**** (0148/06)

Sentència

Magistrats

Jean Louis Vuillemin Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari

TSJC-148/06

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d’Andorra la Vella, 18 de desembre de 2006.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- En data 30 de setembre del 2003 la representació processal de la Cia. d’assegurances Varesc va formular demanda contra el Sr. Recio subsidiàriament, contra la Vilar i, solidàriament amb tots ells, contra la companyia d’assegurances Cepeda en reclamació de la suma de 2.484,97 euros, import al què, segons l’agent, ascendien els danys patits per l’habitatge del seu assegurat com a conseqüència de la ruptura d’una canonada de la casa del defenent. Argumentava igualment que la citada quantitat havia de ser augmentada amb els interessos legals a comptar des de la data del sinistre o, subsidiàriament, des de la data de pagament de les corresponents factures o, més subsidiàriament encara, des de la data de la contesta a la demanda, més les costes processals causades pel litigi, amb inclusió dins les mateixes dels honoraris d’Advocat i Procurador.

II.- La representació processal del Sr. Viñas Morales la Comunitat de Propietaris B.D.R. Fase A i la companyia d’assegurances Cepeda S.A. va plantejar l’excepció peremptòria de prescripció de l’acció, en haver transcorregut més d’un any entre la data del sinistre i la presentació de la demanda, subsidiàriament, la de manca de litisconsorci passiu necessari, entenent que calia haver demandat al M.I. Govern d’Andorra, ja que la fuita d’aigua que va causar danys a l’habitatge de l’agent provenia, segons el seu parer, del col·lector general d’aigües residuals. Més subsidiàriament encara, va contestar a la demanda negant la seva responsabilitat en les humitats que havia patit l’habitatge propietat de l’agent.

III.- El dia 9 de maig del 2006 l’Hble. Batlle va dictar Sentència desestimant les excepcions plantejades i la demanda en tots els seus termes i imposant les costes de la mateixa a la part agent.

IV.- En data 18 de setembre del 2006 la representació processal de la companyia d’assegurances Varesc S.A. presenta recurs d’apel·lació contra la Sentència d’instància i, pels arguments continguts en les seves conclusions, demana la seva revocació i l’estimació íntegra de la demanda.

Ha actuat com a magistrat ponent la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari.

FONAMENTS DE DRET

I.- La Sentència d’instància desestima la demanda considerant que per provar la veracitat de les seves afirmacions els litigants han aportat a les actuacions sengles informes contradictoris entre si i poc motivats, raó per la què cap dels dos resulta concloent per tal de resoldre el litigi.

La conclusió de l’Hble. Batlle ha de ser compartida per aquesta Sala, ja que el peritatge del Sr. Moliner aportat per la part agent (foli 27) assenyala que les humitats que han causat desperfectes a l’habitatge del Sr. Vara assegurat per la companyia ORG_0 i situat al baixos número dos del grup de vivendes “B.D.R.” a La Cortinada, provenien de la vivenda limítrof 3-B i que l’avaria va ser localitzada en la vivenda 3-B a on es va comprovar la ruptura de la canonada de desguàs general de les vivendes 3-B i 7-A, provocant un vessament d’aigua que amarà el forjat del terra de la pròpia vivenda i es va estendre al de l’immoble assegurat, sense que es doni altra prova d’aquesta conclusió que unes fotografies que l’únic que mostren és que la casa de l’agent va patir humitats, cosa que ningú nega, i que es va fer diversos forats al terra d’algun immoble.

D’altra banda, l’informe del Sr. Cepeda (foli 98), aportat per la defenent, destaca que la ruptura del clavegueram del carrer, propietat del M.I. Govern d’Andorra, va provocar filtracions d’aigua a diverses cases del complex, que el sinistre va durar molts dies, que va ser molt complicat trobar de on provenia l’entrada d’aigua, que no es tractava d’un problema de les canonades d’alimentació o de desguàs comunitàries, que per esbrinar-ho es van fer diverses cartes als diferents habitatges i que finalment es va concloure que les humitats provenien d’una fuita del col·lector general d’aigües residuals de la localitat. No obstant, cal tenir en compte que el sinistre que descriu el perit es va produir el deu de gener del 2002, mentre que segons l’actor les humitats al seu habitatge van aparèixer en data 5 de maig del 2002 (foli 27).

