Duana, Transports de mercaderia (0089/11)

Sentència

Magistrats

Bernard Plagnet Marie Conte Albert Andrés Pereira

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Administrativa

Núm. de Protocol: AD-0010-2/11 TSA: 45/11

S E N T È N C I A NÚM. 89-2011

PARTS:

Apel·lant: M.I.GOVERN

Representant: Águila

Advocat: Briones

Apel·lada: Varesc

Representant: Tamarit

Advocat : Campillo

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President : M.I. Sr. Albert Andrés Pereira

Magistrats: M.I. Sr. Bernard Plagnet

M.I. Sra. Marie Conte.

A la vila d’Andorra la Vella, el 16 de desembre de 2011

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d’apel·lació a les actuacions número AD-0010-2/11.

En la tramitació d’aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Bernard Plagnet, el qual expressa el parer del Tribunal.

A N T E C E D E N T S D E F E T

1- El Sr. Varesc va interposar recurs contra la desestimació per resolució del 15 de desembre del 2010 del recurs contra el requeriment de la Duana del 22 d'octubre del 2010 sol·licitant la presentació de la declaració de posada al consum de dos camions.

2.- En la sentencia del 27 d'abril del 2011, el Tribunal de Batlles ha estimat la demanda promoguda pel Sr. Varesc.

3.- En el seu escrit d’apel·lació de data 17 de juny del 2011, el MI Govern manifesta principalment que

-l'interessat hagués hagut de demanar la corresponent autorització a la Duana per a la posada de la mercaderia sota el règim de l’admissió temporal segons el que disposa l'article 140 i següents de la Llei 5/2004 del Codi de Duana.

-el regim de la posada al consum constitueix la mesura destinada a regularitzar la situació.

El MI Govern ha confirmat els seus arguments en el seu escrit de conclusions de data 2 de setembre del 2011.

4.- En la seva contesta de data 12 de juliol del 2011, el Sr. Varesc manifesta principalment que:

-el règim d’admissió temporal és l’únic que es pot aplicar atès que els camions no s'han venut a cap empresa andorrana per treballar a Andorra i per tant no s'ha fet cap posada al consum de forma definitiva

L'interessat ha confirmat els seus arguments en el seu escrit de conclusions de data 2 de setembre del 2011.

5.- Trameses les actuacions a aquesta Sala, s’ha designat el magistrat ponent i han quedat vistes les actuacions per a deliberar i decidir.

F O N A M E N T S D E D R E T

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l’article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- Els fets que han donat lloc als present litigi són els següents.

Resulta de l’informe de la Duana del 22 d'octubre del 2010 (veure foli 9), que en data 2 de setembre de 2010, vers les 16 h 00, a la vila de Canillo els agents van controlar dos camions.

Aquests vehicles havien estat contractats per l'empresa andorrana ORG_1 i aquesta no ha presentat la declaració d’importació.

L'empresa no nega aquests fets. En el seu escrit de contesta, indica « el meu principal no nega que, en entrar a Andorra uns camions, havien d'efectuar unes formalitats duaneres que, per descuit involuntari, no van dur a terme »

Convé per tant d’extreure les conseqüències d’aquest desconeixement de les formalitats duaneres.

Tercer.- El regim de l’admissió temporal està regulat pels articles 139 i 140 del Codi de Duana,

Article 139

El règim de l'admissió temporal permet la utilització al territori duaner del Principat d'Andorra, amb exoneració total o parcial dels drets a la importació i sense estar sotmeses a les eventuals mesures de política comercial, de mercaderies d'importació destinades a ser reexportades, sense haver estat modificades, exceptuant la seva depreciació normal com a conseqüència de la utilització que se n'hagi fet

Article 140

L'autorització d'admissió temporal es lliura a demanda de la persona que utilitza o fa utilitzar aquestes mercaderies

Pel que fa referència a l’entrada de vehicles en territori andorrà, segons l'article 19, apartat c del Reglament d’aplicació de la Llei 5/2004 del 14 d'abril, del Codi de Duana,

“1. El benefici del règim de l’admissió temporal en exoneració total dels drets a la importació s'aplica als vehicles de carretera i als vehicles destinats a la navegació aèria quan són:

… c) En el cas d'un ús comercial, que siguin utilitzats exclusivament per a un transport que comença o finalitza fora del territori duaner del Principat d'Andorra. Tanmateix, es poden utilitzar en tràfic intern, sempre que ho prevegi la legislació nacional vigent, relativa en especial a les condicions d'accés i d'execució de dits transports.”

V. Decret del 2-3-2005 d'aprovació del Reglament d'aplicació de la Llei 5/2004, del 14 d'abril, del Codi de Duana - L'admissió temporal (BOPA 31/2005). L'empresa de ORG_0 es trobava en la situació prevista per l’article més amunt esmentat.

Estava doncs obligada a demanar l’autorització d’admissió temporal exigida per l’article 140 ja citat.

Aquesta Sala ha jutjat en la sentencia num. 26-2009 del 26 de març de 2009:

« Tanmateix, amb aquesta al·legació s’oblida que l’efectivitat del règim d’admissió temporal es troba condicionada a la corresponent autorització administrativa, com es desprèn dels articles 140 del Codi de Duana i 30 i següents del Reglament d’aplicació aprovat pel Decret de 2 de març de 2005.

En absència d’aquesta autorització, els interessats no poden gaudir dels beneficis vigents en la matèria, de manera que no resulta procedent aplicar en aquest cas cap de les exoneracions que postula la recurrent. »

L'article 140, ja citat, no feia una excepció per als vehicles que no estan destinats a la venta. Per tant, l'argument presentat per l'empresa ORG_0 s’ha de rebutjar.

L'empresa per tant, ha desconegut les disposicions ja citades relatives a l’admissió temporal dels vehicles. Les formalitats exigides per aquests texts han de respectar-se rigorosament en la mesura on el règim d’admissió temporal és un règim excepcional d’exoneració que el servei de Duana ha d’estar en condicions de controlar en vistes d’evitar els fraus. La demanda d’autorització permet per tant, al servei de Duana d’efectuar aquests controls.

En l’absència de demanda d’autorització, cal per tant aplicar les disposicions de l'article 196 del Codi de Duana:

« 1. Un deute a la importació neix com a conseqüència de la introducció irregular al territori duaner del Principat d'Andorra d'una mercaderia subjecta a drets a la importació ».

El servei de Duana ha aplicat regularment aquest procediment (veure foli 9, el requeriment).

La valoració dels vehicles és de 24 000 € (veure foli 33) i el muntant de l'impost de mercaderies indirecte i l'impost indirecte sobre les activitats comercials és de 2304 €.

En conseqüència, el recurs d’apel·lació presentat pel M. Govern s’ha d’estimar.

Quart.- No s’aprecien circumstancies determinants d’una especial condemna al pagament de les despeses d’aquesta segona instància.

D E C I S I Ó

En atenció a tot el que s’ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:

Primer: Estimar el recurs d’apel·lació presentat pel MI Govern

Segon: Revocar la sentencia recorreguda i declarar que la resolució del Govern núm. 97852/2010 de data 15 de desembre del 2010 portant desestimació de recurs de reposició contra el requeriment de la Duana de data 22 d'octubre de 2010, és ajustada a dret i als fins que legitimen l'activitat administrativa.

Tercer: De no efectuar cap condemna en costes. Aquesta sentencia es ferma i executiva

Manem que una vegada s’hagi complert el que disposa l’article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d’aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s’arxivin les actuacions del Tribunal.