Incompetència jurisdicció civil aixecada d'ofici (258/11)

Sentència

Magistrats

Pere Pastor Vilanova Eulàlia Amat Llari Jean Louis Vuillemin

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC-258/11

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 31 de gener de 2012.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari i M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- En les actuacions de procediment ordinari núm. 0148-1/2005, instat per la societat "S" contra l'Hble. COMÚ, amb reconvenció d'aquest darrer, en data 21 de juny de 2011, l'Hble. Tribunal de Batlles va dictar Sentència, la part dispositiva de la qual va decidir: "Primer.- Desestimar l'excepció d'improcedència de procediment interposada per l'Hble. COMÚ en relació a la demanda formulada per la societat S. Segon.- Estimar mínimament la demanda formulada per la societat S contra l'Hble. COMÚ, declarant que el projecte de nova concessió del COMÚ quin plec de bases fou aprovat en el Consell de COMÚ de 04-05-2005 inclou dues zones quin ús pertany a S tractant-se d'aquelles que en el dictamen tècnic del Sr. M apareixen en els folis 2942 (triangle de color verd) i 2916 (part colorejada de color blau). Tercer.- Desestimar les restants pretensions articulades per la societat S contra l'Hble. COMÚ. Quart.- Desestimar la demanda reconvencional formulada per l'Hble. COMÚ contra S. Cinquè.- No efectuar especial pronunciament en relació a les costes derivades de la demanda principal; en relació a les costes derivades de la demanda reconvencional aquestes han de ser imposades al seu promotor, inclosos els honoraris d'advocat i de procurador a acreditar en període d'execució de Sentència".

II.- La societat "S" i l'Hble. COMÚ han interposat recurs d'apel·lació contra la sentència d'instància.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova.

FONAMENTS DE DRET

I.- Començarem per examinar el recurs formulat per la societat "S". Aquesta darrera combat la sentència d'instància -en la part que interessa l'estimació parcial de la seva demanda- en base als arguments següents: l'objecte social de la societat "S" era la realització íntegra de les tres fases del pla "D" mitjançant els terrenys comunals cedits pel COMÚ (articles 2 i 7 dels estatuts); els terrenys identificats com a "G", en l'escriptura de constitució de "S" del 4 de gener de 1969, ocupaven els terrenys de Concòrdia, contemplats dins el nou projecte de concessió de l'any 2005; l'indret "G" era situat en el terreny d'implantació dels ginys identificats amb la mateixa denominació; la modificació del 4 de gener de 1969 suposava una ampliació molt significativa dels drets aportats anteriorment, en el sentit de fer efectiu la realització dels ginys previstos al pla "D"; el topònim "G" es referia a indrets situats al mig de les terres d'X; el pla "D" disposava que l'estació de G s'havia d'ubicar en el terreny situat a X; el mateix Sr. D afirmava que el telesquí "X III" formava part de l'estació del G; el telefèric de M va ser realitzat durant la fase II del Pla, la mateixa que interessava el telesquí "X III"; les pretensions relatives al dret de preferència eren declaratives i procedien, tota vegada que l'esmentat dret podia considerar-se racionalment amenaçat; la comunicació comunal emplaçava formalment a "S" a fer ús de la preferència i, cas de no fer-ho, considerava el dret exhaurit; es pretenia determinar l'abast obligacional del referit pacte societari; la posició legítima de "S" comportava la condemna en costes de la part adversa.

II.- Escau, en un primer moment, realitzar un recordatori cronològic dels esdeveniments majors que envolten el present litigi:

17 de desembre de 1963, el COMÚ i el Sr. Zapata estableixen un "compromís", amb relació a l'arrendament de l'indret on s'ubicaven els 4 telesquís que aquest darrer tenia instal·lats a la partida de X, com també respecte de l'emplaçament ocupat per un refugi, comprometent-se les parts "a signar el corresponent contracte" posteriorment (folis 238-239).

