Sol·lcitud d'indemnització per danys i perjudicis segons sentència del Tribunal Constitucional. TSJA-035/13

Sentència

Magistrats

Bernard Plagnet Albert Andrés Pereira Pere Pastor Vilanova

Núm. de Protocol: AD-0049-1/2011 Núm. de Rotlle: TSJA-035/13

SENTÈNCIA 06-2014

PARTS:

Apel·lant: Srs. Ayuso, Marcos, Pla, Querol, Ruiz, Mena, Gaya, Esteban, Macias

Representant: Sra. Palmer

Advocat: Sra. Cepeda

Apel·lat: M.I. GOVERN D'ANDORRA

Representant: Sra. Vives

Advocat: Sr. Herrera

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: M. I. Sr. Pere Pastor Vilanova

Magistrats: M. I. Sr. Bernard Plagnet

M. I. Sr. Albert Andrés Pereira

Andorra la Vella, vint-i-vuit de març de dos mil catorze.

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número AD-0049-1/2011.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Bernard Plagnet, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- La procuradora de la part demandant, actuant en nom i representació d'aquesta, va interposar demanda jurisdiccional contra la denegació tàcita del M.I. GOVERN D'ANDORRA, en relació a la sol·licitud d'indemnització per danys i perjudicis formulada el 13 de gener de 2011, tot sol·licitant la condemna de l'Administració al pagament de la quantitat de 59.253,95 euros, més els interessos i costes judicials.

2.- En la sentència del 2 de setembre de 2013 el Tribunal de Batlles ha desestimat la demanda.

3.- En l'escrit d'apel·lació de data 29 d'octubre de 2013, exposa en síntesi:

L'acció exercitant el dret a reclamar el va exercitar aquesta part amb la interposició de la demanda el 20 d'agost del 2008, és a dir, dins el termini legalment previst.

L'article 11 de la Llei de les Finances Públiques disposa que les obligacions de pagament prescriuen als tres anys, i el termini des de la data de la sentència del M.I. Tribunal Constitucional fins a la data de la reclamació d'aquesta part, és menor als tres anys.

La responsabilitat ja ha estat declarada pel Tribunal Constitucional, i doncs l'únic objecte del present procediment ha de ser la fixació de l'import de la indemnització que ha de satisfer l'adversa.

Ha de ser estimada la petició de la condemna al pagament de les costes processals com també ho ha de ser la reclamació dels danys morals.

La part apel·lant ha confirmat els seus arguments en el seu escrit de conclusions de data 20 de desembre del 2013.

4.- En la seva contesta de data 25 de novembre de 2013 el M.I. GOVERN D'ANDORRA exposa en resum:

L'article 61 del Codi de l'Administració disposa que tota reclamació ha de presentar-se davant l'Administració responsable i que el dret a reclamar prescriu en el termini d'un any a comptar de la data en què es produí el fet, l'acció o l'omissió que el motiva.

No pot ser d'aplicació la Llei de les Finances Públiques.

Aquesta part s'oposa al pagament de les despeses d'honoraris d'advocat compte tingut que no ha existit cap actuació temerària per part de l'Administració en el present cas.

Els danys morals no han estat acreditats.

El M.I. GOVERN D'ANDORRA ha confirmat els seus arguments en el seu escrit de conclusions de data 13 de desembre de 2013.

5.- Trameses les actuacions a aquesta Sala, s'ha designat el magistrat ponent i han quedat vistes les actuacions per a deliberar i decidir.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- Competència. La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- Per sentència de data 7 de setembre de 2009, el Tribunal Constitucional ha decidit,

"Tercer

Declarar que els recurrents tenen dret a ser indemnitzats pels perjudicis soferts.

Quart

No es condemna en costes".

Aquesta Sala n'ha d'extreure les conseqüències d'aquesta sentència, en aplicació de l'article 92 de la Llei qualificada del Tribunal Constitucional.

