CASS suspensió de la pensió d'invalidesa per malaltia grup l (TSJA-040/12)

Sentència

Magistrats

Albert Andrés Pereira Marie Conte Bernard Plagnet

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Administrativa

Núm. de Protocol: SS-0067-1/2011 Núm. de Rotlle: TSJA-040/12

S E N T È N C I A NÚM. 09-2013

PARTS:

Apel·lant: Carranza

Representant: Machado

Advocat: Zurita

Apel·lada: CASS

Representant: Briones

Advocat : Somoza

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President : M.I. Sr. Albert Andrés Pereira

Magistrats: M.I. Sr. Bernard Plagnet

M.I. Sra. Marie Conte

A la vila d'Andorra la Vella, el vint-i-vuit de gener de dos mil tretze.

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número SS-0067-1/2011.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira el qual expressa el parer del Tribunal.

Antecedents de fet

A N T E C E D E N T S D E F E T

1.- .- La sentència de la Secció Administrativa de la Batllia de 5 d'abril de 2012 va desestimar la demanda formulada pel Sr. Carranza contra la Caixa Andorrana de Seguretat Social, en què sol·licitava l'anul·lació de les resolucions d'aquest organisme de 28 de març i 19 de maig de 2011, en virtut de les quals es va suspendre el pagament de la pensió d'invalidesa per malaltia del grup I que venia percebent l'interessat, en considerar-se que el seu estat físic ja no comportava una reducció de la capacitat de guany del 60 per cent.

2.- La representació del Sr. Carranza va interposar recurs d'apel·lació contra l'esmentada sentència de la Batllia, en el qual fa constar que els informes mèdics que va aportar a les actuacions posen de relleu que el seu estat de salut no ha millorat, ans al contrari, i que el propi dictamen pericial de l'Àrea de Medicina Legal i Forense conclou que li correspon una invalidesa de la categoria A, grup 1. D'altra banda, considera que s'han de tenir en compte els factors relatius a l'edat i la qualificació professional, ja que ha hagut de deixar el seu anterior treball com a mecànic i acceptar un lloc com a xofer a temps parcial.

3.- La representació de la Caixa Andorrana de Seguretat Social s'ha oposat al recurs, en considerar que la sentència impugnada ha realitzat una adequada valoració de les proves practicades en la instància i una correcta interpretació de les normes aplicables al cas.

4.- En haver estat acordada la substitució de la vista oral pel tràmit de conclusions, les parts van presentar els escrits corresponents, en els quals van reproduir substancialment les al·legacions que anteriorment havien formulat.

Fonaments de dret

F O N A M E N T S D E D R E T

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- L'article 171 de la Llei de la seguretat social disposa que "quan l'estat de la persona beneficiària d'una pensió d'invalidesa s'ha modificat, la Caixa Andorrana de Seguretat Social, per iniciativa pròpia o a petició de la persona interessada, pot decidir que es faci un nou examen per establir-ne el grau d'invalidesa actual. Aquesta revisió és objecte d'una decisió amb les mateixes modalitats que les que cal seguir en condicions normals per establir el grau d'invalidesa".

D'altra banda, l'article 20 del Reglament regulador de les prestacions d'invalidesa de la Seguretat Social, aprovat per Decret de 12 de gener de 2011, desenvolupa les previsions de la llei, i determina que "solament es pot modificar el grau, el grup o la categoria de la invalidesa si en el moment de la revisió es constata una variació en les patologies".

De fet, la sentència d'aquesta Sala núm. 80-2009, de 14 de setembre de 2009, ja va declarar, en aplicació de la normativa anterior, que "aquesta possibilitat de revisar el grau d'incapacitat pressuposa que s'hagi produït una alteració en l'estat físic de l'interessat, i no procedeix merament en base a una variació dels criteris de valoració per part de la CASS".

Tercer.- En el supòsit que ara s'examina, es va atorgar a l'agent, en data 20 de febrer de 2006, una pensió d'invalidesa per malaltia del grup I. Transcorregut un període de cinc anys, es va dur a terme una nova revisió mèdica a l'interessat, per part dels serveis de la CASS, la qual va determinar que la IPP actual era del 40,5%. Com a conseqüència d'això, es va procedir a suspendre la pensió d'invalidesa, en virtut de les resolucions que són objecte d'impugnació en aquest procés, ja que la pèrdua de la capacitat de guany havia quedat reduïda a menys del 60% que determina l'article 167 de la Llei de la seguretat social.

