Pensió compensatòria (0151/09)

Sentència

Magistrats

Eulàlia Amat Llari Joan Manel Abril Campoy Jean Louis Vuillemin

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC-151/09

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, a 26 de novembre de 2009 Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- En data 16 de gener del 2008 la representació processal del Sr. Briones van formular demanda contra la Sra. Somoza, sol·licitant que es donés lloc a la separació dels esposos, s'atorgués a l'esposa l'ús del que fou domicili conjugal mentre durés la tramitació del procediment, es declarés que no hi havia lloc a establir pensió compensatòria a favor de cap dels consorts i es posés fi al règim econòmic matrimonial de guanys dels litigants, sense imposar les costes del procediment a cap de les parts atesa la naturalesa del litigi.

II.- La Sra. Somoza va contestar a la demanda en data 30 de gener del 2008 oposant-se a la petició de l'adversa de que no se li concedís una pensió compensatòria i formulant reconvenció sol·licitant que es condemnés al seu espòs a pagar-li una pensió compensatòria de 400 euros mensuals mentre ella no hagués superat la depressió que patia i s'hagués incorporat al món laboral amb uns ingressos mitjans de, com a mínim, 1.200 euros.

III.- L'Hble. Tribunal Unipersonal, Secció Civil, va dictar Sentència en data 20 de maig del 2009 estimant íntegrament la demanda principal i rebutjant la reconvencional i declarant la separació matrimonial dels cònjuges, els Srs. Briones i Somoza, i la dissolució del règim econòmic del matrimoni, atribuint l'ús del domicili que havia estat familiar a la Sra. Somoza, considerant que no hi havia lloc a establir pensió compensatòria a favor de cap dels cònjuges i sense fer especial pronunciament respecte de les costes del procediment.

IV.- Contra l'esmentada resolució formula recurs d'apel·lació la representació processal de la Sra. Somoza i, en virtut dels arguments recollits a les seves conclusions, demana la seva revocació pel que fa a la decisió de l'Hble. Batlle de que no s'atorgui a la seva mandant una pensió compensatòria i de que la discussió i repartiment dels béns es faci en un altre procediment abreujat o ordinari en funció del valor del patrimoni i no pas en el tràmit d'execució de Sentència.

Ha actuat com a magistrat ponent la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari.

FONAMENTS DE DRET

I.- L'article 57 de la Llei Qualificada del Matrimoni disposa que en el cas de separació o divorci, el cònjuge que experimenti un desequilibri econòmic en relació a l'altre i que ocasioni un empitjorament respecte de la seva situació anterior en el matrimoni, té dret a una pensió que s fixarà en la resolució judicial en atenció a les circumstàncies del cas i tenint en compte, entre altres, l'acord dels cònjuges, l'edat i l'estat de salut, la qualificació professional i les probabilitats d'accés a un lloc de treball, els recursos econòmics i les necessitats de cada cònjuge, la pèrdua eventual d'un dret de pensió, la duració del matrimoni i la convivència conjugal, la dedicació passada i futura a la família i la col·laboració amb el seu treball a les activitats mercantils, industrials o professionals de l'altre cònjuge.

II.- En el cas present, no es discuteix que el Sr. Briones i la Sra. Somoza van contreure matrimoni subjectes al règim de guanys i, per tant, els béns adquirits durant ell corresponen per meitat a cada un dels cònjuges. Els litigants admeten igualment que entre aquests béns es troben la vivenda familiar dels consorts, la qual resta encara gravada per un préstec hipotecari, un altre immoble a la Comunitat valenciana, diversos comptes bancaris, dels quals no obstant el Sr. Briones reconeix haver retirat els saldos existents, com manifesta a la confessió en judici (foli 299 en relació al 155) i dos vehicles, un dels quals destinat a taxi.

III.- No obstant, malgrat el règim amb el què van contraure matrimoni els litigants, una vegada es produeixi la seva dissolució la Sra. Somoza pot rebre un patrimoni determinat, perquè la seva situació econòmica continuarà sent pitjor que la del seu espòs, que també rebrà el mateix patrimoni i a més gaudirà d'uns ingressos superiors i també continuarà sent pitjor que aquella de la qual gaudia mentre els esposos convivien, ja que també llavors tots dos eren copropietaris dels béns adquirits constant matrimoni.

