el xx d'abril de xxx, de nacionalitat andorrana i sense antecedents penals, circulava conduint el vehicle Porsche 911 matrícula (AND) xxx, propietat de Gomila i degudament assegurat a la companyia A.-P., per la carretera secundària núm. XXXX en sentit ascendent vers el llac d'Engolasters i al darrera d'Mena que conduïa el seu vehicle Mercedes-Benz matrícula (AND) xxx per la mateixa carretera i en la mateixa direcció, acompanyat de Marcos.

Una volta arribats al punt quilomètric 0,780 situat a l'alçada de l'encreuament de dita carretera amb el carrer d'accés a la urbanització Can Noguer, Mena accionà l'intermitent esquerre i s'obrí lleugerament vers la seva dreta a fi d'agilitzar la maniobra d'incorporació a la referida urbanització, iniciant doncs aquesta maniobra d'incorporació a la urbanització Can Noguer, moment en què el processat Benítez, no prestant la suficient atenció a la seva conducció i circulant en excés de velocitat a una velocitat no inferior als 60km/hora, i malgrat la senyalització vertical existent en aquell tram de calçada prohibint els avançament i limitant la velocitat a 40km/hora, inicià una maniobra d'avançament del vehicle que conduïa R. i que el precedia, tallant-li el pas en la seva maniobra de gir a l'esquerra i d'incorporació a la urbanització Can Noguer, impactant el processat Benítez amb la part frontal del seu vehicle contra la porta i la roda posteriors esquerres del vehicle de R., sortint aquest projectat i impactant finalment contra un mur de pedra.

A conseqüència de l'accident, Mena patí cervicàlgia, molèsties costals i dorsolumbàlgia, havent requerit tractament mèdic consistent en farmacoteràpia i sessions de rehabilitació, per les quals ha exercit les seves accions conforme a Dret, i per les quals la CASS reclama l'import de 733,54 EUR en concepte de prestacions abonades al perjudicat R.".

III.- RESULTANT: que la representació lletrada d'Benítez formula recurs contra l'esmentada sentència, sol·licitant la revocació de la mateixa i l'absolució del seu defensat, no havent-hi lloc a responsabilitat civil i imposant les costes al Sr. R.

Subsidiàriament, demana que es consideri la comissió d'una imprudència lleu del Sr. A., constituint els fets una contravenció penal, la qual es trobaria prescrita i decidint per tant l'absolució del seu defensat.

Més subsidiàriament, demana en relació a la pena a imposar, que aquesta sigui d'un mes d'arrest domiciliari condicional amb un termini de suspensió de la pena d'un mes i set dies de privació del permís de conduir.

Al·lega bàsicament la part recurrent, que les conclusions a les que s'arriba a la sentència objecte de recurs, són errònies a la vista de les proves practicades, considera que no va haver cap conducta imprudent per part del Sr. A. i que el vehicle conduït per Mena, sense senyalitzar las maniobra, va abandonar la calçada, introduint-se en el lateral dret completament, per després tornar a entrar en la calçada, tallant-li el pas al vehicle conduït pel Sr. A., qui va accelerar per intentar esquivar-lo i quan va veure que no tenia temps va accionar el fre produint-se l'accident.

En el mateix escrit de recurs es demana la pràctica de diverses proves, a les quals aquesta sala per aute de data 1 de juny de 2023 no va donar lloc, aute confirmat en empara pel Tribunal Constitucional per resolució de data 7 de setembre de 2023.

IV.- RESULTANT: que el Ministeri Fiscal s'oposa al recurs formulat, considerant que concorren tots els elements (conducta imprudent de l'avui recurrent, les lesions causades, i el nexe causal entre elles) per a poder condemnar pel delicte de lesions per imprudència greu, interessant per informe de data 5 de maig de 2023, la confirmació de la sentència objecte de recurs.

