Recurs d'apel·lació extemporani sobre denegació d'autorització de residència i treball

Sentència

Magistrats

Elsa Puig Muñoz Alexandra Cornella Solà Immaculada Rodríguez Díaz

Tribunal Superior de Justícia

Sala Administrativa

TSJA.- 0000001/2026

ORIGEN.- 1000018/2025 - 0

NIG: 5300545320250000030

SENTÈNCIA 11-2026 DE 27/02/2026

Ponent : Elsa PUIG MUÑOZ

Data : 27/02/2026

Sala : Tribunal Superior de Justícia - Sala Administrativa

Referència : TSJA.- 0000001/2026

Nig : 5300545320250000030

SENTÈNCIA 011-2026

PARTS :

Apel·lant: Sr. Olmo

Representant i Advocat: Sra. Criado

Apel·lat: GOVERN D'ANDORRA

Representant: Sra. Moliner

Advocat Gabinet Jurídic: : Sr. Andrade

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL :

Presidenta : Sra. Elsa PUIG MUÑOZ

Magistrats : Sra. Alexandra CORNELLA SOLÀ

Sra. Immaculada RODRÍGUEZ DÍAZ

Objecte: Recurs apel·lació extemporani.

Andorra la Vella, el 27 de febrer de 2026.

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número 1000018/2025.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent la magistrada Sra. Elsa PUIG MUÑOZ, que expressa el parer del Tribunal.

Antecedents de fet

ANTECEDENTS DE FET

1.- La part agent va interposar demanda jurisdiccional contra la resolució del Govern núm. 423138/2025, de data 2 d'abril de 2025, que desestimava el recurs formulat contra la denegació de la sol·licitud de renovació de l'autorització de residència i treball dictada pel secretari d'Estat de Justícia i Interior el 14 de febrer de 2025.

2.- En la sentència núm. 30/2025, de data 7 de novembre de 2025, el Tribunal de Batlles, en composició unipersonal, ha desestimat la demanda promoguda per l'agent.

3.- En el seu escrit d'apel·lació, el Sr. estima, en substància, que:

Ha mantingut una conducta irreprotxable mantinguda des de maig de 2024 fins a la data del pronunciament de la sentència apel·lada, amb absència total d'incidents posteriors, evidencia una clara evolució personal i social;

La seva integració laboral efectiva, ja que, si bé és cert que ha canviat de feina en dos ocasions no ha estat perquè aquest hagi esta acomiadat sinó perquè la nova feina li oferia millors condicions laborals.

L'existència d'un entorn relacional estable, si bé no familiar, d'amistat que demostren I 'arrelament social al Principat.

4.- En la seva contesta, el Govern al·lega que:

La sentència apel·lada fa una anàlisis exhaustiva i detallada de les circumstàncies personals i familiars del Sr. Olmo, concloent de manera motivada que la falta d'arrelament familiars i l'existència únicament de relacions d'amistats superficials, no tenen entitat suficient ni poden fer prevaldre per impedir la no renovació de l'autorització de residència i treball, especialment atenent la conducta agressiva observada per la part apel·lant en menys d'un any de residència, conducta que evidència una manca d'integració i justifica plenament la decisió adoptada per l'Administració.

El fet que des de maig del 2024 no hagi tingut a tenir cap altre problema ni altercat, no és suficient per revocar la decisió administrativa.

5.- Per, providència de la Batllia, de data 05-01-2026, s'acorda remetre les actuacions al Tribunal Superior de Justícia.

6.- Es va designat el magistrat ponent i han quedat vistes les actuacions per a deliberar i decidir.

Fonaments de dret

FONAMENTS DE DRET

Primer.- Competència.

El Tribunal Superior, Sala Administrativa, és competent per conèixer del recurs, en aplicació de l'article 39.3 de la Llei qualificada de la Justícia i 160 de la Llei qualificada d'immigració.