19 de febrer de 1964: les parts esmentades signen el referit contracte (folis 240 i 241).

20 d'octubre de 1966: l'Hble. COMÚ aprova el "Pla D" (del nom del seu redactor, Sr. ENTITY_5) que corresponia a un programa "d'aménagement de la station de sports d'hiver du X" i, més concretament, a un estudi de l'equipament esportiu i turístic (folis 243 a 265).

22 de novembre de 1967: es constitueix la societat "S", quin objecte social consisteix en la "realització del pla d'equipament esportiu i turístic confeccionat pel Sr. Sancho i aprovat per l'Honorable COMÚ en data 20 d'octubre del 1966 ... en els terrenys comunals que cedeixi en ús l'Hble. COMÚ" (foli 70). El Pla mencionat -insistim, aprovat pel COMÚ- posava de relleu l'interès de la Corporació local en aportar el seu concurs a l'operació, cosa que li permetia "valoritzar el desenvolupament del seu programa urbanístic (és a dir de l'X), sobretot aquell de les instal·lacions urbanes, que seran la seva principal font de profit i de revinguts" (foli 147). Per conseqüent, l'objectiu essencial del COMÚ en la constitució de la societat "S", residia en associar-se a inversors privats als efectes de permetre el desenvolupament urbanístic de l'X i, mercès al motor turístic que suposava la realització d'un important camp de neu, assegurar-se uns ingressos permanents (percepció de censos, preus públics, tributs...). Així les coses, les aportacions no dineràries del COMÚ es poden analitzar com una modalitat de delegació, a una entitat privada comercial, del servei públic per la promoció del desenvolupament turístic parroquial, la qual es troba, nogensmenys, sotmesa al control del COMÚ en la seva qualitat de soci de "S".

Tampoc es pot oblidar que segons l'article 7.4 de la llei qualificada de delimitació de competències dels Comuns del 4 de novembre de 1993, les Corporacions locals són competents per explotar els camps de neu, circumstància que no exclou la possibilitat de delegar l'esmentat servei públic. Per conseqüent, la llei reafirma que els camps de neu estan investits d'una missió pública, de manera que l'acte d'habilitació (constituït per l'aportació de l'ús dels terrenys públics) correspon a un contracte administratiu.

Per tant, els acords dels dies 22 de novembre de 1967 i 4 de gener de 1969, en la part que interessa la conformitat dels contractants a constituir la societat "S" (22 de novembre de 1967) i la cessió dels drets no dineraris (22 de novembre de 1967 i 4 de gener de 1969), constitueixen contractes administratius complexes doncs participen dels convenis d'ocupació del domini públic i de delegació de servei públic. Els pactes litigiosos queden així sotmesos al dret i a la jurisdicció administratius, doncs existeix controvèrsia entre delegant-delegatari i/o concedent-concessionari sobre l'abast territorial dels béns assignats temporalment. En aquest sentit, les pretensions 1a i 2a de la demanda de "S" esdevenen d'impossible pronunciament.

"S" interessa igualment dos altres pronunciaments (punts 3r i 4t) relatius al compliment del dret de preferència que va aportar el COMÚ a la societat mercantil mitjançant els contractes dels dies 22 de novembre de 1967 i 4 de gener de 1969. Aquests drets són indissociables del dret d'ús dels béns comunals i, per tant, el coneixement de la seva execució competeix tanmateix a la jurisdicció administrativa.

Per acabar aquest primer apartat, es pot objectar a aquest Tribunal la manca d'aixecament de l'excepció durant la tramitació del litigi, especialment en resoldre el recurs d'apel·lació contra l'Aute de la Batllia del 19 de juny de 2006. Això no obstant, no era possible detectar, en el tràmit de la mesura provisional, la incompetència que ha posat de manifest ara un examen global de l'assumpte que ha estat factible efectuar en dictar la sentència.