V.-RESULTANT: la representació lletrada del Sr. Mena, per escrit de data 28 d'abril de 2023 també s'oposa al recurs formulat, per quan considera que la causa de l'accident no és un altra que l'elevada velocitat del Sr. A. que no va advertir la maniobra que realitzava el vehicle precedent, cometent així una imprudència greu amb resultat de lesions.

Sol·licita la confirmació de la sentència.

FONAMENTS DE DRET

I.- CONSIDERANT: que la representació d'Benítez i A.P. manté en el seu recurs que no va haver cap conducta imprudent per part del Sr. A. i que el vehicle conduït per Mena, sense senyalitzar las maniobra, va abandonar la calçada, introduint-se en el lateral dret completament, per després tornar a entrar en la calçada, tallant-li el pas al vehicle conduït pel Sr. A., qui va accelerar per intentar esquivar-lo i quan va veure que no tenia temps va accionar el fre produint-se l'accident.

La sentència d'instància considera acreditat que el Sr. R. volia incorporar- se al carrer d'entrada a la urbanització Can Noguer, situada a l'esquerra del sentit de la seva marxa, que va indicar la maniobra de gir accionant l'intermitent esquerra i que va iniciar la maniobra obrint-se lleugerament vers la seva dreta. També estableix com a fets provats que el Sr. A., qui circulava conduint el seu vehicle darrera del vehicle conduït pel Sr. R., ho feia en excés de velocitat, doncs anava a no menys de 60 Km/h, sense prestar la deguda atenció, i va iniciar la maniobra d'avançament del vehicle del Sr. R. en un lloc on estava prohibit, tallant-li el pas en la seva maniobra de gir a l'esquerra e incorporació a la urbanització, impactant la part frontal del vehicle del Sr. A. contra la porta i la roda posterior esquerra del vehicle del Sr. R., sortint aquest projectat i impactant amb un mur de pedra.

La part recurrent al·lega, per tant, que aquestes conclusions són errònies a la vista de les proves practicades.

Per la resolució de la impugnació plantejada hem de partir de que, encara que el recurs d'apel·lació té caràcter ordinari, i pot dur-se a terme una nova valoració de la prova practicada en la instància, la transcendental importància que en la ponderació de les proves personals té la percepció directa pel Tribunal de Corts de les diferents declaracions de les parts i dels testimonis, així com la inexistència de proves taxades o de regles que determinin el valor cert que s'hagi de donar a cada prova, fan que la revisió, tractant-se precisament d'aquesta mena de proves de caràcter subjectiu, estigui limitada a examinar -pel que fa al seu origen- la seva validesa i la regularitat processal; i a verificar únicament, respecte de la seva valoració, si les conclusions que el Tribunal de Corts ha obtingut, resulten congruents amb els resultats probatoris i si s'ajusten als criteris generals de raonament lògic, en concordança amb les regles d'experiència comunament admeses.

En conseqüència, en aquesta nova instància i sense haver presenciat personalment la prova, només cabria apartar-se de la valoració que de la dita prova va fer el Tribunal de Corts que va presenciar-la, si hagués declarat com a provat, basant-se en aquesta, quelcom diferent del que realment va dir el declarant que no pugui deduir-se de cap altre medi probatori; si la valoració de la declaració condueix a un resultat il·lògic o absurd; i, de manera excepcional, si concorren altres circumstàncies de les que es desprengués de forma inequívoca i objectiva la falsedat d'un testimoni acollit com a cert, o la certesa d'un que no hagi estat tingut en compte pel jutjador.

II.- CONSIDERANT: que qüestiona en primer lloc la part recurrent que el Sr. R. accionés l'intermitent esquerre del vehicle per indicar la seva intenció de girar en aquesta direcció. La sentència ho considera provat per les coincidents manifestacions en aquest sentit del Sr. R. i la seva esposa, qui viatjava amb ell, i perquè el Sr. A. va dir que no va veure l'intermitent, el què no vol dir que no hi fos.

