RECURS CONTRA AUTE D'EXECUCIÓ D'ORDENANÇA PENAL: delictes menor de conducció de vehicle automòbil amb una taxa d'alcoholèmia superior a 0,8 g/l i menor de lesions per imprudència greu TSJP-0000033/15

Sentència

Magistrats

Fátima Ramírez Souto Yves Picod Marie Conte

Núm. de Causa: OPG 1870183/2013 Núm. de Rotlle: TSJP-0000033/2015

SENTÈNCIA 33-2015

PARTS:

Recorrent: Cia. A. SA

Advocat: Sr. Quesada

Recorrent: Sra. Rius

Advocat: Sr. Villalba

Recorregut: Mgfc. MINISTERI FISCAL

Recorregut: Sra. Blasco

Advocat: Sr. Moliner

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: M. I. Sr. Yves Picod

Magistrats: M. I. Sra. Marie Conte

M. I. Sra. Fátima Ramírez Souto

Andorra la Vella, el dotze d'octubre del dos mil quinze.

En el recurs d'apel·lació interposat contra l'Aute de data 20 de març de 2015 dictat per l'Hble. Batlle en el marc de l'execució de l'Ordenança Penal de Guàrdia dictada en causa núm. 1870183/13, els components del Tribunal Superior de Justícia expressats al marge s'han constituït per a la vista i decisió. És ponent la M. I. Sra. Fátima Ramírez Souto.

ANTECEDENTS DE FET

I.- RESULTANT: que per Aute de data 12 d'agost del 2013, l'Hble. Batlle va condemnar a Rius com autora responsable d'un delicte menor de conducció de vehicle automòbil amb una taxa d'alcoholèmia superior a 0,8 grams per litre de sang previst i penat a l'article 268.1 del Codi Penal, imposant-li una pena d'un (1) mes d'arrest nocturn condicional, amb un termini de suspensió de la condemna de dos anys, i de deu (10) mesos de privació del permís de conduir i d'un delicte menor de lesions per imprudència greu, previst i penat a l'article 117.2 del Codi Penal, a una pena d'un (1) mes d'arrest nocturn condicional, amb un termini de suspensió de la condemna de dos anys, i de sis (6) mesos de privació del permís de conduir, deixant la determinació de la responsabilitat civil ex-delicto pel període d'execució.

La referida resolució esdevingué ferma i executòria en no haver-hi formulat oposició cap de les parts.

II.- RESULTANT: que per Aute de data 20 de març de 2015 es va declarar la responsabilitat civil de Rius i solidàriament amb ella la de la companyia A. SA, i es fa fixar la indemnització a satisfer per aquestes en 5.038,59 euros a favor de la Caixa Andorrana de la Seguretat Social i en 5.867,43 euros la indemnització a favor de Blasco, quantitats corresponents al 70% de l'atorgada pels diferents conceptes reclamats.

III.- RESULTANT: que contra l'esmentat Aute interposà recurs d'apel·lació la representació processal de la companyia A. SA impugnant el percentatge en que ha fixat la resolució recorreguda la participació de Rius i d'Blasco en la producció de les lesions que va patir aquesta última, en considerar-lo injustificat. Demana amb caràcter principal la retroacció de les actuacions a fi que sigui efectuat un nou requeriment a l'Àrea de Medicina Legal i Forense per a que es determini percentualment la incidència causal del fet de no portar casc en les lesions sofertes per Blasco, prova que va ser denegada per la Batlle. Alternativament sol·licita que es fixi en un 90% dita participació perquè totes les lesions es troben pràcticament al cap de la perjudicada.

IV.- RESULTANT: que la representació processal de Rius impugna l'Aute al·legant que la denegació per la Batlle de la presa de declaració de Blasco per a poder interrogar-la sobre el seu coneixement de la ingesta d'alcohol per part de Rius ha vulnerat el seu dret de defensa, compte tingut que si s'hagués conegut tal circumstància caldria valorar-ho, juntament amb la circumstància de no portat casc, per a determinar la seva contribució a la producció de les lesions que va patir. Es per això que demana la retroacció del procediment per a que es practiqui per la Batlle la prova indegudament denegada així com es dicti una nova resolució tenint en compte el seu resultat.