Segon.- El recurs d'apel·lació és extemporani

Segons l'article 160 de la Llei 9/2012, del 31 de maig, de modificació de la Llei qualificada d'immigració:

"contra la sentència de primera instància es pot interposar un recurs d'apel·lació, que es presenta directament davant del batlle ponent, en el termini de vuit dies hàbils a comptar de la data de la notificació de la sentència, mitjançant un escrit d'apel·lació, que inclou tots els fonaments que motiven la pretensió de revocació de la sentència.

El mateix batlle ponent trasllada l'escrit d'apel·lació a la part apel·lada en els cinc dies naturals a comptar de la recepció, perquè la part apel·lada pugui al·legar el que estimi pertinent en un termini de vuit dies hàbils.

En el termini de cinc dies naturals després de la pràctica de les actuacions esmentades a l'apartat anterior, el batlle ponent eleva els autes a la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia."

D'altra banda, la disposició addicional tercera, in fine, de la Llei 9/2022, del 7 d'abril, del Procediment Contenciós Administratiu, relativa als recursos en matèria d'immigració, estableix que "(...) les disposicions d'aquesta Llei s'apliquen amb caràcter supletori".

Finalment, l'article 37 de la mateixa Llei 9/2022, relatiu als motius no al·legats per les parts, preveu que:

"Sense perjudici del principi de congruència amb les peticions de les parts, que regeix el procés davant de la jurisdicció administrativa, quan el tribunal consideri que hi ha motius rellevants per a la resolució de la causa diferents dels que han estat al·legats, pot decidir sotmetre'ls a la consideració de les parts mitjançant una providència en la qual, tot i advertir que no prejutja la decisió definitiva, exposa quins són aquests motius i concedeix a les parts un termini comú de tretze dies hàbils perquè puguin formular al·legacions sobre aquests. Contra aquesta providència no s'hi pot interposar cap recurs".

En el cas que ens ocupa, de l'examen de les actuacions es desprèn que la representació lletrada del Sr. Olmo va presentar, mitjançant el sistema electrònic judicial, l'escrit de recurs d'apel·lació en data 22 de novembre de 2025, contra la sentència dictada pel tribunal a quo en data 7 de novembre de 2025, que li havia estat notificada el 11 de novembre de 2025.

Per això, i tot que l'extemporaneïtat del recurs és una qüestió d'ordre públic processal que pot ser apreciada d'ofici, per providència de data 22 de gener de 2026, es va concedir a les parts un termini comú de tretze dies hàbils perquè poguessin formular les al·legacions que estimessin convenients en defensa dels seus drets i interessos legítims, en relació amb la possible inadmissibilitat del recurs per extemporaneïtat, compte tingut que el termini per interposar recurs d'apel·lació en matèria d'immigració és de vuit dies hàbils previst per l'article 160 de la Llei 9/2012.

En el termini concedit, la part demandada va dir que el recurs d'apel·lació era extemporani, mentre que la part agent no nega que el recurs sigui extemporani, però va al·legar que "Per error involuntari d'aquesta representació lletrada i un problema informàtic intern el recurs del Sr. Olmo es va entrar al PSP a primera hora del mati del 22 de novembre".

Doncs bé arribats a aquest punt cal dir que l'article 18 del Reglament tècnic relatiu a la xarxa i al sistema informàtic de gestió i comunicació processal aprovat per l'Acord del Consell Superior de la Justícia de data 24 d'abril de 2024, que disposa:

"Article 18. Impossibilitat de presentació telemàtica

En el cas d'impossibilitat d'accedir al sistema informàtic de gestió i comunicació processal, els escrits sotmesos a termini es poden presentar, igualment de forma telemàtica, el dia hàbil següent a l'últim dia del termini processal.

En el cas previst en l'apartat anterior, quan la impossibilitat d'accedir al sistema informàtic persisteixi el dia hàbil següent a l'últim dia del termini processal, la part ha d'aportar a l'òrgan destinatari, dintre d'aquest dia, el document que justifica degudament la impossibilitat d'usar el sistema informàtic.