Aquest procediment no es situa per tant en el marc de la responsabilitat administrativa regulada pel Codi de l'Administració. En efecte, el dret a ser indemnitzat ja ha estat reconegut pel Tribunal Constitucional. La sentència del Tribunal Constitucional genera per l'Estat una obligació de despesa en el sentit de l'article 8 de les Finances Públiques.

El termini de prescripció és per tant de tres anys (article 7 de la Llei de les Finances Públiques) i no d'un any com declara la sentència apel·lada.

Per tant, la sentència recorreguda ha de ser anul·lada.

Tercer.- El dret a ser indemnitzat havent estat ja reconegut per la sentència del Tribunal Constitucional, pertany ara a aquesta Sala avaluar l'import del perjudici patit pels interessats.

Aquests demanen una indemnització per danys i perjudicis de 53.253,95 euros, que es detallen a continuació:

3.952 euros en concepte d'honoraris d'advocat; 270,45 euros en concepte de taxes judicials; 31,50 euros en concepte de despeses de fotocòpies.

En relació amb aquest punt cal destacar que la sentència del Tribunal Constitucional ha decidit "no es condemna en costes" (v. més amunt, Fonament de Dret Segon).

La sentència de primera instància també ha jutjat "no efectuar especial condemna en costes".

Les condicions d'aplicació de la condemna al pagament de les despeses d'aquesta segona instància no és compleixen (absència de mala fe o d'actuació temerària).

En aquestes condicions, aquesta primera demanda ha de ser rebutjada.

25.000 euros en concepte de danys morals que ha sofert i patit la imatge de l'Macias.

Prèviament, cal remarcar que la sentència del Tribunal Constitucional preveu el dret a indemnització pels recurrents. En efecte, són aquestes persones que han patit el perjudici: "per aquests motius hem de concloure que la intervenció administrativa i policial sobre l'ordenador va ser una mera via de fet que els administrats no tenen cap deure jurídic de suportar" (v. foli 21).

La vulneració del dret ha afectat els recurrents personalment i no globalment el cos dels bombers. En l'escrit d'apel·lació, no figura cap element que acrediti la realitat dels danys morals de l'Macias. La sola invocació de la "mala imatge del cos" és insuficient per justificar un dret a indemnització.

En conseqüència, aquesta segona demanda també ha de ser rebutjada.

30.000 euros (3000 euros x 10) en concepte de danys morals patits a nivell personal cadascun dels compareixents.

Per l'avaluació de la reparació d'un dany moral, podem referir-nos a la jurisprudència del Tribunal Europeu dels Drets Humans, en els cassos en els que s'ha constatat una violació del dret al respecte a la vida privada.

Per exemple, en una sentència de data 16 de febrer de 2000, el Tribunal ha decidit (sentència en francès): "94. La Cour juge le dommage moral sufisamment compensé par le constat des violations de l'article 8 de la Convention" (affaire Amann c. Suisse Requête nº27798/95). És a dir que la reparació d'aquest dany moral pot resultar del seu sol reconeixement pels tribunals i, no necessàriament, de l'atribució d'una indemnització. De tota manera podem estimar, en aquest cas, que un import d'indemnització de 1.000 euros per cadascun dels compareixents seria una avaluació equitativa.

Quart.- No s'aprecien circumstàncies determinants d'una especial condemna al pagament de les despeses d'aquesta segona instància.

DECISIÓ

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:

Primer.- Estimar parcialment el recurs d'apel·lació presentat pels Srs. Ayuso, Marcos, Pla, Querol, Ruiz, Mena, Gaya, Esteban, Macias.

Segon.- Anul·lar la sentència recorreguda.

Tercer.- Declarar que la decisió tàcita de refús del M.I. GOVERN D'ANDORRA en relació amb la sol·licitud dels Srs. Srs. Ayuso, Marcos, Pla, Querol, Ruiz, Mena, Gaya, Esteban, Macias, no és ajustada a dret i als fins que legitimen l'activitat administrativa.

Quart.- Declarar el dret de les persones físiques compareixents a ser indemnitzades en una quantitat de 1000 euros cadascuna per reparació d'un dany moral.

Cinquè.- De no efectuar cap condemna en costes. Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.