Duana. Sanció administrativa (0075/08)

Sentència

Magistrats

Bernard Plagnet Albert Andrés Pereira Lluís Saura Lluivia

Núm. de Protocol: AD-0172-3/07 TSA: 30/08

S E N T È N C I A NÚM. 75-2008

PARTS:

Apel·lant: Alfaro

Representant: Mercader

Advocat: Águila

Apel·lada: GOVERN

Representant: Morales

Advocat : Escudero

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President : M.I. Sr. Albert Andrés Pereira

Magistrats: M.I. Sr. Bernard Plagnet

M.I. Sr. LLUIS SAURA LLUVIA

A la vila d'Andorra la Vella, el 24 de novembre de 2008

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número AD-0172-3/07.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Bernard Plagnet el qual expressa el parer del Tribunal.

A N T E C E D E N T S D E F E T

1.- El Sr. Alfaro va interposar recurs contra la resolució dictada pel MI Govern de data 18 de juliol del 2007, desestimatoria del recurs formulat contra la Resolució del Ministre de Presidència i Finances de data 2 de maig del 2007 per la qual s'imposa a l'agent una multa per la quantia de 5632,80 EUR.

2.- En la sentència de 15 d'abril del 2008, el Tribunal de Batlles ha desestimat la demanda presentada pel Sr. Alfaro.

3.- En el seu recurs d'apel·lació de data 30 de maig del 2008, el Sr. Alfaro,manifesta principalment que:

-l'Administració general s'ha extralimitat en l'aplicació d'una norma que preveu únicament supòsits d'importació real i efectiva de mercaderies dins del territori nacional, fet que no s'ha produït;

-demana el pagament de les costes processals

El Sr. Alfaro ha confirmat els seus arguments en el seu escrit de conclusions de data 14 de juliol de 2008.

4.- En la seva contesta de data 18 de juny del 2008, el MI Govern manifesta principalment que:

-l'interessat havia d'haver efectuat la declaració del rellotge prop de la Duana andorrana per tal d'efectuar tots els tràmits escaients, un dels quals era l'exacció de les imposicions pertinents.

El MI Govern ha confirmat els seus arguments en el seu escrit de conclusions de data 14 de juliol de 2007.

5.- Trameses les actuacions a aquesta Sala, s'ha designat el magistrat ponent i han quedat vistes les actuacions per a deliberar i decidir.

F O N A M E N T S D E D R E T

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- Convé de resumir les circumstàncies de fet que han donat lloc al present litigi.

En data 21 de març del 2007, els agents de Duana han constatat que a l'interior del vehicle conduït pel Sr. Alfaro hi havia una bossa de mà amb dos rellotges. El Sr. T. lliura als agents de Duana una factura-tiquet comercial expedit pel comerç ORG_0 amb el numero 020196 de data 23 de desembre de 2006, fent referència a dos rellotges d'acer; un d'ells valorat amb 6300 EUR i l'altre de 650 EUR amb un total de 6950 EUR, Iva inclòs (veure foli 29).

Per aquests articles, el Sr. T. s'ha beneficiat del sistema « taxe free » (veure foli 27); l'aplicació d'aquest dispositiu queda subordinada a la prova de l'expedició dels articles fora de l'UE, és a dir a Andorra. Aquesta formalitat s'ha realitzat al despatx de Duana espanyola de la Farga de Moles, el dia 21 de març del 2007 (veure foli 27). Les referències dels articles que figuren en la factura-tiquet i les que figuren en el document de devolució de l'Iva són idèntiques i pertanyen als dos rellotges d'acer adquirits a Barcelona el 23 de desembre de 2006: aquesta constatació resulta de la comparació dels documents que figuren als folis 29 i 27.

Però, els dos rellotges trobats dins el vehicle desprès del control físic, efectuat per la Duana andorrana, és un de la marca Tag i l'altre de la marca Chaumet i els agents de Duana constaten (foli 32), « es constata que dits rellotges no semblen nous per estrenar ».

Finalment, l'interessat va presentar una declaració d'importació amb un valor estadístic de 5991,38 EUR (veure foli 24).

