Despeses extraordinàries: seguiment psicològic menors i progenitor (5000340/2019)
- Resolució
- Sentència · 29/10/2021
- Sentit
- estima en part (sentit formal de la part dispositiva, automàtic: no diu qui guanya)
- ROJ
- STSJAD 280/2021
- ECLI
- ECLI:AD:TSJADAD:2021:280
- Recurs
- 166/21
- Ponent
- Alexandra Cornelia Sola
- Magistrats
- Alexandra Cornelia Sola, Carles Cruz Moratones, Vincent Aniére
- Àrea
- Civil Família i successions
- Descriptors
- MORA DIVORCI ADVOCAT PROCURADOR RECURS D'APEL·LACIÓ
La Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia ha estimat parcialment el recurs d'apel·lació interposat pel senyor Daza contra la sentència dictada pel Tribunal unipersonal del Batlle en data 28 de gener de 2021. La sentència original havia disposat que el senyor Daza havia de sufragar el cost del treball terapèutic per reestructurar el vincle paterno-filial amb els seus fills, mentre que la Sala Civil ha decidit que aquesta despesa és extraordinària i, per tant, haurà de ser assumida per ambdós progenitors per meitats. La resta de pronunciaments continguts en la sentència original romanen vigents.
Resum automàtic publicat pel CENDOJ: serveix per orientar-se; el que val és el text de la resolució.
Sentència
Magistrats
Alexandra Cornelia Sola Carles Cruz Moratones Vincent Aniére
TSJC.- 0000166/2021 ORIGEN: 5000340/2019 - 00
NIG: 5300542120190002346
PARTS:
Apel·lant: Sr. Daza
Representant: Sra. Cañete
Advocat: Sr. Gaya
Apel·lat: Sra. Quesada
Advocat: Sra. Pulido
Part : MINISTERI FISCAL
COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:
President: Sr. Vincent Anière
Magistrats: Sr. Carles Cruz Moratones
Sra. Alexandra Cornella Sola
OBJECTE: DESPESES EXTRAORDINÀRIES: seguiment psicològic menors i progenitor
SENTÈNCIA 181-2021
Andorra la Vella, el 29 d'octubre del 2021. En nom del Poble Andorrà.-
Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.
En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent la magistrada Sra. Alexandra Cornella Sola, la qual expressa el parer del Tribunal.
ANTECEDENTS DE FET
1.- En data 27 de setembre de 2019, la senyora Quesada va interposar demanda de divorci i de modificació de mesures paternofilials contra el senyor Daza, tot sol·licitant la declaració de dissolució del matrimoni i la modificació de la Sentència de separació de 6 de juny de 2012 en el sentit de què es suspengués el règim de visites dels dos menors amb el seu pare i que el mateix es reprengués en el moment i de la forma en què un perit judicial ho determinés. Sol·licitava també la condemna del senyor Daza a abonar les costes judicials, inclosos els honoraris d'advocat i procurador, cas de què s'oposés a les seves pretensions.
2.- En data 18 d'octubre de 2019, la representació processal del senyor Daza contestà la demanda articulada de contrari tot sol·licitant l'estimació de la demanda de divorci i no oposant-se a la modificació del règim de visites amb el seu fill Espada, que s'hauria d'efectuar a partir de la valoració d'un professional, oposant-se però a la seva suspensió i oposant-se també a la modificació i suspensió del règim de visites amb el seu fill Pérez.
Després de practicades les proves la representació processal del senyor Daza mitjançant el seu escrit de conclusions sol·licitava l'inici immediat del treball terapèutic suggerit per la perit psicòloga, als efectes d'aconseguir una ràpida represa dels contactes i visites paterno-filials.
3.- El Magnífic Ministeri Fiscal informà en el sentit d'interessar el manteniment de la pàtria potestat a favor dels dos progenitors, la custòdia dels nens a favor de la mare, l'establiment d'un règim de visites diürn dels menors amb el pare amb l'ajuda d'un terapeuta psicològic i que aquestes s'anessin ampliant de forma progressiva i el manteniment de la pensió d'aliments establerta en la sentència de separació a càrrec del progenitor no custodi i el 50% de les despeses extraordinàries dels menors.