L'examen de les actuacions permet apreciar que, l'any 2006, es va reconèixer una IPP del 50% per la patologia lumbar i d'un 30% per la síndrome de cua de cavall que presentava l'interessat. En la revisió de l'any 2011, es va mantenir la valoració d'aquesta darrera patologia, però, en canvi, l'afectació lumbar va ser considerada com a discreta i quantificada en un 15%. En aplicació de la regla de la capacitat residual, la IPP conjunta va ser fixada per la CASS en un 40,5%.

El dictamen pericial de l'Àrea de Medicina Legal i Forense confirma aquestes valoracions (30% per la síndrome de la cua de cavall i 15% per la lumbàlgia), encara que no considera aplicable la regla de Balthazard, de manera que la IPP és del 45%, inferior en tot cas al 60% que estableix la llei.

Convé fer referència al fet de què l'informe pericial diu que li correspondria a l'agent una invalidesa de la categoria A, grup 1, però aquesta afirmació resulta clarament contradictòria amb la valoració que fa de les seqüeles en un 45%, per la qual cosa no pot ser acceptada de forma acrítica. De fet, la sentència de la Batllia ja afirma correctament que no es troba vinculada per aquesta afirmació que no troba recolzament en el resultat de l'exploració mèdica.

Quart.- .- El recurrent insisteix en el contingut dels informes mèdics que va aportar a les actuacions i, de manera especial, en el que acompanyava el seu escrit de conclusions. Sobre aquest punt, convé fer les següents consideracions:

En primer lloc, com ha declarat aquesta Sala de manera reiterada en processos de la mateixa naturalesa, en què les parts incorporen diversos informes tècnics, no sempre coincidents, cal tenir en compte el caràcter prevalent dels dictàmens dels perits processals sobre els informes aportats per les parts, com a conseqüència del caràcter imparcial i contradictori d'aquest medi de prova.

En segon lloc, l'aportació en el darrer moment d'un informe mèdic resulta clarament extemporània, ja que es va produir fora del període probatori i en tràmit de conclusions, quan aquest darrer no té altre objecte que la valoració de les proves practicades en el moment oportú i també el de recapitular les posicions de les parts. L'aportació d'un nou informe tècnic amb les conclusions -en realitat, una veritable contraprova que pretèn contradir el resultat de la pericial-, es produeix quan la part contrària ja no tindrà oportunitat de desvirtuar-lo, de manera que resulta contrària als principis reguladors del procés i a les concretes normes que regulen la pràctica de l'activitat probatòria. En conseqüència, el procés ha de ser resolt en base als informes que van ser oportunament incorporats a les actuacions i, especialment, al resultat de la prova pericial, en els termes que abans s'han exposat.

Per tot això, procedeix concloure que no s'han desvirtuat eficaçment les conclusions de l'informe pericial en el qual es basa la sentència apel·lada.

Cinqué.- En darrer terme, convé fer referència als elements subjectius que invoca l'agent, com són els relatius a l'edat i la formació professional. Sobre aquesta qüestió, cal tenir en compte que l'article 11 del Reglament regulador de les prestacions d'invalidesa de la Seguretat Social, aprovat per Decret de 12 de gener de 2011, disposa que, només quan l'estat general de salut evidenciï una pèrdua de capacitat de treball igual o superior al 50%, es poden considerar els factors de l'edat, les facultats físiques i mentals i les aptituds i la formació professionals de la persona assegurada, per tal de complementar el percentatge d'incapacitat laboral.

Atès que, en aquest cas, la prova pericial valora la incapacitat física en un 45%, resulta clar que no es poden afegir els elements subjectius que invoca el recurrent, tal i com ho disposa la referida norma reglamentària.

Sisè.- Les consideracions anteriors condueixen a la desestimació del recurs d'apel·lació, al temps que no s'aprecia una especial temeritat ni mala fe que justifiqui la imposició de les costes processals.

D E C I S I Ó

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:

-Desestimar el recurs d'apel·lació que interposa el Sr. Carranza contra la sentència dictada el 5 d'abril de 2012 per la Secció Administrativa de la Batllia, la qual es confirma en els seus propis termes, sense fer un especial pronunciament sobre les costes causades en aquesta instància.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.