Es pot presentar el document en un dispositiu electrònic a l'oficina de registre de la Seu de la Justícia acompanyat d'un escrit que faci constar la impossibilitat de la presentació telemàtica, i s'hi ha d'adjuntar el model 005 (definit a l'annex 2), degudament emplenat. "

Es evident que aquestes previsions estan pensades per quan no es poden introduir al sistema electrònic de la Justícia els escrits processals per haver-se produït una incidència en el propi servei informàtic que depèn del Consell Superior de la Justícia, però no quan el problema és "intern" del procurador o advocat que vol presentar l'escrit, ni quan es produeix un error involuntari en algun dels professionals, que són les dues circumstàncies que al·lega la part apel·lant per intentar justificar el fet que el recurs és presentés el dia 22 de novembre, i no abans. De fet, si s'entengués que també els problemes interns dels despatxos permeten exceptuar la presentació dels escrits en termini, és evident que els compliment dels terminis quedaria a la lliure al·legació de la part.

D'altra banda, aquesta interpretació ve reforçada per l'Acord del 22-1-2025 d'aprovació del Reglament de modificació del Reglament tècnic relatiu a la xarxa i al sistema informàtic de gestió i comunicació processal aprovat per acord del Consell Superior de la Justícia del 24 d'abril del 2024, que introdueix un nou article -el 32- que estableix:

"Article 32. Certificació de les interrupcions o del mal funcionament del sistema i guies d'actuació

1. En cas d'impossibilitat d'accedir al sistema informàtic de gestió i comunicació processal a causa de la interrupció, planificada o no, del funcionament d'aquest sistema, se n'ha d'informar els usuaris mitjançant la publicació al sistema informàtic dels certificats tècnics corresponents.

2. Aquests certificats són emesos pel responsable de l'Àrea de Transformació Digital del Consell Superior de la Justícia o la persona que delegui, i han de ser publicats en el termini més breu possible al sistema informàtic de forma que els usuaris els puguin descarregar i adjuntar, si fos necessari, com a justificant. En qualsevol cas, escau la comunicació immediata de l'emissió a la persona responsable de la Secretaria General del Consell Superior de la Justícia.

3. En els termes de l'article 17 de la Llei 7/2022, els efectes d'aquests certificats poden abastar, excepcionalment, l'alteració dels terminis de venciment imminent o la forma de presentació dels escrits per part dels òrgans jurisdiccionals competents.

4. L'Àrea de Transformació Digital del Consell Superior de la Justícia, directament o mitjançant possibles entitats col·laboradores, ha d'elaborar una nota tècnica en relació amb cada incidència i, si escau, una guia d'actuació per als usuaris. Aquesta informació pot ser inclosa directament dins les certificacions.

Les guies d'actuació dels usuaris, en cas d'elaborar-se, s'han de publicar de seguida al sistema informàtic."

I cap certificació de les interrupcions o del mal funcionament del sistema s'han emès perquè senzillament el sistema informàtic de Justícia no va fallar.

En definitiva, no hi ha dubte, doncs, que el recurs d'apel·lació es va presentar el 22 de novembre, quan ja s'havia escolat el termini de 8 dies per fer-ho, per la qual cosa és extemporani.

I com sigui que la tramitació està ja conclosa, restant només el dictat de sentència, les causes d'inadmissibilitat del recurs esdevenen causes de desestimació en el tràmit de sentència.

Tercer.- Costes

No s'aprecien circumstàncies determinants d'una especial condemna al pagament de les despeses d'aquesta segona instància.

Decisio

DECISIÓ

En atenció a tot el que s'ha exposat, la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia, en nom del poble andorrà, decideix:

Primer.- Desestimar el recurs d'apel·lació presentat per la part agent.

Segon.- Confirmar la sentència recorreguda i declarar que la resolució del Govern núm. 423138/2025, de data 2 d'abril de 2025, que desestimava el recurs formulat contra la denegació de la sol·licitud de renovació de l'autorització de residència i treball dictada pel secretari d'Estat de Justícia i Interior el 14 de febrer de 2025 és ajustada a dret i als fins que legitimen l'activitat administrativa.

Tercer.- No efectuar cap condemna en costes.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.