V.- RESULTANT: que la representació d'Blasco s'oposa als dos recursos al·legant que el Servei de Medicina Forense ja va informar en el sentit de no poder concretar amb certesa quin hauria estat el resultat del accident si Blasco hagués portat casc; que la causa eficient i determinant de l'accident va ser la conducció imprudent de la Sra. ENTITY_5; que Blasco va patir lesions en altres parts del cos a més del cap; que Blasco ja va declarar davant de la Batllia i va reconèixer que sabia que Rius havia begut, cosa diferent a que sabés que no es trobava en condicions per a conduir.

VI.- RESULTANT: que el Mgfc. Ministeri Fiscal s'oposa als dos recursos al·legant que la declaració de la perjudicada no aportaria cap element nou per a valorar la responsabilitat civil ex-delicto i que la prova va ser correctament denegada per la Batllia; que el Servei de Medicina Forense ja va dir que no es podia quantificar el percentatge en la minva de la gravetat de les lesions que ha pogut tenir el fet que la lesionada no portés casc; que el percentatge en que la resolució recorreguda fixa la contribució de la lesionada en la producció de les seves lesions és correcta tenint en compte que va ser Rius la causant de l'accident i que ella era la responsable dels moviments del seu vehicle i també d'obligar i garantir que els altres usuaris portessin posats i degudament cordats els elements de seguretat obligatoris.

VII.- RESULTANT: que la representació processal de Rius s'adhereix a les peticions efectuades en el recurs de la representació processal de A. SA, i la representació d'aquesta companyia no s'oposa al recurs de la representació de la Sra. Rius en tot allò que no contradigui el seu recurs d'apel·lació.

FONAMENTS DE DRET

I.- CONSIDERANT que la representació processal de la companyia A. SA ha renunciat en l'acte de la vista oral a la sol·licitud de pràctica d'un nou requeriment a l'Àrea de Medicina Legal i Forense per a que es determini percentualment la incidència causal del fet de no portar casc en les lesions sofertes per Blasco al haver estat denegat amb caràcter previ per la Sala mitjançant aute de 20 de juliol del 2015.

La denegació per part de la Sala de la prova peticionada per la part recorrent es fonamenta en que, per complement d'informe de data 4 d'abril de 2014, el metge forense va exposar que resultava impossible determinar amb certesa quin hauria estat el resultat lesiu derivat de l'accident si Blasco hagués portat casc, i va concloure que el fet de portar un casc adequat i haver contusionat a la regió cranial amb aquest posat amb alta probabilitat hauria minimitzat la gravetat de les lesions. Però davant el fet de no portar-lo, no pot quantificar en percentatge la minva en la gravetat de les lesions.

Davant de la contundència de l'informe, el fet de realitzar un nou requeriment al metge forense per a que quantifiqui la incidència causal del fet de no portar casc en la producció de les lesions sofertes per Blasco esdevé una diligència inútil.

Pel que fa al percentatge en què s'ha fixat a la resolució sobre la incidència en la producció de les lesions del fet de no portar casc per part de la perjudicada, en la resolució recorreguda es fixa en un 30% mentre que la part recorrent considera que hauria de fixar-se en un 90% perquè totes les lesions es troben pràcticament al cap.

Tot i que no totes les lesions les va patir la perjudicada al cap, és cert que les més greus es van localitzar en aquesta zona. Malgrat això, si el metge forense -expert en la matèria- no va poder percentualment quantificar la contribució del fet de no usar casc en la seva producció i només va poder establir que l'ús del casc amb alta probabilitat hauria minimitzat -sense especificar amb quina intensitat- la gravetat de les lesions, fixar-la en un 90% per la localització d'aquestes al cap no té suficient fonamentació.

