Menor de lesions causades per imprudència greu - Valoració de la Prova - Meritació d'Interessos - 60000013/2023.

Sentència

Magistrats

Fátima Ramírez Souto Yves Picod Alexandra Cornelia Sola

Núm. de Rotlle: TSJP 00000020/2024 Núm. de Causa: 6000013/2023

SENTÈNCIA 14-2024

PARTS:

Apel·lant: Sr. Agullo / Pombo

Advocat: Sr. Talavera

Apel·lats: Sr. Montenegro

Advocada: Sra. Guerrero

MINISTERI FISCAL

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

Magistrats: Sr. Yves Picod

Sra. Fátima Ramírez Souto

Sra. Alexandra Cornella Sola

Andorra la Vella, trenta-ú de maig de dos mil vint-i-quatre.

En el recurs d'apel·lació interposat contra la sentència de data 17 de gener del 2024 dictada pel Tribunal de Corts en la Causa i Rotlle de referència, seguida pel delicte menor de lesions causades per imprudència greu. Els components del Tribunal Superior de Justícia expressats al marge s'han constituït per a la vista i decisió, és ponent la Sra. Fátima Ramírez Souto.

ANTECEDENTS DE FET

I.- RESULTANT: que el Tribunal de Corts va dictar Sentència de data 17 de gener de 2024 amb la següent part dispositiva:

"Garzónmnar Agullo, com autor responsable penal del delicte menor de lesions causades per imprudència greu, sense que concorrin circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal, a la pena d'UN (1) MES D'ARREST DOMICILIARI CONDICIONAL, fixant el termini de suspensió de l'execució de la condemna en dos anys i, al pagament de les despeses processals causades, inclosos els honoraris d'advocat, pericials i taxes originats, a determinar en tràmit d'execució de sentència.

En concepte de responsabilitat civil Agullo solidàriament amb la Companyia d'Assegurances Pombo, hauran d'indemnitzar a Montenegro en la quantitat total VINT-I-UN MIL TRES-CENTS SEIXANTA-QUATRE EUROS amb ONZE CÈNTIMS (21.364,11 EUR), més els interessos originats des de la data de presentació de la querella".

II.- RESULTANT: que la Sentència es recolza en els següents fets provats:

"El processat Agullo, nascut el xx de xxx de xxx, de nacionalitat espanyola i sense antecedents penals, el dia 31 de desembre de 2017 es trobava esquiant a l'estació d'esquí Soldeu -El Tarter, del domini esquiable Grandvalira.

Vers les 12,40h del citat dia i mentre efectuava un descens per la pista dita Solana, de categoria negra, en arribar amb la confluència amb la pista Fura, de categoria vermella, no adequà la velocitat a dit encreuament, malgrat l'advertència de varies senyals en la pista per on descendia que indicaven la necessitat de ralentir, topà amb l'esquiador Montenegro que es trobava en una posició inferior a la seva, i que provenint de la pista Fura volia agafar el remuntador de la seva dreta.

Degut a l'impacte, el perjudicat Barberá sortí projectat xocant de manera violenta contra una base de formigó i ferro d'un cartell de publicitat quedant estès al terra i patint lesions consistents en, segons l'informe final del metge forense (foli 110): contusió sense pèrdua de consciència (TCE); ferida en cuir cabellut; cervicàlgia i mareig i trastorn adapatiu mixt, lesions que han necessitat de tractament mèdic per la seva curació".

III.- RESULTANT: la representació lletrada del Sr. Agullo i de la companyia Pombo formula recurs d'apel·lació contra l'esmentada sentència i demana la lliure absolució del seu defensat del delicte del que se li acusa i per altressí dic, que en cas de considerar-lo responsable penal, que es declari la concurrència d'una compensació de culpes entre ambdós implicats en el sinistre al 50% per cadascú.

Al·lega la defensa error en la valoració de les proves per part del Tribunal de Corts sobre la causa de la topada entre el Sr. Barberá i el Sr. A. mentre esquiaven i considera errònia la conclusió a què arriba el Tribunal de Corts sobre l'excés de velocitat que portava el Sr. A. a l'entrar a la zona d'encreuament de pistes i sobre que es trobés en una posició més elevada que la del Sr. Barberá

Tanmateix, es demana que es deixi sense efecte la indemnització per perjudici de lleure i la imposició d'interès des de la data de la querella.