Aquesta conclusió la Sala la considera raonable si tenim en compte que, efectivament, el Sr. A. no va negar de forma categòrica que l'intermitent s'hagués accionat. Així, preguntat a l'acte del judici pel Ministeri Fiscal si estava segur que l'altre vehicle no portava l'intermitent o si no ho recordava que el portés, va dir que no el va veure i que si no el va veure interpreta, especificant que és una interpretació seva, que no el portava i que normalment quan fiquen l'intermitent acostuma a veure'l. Tanmateix preguntat per les manifestacions que en l'informe policial se li atribueixen, en el sentit de que no recordava haver vist que l'altre vehicle possés l'intermitent però que no estava del tot segur, no va negar haver- les fet sinó que va al·legar que estava nerviós per la situació.

La part recurrent qüestiona la credibilitat del Sr. R. perquè mentre a la policia li va dir que per fer la maniobra de gir a l'esquerra es va obrir cap al marge dret sortint parcialment de la via, al judici va dir que no va sortir i que la maniobra la var fer com la del vehicle del vídeo que va portar la seva defensa quan, segons la policia, aquesta maniobra no seria possible.

La possibilitat o no de efectuar la maniobra sense sortir de la calçada la policia a l'acte del judici la va condicionar al tipus i marca del vehicle i a la perícia del conductor. El Sr. R. feia la mateixa maniobra a diari perquè viu a la urbanització a la que pretenia accedir el dia dels fets i, per tant, se li pot raonablement atribuir la perícia per fer la maniobra sense sortir de la via malgrat sigui necessari una obertura vers la dreta que és el que va reconèixer el Sr. R. a l'acte de la vista. Respecte a les manifestacions que en l'informe policial se li atribueixen sobre la sortida parcial de la via, els agents redactors de l'informe no les recordaven, tot i manifestar que si es va fer constar així seria, però en qualsevol cas, com no es va fer una declaració formal en la qual el declarant pogués haver manifestat la seva conformitat, signant-la, amb les manifestacions recollides, no es pot descartar qualsevol error d'interpretació o confusió dels agents sobre el contingut de les manifestacions, de manera que aquestes no poden servir per afirmar que el Sr. R. va mentir sobre si va sortir o no de la calçada i estendre a altres qüestions, com si va accionar o no l'intermitent. No podem oblidar tampoc que mentre els testimonis estan obligats a dir la veritat sota sanció penal, l'acusat pot no dir-la, el que contribueix també a donar credibilitat als testimonis.

III.- CONSIDERANT: que partint del fet de que el Sr. R. va senyalitzar la maniobra de gir a l'esquerra, accionant l'intermitent i obrint-se lleugerament cap a la dreta, la conclusió a la que arriba el Tribunal de Corts sobre la mecànica de l'accident és el resultat d'una valoració raonable de les proves, tenint en compte la velocitat a que circulaven els vehicles en el moment de la col·lisió, el lloc on es va produir l'impacte i la localització dels danys.

De les fotografies del lloc de l'accident i dels danys dels vehicles es desprèn que la col·lisió es va produir al carril esquerre, segons el sentit de la marxa del vehicle conduït pel Sr. A. Tenint en compte que els danys del vehicle marca Mercedes es localitzaren al lateral posterior esquerre, quan aquest vehicle ja s'estava incorporant al carrer d'accés a la Urbanització i estava gairebé totalment introduït al carril esquerre de la calçada, es pot raonablement concloure que va ser el vehicle conduït pel Sr. A. el que va interceptar la trajectòria del vehicle Mercedes, impactant amb ell de forma violenta com ho demostra el fet de que hagués girat sobre el seu propi eix.

I aquesta intercepció es va fer efectuant una maniobra d'avançament que estava prohibida, doncs superar la posició de l'altre vehicle per continuar la marxa deixant-lo enrere, sigui el que sigui el nom que se li vulgui donar, és avançar-lo, encara que, tal com va manifestar el Sr. A., fos per esquivar el vehicle conduït pel Sr. R. al veure que girava cap a l'esquerra, perquè el que havia d'haver fet en adonar-se tard de la maniobra, és reduir la velocitat i, inclús frenar, i dirigir-se cap a la dreta de la calçada i no a l'esquerra, incurrent en un comportament altament negligent.