Per tot l'exposat, s'imposa la desestimació del recurs interposat per "S", sense efectuar especial condemna en costes judicials d'aquesta instància, compte tingut de la complexitat jurídica del litigi (arg. novel·la 82, Capítol 10).

IV.- Per altra banda, el recurs que interposa l'Hble. COMÚ versa també sobre l'estimació parcial de la demanda principal i la desestimació de la seva reconvenció. En aquest sentit, la Corporació local defensa la revocació de la sentència d'instància, al·legant que: la zona del P.M., inclosa dins la concessió segons la sentència apel·lada, no pertanyia exclusivament al COMÚ quan s'hauria aportat a "S"; la porció de terreny del foli 2942 (triangle de color verd) era solament fruit de la imprecisió dels plànols; el pla "D" constituïa un full de ruta que havia d'anar agafant forma a mesura de les aportacions de terreny comunal; no es podia confondre la zona dels C d'X amb la d'X; la zona dels C no feia part de la primera aportació de terreny; el pla "D", aprovat pel COMÚ el dia 20 d'octubre de 1966, no portava incorporat cap plànol; la paralització de l'aprofitament dels terrenys havia provocat un dany cert, plenament imputable a l'actuació de "S"; la part adversa havia contribuït a dificultar l'avaluació dels perjudicis causats al COMÚ; la demanda havia estat desestimada majoritàriament, cosa que justificava la condemna en costes de "S".

El primer punt del recurs s'ha de refusar, a resultes de la declaració d'incompetència de la jurisdicció civil.

Amb relació al segon, hagut compte que l'atur del concurs públic que proposava dur a terme el COMÚ, obtingut mercès a la mesura cautelar sol·licitada en la instància, pot comprometre la responsabilitat civil extracontractual de "S", escau analitzar si ha hagut producció d'un perjudici. El Tribunal de Batlles ho descarta, amb encert, a criteri d'aquesta sala.

L'èxit de la demanda reconvencional passava per la demostració, a càrrec del COMÚ, de dos elements cabdals: la culpa de "S" i la demostració del dany causat. El primer punt no pot ésser analitzat per raó del resultat d'aquest procés. Pel que fa el perjudici que afirma haver experimentat el COMÚ, força és de constatar que el lucrum cessans no ha estat mínimament acreditat. La prova pericial efectuada en període de proves (folis 2834-2845) parteix d'una hipòtesis que enlloc figura acreditada, tractant-se de la viabilitat financera de la nova concessió. Malament pot el COMÚ exigir una reparació en base a meres expectatives de guanys o pèrdua d'una oportunitat, tota vegada que ni tan sols ha estat identificada una sola empresa que estigués, eventualment, interessada en la concessió. La sentència d'instància s'ha de confirmar per via de conseqüència.

Així les coses, procedeix la desestimació del recurs formulat pel COMÚ, sense tampoc efectuar especial condemna en costes en aquesta alçada per raó dels dubtes jurídics que envolten aquesta problemàtica. Respecte a les costes judicials de primera instància, es confirma el criteri de la instància que no imposa costes judicials relativament a la demanda principal. El mateix cal dictaminar tocant a la condemna del COMÚ a pagar les costes judicials de la reconvenció, puix la Corporació no va ni tan sols provar l'ocasió d'un menyscapte econòmic.

Vistos la legislació vigent i els usos i costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

Fonaments de dret

Decisio

DECIDEIX

DESESTIMAR els recursos d'apel·lació formulats per la societat "S" i per l'Hble. COMÚ contra la sentència de l'Hble. Tribunal de Batlles del dia 21 de juny de 2011; declarar d'ofici la incompetència de la jurisdicció civil per resoldre la demanda formulada per "S" contra l'Hble. COMÚ; revocar i deixar sense efecte per tant els apartats "Segon" i "Tercer" de la sentència d'instància; confirmar els apartats "Quart" i "Cinquè" de la repetida resolució. No efectuar especial condemna en costes judicials de segona instància.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.