IV.-RESULTANT: La lletrada Sra. Guerrero, advocada del Sr. Montenegro, per escrit de contesta de data 4 de març de 2024, sol·licita la confirmació de la sentència objecte de recurs i la imposició al recurrent de les despeses processals causades també en aquesta instància, inclosos els honoraris d'advocat, perits i taxes.

Entén la defensa del Sr. Montenegro que la valoració de la prova efectuada pel Tribunal de Corts, ha estat correcta i lògica, a l'igual que la fixació del fets declarats provats i la fonamentació de la sentència objecte de present recurs.

V.-RESULTANT: El Ministeri Fiscal per informe de data 5 de març de 2024, s'oposa al recurs formulat i considera que la valoració de les proves per part del Tribunal de Corts és precisa, objectiva i acurada.

Pel que fa a la concurrència de culpes, entén el Ministeri públic que no ens trobem davant d'aquesta situació, per quan com conclou el Tribunal de Corts, la conducta imprudent del Sr. A. és la única causa de l'accident d'autes.

FONAMENTS DE DRET

I.- CONSIDERANT: que la representació lletrada de Agullo i Pombo impugna la sentència que condemna al primer com autor d'un delicte menor de lesions per imprudència greu, al·legant l'error en la valoració de les proves per part del Tribunal de Corts sobre la causa de la topada entre el Sr. Barberá i el Sr. A. mentre esquiaven.

La part recurrent considera errònia la conclusió a què arriba el Tribunal de Corts sobre l'excés de velocitat que portava el Sr. A. a l'entrar a la zona d'encreuament de pistes i sobre que es trobés en una posició més elevada que la del Sr. Barberá, elements en els quals es fonamenta en la sentència la conducta greument imprudent que atribueix al recurrent.

L'error sobre aquest últim extrem, entre altres elements, es pretèn sustentar en una fotografia que s'acompanya al recurs, però aquesta nova prova, quina admissió ni tan sol es demana en el recurs, no pot ser valorada per la Sala perquè no concorre cap dels supòsits que permet practicar nova prova en la segona instància - article 201.2 del Codi de Procediment Penal-. Així, no és una prova que no hagi pogut ser proposada en primera instància, no ha estat improcedentment denegada, ni tampoc és una prova que havent estat proposada no ha pogut ser practicada per causes no atribuïbles al recurrent. Es tracta d'una fotografia del lloc de l'accident obtinguda després del judici que no permet determinar si l'esquiador provinent de la pista Solana tenia un posició més elevada que la de l'esquiador provinent de la pista Fura en el moment dels fets perquè, seguint el criteri de la part recurrent, aquesta posició dependria de la quantitat de neu existent, i perquè, el que és més important, el lloc des del qual es pren la fotografia pot determinar en funció de la perspectiva diferències en la apreciació del nivell de la posició dels esquiadors.

Per la resolució de la impugnació plantejada, hem de partir en principi que la valoració de les proves correspon a l'òrgan judicial de primera instància, que les percep amb immediació i que a l'òrgan d'apel·lació competeix revisar aquesta valoració a fi de determinar si les conclusions obtingudes pel tribunal de primera instància resulten congruents amb els resultats probatoris, i si s'ajusten als criteris generals de raonament lògic, en concordança amb les regles d'experiència comunament admeses.

II.- CONSIDERANT: que el Tribunal de Corts arriba a la conclusió que la causa de la topada entre els dos esquiadors va ser: a) l'excés de velocitat que portava el Sr. A., inadequat a les circumstàncies del lloc -un encreuament de pistes en el que era obligat alentir la marxa per tal d'evitar la topada amb altres esquiadors, en tractar-se d'un lloc de gran afluència d'aquests; i b) no haver adequat la seva trajectòria a les concretes circumstàncies per tal d'evitar la topada amb el Sr. Barberá, el que podria haver fet en trobar-se en una posició més elevada a la d'aquest.