II.- Malgrat els dictàmens són contradictoris i poc rellevants i per aquest motiu cal entendre que cap de les dues parts ha provat amb ells de forma clara i concloent la veracitat de les seves afirmacions, cal recordar que la càrrega d’acreditar l’origen de les humitats que van afectar l’habitatge de la part agent, i l’existència d’un nexe causal entre els danys soferts i el fet que els va originar li correspon a ell, de tal manera que la manca d’una prova concloent en aquest sentit és suficient per desestimar la demanda. Cal tenir a més en compte que per tal d’acreditar que la canonada de l’habitatge veí es va trencar provocant els danys que al·lega el recurrent hauria estat fàcil aportar altres proves documentals o de testimonis i no ho ha fet, de tal manera que aquesta facilitat probatòria que no ha aprofitat ha de perjudicar-lo igualment.

III.- Cal tenir en compte a més que existeixen a les actuacions altres indicis que porten a pensar que les humitats que va tenir l’agent podien tenir un origen diferent al defensat per aquest. En aquest sentit les declaracions del Sr. Viñas (foli 469 en relació al 158) constructor de la Fase A del conjunt de cases de “Les B.D.R.”, malgrat es refereixen al sinistre d’aigua que va tenir lloc durant els primers mesos de l’any 2002 a l’habitatge del Sr. Morales posen de relleu que en aquell moment va ser difícil trobar l’origen dels danys, que es van fer diversos forats per tal d’esbrinar-ho, que es va trigar més d’un mes a resoldre-ho i que l’aigua entrava a l’habitatge número tres procedent del col·lector. Per aquestes raons, no havent-se acreditat que amb posterioritat a aquesta data l’habitatge del demandat hagués patit altres sinistres per entrada d’aigua i al·legant l’agent que l’aigua provenia d’aquell punt, és raonable pensar que, com a conseqüència de l’entrada d’aigua a l’habitatge número tres durant els primers mesos de l’any, posteriorment en resultés afectat el número dos propietat de l’agent, sense que aquest fet suposi cap responsabilitat pel demandat que no ha intervingut originant o agreujant els danys patits per l’agent.

D’altra banda, l’informe del Departament de Medi Ambient del M.I. Govern (foli 170) posa de relleu que el dia 5 de juny del 2002 com a conseqüència de les fortes pluges es van tornar a produir nous vessaments d’aigua en la localitat de La Cortinada al no desguassar correctament el col·lector d’aigües residuals, cosa que mostra que els problemes no van finalitzar als primers mesos de l’any, sinó que van perdurar.

En aquest sentit l’informe de la M.I. Ministre de Medi Ambient de data 5 de juliol del 2002 (foli 189) destaca que, arrel de les fortes pluges que van caure al Principat el dia 5 de juny del 2002 i dels danys que es van produir al conjunt de cases adossades de “Les BD.R.” a La Cortinada, es va inspeccionar al Col·lector general d’aigües residuals al seu pas per aquell lloc i es va posar de relleu que el col·lector secundari no s’havia mantingut des de feia molt de temps, trobant-se en unes condicions no aptes per la seva funció, raó per la que es va procedir a la seva neteja i des d’aquella data es trobava en perfectes condicions. Per aquest motiu entenem provat que el mal estat del col·lector no es va resoldre amb la reparació feta a principis d’any i per tant podia continuar provocant danys als habitatges fins que a principis de juliol es va procedir a netejar-lo.

IV.- En desestimar-se el recurs procedeix imposar les costes del mateix a la recurrent de conformitat amb el que disposa el Codi 7,51,5.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d’Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs d’apel·lació interposat per la representació processal de la companyia d’assegurances Varesc S.A. contra la Sentència dictada per l’Hble. Batlle en data 9 de maig del 2006 que CONFIRMEM íntegrament, amb imposició de les costes d’aquesta alçada a la part recurrent.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l’Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.