Els agents de Duana han considerat que aquests fets son constitutius d'una infracció d'importació sense declaració. En aplicació de l'article 248 del Codi de Duana, s'ha imposat al Sr. Tuneu Valls una sanció igual a 5632,80 EUR per una resolució del ministre de Presidència i Finances de data 2 de maig del 2007 (veure foli 41), confirmada en alçada per una resolució del MI Govern de data 18 de juliol del 2007 (veure foli 7).

Tercer.- El present litigi s'inscriu dins el quadre del dret sancionnador que com ha jutjat varies vegades aquesta Sala presenta una « coloració penal ». Aquesta no significa que totes les regles de procediment penal siguin aplicables en aquests litigis, però si que l'Administració ha de motivar les sancions de manera precisa basant-se en els fets acreditats.

En aquest cas, resulta de l'examen dels fets, resumits mes amunt, que els dos rellotges trobats en el vehicle no corresponen a les característiques d'aquells inscrits en el tiquet lliurat pel magatzem ORG_0 de Barcelona, tal com els mateixos agents de Duana reconeixen (foli 32), « es constata que dits rellotges no semblen nous per estrenar ».

D'altra banda, el Sr. T. ha fet uns aclariments sobre els rellotges trobats en el seu vehicle:

Ha declarat, que referent al rellotge de marca Tag « me'l van regalar fa molts anys » (veure foli 35) ; pel que fa al rellotge de marca Chaumet, el va comprar a Andorra el 26 de juliol de 2004 i l'interessat aporta una factura i la referència del pagament per xec a través de la ORG_1 per un muntant de 5900 EUR (veure foli 37 i següents). El M.I. Govern no ha discutit aquests elements.

En realitat, la sanció es basa en el següent element que figura en la resolució ja mencionada del Ministre de Presidència i Finances de data 2 de maig del 2007 : « Atès que el Tax-free nùm. EO 03567 1600046 del 21 de març del 2007 fent referència a dos rellotges per un valor de 6300 EUR i 650 EUR val com a declaració d'exportació, presumint-se per tant la seva importació al Principat d'Andorra » (veure foli 41). Aquest fonament el confirma el M.I. Govern en el seu recurs d'apel·lació (p. 3) : « Tanmateix, l'acceptació del tax-free per part de la Duana Espanyola de la Farga de Moles, que equival a una declaració d'exportació pressuposa que la mercaderia represa en el citat tax-free havia de sortir efectivament de la Duana espanyola de la Farga de Moles, que els bens citats sobre el tax-free estaven destinats a ésser introduïts al Principat d'Andorra ».

Per tant podem constatar que la decisió es basa en simples presumpcions, que no han estat confirmades per constatacions de fet.. És cert que la Duana andorrana no ha pogut provar que els dos rellotges comprats a Barcelona, segons el règim del tax-free, van estar introduïts físicament de manera efectiva a Andorra.

Contràriament a allò que sosté la Duana andorrana, l'entrada dels dos rellotges sobre el territori andorrà no resulta automàticament de la declaració d'exportació a la Duana espanyola. Aquests fets potser dissimulen un frau a l'Iva espanyola, frau freqüent a l'interior de l'UE: una persona que acredita que viu fora de l'UE, compra productes sense taxa (amb el sistema de tax free) i desprès retorna, fraudulentament, aquestes mercaderies a persones domiciliades a l'interior de l'UE (en aquest cas a Espanya). En aquest cas, és probable que la Duana espanyola no hagués verificat rigorosament si els dos rellotges que figuraven a la bossa fossin els que figuraven en el tiquet lliurat pel magatzem ORG_0 de Barcelona i l'interessat hagués aprofitat aquesta manca de vigilància de la Duana espanyola.

En conseqüència, la sanció imposada per la Duana andorrana s'ha d'anul·lar, ja que es basa sobre fets que no han quedat acreditats de manera indiscutible.

Quart.- No s'aprecien circumstancies determinants d'una especial condemna al pagament de les despeses d'aquesta segona instància.

D E C I S I Ó

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:

Primer: Estimar el recurs d'apel·lació presentat pel Sr. Alfaro.

Segon: Anul·lar la sentencia recorreguda i declarar que la resolució del MI Govern de data 18 de juliol del 2007 i amb ella la decisió anterior del Ministre de Presidència i Finances de data 2 de maig del 2007, no son ajustades a dret i als fins que legitimen l'activitat administrativa.

Tercer: De no efectuar cap condemna en costes. Aquesta sentencia es ferma i executiva

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.