La part recurrent considera que en la sentència s'han produït un seguit d'errors en els fets que es declaren provats en relació a:- la categoria assignada a la pista per la que esquiava el Sr. A. perquè no era negra sinó blava; - l'existència de senyals d'advertència que indiquessin la necessitat d'alentir la velocitat; -la posició superior que ostentava el Sr. A. en relació a la posició del Sr. C.; -la velocitat inadequada a la que esquiava el Sr. Barberá

En relació a la categoria de la pista per la qual esquiava el Sr. A., és cert que no era negra, sinó blava, però aquest error, susceptible de correcció, no afecta a la mecànica dels fets ni a la responsabilitat del recurrent perquè no influeix en la velocitat que pogués portar el recurrent ja que, com va explicar en el judici el testimoni Sr. Pera, adjunt al cap de pistes de l'estació, tot i que la pista SOLANA acabès en pla els últims metres, si l'esquiador baixa la pista ràpid pot arribar a la part final a velocitat elevada. Per contra, lògicament, un esquiador pot baixar per una pista que fa pendent com la Fura, però si va reduint la velocitat pot arribar a l'encreuament a una velocitat moderada.

Respecte a l'existència en totes dues pistes, abans d'arribar a l'encreuament de rètols indicadors que s'havia de reduir la velocitat "Slow, Ralentir", el Tribunal de Corts ha pogut arribar a aquesta conclusió perquè així ho van manifestar els dos responsables de les pistes -els Srs. Ropero i ENTITY_9- i el monitor Sr. Castilla. Però és que el Sr. A., tot i no recordar haver vist els rètols, va admetre que, com esquiador experimentat que era i també com coneixedor de l'estació, sabia que havia de reduir i moderar la velocitat en arribar a una zona d'encreuament de pistes.

En quant a la posició del recurrent en relació a la del Sr. Barberá, la posició més elevada d'aquell abans de la topada la sustenta la sentència en les declaracions dels Srs. Ruiz, Pera i Castilla. L'examen de les actuacions permet comprovar que si bé no consta que el Sr. Ruiz -cap de pistes- així ho manifestés, el Sr. Pera va manifestar que l'esquiador que venia de Solana tenia una posició més elevada que el que venia per Fura, i el Sr. Castilla va dir que a la pista Solana hi havia una pendent abans d'arribar al pla i que aquesta pista estava més alta que la Fura.

Aquesta posició superior del esquiador que venia de la pista Solana -el Sr. A.- en relació a la posició del Sr. Barberá considera el Tribunal de Corts que li obligava a adaptar la seva trajectòria i velocitat a les circumstàncies del lloc i a la presència d'altres esquiadors. La posició superior li hauria permès al Sr. A. adonar-se de la presència del esquiador que venia per la pista FURA i alterar la seva trajectòria per tal de no topar amb ell.

La part recurrent al·lega que els testimonis no van avalar la posició superior de l'esquiador que venia per la pista Solana sobre el que venia per la pista Fura, però els Srs. Pera i Castilla així ho van manifestar, el que res té a veure amb el fet que també manifestessin que per continuar cap a la pista Fura des de la pista Solana hi hagués una petita pujada, el que també va dir el Sr. Ropero, perquè aquesta pujada, segons resulta de les declaracions dels testimonis, estava al començament de la pista una vegada passada la zona d'encreuament i, per tant, no afecta a la posició que pogués tenir el Sr. A. abans de la col·lisió.

Tant mateix, les variacions de la configuració del desnivell en funció de la neu, tenint en compte el que s'ha exposat, son irrellevants. Precisament el fet de que s'hagués de superar aquest petit desnivell és una circumstància que pot determinar que els esquiadors per no haver de remar, agafessin una velocitat superior a la que seria adequada per una zona d'encreuament de pistes, tal com va manifestar el Sr. Castilla al judici, quan va dir que els esquiadors no frenen gaire perquè volen agafar la pista Fura.