És cert que en la resolució recorreguda no s'expliquen les raons concretes per les quals el percentatge de contribució de la perjudicada en la causació de les lesions per no portar casc es fixa en un 30%, però aquest percentatge la Sala el considera prudencialment adequat si tenim en compte que la causa de l'accident va ser, segons consta en l'Ordenança Penal, la pèrdua per part de Rius del control del seu vehicle i, per tant, una conducta només a ella imputable, i que mèdicament no s'ha pogut concretar en quina intensitat l'ús del cas hauria minimitzat les lesions.

No portant casc, la víctima va contribuir a la causació de les lesions sofertes al cap, però sostenir que la seva acció va ser pràcticament la causa de les mateixes és completament desproporcionat, per la qual cosa, no aportant-se raons objectives que ens obliguin a modificar el criteri de la Batlle a quo, hem de mantenir el percentatge de participació en el 30% ja establert a la resolució impugnada.

El recurs d'apel·lació, per tot el que s'ha exposat, ha de ser desestimat.

II.- CONSIDERANT: que el recurs formulat per la representació processal de Rius al·lega la vulneració del dret de defensa en la seva modalitat del dret a utilitzar els mitjans de prova pertinents per a aquesta, al no haver-se admès i practicat la prova testifical de la declaració de la perjudicada proposada per acreditar la seva contribució a la causació de les lesions sofertes. Per a comprovar si s'ha produït l'al·legada vulneració és necessari constatar si l'absència de pràctica d'aquesta prova li ha generat alguna indefensió a la part recorrent en privar-li d'un mitjà de prova transcendental o essencial per a la defensa, en tant que l'eventual resultat de la mateixa podria tenir transcendència sobre la resolució recorreguda, influint en el signe de la mateixa de manera que la decisió podria ser una altra, és d'entendre que més favorable als interessos de la part recorrent.

S?ha de tenir en compte que el dret a la utilització dels mitjans de prova pertinents per a la defensa - extensible també als qui exerceixen la pretensió acusatòria- no és un dret absolut i il·limitat sinó que està condicionat al fet que la prova proposada sigui pertinent tant formal com materialment, en el sentit que la prova hagi estat proposada en temps i forma i sigui temàticament rellevant, és a dir, que resulti necessària i útil per a formar la convicció del jutge o tribunal sobre el thema decidendi o objecte del plet.

En el cas enjudiciat, tal com va explicar el lletrat recorrent a l'acte de la vista oral de la causa, la finalitat de la declaració d'Blasco seria fer-li preguntes en relació al seu coneixement de l'estat d'embriaguesa de la conductora, en considerar que si efectivament el coneixia i n'era conscient, tal circumstància s'hauria de valorar per a fixar el percentatge de la seva contribució a la producció de les lesions i incrementar-lo.

El coneixement per la víctima de l'estat de embriaguesa del conductor del vehicle en què voluntàriament viatja constitueix una conducta rellevant per fixar la indemnització al seu favor, perquè suposa assumir el risc concret que pugui produir-se un accident de circulació i patir lesions o fins i tot la mort.

Aquesta assumpció del risc no és específicament un supòsit estricte d'auto-posada en perill, sinó de consentiment en la posada en perill propi per un tercer, és a dir, de consentiment de la víctima a participar d'un esdeveniment arriscat, desenvolupat i controlat per un altre, a l'assumpció auto-responsable d'un risc de creació aliena.

Mentre que els supòsits d'auto-posada en perill en sentit estricte són casos de concurrència d'una conducta imprudent per part de la víctima, els d'assumpció del risc es caracteritzen perquè la conducta no té eficàcia causal en la generació del fet danyós, però sí, juntament amb la del creador del risc, en el dany sofert. Són casos en què la víctima no es va causar pròpiament el dany, exclusivament imputable a l'agent, però aquest apareix estretament vinculat amb el risc consentit.