4.- L'Hble. Tribunal unipersonal del Batlle, en data 28 de gener de 2021 dictà Sentència amb, entre altres, la següent part decisòria:
"DECIDEIX:
Primer.- Declarar la dissolució per divorci del matrimoni canònic contret a la localitat de Saragossa (Espanya) el 13 de setembre de 2003 entre els Srs. Quesada i Daza.
Segon.- Establir les següents mesures paterno-filials en relació als dos fills menors, Espada nascut el XXXX i Pérez nascut el XXXX:
1.- Mantenir la patria potestat dels menors de forma conjunta entre ambdós progenitors.
2.- Atribuir la guarda i custòdia dels menors a favor de la mare.
3.- En quant al règim de visites a favor del pare, actualment suspès, el Sr. Daza i els menors s'han de sotmetre a un treball terapèutic, que reestructuri el vincle paterno filial. Aquesta valoració i seguiment, que serà sufragat pel pare, es durà a terme per part d'un /una psicòleg/a especialista en la matèria. Serà per tant en el marc d'aquest seguiment psicològic en el qual caldrà establir, a criteri de l'especialista tractant, els termes de restabliments dels contactes entre el pare i els menors. En tot cas el Sr. Daza haurà d'informar a la Sra. Quesada sobre la identitat de l'especialista escollit així com de la planificació horària d'aquest seguiment. De la mateixa manera l'especialista escollit haurà de trametre bimensualment a aquest Tribunal un informe sobre la valoració i evolució del treball terapèutic dut a terme i de la forma i termes de restabliment dels contactes paterno filials. En paral·lel l'especialista haurà de donar trasllat d'aquest informe, per al seu coneixement, a la Sra. Quesada.
4.- Mantenir la resta de mesures fixades en la Sentència de separació de 6 de juny de 2012 i confirmades per part del Tribunal Superior per Sentència de 15 de novembre de 2012.
Tercer.- Trametre testimoni de la present sentència a la persona encarregada del Registre Civil.
Quart.- No efectuar especial condemna en costes."
5.- Contra l'esmentada resolució ha interposat recurs d'apel·lació la representació processal del senyor Daza tot impugnant la decisió de posar a càrrec del seu mandant el seguiment del treball terapèutic, per considerar que contravé el decidit en la Sentència d'aquesta Sala Civil de 15 de novembre de 2021 i per no haver estat motiu de modificació en el present procediment el percentatge en el pagament de les despeses extraordinàries. Sol·licita doncs la revocació parcial de la Sentència d'instància en el sentit de què el treball terapèutic de represa de les visites dels menors amb el seu pare ha d'anar a càrrec d'ambdós progenitors.
6.- Per la seva banda, la senyora Quesada s'oposa al recurs d'apel·lació interposat i sol·licita la seva desestimació, així com la condemna del senyor Daza al pagament de les costes judicials se segons instància , de conformitat amb els articles 350.1 i 354 del Codi de procediment civil. En síntesi els arguments oposats són que si la problemàtica afecta a un dels progenitors, aquest és el que ha de sufragar-ne les despeses, sense que aquesta depesa pugui considerar-se extraordinària, essent personal del senyor Daza.
7.- El Magnífic Ministeri Fiscal no s'oposa al recurs formulat en considerar que el treball terapèutic entre els menors i llur pare ha estat sol·licitat per ambdós progenitors i en ser una despesa en benefici dels menors, s'ha d'encabir dins de les despeses extraordinàries i ser sufragada per meitats entre els progenitors.
FONAMENTS DE DRET
Primer.- En relació al règim de visites del pare amb els menors, la Sentència recorreguda preveu que tant el senyor Daza com els menors s'han de sotmetre a un treball terapèutic per reestructurar el vincle paterno filial i que aquesta valoració i seguiment s'ha de dur a terme per una professional de la psicologia que haurà de ser sufragat pel pare.
I és contra aquest pronunciament contra el que s'alça el senyor Daza.
Segon.- La Sala comparteix plenament el criteri del Magnífic Ministeri Fiscal, ja que considera que el fet de què els menors hagin de seguir tractament o treball terapèutic prop del psicòleg -a l'igual que el seu progenitor, en aquest cas, que ho assumeix voluntàriament-, constitueix una despesa de caràcter extraordinari ja que es considera necessària per al correcte desenvolupament dels fills.
