Acció per al reconeixement de l'anormal funcionament de l'administració de justícia i rescabalament del dany causat article 10 de la LQJ (TSJA 0000064/2018)

Sentència

Magistrats

Vincent Aniére Jaume Tor Porta Yves Picod Marie Conte Fátima Ramírez Souto

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Presidència

TSJ 0000032/2018

Error Judicial ORIGEN : TSJA 064/18 (2000028/2018)

SENTÈNCIA 7-2019

PARTS:

Sr. Galván

Advocat: Manzano

MINISTERI FISCAL

GOVERN D'ANDORRA

Procuradora : Sra. Almansa

Advocada : Villegas

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL

Magistrats, Senyors

Yves Picod (President)

Vincent Anière (Ponent)

Marie Conte

Fátima Ramírez Souto

Jaume Tor Porta

Andorra la Vella, divuit d'octubre de dos mil dinou.

El Ple del Tribunal Superior de Justícia, format pels Magistrats abans esmentats, ha vist les presents actuacions iniciades per la demanda formulada pel Sr. Galván per l'acció de reconeixement de l'anormal funcionament de l'Administració de Justícia, en les quals ha estat part el Ministeri Fiscal i el Govern d'Andorra.

És ponent el Sr. Vincent Anière, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

I.- En data de registre 14 de desembre del 2018, el Sr. Galván, formulà "recurs per error judicial" en base a l'article 10 de la Llei Qualificada de la Justícia, sol·licitant al Ple d'aquest Tribunal Superior de Justícia que designés un pèrit forense per a valorar el seu perjudici, així com una indemnització provisional de 150.000.-euros.

II.- La demanda es fonamenta en el fet que, en el marc del procediment administratiu 2000028/2018, la Sala Administrativa del Tribunal Superior hauria comès un error judicial en confirmar l'Aute del 22 de març del 2018 del Tribunal de Batlles, secció administrativa, que va declarar la inadmissibilitat per extratemporaneïtat de la seva demanda presentada el 20 de març del 2018 en contra de la resolució del Comú d'Andorra la Vella del 27 d'abril del 2017 decidint del seu acomiadament disciplinari i de la seva inhabilitació definitiva per prestar serveis en qualsevol altre lloc de l'Administració pública prevista a l'article 69.1.c de l'Ordinació.

III.- Per escrit del 28 de febrer del 2019 el Ministeri Fiscal contestà a la demanda entenent que procedeix desestimar íntegrament i ad limine la demanda formulada per absoluta inadequació de la via processal escollida per l'agent.

IV.- Per escrit de data 1 de març del 2019 la representació processal del Govern d'Andorra formulà contesta a la demanda, manifestant, d'una part i de forma prèvia, que la present acció s'ha interposat sense esgotar totes les vies legals ja que en invocar un error basat en la vulneració d'un dret fonamental esqueia presentar el corresponent incident de nul·litat, i d'altra part sobre el fons, que no existia cap error judicial.

V.- Les parts van renunciar a la celebració de la vista oral. Van degudament presentar els seus escrits de conclusions i es van ratificar en les seves pretensions.

FONAMENTS DE DRET

I.- El Ple del Tribunal Superior de Justícia és competent per conèixer la present demanda, d'acord amb l'article 10.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

II.- La demanda formulada pel Sr. Galván s'emmarca en l'article 92 de la Constitució i l'article 10.1 de la Llei Qualificada de la Justícia que estableixen l'obligació de l'Estat de reparar els danys originats per error judicial o pel funcionament anormal de l'Administració de Justícia.

III.- Per una millor comprensió del litigi escau exposar que, en data 18 de gener del 2017, la Junta de Govern del Comú d'Andorra la Vella va acordar incoar un expedient disciplinari en relació al Sr. Galván, vigilant de nit del Centre esportiu dels Serradells.

A partir del 31 de gener del 2017, el Sr. Galván es va trobar de baixa mèdica.

Com a conseqüència del referit procediment disciplinari, i per resolució del 26 d'abril del 2017, es va decidir sancionar al funcionari amb la sanció d?acomiadament i inhabilitació definitiva per prestar serveis en qualsevol altre lloc de l'Administració pública prevista a l'article 69.1.c de l'Ordinació.

La mateixa resolució precisa que l'acomiadament es farà efectiu el dia en què aquest sigui donat d'alta mèdica.

No es discuteix que aquesta resolució fou degudament notificada a l'interessat el 28 d'abril del 2017, amb la menció de la possibilitat d'interposar un recurs en les condicions fixades pel Codi de l'Administració.

És així que, en data del 29 de maig del 2017, el Sr. Galván va interposar un recurs administratiu, sense, però, obtenir cap resposta expressa.

És en aquestes condicions que, en data 20 de març del 2018, va presentar una demanda en impugnació de la resolució del 26 d'abril sol·licitant a la jurisdicció administrativa "acordar la nul·litat de l'acomiadament" i la seva reincorporació al seu lloc de treball.

