Separació (TSJC 093/14)

Sentència

Magistrats

Joan Manel Abril Campoy Pere Pastor Vilanova Vincent Aniére

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC-093/14

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 29 de juliol del 2014.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- La Sra. Villalba va interposar demanda de separació, de data 18-01-2013, envers el Sr. Ribes, segons la qual sol·licitava la separació dels consorts i l'adopció de la confirmació de les mesures adoptades en el procediment de l'article 63 LQM així com de les mesures definitives que interessava en el seu escrit.

El defenent va oposar-se a la demanda, per escrit de 21-02-2013, i va demanar que s'adoptés la separació del matrimoni, que es declarés la pàtria potestat compartida i s'atribuís a la mare la guarda i custòdia de les filles amb el règim de visites que interessava, que no procedia efectuar cap atribució del domicili familiar i que la pensió d'aliments es determini en un import màxim de 380 euros per les tres filles.

Ha intervingut en el present procediment el Ministeri Fiscal.

II.- L'Hble. Tribunal unipersonal va dictar sentència, de data 26-02-2014, amb la següent part decisòria: "D E C I D E I X :

Estimar parcialment la demanda de separació matrimonial promoguda en data 18 de gener de 2013 per la Sra. Villalba a l'atenció del Sr. ENTITY_5; declarar la separació matrimonial dels referits esposos, quedant dispensats del deure de convivència, com també la dissolució del règim econòmic matrimonial. A l'ensems, escau declarar que:

La pàtria potestat sobre les filles menors comunes serà exercida de forma conjunta pels progenitors;

la guarda i custòdia s'atribueix a la mare, Sra. Villalba,

Les visites paterno-filials es distribueixen de la manera següent:

Caps de setmana alterns, sense pernoctació, de les 10 hores fins a les 20 hores i per mentre no disposi d'un habitatge adequat a les necessitats de les menors, en quin cas pernoctaran en aquest i per conseqüent el règim serà des del dissabte a les 10 hores fins el diumenge a les 20 hores;

La meitat de les vacances escolars, amb la precisió de que quan aquest període no coincideixi amb els dies de vacances o festius del Sr. M., l'horari de gaudí serà de les 18:30 hores a les 20:30 hores i això per mentre no disposi d'un domicili adequat a les necessitats de les menors, en quin cas les menors pernoctaran el domicili del seu pare;

El Sr. M. podrà mantenir contactes telefònics diaris amb les seves filles;

El Sr. M. ha de satisfer, a la bestreta i dins dels 5 primes dies de cada mes, la quantitat mensual de 600 EUR en concepte de pensió alimentosa, actualitzable cada mes de gener segons la variació de l'IPC, en el compte bancari que la Sra. B. indiqui. Les despeses extraordinàries seran sufragades per meitats;

Quedant ben entès que qualsevol incidència significativa sobre l'estat de les menors s'haurà de comunicar a aquesta Batllia; i que el règim avui fixat és en concepte de mínim, podent-se per tant ampliar si els pares hi accedeixen en benefici de l'infant.

No hi ha lloc a fixar pensió compensatòria entre consorts ni a efectuar especial pronunciament en costes judicials. "

III.- El defenent ha interposat recurs contra la sentència d'instància i, en data de registre 7-05-2014, ha articulat llur escrit de conclusions, en virtut del qual, i pels motius continguts en el mateix, demana la revocació de la resolució d'instància.

El Ministeri Fiscal va emetre informe, de data 28- 05-2014, en el que demana la íntegra confirmació de la sentència dictada a la instància.

La part agent ha presentat, en data 23-06-2014, el seu escrit de contesta a les conclusions, segons el qual demana la desestimació del recurs interposat de contrari amb imposició de les costes processals a la part recurrent.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy.

FONAMENTS DE DRET

I.- El recurs que ha formulat el Sr. M.M. contra la sentència d'instància es fonamenta en els següents greuges o motius. Impugna la part recurrent únicament l'import de la pensió d'aliments establerta pel Tribunal a quo. Així, manifesta que resta provat que la Sra. O. treballa a l'empresa X., SL de 19 a 24 hores de dilluns a divendres. Entén que la valoració de la prova és errònia ja que s'incrementa la pensió perquè es considera que aquest horari provoca un increment de despeses associades a la guarda i custòdia de les menors, quan l'horari no ha tingut cap variació des de l'any 2005. Afegeix que la seva nòmina és de 1.261,57 euros i que si detreu la pensió d'aliments i el lloguer de l'habitatge i subministres solament li resten per sobreviure 361,57 euros, la qual cosa el deixa amb un terç del salari mínim.