Tot i que l'única conducta causant del fet danyós és la del creador del risc, la conducta de la víctima és rellevant perquè, en assumir voluntàriament el risc, incideix en la producció del resultat antijurídic per ella sofert, vulnerant el deure genèric de cura que pesa sobre tota persona de procurar la seva pròpia indemnitat. Per aquest motiu, el tractament jurídic del supòsit, exoneració o disminució indemnitzatòria, hagi de ser el mateix que en la concurrència de culpes en estricte sentit.

No obstant això, perquè l'assumpció del risc operi en la determinació de la responsabilitat civil cal que no es tracti d'un risc socialment acceptat en la vida quotidiana, com és el cas característic d'utilitzar un vehicle de motor. Cal que aquest risc genèric ordinari es converteixi en un risc específic, anormal o extraordinari, com succeeix en el cas que conductor es trobi en estat d'embriaguesa.

Com a segona premissa, també és necessari que hi hagi una relació causal entre el risc anormal assumit per la víctima i el dany patit per aquesta. Així, si el fet danyós no es produeix per la conducta imprudent assumida per la víctima sinó per cas fortuït o per una acció no relacionada amb la imprudència assumida, l'assumpció per la víctima de la conducta imprudent de l'agent generador del risc no pot tenir efecte moderador al rescabalament.

Tenint en compte tot el que s'ha exposat, la prova demanada la considerem, d'una banda, innecessària perquè va ser formalment sol·licitada per a acreditar el coneixement per part de Blasco de la ingesta de begudes alcohòliques per Rius, i tal coneixement ja va ser reconegut per ella a la declaració que va fer a la Batllia quan va dir que: "U. anava una mica beguda però que considerava que podia conduir".

Per altra banda, en el relat de fets de l'Ordenança Penal es diu que l'accident es va produir al perdre Rius el control del vehicle per causes desconegudes, sense fer cap referència a que aquesta pèrdua de control es produís per l'afectació de la seva capacitat per a conduir de forma segura com a conseqüència del consum de begudes alcohòliques i sense que aquesta afectació es pugui deduir del sol fet que el seu grau d'alcoholèmia fos superior als 0,80 g/l de sang, ja que en la fitxa de símptomes realitzada pel Servei de Policia només es fa constar que tenia olor a alcohol en l'alè.

Per a que el coneixement per part de Blasco de la ingesta de begudes alcohòliques per part de Rius pogués operar com a factor de disminució de la indemnització que li correspon, seria necessari que aquesta ingesta, de la que es deriva el risc de poder patir un accident, hagi estat la causa d'aquest i com aquesta relació de causalitat no queda establerta fàcticament en l'Ordenança Penal, no la podem tenir per acreditada, cosa que fa que el coneixement de la ingesta de begudes alcohòliques sigui irrellevant per a fixar la indemnització.

La prova proposada, per tot allò que s'ha dit és irrellevant e innecessària i, per tant, no es va vulnerar amb la seva denegació el dret de defensa de la part recorrent i el recurs es desestima.

III.- CONSIDERANT: que havent estat desestimat íntegrament els recursos, procedeix imposar a les parts apel·lants les despeses processals causades en aquesta segona instància.

Decisio

Vistes la Constitució, El Codi Penal, el Codi de Procediment Penal, la jurisprudència d'aplicació, i altres fonts del Dret del Principat d'Andorra,

DECISIÓ

La Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, en nom del poble andorrà, decideix:

1.- DESESTIMAR els recursos d'apel·lació interposats per les representacions processals de la companyia A. SA i de la Sra. Rius.

2.- CONFIRMAR l'Aute de data 20 de març del 2015 dictat per l'Hble Batlle en el marc de l'execució penal de l'Ordenança Penal de Guàrdia dictada en el marc de la causa núm. 1870183/2013.

3.- IMPOSAR a les parts recurrents les despeses processals causades pels recursos.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manen que, una vegada notificada la present sentència a totes les parts, es retorni la causa a l'Hble Batlle, amb certificació de la present sentència, per al seu compliment i execució.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.