Però el tribunal de Batlles, secció administrativa, confirmat per la Sala administrativa del Tribunal Superior, va jutjar que el termini de sis mesos previst per l'article 36 de la Llei de la jurisdicció administrativa per a interposar un recurs jurisdiccional havia transcorregut a partir del 29 de juliol del 2017, sia a l'expiració del termini de dos mesos constituint el silenci administratiu en el sentit de l'article 126 del Codi de l'Administració, i que per tant la demanda s'havia presentat fora de termini, raó de la seva inadmissibilitat.

IV.- En contra d'aquesta conclusió, la part agent exposa de manera esquemàtica que l'Aute de la Sala administrativa no efectua cap apreciació més enllà dels estrictes termes de l'article 36 quan dit precepte podria ser inconstitucional a tenor del dret a la tutela judicial efectiva contemplada en la Constitució i els textos internacionals relatius als drets Humans i als drets Fonamentals, així com prenent en consideració la jurisprudència dels tribunals del nostre marc internacional, concretament la del Tribunal Constitucional Espanyol.

Com ho havia fet en primera instància i en apel·lació, en treu la conclusió que la data de presentació del seu recurs no pot ser presa en consideració a efectes del càlcul del termini de 8 mesos per la presentació de la demanda d'aquesta part davant de la jurisdicció contenciós-administrativa.

Afegeix que, donat que la resolució administrativa precisa que l'acomiadament no es faria efectiu fins al moment de la seva alta mèdica, cap acomiadament podia ser pres en consideració fins aquella data, i per tant, ell, que no és expert en dret, no era conscient que devia interposar una demanda abans del seu efectiu comiat, i no és fins al moment de la seva alta on es va plantejar la presentació de cap demanda

Sosté en el mateix sentit que els principis de legalitat i seguretat jurídica exigien "seguir el procediment legalment establert per la pròpia resolució de 27 d'abril", és a dir que el dies a quo del termini s'hauria de fixar al moment de la seva alta mèdica fent efectiu el seu acomiadament, i no és fins al moment de la seva alta on es va plantejar la presentació de cap demanda

Com a últim argument exposa que la revisió en via jurisdiccional de l'acord del seu acomiadament resultava essencial i vital per ell ja que les circumstàncies del procediment sancionador requerien un anàlisis més acurat i que les desestimacions judicials li provoquen un greu perjudici econòmic.

V.- Però l'acció pel reconeixement de l'anormal funcionament de la justícia o per error judicial no constitueix un recurs permetent crear una tercera instància per a obtenir un nou pronunciament sobre l'objecte del procés, i no es pot substituir als recursos legalment previstos.

Tampoc constitueix una via pel reconeixement d'una invocada vulneració de dret fonamental, sinó una acció destinada a avaluar les conseqüències perjudicials per l'administrat de la Justícia per l'error judicial o el funcionament anormal, i per tant reparar els danys provocats pels mateixos.

Al respecte de l'error judicial, s'ha pogut precisar que tal supòsit existeix quan els òrgans jurisdiccionals, de forma patent i incontrovertible, han incorregut en error en la determinació dels fets o en l'aplicació de la Llei i que aquest error ha determinat el pronunciament lesiu per l'administrat i ha portat a una decisió "...arbitrària, absurda, irracional, horrorosa, injustificable.." (veure les sentències del Ple del Tribunal Superior de Justícia de data 6 de febrer del 2002, Causa Núm. TSJA-P-001/01, de data 6 de febrer del 2007, Causa Núm. TSJA-P-001/07, aixi com la sentència de data 14 de juliol del 2008, Causes acumulades Núm. TSJA-P-005/07 i Núm. TSJA-P-001/08)

que :

En el present cas, la Sala administrativa del Tribunal Superior va jutjar

- l'acord fou notificat el 28 d'abril de 2017 i el recurs administratiu es va interposar; donat que el recurs no es va resoldre expressament, l'agent va formular demanda en data 20 de març de 2018 impugnant la desestimació per silenci del recurs interposat en data 26 de maig de 2017,

- L'article 124.3 del Text Refós del Codi de l'Administració estableix que el termini per formular recurs contenciós és d'un mes a comptar de la data de la notificació de l'acte objecte de recurs, excepte quan s'estableixi per la llei un termini diferent, i l'article 126 del mateix Codi disposa que transcorregut un termini de dos mesos des de la interposició del recurs administratiu sense que s'hagi notificat la corresponent resolució, el recurs es considerarà desestimat

i quedarà oberta la via jurisdiccional,

l'article 36 de la Llei Administrativa i Fiscal disposa que el termini per interposar la demanda davant la Secció Administrativa del Tribunal de batlles és d'un mes a comptar de la data de la notificació de l'acte, quan sigui impugnable directament per la via jurisdiccional, o de la data de la notificació de la resolució del recurs administratiu previ. Si no hi ha notificació, el termini és de sis mesos a comptar de la data en què la sol·licitud o el recurs s'hagin de considerar desestimats per silenci administratiu, d'acord amb les disposicions del Codi de l'Administració,

per tant, és a partir del 29 de juliol de 2017 que s'havia obert el termini de sis mesos per interposar recurs contenciós però que l'agent no va formular demanda en data 20 de març de 2018, per la qual cosa el recurs és extemporani,

el fet d'al·legar que el termini per interposar recurs contenciós s'hauria de comptar des del moment en que va estar d'alta però no abans constitueix un plantejament confonent el moment de la notificació de l'acte amb la data a partir de la qual dit acte produeix els seus efectes ; a més, aquest plantejament de l'agent és incongruent amb la seva actuació ja que sí que va interposar recurs en via d'administrativa mentre estava de baixa.