Al respecte, en la Sentència de 31 d'octubre de 2019, rotlle número 192/2019, vam posar de relleu: "III.- Quant al primer motiu del recurs no es discuteix que per a un menor, el fet d'haver de seguir un tractament o treball terapèutic prop d'un psicòleg hagi de ser considerat com una despesa extraordinària. La controvèrsia intervé en relació a la manca d'autorització i coneixement per part del pare de que el menor seguia el tractament indicat.
Les despeses extraordinàries han de ser enteses com aquelles que són necessàries, no periòdiques i imprevisibles. Aquestes, atesa la seva condició de necessàries per al correcte desenvolupament del menor, no requereixen per a la seva realització de l'acord de l'altre progenitor, sinó simplement la seva comunicació, i el seu cost haurà de ser assumit en funció de la proporció que correspongui. Només les despeses no necessàries, generalment associades amb noves activitats de lleure del menor (extraescolars ···) requereixen de l'acord de l'altre progenitor. Aquest acord haurà d'intervenir tant al respecte de la realització pel menor de l'activitat que correspongui però també quant a la participació de cada progenitor en el seu pagament, i en cas de desacord, l'autorització pot intervenir per decisió judicial prèvia a la seva realització. En defecte, el cost associat a la seva realització incorrerà exclusivament a càrrec del progenitor que ha decidit la seva pràctica sense que el mateix pugui ser repercutit.
En el supòsit examinat, la necessitat per en S. de seguir el tractament psicològic resulta palmària i de fet no és ni tant sols discutida pel pare. En efecte, de l'executòria del procés s'infereix les dificultats inicials que el mateix presentava amb el seu pare i el clar rebuig que en l'actualitat el mateix mostra a hores d'ara per a mantenir-hi qualsevol tipus de contacte, de manera que la intervenció, prop del mateix, de professionals de la psicologia resultava imprescindible."
Tercer.- Per contra, el fet de què aquest tractament vagi dirigit a començar i, en el seu dia, a normalitzar els contactes i les visites dels menors amb el progenitor, no converteix la despesa en personal del pare ja que com acabem de dir els principals beneficiats de poder gaudir d'un règim de visites amb el progenitor seran els fills menors. Extrem del que la pròpia senyora Quesada sembla ser-ne conscient en haver també sol·licitat la intervenció d'un terapeuta.
Ni tampoc el fet de què el senyor Daza hagi de participar més activament en les sessions tampoc comporta automàticament que ell sol s'hagi de fer càrrec del seu pagament, ja que en ser un seguiment psicològic resulta plenament factible que, en algun moment, la senyora Quesada hi hagi d'intervenir ja sigui directament o indirecta per aconseguir el resultat cercat en interès del correcte desenvolupament dels menors Espada i Pérez.
Quart.- En conseqüència, en ser una despesa de caràcter extraordinari haurà de ser sufragada pels progenitors en funció del seu percentatge de participació en les mateixes. I com sigui que en aquest cas les despeses extraordinàries es van fixar a raó d'un 50%, cada progenitor haurà d'assumir la meitat del seu cost.
Cinquè.- Procedeix doncs la revocació parcial de la Sentència d'instància en el sentit de considerar que el cost de la valoració i el seguiment terapèutic imposat per la mateixa té la consideració de despesa extraordinària, havent de ser assumida per ambdós progenitors per meitats.
Sisè.- L'estimació parcial del recurs comporta que no s'hagi d'efectuar cap pronunciament en relació al pagament de les costes judicials generades en aquesta alçada.
Decisio
En atenció a tot el que s'ha exposat, la Sala Civil de Tribunal Superior de Justícia,
DECIDEIX
Primer.- ESTIMAR parcialment el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal del senyor Daza contra la Sentència dictada per l'Hble. Tribunal unipersonal del Batlle en data 28 de gener de 2021, i revocar-la en el sentit de considerar que el cost de la valoració i el seguiment terapèutic imposat per la mateixa té la consideració de despesa extraordinària, havent de ser assumida per ambdós progenitors per meitats; tot mantenint la resta de pronunciaments continguts en la mateixa.
Segon.- NO FER especial imposició de les costes processals ocasionades en aquesta alçada.
Aquesta sentència és ferma i executiva.
Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.