En qualsevol cas, l'element essencial per concloure que el Sr. A. va incórrer en una conducta greument imprudent en la pràctica de l'esquí i va provocar la topada amb el Sr. Barberá, és l'excés de velocitat que portava en relació a la que era adequada per una zona perillosa com és la de l'encreuament de pistes, per l'afluència d'esquiadors amb el conseqüent perill de topada amb algun d'ells.

Aquest excés de velocitat queda clarament demostrat per la declaració del monitor Sr. Castilla, qui va explicar que li va cridar l'atenció la velocitat que portava l'esquiador que baixava per la pista Solana i que per això el va seguir amb la vista i va avisar al seu grup perquè anessin en compte, manifestant també que instintivament es va girar, és de suposar per comprovar si venia algun esquiador per la pista Fura darrera d'ell, i immediatament va veure l'impacte entre els dos esquiadors.

Coincidint amb el criteri del Tribunal de Corts, la Sala considera que demostra que el Sr. A. anava massa ràpid, la violència de l'impacte, ja que va desviar al Sr. Barberá de la seva trajectòria i el va projectar a uns 15/20 metres fins a col·lidir amb un tòtem publicitari, xocant el seu cap contra la base de formigó. Que va ser el Sr. A. qui va topar contra el Sr. Barberá i no al contrari com pretén la part recurrent, considerem que queda precisament evidenciat pel fet que qui va sortir projectat va ser el Sr. Barberá i no el Sr. A., com ell mateix va admetre, produint-se, a més, la topada per darrera de l'espatlla dreta del Sr, Barberá, segons va manifestar aquest al judici, el que demostra també que va ser el Sr. A. qui es va abalançar sobre aquell.

El Sr. Barberá no va dir que es trobés parat quan el Sr. A. va impactar contra ell sinó remant i que sortís projectat a una distància de 15 o 20 metres s'explica tant per la violència de l'impacte com pel terreny lliscant pel qual es va efectuar el desplaçament.

En definitiva, la conclusió a què arriba el Tribunal de Corts sobre la mecànica de l'accident exposada en els fets provats, és el resultat d'una valoració lògica i raonable de les proves en què es sustenta i ha de ser, per tant, confirmada en aquesta segona instància.

L'omissió per part del recurrent de la diligència deguda en la pràctica de l'esquí, no moderant la seva velocitat a l'entrar en una zona d'encreuament de pistes, sense respectar les senyals indicatives de que s'havia de reduir la velocitat i sense adequar la seva trajectòria per tal de no interceptar la d'altres esquiadors, va ser la causa de la topada amb el Sr. Barberá, qui, com a conseqüència dels fets, va patir lesions que van requerir tractament mèdic per la seva curació. El delicte menor de lesions per imprudència greu va quedar degudament constituït, doncs es va ometre pel recurrent l'omissió de les més elementals cauteles que s'ha d'adoptar en la pràctica de l'esquí.

III.-CONSIDERANT: que la pretensió subsidiàriament deduïda de reducció de les indemnitzacions en un 50% per la contribució del Sr. Barberá en la producció de l'accident no pot ser estimada, perquè aquesta contribució no ha quedat acreditada, ja el Sr. Barberá va dir que arribà al punt de l'impacte remant i l'únic testimoni presencial, el Sr. Castilla, a l'acte del judici, a preguntes de l'acusació particular no va poder contradir aquest extrem.

En qualsevol cas, l'excés de velocitat i la manca d'adequació per part del Sr. A. de la seva trajectòria a les circumstàncies del lloc i a la presència d'altres esquiadors, el que li permetia la seva posició abans de la topada, són les causes eficients de l'accident, perquè precisament aquest va ser la concreció del risc que es pretenia evitar amb les normes de cautela omeses pel recurrent.

IV.- CONSIDERANT: que la sentència concedeix al Sr. Barberá una indemnització de 5.000 euros en concepte de perjudici de lleure perquè arran de l'accident no ha pogut tornar a esquiar i la part recurrent impugna la procedència d'aquesta indemnització perquè la Dra. Castilla en el seu informe no estableix l'existència d'un perjudici del lleure ni tampoc ha quedat acreditat que el Sr. Barberá deixés d'esquiar a conseqüència de l'accident.