D'altra banda, la velocitat a la que circulava el vehicle conduit pel Sr. A. abans de començar la frenada era, segons l'informe policial, de 64,8 Km/h, quan la velocitat màxima permesa en aquell tram era de 40 Km/h, i de 61,9 Km/h quan va començar a frenar i les empremtes de frenada es pot veure a les fotografies que comencen quan el vehicle està ocupant parcialment el carril esquerre, de la qual cosa es pot deduir que estava fent una maniobra d'avançament per superar la posició del vehicle Mercedes.

En definitiva, el vehicle conduït pel Sr. R. abans d'arribar a la cruïlla assenyalà amb l'intermitent la seva intenció de girar a l'esquerra i el Sr. A., que circulava amb el seu vehicle per darrera, per anar desatent no es va adonar d'aquesta intenció, de forma que quan va veure que el vehicle del Sr. R. s'obria cap a la dreta per després iniciar la maniobra de gir, va intentar avançar augmentat la velocitat, frenant quan va veure que no tenia temps i col·lidint amb el vehicle Mercedes al que va interceptar la seva trajectòria.

IV.- CONSIDERANT: que al tram on es va produir la col·lisió la velocitat estava limitada a 40 Km/h, que no es podia avançar, existint les senyals que ho indicaven, i també que avisaven de la proximitat d'una cruïlla de la que era coneixedor el Sr. A., aquest va infringir diverses normes del Codi de la Circulació, com són:

l'article 6.2 del Codi de la circulació que estableix l'obligació de tot conductor de reduir la velocitat, extremar les precaucions i parar el vehicle si les circumstàncies hi obliguen, especialment, entre altres supòsits, als encreuaments;

l'article 28.4 que prohibeix l'avançament quan el vehicle precedent vol fer un canvi de direcció a l'esquerre;

l'article 28.8 que prohibeix l'avançament en un encreuament ni immediatament abans;

l'article 10.1 que estableix l'obligació del vehicle que circula darrera d'un altre de deixar una distància de separació suficient per evitar col·lisions en cas de detenció brusca de la velocitat per part del vehicle que el precedeix;

l'article 82.2 que estableix la obligació dels usuaris de les vies d'obeir les senyals de circulació que estableixen obligacions i prohibicions; i l'article 4.2 que estableix l'obligació de tot conductor d'utilitzar el vehicle amb la precaució i atenció necessàries per evitar qualsevol dany.

Aquesta pluralitat d'infraccions són las que determinen la gravetat de la conducta imprudent del Sr. A., doncs va prescindir de les més elementals normes de prudència que ha d'adoptar tot conductor, anant desatent a la conducció, amb excés important de velocitat e intentant avançar en un lloc on estava prohibit.

La gravetat d'aquesta imprudència no es veu reduïda per l'al·legada concurrència d'una conducta imprudent per part del Sr. R., ja que, com es diu en la sentència, aquest va assenyalar degudament la seva maniobra i si no es va aproximar a l'eix central de la calçada i es va obrir lleugerament a la dreta per efectuar el gir, és perquè l'accés al carrer de la urbanització es molt tancat, permetent l'article 11.4 del Codi de la Circulació no complir la norma general si les circumstàncies ho justifiquen, com és aquest cas.

És veritat que aquesta norma obliga al conductor a adoptar les precaucions necessàries a fi d'evitar qualsevol perill a l'efectuar la maniobra, però el que el Sr. R. no podia preveure és que el vehicle que anava darrera d'ell, no estaria atent a la seva maniobra i en comptes de facilitar-la, intentés avançar- lo tallant el pas al seu vehicle.

La conducta greument negligent del Sr. A. és la única causa eficient de l'accident en tant que és la concreció de la infracció de diverses normes viàries i, per tant, ni es pot degradar la imprudència ni apreciar concurrència de conductes imprudents per disminuir l'import de les indemnitzacions.

