Acció per al reconeixement de l'anormal funcionament de l'administració de justícia i rescabalament del dany causat article 10 de la LQJ (TSJP 0000041/2018)

Sentència

Magistrats

Elsa Puig Muñoz Jaume Tor Porta Albert Andrés Pereira Vincent Aniére

Núm. de Protocol: P-033/2018

Origen: TSJP 041/2018 (6000013/2018)

SENTÈNCIA 8-2019

PARTS:

Demandant: Sra. Pino

Representant: ídem

Advocada: Sra. Oller

Defenent: MINISTERI FISCAL

Defenent: GOVERN D'ANDORRA

Representant: Sr. Vélez

Advocada: Sra. Esteban

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Albert Andrés Pereira

Magistrats: Sr. Vincent Anière

Sra. Elsa Puig Muñoz

Sr. Jaume Tor Porta

Andorra la Vella, divuit d'octubre de dos mil dinou.

El Ple del Tribunal Superior de Justícia, format pels Magistrats abans esmentats, ha vist les presents actuacions iniciades a demanda de la Sra. Pino, per al reconeixement d'un error judicial, en les quals han estat part el Ministeri Fiscal i el Govern.

Ha estat ponent la magistrada Sra. Elsa Puig Muñoz, la qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- Segons consta a les actuacions, el 4 de febrer de 2017, la Sra. Pino passejava per l'avinguda X. d'Escaldes-Engordany amb dos gossos de la seva propietat quan va passar per allà el Sr. Palomo corrent. Un dels dos gossos, que anava lligat, es va abalançar contra el braç del corredor, que fou atès aquell mateix dia a l'Hospital de Nostra Senyora de Meritxell.

2.- Com a conseqüència d'aquest fet es va obrir un procediment penal en el qual fou condemnada la Sra. Pino com a autora d'una contravenció penal per lesions per imprudència lleu a una pena de multa de 100 euros, el pagament de les despeses causades, i a indemnitzar al Sr. Palomo amb 100 euros i la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS) amb 114,01 euros amb l'increment dels interessos corresponents (Sentència del Tribunal de Corts de 24 d'abril de 2018).

3.- La representació de la Sra. Pino va interposar recurs d'apel·lació, que fou desestimat per Sentència de la Sala Penal d'aquest Tribunal de 24 de setembre del 2018.

4.- El 14 de desembre del 2018, la Sra. Pino va instar aquest procediment per al reconeixement d'error judicial.

5.- El Ministeri Fiscal i el Govern han sol·licitat que es desestimi la demanda interposada per l'agent.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- La competència per conèixer d'aquest procés correspon al Ple del Tribunal Superior de Justícia, segons ho disposa l'article 10.3 de la Llei qualificada de la Justícia.

Segon.- L'acció de responsabilitat patrimonial de l'Estat com a conseqüència d'un fet danyós derivat de l'actuació irregular dels òrgans jurisdiccionals, prevista al més alt nivell en l'article 92 de la Constitució, pot obeir a dues causes diferents, com són l'error judicial i el funcionament anormal de l'Administració de Justícia, cadascuna de les quals fa necessària la concurrència de requisits específics, en funció de la seva diversa naturalesa.

Segons l'article 10.2 de la Llei Qualificada de la Justícia, el dany al·legat haurà de ser sempre cert i efectiu, avaluable econòmicament i individualitzat en relació a una persona o grup de persones.

Aquest Tribunal ha declarat (Sentència de 6 de febrer del 2002, TSJA- P-001/01) que l'obligació de reparar que l'article 10 de la Llei Qualificada de la Justícia imposa a l'Estat per causa d'error judicial es contreu al supòsit que l'òrgan jurisdiccional dicta una resolució ("dictio juris") absurda, irracional, horrorosa, injustificable, exorbitant (qualificable de disbarat), bé per haver confós incomprensiblement i injustificable el supòsit de fet enjudiciable, bé per haver incorregut en equivocacions fora de mida en l'aplicació del dret, o per haver decidit coses no coincidents qualitativament o quantitativa amb la "causa petendi" del litigi.

Aquest és l'abast de l'obligació reparadora per error judicial que l'article 10.1 imposa a l'Estat.

Tercer.- En el cas que ens ocupa, l'agent considera que la valoració de la prova efectuada pel Tribunal de Corts i per la Sala Penal d'aquest Tribunal Superior no és correcta, al no haver-se valorat convenientment les proves de descàrrec. Així, es diu, el seu gos mai va tocar al Sr. Palomo, i, a més, la circumstància que no es fes cap fotografia in situ, i el temps transcorregut entre l'accident i el moment en què el Sr. Palomo va acudir a l'hospital, fa que no es pugui determinar si les lesions que patia eren conseqüència de l'incident o tenien altra causa.

Tanmateix, cal tenir en compte que a l'informe de l'assistència mèdica prestada a l'Hospital de Nostra Senyora de Meritxell s'indicava que "s'objectiva a nivell del dors de l'avantbraç dret ferides excoriatives en disposició atribuïble a mossegada", prova que permet concloure que el Sr. Palomo sí fou mossegat per un dels gossos de la Sra. Pino, sense que aquesta conclusió pugui ser qualificada d'absurda, irracional, horrorosa, injustificable, o exorbitant.

Però és que, a més, ni la circumstància que no es fes una fotografia de la ferida in situ, ni tampoc el temps transcorregut entre l'incident i l'assistència mèdica (45 minuts) permeten arribar a una conclusió diferent sobre la causa de la lesió que presentava el Sr. Palomo al seu avantbraç.

Quart.- S'ha d'imposar les costes a l'agent, en apreciar-se temeritat i mala fe en l'exercici de l'acció.

DECISIÓ

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Ple del Tribunal Superior de Justícia, en nom del poble andorrà, decideix:

Primer.- Desestimar íntegrament la demanda interposada per la Sra. Pino en no haver-se produït un error judicial.

Segon.- Imposar les costes a la part agent.

Notifiqueu aquesta sentència a les parts interessades, fent-los saber que és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.