Ara bé, la simple lectura d'aquesta motivació permet constatar que cap error existeix en la valoració dels fets, en particular en relació a les dates que s'han pres en compte.

Cap error existeix tampoc en la solució jurídica ja que correspon a la correcta aplicació del dret vigent, és a dir l'article 126 del Text Refós del Codi de l'Administració i l'article 36 de la Llei Administrativa i Fiscal.

Pel que fa a l'argument segons el qual els principis de legalitat i seguretat jurídica exigien "seguir el procediment legalment establert per la pròpia resolució de 27 d'abril", és a dir que el dies a quo del termini s'hauria de fixar al moment de la seva alta mèdica fent efectiu el seu acomiadament, no podem més que repetir el que ha indicat la Sala Administrativa que tal plantejament confon el moment de la notificació de l'acte amb la data a partir de la qual es produeixen els seus efectes, tot i afegint que l'acomiadament no és l'única sanció pronunciada sinó que també es va pronunciar la seva inhabilitació. Tal com diu la Sala Administrativa hem de constatar que aquest plantejament és incongruent puis va interposar el recurs mentre estava de baixa quan, segons el seu criteri, hauria d'haver esperat la seva baixa.

VI.- Quant al fet que, segons sosté la part agent, "dit precepte podria ser inconstitucional a tenor del dret a la tutela judicial efectiva" ja que impedeix l'examen al fons de l'assumpte pel fet d'haver-se deixat escolar un termini processal que havia començat a córrer per l'efecte del silenci administratiu, ja hem ressaltat que l'acció pel reconeixement de la responsabilitat de l'Estat per error judicial no és el procediment adequat per presentar tal pretensió, i que no s'ha presentat cap incident de nul·litat quan el mateix constitueix la via per fer reconèixer que l'aplicació de la llei seria finalment contrària a la Constitució.

En tot cas, per aportar una resposta complerta a la part agent, hem d'indicar que la jurisprudència del Tribunal Constitucional espanyol citada no concerneix la nostra legislació i no és d'aplicació a Andorra ni al present cas.

Al contrari, la jurisprudència del TEDH ha determinat que el dret d'accés a un tribunal no és absolut i pot admetre limitacions legals, com ho és un termini per poder presentar la seva demanda al tribunal (vg. Luordo/Itàlia 32190/96 del 17-07-2003 o Stubbings/Regne Unit no 22083/93 del 22-10-1996

), sempre i quan no ens trobem en front d'una aplicació massa rigorosa i formalista, ni tampoc irraonable o desproporcionada de la norma processal que atemptaria a l'essència mateixa del dret.

Si analitzem el present cas d'aquest punt de vista, s'ha de tenir en compte que la institució del "silenci administratiu" no aporta cap limitació a la possibilitat d'impugnació de la resolució administrativa per la via judicial sinó que concerneix la determinació del dies a quo del termini de l'acció.

Com ho ha declarat la Sala administrativa, la institució del silenci administratiu negatiu constitueix una mera ficció legal amb finalitat exclusivament processal, establerta en favor de l'administrat, i que li permet interposar els recursos procedents, en via administrativa o jurisdiccional, davant de la manca de resposta a una petició que ha formulat, de manera que es fa possible la tutela dels drets dels particulars davant la petició de l'Administració.

Així les coses, la manca de motivació de la decisió presa via silenci administratiu no constitueix cap obstacle quan la resolució del 27 d'abril del 2017 sí que és motivada i que el Sr. Galván no al·lega ni justifica haver demanat, durant el termini per interposar el recurs contenciós, els motius de la decisió implícita de rebuig resultant del silenci de l'Administració.

VII.- En darrer lloc, no es posa en dubte que l'examen de les seves pretensions era important pel Sr. Galván però aquesta evidència no pot portar a derogar l'aplicació de la Llei i al compliment dels terminis que aquesta institueix.

En consideració de tots aquests elements, s'han de desestimar totalment les pretensions de la part demandant.

VIII.- No escau efectuar cap pronunciament especial sobre el pagament de les despeses d'aquest procés.

DECISIÓ

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Ple del Tribunal Superior de Justícia, en nom del Poble Andorrà, decideix:

1.- Desestimar la demanda interposada pel Sr. Galván.

2.- No efectuar especial pronunciament sobre el pagament de les despeses d'aquest procediment.

Notifiqui's la present Sentència a les parts interessades fent-los saber que aquesta Sentència és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra Sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.