L'apel·lació sobre la responsabilitat d'un mandatari que utilitza indegutament els fons d'un compte bancari

Sentència

Magistrats

Carles Cruz Moratones Albert Andrés Pereira Vincent Aniére

PARTS:

Apel·lant: Sra. Romeu

Advocat: Sr. Bueno

Apel·lat: Sra. Morillo

Advocat: Sr. Castilla

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Albert ANDRÉS PEREIRA

Magistrats: Sr. Vincent ANIÈRE

Sr. Carles CRUZ MORATONES

OBJECTE: APODERAMENT D'UN COMPTE BANCARI. CONTRACTE DE MANDAT. FINALITAT. ACTUACIONS EN BENEFICI DE LA TITULAR I NO DE L'APODERADA

SENTÈNCIA 000176/2024

Andorra la Vella, 16 d'octubre del 2024.

En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Carles CRUZ MORATONES, el qual expressa el parer del Tribunal.

Antecedents de fet

ANTECEDENTS DE FET

1.- La Sra. Morillo va interposar demanda a tramitar pel procediment ordinari contra la Sra. Romeu, en que sol·licitava que es dictés sentència condemnant a la part demandada a satisfer a la part agent l'import de 75.000,00.- EUR juntament amb els interessos legals guanyats des del dia 15/11/2023 fins el total pagament, l'import de 105.743,80.-EUR juntament amb els interessos legals guanyats des de la data de cadascuna de les disposicions efectuades per l'apoderada en benefici propi i fins la data de pagament, o des de la data de contesta a la demanda i fins el seu total pagament, així com al pagament de les costes processals causades, incloses les despeses d'advocat, procurador i pèrits.

2.- El Tribunal de primera instància ha dictat resolució en data 15 de desembre del 2022 amb la següent part decisòria:

"Primer.- Que donant lloc parcialment a la demanda interposada per la senyora Morillo contra la senyora Romeu, condemna aquesta darrera a satisfer a la primera la quantitat total de 128.570,04 euros, augmentada dels interessos legals des de la contesta a la demanda i fins a la liquidació total.

Segon.- Es condemna en costes processals i judicials a la part defenent.".

3.- Per escrit de data 2 de febrer del 2023 representació processal de la Sra. Romeu ha interposat recurs d'apel·lació contra la sentència de la Batllia, i segons els arguments que hi exposa demana que es revoqui la resolució d'instància en el sentit següent:

"...dictant una nova resolució estimant a títol principal el incident de nul·litat plantejat i retrotraient les actuacions en primera instància fins al tràmit de contesta a la demanda.

Subsidiàriament i en el negat cas que no es procedeixi a la retroacció de les actuacions al tribunal de primera instancia i dictant nova sentència en el fons i estimant íntegrament la demanda formulada per aquesta part, prèviament a haver practicat les proves sol·licitades en el present escrit i condemnant l'adversa a les despeses judicials, d'advocat, procuradors i eventual pèrit del present judici".

4.- La representació de la Sra. Morillo , per escrit del 3 d'abril del 2023, s'ha oposat al recurs i ha sol·licitat que es confirmi íntegrament la sentència apel·lada, i s'imposi a la part recurrent el pagament de les costes processals de la segona instància, inclosos honoraris d'advocat i procuradora causades.

5.- Per aute de 12 de març del 2024, el Magistrat Ponent va decidir no admetre les proves proposades per la part apel·lant i va declarar el recurs vist per a sentència.

Fonaments de dret

FONAMENTS DE DRET

Primer.- En el present procediment, la part agent la Sra. Morillo reclama front la part defenent Romeu en demanda en la que sosté una petició de condemna per un import total de 180.743,80EUR per apropiació indeguda de diners del seu compte més interessos i costes.

La sentència d'instància estima parcialment la demanda en els termes ja transcrits.

Contra tal decisió s'alça la part vençuda.

Segon.- Nul·litat de les actuacions

La sentència d'instància detalla de manera precisa i minuciosa l'esdevenir de les actuacions processals de les dues parts en el seu segon fonament jurídic per concloure que si la part defenent (filla de la part agent) ha estat en rebel·lia processal fins al tràmit de conclusions, ha estat com a conseqüència de la seva manca de diligència doncs ha conegut des del moment de poder articular la contesta de l'existència del procés. I això comporta que l'efecte sigui que no pugui ni pretendre que els seus arguments de l'escrit de conclusions sigui atès ni tampoc proposar proves. I davant de la contundència i claredat de la motivació de la sentència, en el seu primer greuge es limita de manera breu i sense precisar detalls a reiterar la necessitat de retrotraure les actuacions per nul·litat de les practicades.