Constitueix criteri d'aquesta Sala que el perjudici de lleure està inclòs en l'IPP i només ha de ser indemnitzat de forma independent, com a tal perjudici, quan s'acrediti que el perjudicat practicava abans de l'accident alguna activitat de lleure -esportiva, cultural o de entreteniment- de forma habitual o regular que contribuís a fer la seva vida més satisfactòria i no pogués continuar fent per raó de les seqüeles.

El Tribunal de Corts considera acreditat aquest perjudici pel fet que el Sr. Barberá tenia un nivell alt d'esquí i ha deixat de practicar aquest esport arran de l'accident, fonamentació que no permet identificar els elements necessaris per la concessió d'una indemnització complementària per perjudici de lleure.

Així, el fet de tenir el Sr. Barberá un bon nivell d'esquí no implica necessàriament que a la data de l'accident practiqués aquest esport de forma habitual o regular durant cada temporada. No es va acreditar la regularitat i assiduïtat en la pràctica de l'esquí ni tan sol per la declaració del Sr. Barberá, doncs només en relació a aquest esport va dir que era un esport que li agradava molt i que l'havia deixar de practicar, però no va dir que ho fes amb regularitat, practicant-lo de forma habitual cada temporada.

És per això que el perjudici derivat d'haver deixat de practicar l'esqui no ha de ser indemnitzat de forma independent a la indemnització concedida per l'IPCastilla

V.- CONSIDERANT: que la fixació de la data de presentació de la querella com a dies a quo per la meritació d'interessos de les quantitats fixades en concepte d'indemnització resulta contrària, tal com al·lega la part recurrent, al criteri seguits pels tribunals en la matèria.

En efecte, en matèria d'interessos regeix el principio del dret romà in illiquidis non fit mora, de forma que si les quantitats reclamades no estan determinades en el moment en què es formula la reclamació i és precisament el procés l'instrument per a la seva concreció, les quantitats finalment fixades meritaran interessos a partir del moment de la data de la sentència que les determina.

Això és el que succeeix en aquest cas, en el qual ni tan sols l'atribució de responsabilitats resultava clara i ha estat necessari el procés per a la seva concreció.

La impugnació en aquest extrem també ha de ser estimada.

VI.- CONSIDERANT: que havent estat estimat parcialment el recurs, es declaren d'ofici les costes causades

Vistes la Constitució, El Codi Penal, el Codi de Procediment Penal, la jurisprudència d'aplicació, i altres fonts del Dret del Principat d'Andorra,

DECISIÓ

La Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, en nom del poble andorrà, decideix:

1.- ESTIMAR PARCIALMENT el recurs interposat per la representació de Agullo i de la companyia Pombo.

2.- MODIFICAR PARCIALMENT la sentència dictada pel Tribunal de Corts en data 17 de gener de 2024 en la causa 6000013/2023 i, en conseqüència, SUPRIMIR la indemnització fixada en concepte de perjudici de lleure i FIXAR com a moment de l'inici de la meritació d'interessos, la data de la sentència i substituir en els fets provats el color de la pista per la qual esquiava el Sr. A., en el sentit que era blava i no negra.

3.- MANTENIR tots els pronunciaments de la sentència recorreguda que no hagin estat modificats per aquesta resolució.

4.- DECLARAR d'ofici les despeses processals d'aquesta segona instància.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.

Decisio

La Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, en nom del poble andorrà, decideix:

1.- ESTIMAR PARCIALMENT el recurs interposat per la representació de Agullo i de la companyia Pombo.

2.- MODIFICAR PARCIALMENT la sentència dictada pel Tribunal de Corts en data 17 de gener de 2024 en la causa 6000013/2023 i, en conseqüència, SUPRIMIR la indemnització fixada en concepte de perjudici de lleure i FIXAR com a moment de l'inici de la meritació d'interessos, la data de la sentència i substituir en els fets provats el color de la pista per la qual esquiava el Sr. A., en el sentit que era blava i no negra.

3.- MANTENIR tots els pronunciaments de la sentència recorreguda que no hagin estat modificats per aquesta resolució.

4.- DECLARAR d'ofici les despeses processals d'aquesta segona instància.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.