IV.- En efecte, malgrat l'esmentat senyor no manifesta en cap moment, ni acredita, quin són els guanys que percep pel seu treball, el que sí reconeix és que treballa com a mecànic durant la jornada laboral i en acabar aquesta i durant els caps de setmana fa de taxista, en els dos casos des de fa molts anys, de tal manera que treballant dotze hores al dia ha pogut adquirir el patrimoni del que gaudeix la família i mantenir-la. Pel que fa a les despeses que ha de suportar, afirma que paga la meitat de la hipoteca corresponent a la vivenda familiar (409 euros), més la meitat de les despeses comunitàries i l'assegurança de l'immoble, ha de fer-se càrrec del lloguer de la que ocupa amb la seva nova parella (425 euros), més les despeses del taxi, de manutenció, i serveis, tenint en compte igualment l'ajuda econòmica que presta a la seva filla de 23 anys d'edat que estudia fora del Principat, la situació real de la qual respecte dels estudis que cursa i el salari que eventualment pugui percebre no s'acredita. Per la seva banda, la Sra. Somoza ha provat que està en situació de baixa laboral degut a la greu depressió que pateix i cobra una pensió de 799 euros mensuals (foli 258), fent-se càrrec de la meitat de la hipoteca de l'habitatge (409 euros), més les despeses de manutenció i la meitat de les comunitàries i d'assegurança de l'immoble familiar de l'ús del qual gaudeix (foli 238 en relació al 101 i conclusions de l'agent al foli 252), raó per la qual tot i que no ha de pagar cap lloguer per aquest, la renda que li queda lliure una vegada pagades les despeses és molt menor i si la venda del patrimoni comú li pot proporcionar alguns ingressos, el seu marit rebrà el mateix increment patrimonial.

V.- En segon lloc, la situació econòmica actual de la Sra. Somoza ha empitjorat respecte de la que tenia mentre convivia amb el seu marit fet que també justifica l'atribució d'una pensió compensatòria. En efecte, la recurrent té una disponibilitat econòmica menor de la que tenia llavors, perquè mentre la parella convivia mantenia una activitat laboral que ara no pot desenvolupar, no havia de fer-se càrrec de les seves despeses personals, ni de les de la meitat de les corresponents a la casa que habitava, ja que era el seu espòs amb uns ingressos superiors qui les abonava, mentre que després de la seva separació, encara que no hagi de pagar cap lloguer per la part d'aquest domicili que no és seva i que se li ha atribuït, és ella qui ha de suportar-les.

VI.- Pel contrari, no es pot estimar l'argument de la recurrent en el sentit de que procedeix liquidar el règim econòmic del matrimoni en execució de Sentència, ja que, com ha posat reiteradament de relleu aquesta Sala en els darrers anys, la liquidació del règim matrimonial s'ha de portar a terme en un procediment ordinari o abreujat d'acord amb el valor del patrimoni i no pas en un període d'execució de la Sentència que el declara dissolt, en el què no es poden respectar d'igual manera els requisits d'audiència i contradicció.

VII.- En estimar-se parcialment el recurs i atesa la naturalesa del procediment no procedeix fer especial pronunciament respecte de les costes del procediment en virtut del que disposa el capítol X de la Novel·la 82.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

ESTIMAR PARCIALMENT el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de la Sra. Somoza contra la Sentència dictada per l'Hble. Tribunal Unipersonal, Secció Civil, en data 20 de maig del 2009, que REVOQUEM PARCIALMENT en el sentit d'establir el dret de la Sra. Somoza a rebre una pensió compensatòria de 200 euros mensuals a càrrec del Sr. Briones, import que s'haurà de modificar cada cinc anys d'acord amb l'evolució de l'IPC, a abonar en el compte corrent de la citada senyora que aquesta designi en els primers cinc dies de cada mes, CONFIRMANT els demés pronunciaments de l'esmentada Sentència i sense fer especial pronunciament respecte de les costes del procediment

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.