Compartim plenament l'argumentació de la Batlle d'instància que ratifiquem així com la denegació de prova que vàrem resoldre per Aute de 12.3.24 que donem per reproduït.

Tercer.- Valoració de la prova

Pel que fa al segon motiu del recurs consistent en impugnar la valoració de la prova hem de dir que està mancat de suficient rigor jurídic doncs es limita a passar per alt les consideracions de la sentència sobre les atribucions d'un mandatari (apoderat) d'un compte corrent.

Recordem la sentència d'aquest Tribunal de data 19.9.13 (STJC 150/13) quan diu que:

"... Com posa de relleu la Sentència d'aquesta Sala de 10 de maig del 1994, el contracte de mandat ja es configura al Digest 17,1,1 com aquell que, regit pel principi de bona fe, obliga a una persona respecte d'un altra, si així es pacta, o es deriva de la naturalesa de l'obligació, a prestar algun servei, o fer alguna cosa, per compte o encàrrec del mandant, en interès d'aquest, d'acord amb les seves instruccions, d'acord també amb la naturalesa de l'actuació que se li confia i amb la confiança en la què es fonamenta, de tal manera que el mandatari assumeix el deure de complir l'encàrrec amb fidelitat i en benefici del mandant (Digest 17,1,22,5 i 17,1,41). D'altra banda, en el cas que aquestes instruccions no fossin concretes, el mandatari s'obliga a actuar amb la diligència d'un bon pare de família tenint en compte la naturalesa de la gestió i, en cas que es tracti d'un professional, amb la pròpia de la seva professió.

Per aquesta raó, entenem que "ORG_1" estava obligada a administrar la finca propietat de l'agent amb la diligència d'un professional i, per tant, a retre comptes justificats de la seva actuació (Digest 3,3,46,4 i 17,1,56,2)..."

Quart.- Efectivament, la defenent va ser designada com apoderada del compte corrent que la seva mare havia obert prop ORG_0 en el dia 6.3.02 i acte seguit la filla avui defenent va ser designada com apoderada fins que se li va revocar el poder en 10.11.16.

Doncs bé, la filla va fer en 15.11.13 un reintegrament de 75.000EUR mitjançant taló al seu nom en benefici propi. I el seu argument actual per justificar-ho és que la seva mare li va fer una donació. No aporta cap prova de tal fet i la seva mare ho nega. Com és sabut les donacions no es poden presumir (STJC 25.5.1994 ref. 79) i cal provar-les, d'aquí que la sentència de 17.7.06 (TSJC 230/05) ens recordi que:

"En el present cas, i sens perjudici d'entendre que tant la regulació romana com la catalana actuen en matèria de forma de les donacions en el dret vigent a les Valls, encara que amb un àmbit diferent d'aplicació: la romana per les relacions entre donant i donatari, i la catalana respecte dels efectes de la donació front a tercers, convé indicar que la donació reuneix el requisit de forma escrita, sense que es precisi la forma pública i que, en cap moment, la part recurrent addueix com a manca de forma l'absència d'insinuació, ni d'acord amb la normativa romana ni catalana, que integren el dret vigent a les Valls, per la qual cosa s'escau refusar aquest primer motiu del recurs.

I com diu la sentència, no hi ha cap mínima prova de tal donació.

A més, la defenent va fer una sèrie de compres que va carregar a la targeta al seu nom del compte de la seva mare, que tampoc havien estat autoritzades per la titular per un import total de 53.570,04EUR. És a dir, va fer un ús com si ella fos la titular i en benefici propi. El fet que se li autoritzés per la mare a disposar d'una targeta de crèdit al seu nom, no significa que pogués fer compres en benefici de l'apoderada, sinó que les podia fer si la beneficiària era la seva mare. No va honorar la confiança que li havia fet la seva mare, titular del compte i dels diners dipositats.

En conclusió, la prova ha estat valorada encertadament per la Batlle d'instància i en conseqüència, el recurs ha de ser desestimat i la sentència confirmada.

Cinquè.- En resultar desestimat el recurs procedeix imposar les costes per ell generades a la part recurrent, de conformitat amb el que disposa l'article 354.2 en el seu darrer incís.

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

Decisio

DECIDEIX

PRIMER.- DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de la Sra. Romeu contra la Sentència dictada pel Tribunal de Batlles en data 15 de desembre de 2022, que confirmem íntegrament.

SEGON.- Imposem el pagament de les costes causades en aquesta alçada a la part apel·lant.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.