V.- CONSIDERANT: que les penes imposades són proporcionades i adequades a la gravetat dels fets i a les circumstàncies del recurrent, tenint en compte que tant la pena d'arrest com la de privació del permís de conduir han estat fixades en la meitat inferior de l'extensió prevista per cada una; la modalitat d'arrest imposada permet compatibilitzar la vida personal i laboral amb el compliment de la pena i, a més, s'ha acordat la seva suspensió; i la pena de privació del permís de conduir ha de tenir prou entitat per complir la seva finalitat de prevenció especial.

Pel que la fa a la comparació amb les penes imposades pel Tribunal de Corts en altres sentències, no pot servir com a argument per rebaixar les imposades al recurrent, perquè cada cas és especial i diferent i té les seves especificitats.

VI.- CONSIDERANT: que l'import de la responsabilitat civil ha estat correctament establert.

Les úniques discrepàncies entre l'informe mèdic del Palmer acompanyat per la representació del Sr. R. amb la querella i l'informe mèdic-forense, són el número de dies de baixa i l'existència d'Incapacitat Permanent Parcial (IPP).

El número de dies de baixa la part recurrent ja accepta que els 167 fixats pel Palmer són els correctes i no els 164 establerts pel metge forense, discrepant només en la necessitat d'aplicar un factor de reducció del 80% per la concurrència d'una conducta imprudent per part del Sr. R. que ha estat descartada. La indemnització de 3.065,16 euros fixada en la sentència resulta, per tant, correcta.

Respecte a l'IPP, és cert que el Palmer la va considerar nul·la al seu informe, però també que en el moment de realitzar-lo -29 de maig de 2020- va constatar l'existència d'una limitació dolorosa dels moviments de lateralitat esquerra què va considerar que desapareixeria a curt o mig termini sense cap limitació funcional.

La metgessa forense, quan va reconèixer al Sr. R. en data 17 de març de 2021, va constatar que aquesta limitació no havia desaparegut i, per tant, va considerar existent una IPP del 6% que és la que s'indemnitza en la sentència de forma adequada, sense cap disminució per una concurrència de conductes imprudents inexistent.

Una indemnització de 3.000 euros per un "pretium doloris" de 2/7 fixat en tots dos informes resulta correcta tenint en compte que, segons el barem Rousseau que és el normalment utilitzat per aquesta Sala per fixar les indemnitzacions per danys corporals, a un "pretium doloris" de 2/7 li correspon una indemnització de 1.500 a 3.000 euros, de forma que la indemnització de 3.500 euros fixada, tenint en compte la necessitat d'actualitzar les quanties per tractar- les d'adequar al valor real del diners en el moment en què s'estableix l'obligació de reparar el dany, resulta correcta sense cap disminució per una concurrència de conductes imprudents inexistent.

Tanmateix l'import de despeses mèdiques i farmacèutiques fixat en 303,35 no pot ser objecte de disminució pel mateix motiu, com tampoc les quantitats fixades a favor de la CASS ni els honoraris d'advocat de l'altra part.

VII.- CONSIDERANT: Que la sentència recorreguda ha de ser confirmada, amb la imposició de les costes processals causades al recurrent, inclosos els honoraris d'advocat, en aplicació del articles 354.2 i 356 a) del Codi de procediment Civil.

Decisio

Vistes la Constitució, El Codi Penal, el Codi de Procediment Penal, la jurisprudència d'aplicació, i altres fonts del Dret del Principat d'Andorra,

DECIDIM

La Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, en nom del poble andorrà, decideix:

1.- DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació lletrada d'Benítez.

2.- CONFIRMAR la sentència dictada pel Tribunal de Corts en data 10 de març de 2023 en la causa 6000061/22

3.- Imposar al recurrent el pagament de les despeses processals causades pel recurs inclosos els honoraris d'advocat.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.