II.- El present recurs no pot prosperar degut als següents raonaments. En primer terme, la sentència no efectua cap valoració errònia de la prova practicada. Ans al contrari, parteix dels paràmetres que la jurisprudència d'aquesta Sala civil ha establert per a la determinació de la pensió d'aliments, com són els ingressos o la fortuna de l'obligat a prestar els aliments i les necessitats de les alimentistes, ponderats adequadament en funció del principi de proporcionalitat. I conforme a les circumstàncies del cas, en especials les laborals d'ambdós litigants i el règim de visites fixat, l'estableix en el quantum de 600 euros per les tres filles. I pel que fa a l'increment de despeses, el criteri del jutjador d'instància s'ha de mantenir per quant si bé la Sra. B. treballa fins a les 0 hores de la nit, això es porta a terme per raons de necessitat i econòmiques, de manera que sí ha de treballar en aquest horari per a obtenir més ingressos i poder amb els mateixos proporcionar a les seves filles unes millors condicions de vida, esdevé evident que mentre treballa i no pot atendre a les menors s'incrementen les despeses de guarda i cura de les menors. En efecte, si la mare no pot estar amb les menors mentre es troba a la feina i el pare, arrel de la separació, no pot tenir la cura de les menors en aquells espais temporals, ressurt que les despeses que ha de suportar la mare en relació a la guarda i la cura de les menors augmenta després de la separació. Per tant, la valoració d'aquests extrem fàctic per la sentència d'instància ha estat adequat perquè encara que l'horari sigui el mateix des de l'any 2005, una vegada produïda la crisi i ostentant la mare la guarda i custòdia de les menors, ha de cercar una persona que tingui cura de les menors mentre ella treballa i això, ineluctablement, li genera una despesa.

III.- Respecte del quantum de la pensió d'aliments consta acreditat (folis 39 a 40) que el Sr. M. percep una nòmina per import de 1.261,57 euros, encara que també apareix que, segons l'extracte de punt de la CASS, el seu salari mensual és de 1.335 euros, i que satisfà un lloguer per import de 250 euros mensuals (cfr. Foli 93). Amb aquests ingressos i en ares a possibilitar el compliment de les necessitats alimentàries de les menor que abasten no solament l'alimentació en sentit estricte sinó també habitatge i subministres, roba, assistència sanitària, educació, previsió, formació i despeses d'oci i lleure, i atès que es tracta de menors que no presenten cap necessitat especial, amb els ingressos del pare, entorn als 1.300 euros, s'ha d'entendre com a proporcionada la pensió establerta de 200 euros per filla, tota vegada que amb aquesta contribució i la de la mare es poden complir les esmentades necessitats.

Així mateix, el fet que el salari mínim es situï al voltant dels 900 euros no significa que aquest sigui el muntant que ha de restar lliure una volta detretes totes les despeses, sinó que s'entén que constitueix el mínim indispensable per tal que la persona pugui subvenir les seves necessitats. En aquest sentit, el recurrent no pot pretendre que el quantum del sou que vol que li resti lliure (900 euros) vagi en detriment de les seves filles, atès que com a progenitor de les mateixes té el deure de subvenir a les seves necessitats, fins i tot en detriment de les pròpies. Aquesta Sala ha posat de relleu, en moltes ocasions, que l'interès del menor és el paràmetre que han de seguir els tribunals sempre que existeixi un procediment que pugui afectar a un menor d'edat i, tota vegada que cal procurar el seu benestar físic i psíquic, així com l'adequat desenvolupament de la seva personalitat, el quantum de la pensió establerta s'ajusta al principi de proporcionalitat que s'ha de fixar entre les possibilitats econòmiques de l'alimentant i les necessitats de les menors.

IV.- La desestimació del recurs s'ha de traduir, en aquest cas i malgrat es tracti d'un procediment de família, en la imposició al recurrent de les costes processals d'aquesta alçada, tota vegada que solament es qüestionen pronunciaments de caire econòmic, com ho ha estat la impugnació del quantum de la pensió d'aliments.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMEM el recurs interposat pel Sr. Ribes contra la sentència, de data 26-02-2014, dictada pel Tribunal unipersonal i confirmar íntegrament la seva part decisòria. Procedeix imposar a la part recurrent les costes processals d'aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.