Pensió d'invalidesa (0088/11)

Sentència

Magistrats

Bernard Plagnet Marie Conte Albert Andrés Pereira

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Administrativa

Núm. de Protocol: SS-0069-1/2010 TSA: 42/11

S E N T È N C I A NÚM. 88-2011

PARTS:

Apel·lant: CASS

Representant: Mercader

Advocat: Mercader

Apel·lada: Martin

Representant: en nom propi

Advocat : Corbacho

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President : M.I. Sr. Albert Andrés Pereira

Magistrats: M.I. Sr. Bernard Plagnet

M.I. Sra. Marie Conte

A la vila d'Andorra la Vella, el 16 de desembre de 2011

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número SS-0069-1/10.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Bernard Plagnet el qual expressa el parer del Tribunal.

A N T E C E D E N T S D E F E T

1.- La Sra. Martin va interposar recurs contra la resolució de la CASS de data 13 de setembre de 2010 confirmant en alçada la decisió del 5 de juliol del 2010, tot sol·licitant la revocació de l'acte impugnat

2.- En la sentencia del 3 de maig del 2011, el Tribunal de Batlles ha estimat la demanda promoguda per la Sra. Martin.

3.- En el seu escrit d'apel·lació de data 14 de juny del 2011, la CASS manifesta principalment que:

-els perits han realitzat una sobrevaloració de la minva que presenta l'assegurada a nivell del raquis dorso-lumbar,

-les minves referides a nivell lumbar i cervical afecten a dos funcions diferents i les minves que presenta l'assegurada quedarien fixades en un 49,28 %,

-els factors complementaries s'han de combinar amb l'element objectiu, no procedint en cap cas la mera addició de les dues magnituds,

-l'assegurada no justificaria ser classificada en el grup segon de la categoria A, subsidiàriament, l'assegurada hauria de ser classificada en la categoria A grup primer.

La CASS ha confirmat els seus arguments en el seu escrit de conclusions de data 5 de setembre del 2011.

4.- En la seva contesta de data 12 de juliol del 2011, la Sra. Martin manifesta principalemnt que:

-existeix una important minva a nivell del raquis dorso-lumbar,

-s'han de sumar els percentatges de minva al nivell lumbar i cervical, ja que afecten la mateixa funció,

-s'han de sumar els factors complementaris al percentatge de pèrdua de capacitat de guany

-l'assegurada no pot realitzar treballs domèstics i, en conseqüència te dret a una pensió d'invalidesa del grup segon de la categoria A

La interessada ha confirmat els seus arguments en el seu escrit de conclusions de data 22 de juliol del 2011 i demana la condemna de la part adversa al pagament de les costes processals.

5- Trameses les actuacions a aquesta Sala, s'ha designat el magistrat ponent i han quedat vistes les actuacions per a deliberar i decidir.

F O N A M E N T S D E D R E T

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- Per una resolució de data 13 de setembre de 2010 confirmant en alçada la decisió del 5 de juliol del 2010, la CASS ha resolt « de no atorgar a la Sra. Martin una pensió d'invalidesa derivada de malaltia » (veure foli 16)

La CASS manifesta en efecte que la interessada no compleix els requisits de l'article 166 de la Llei 17/2008 del 3 d'octubre:

« Definició: La invalidesa derivada d'accident no laboral o malaltia comuna és la situació que resulta d'una deterioració prematura de l'organisme, mèdicament comprovada, derivada d'una malaltia comuna o d'un accident no laboral, presumiblement definitiva, i que produeix una reducció d'almenys el 60% de la seva capacitat de guany »

El litigi es basa en dos punts:

-el grau d'invalidesa lligat a la patologia lumbar

-la manera de càlcul de l'augment quan la reducció de la capacitat de treball es inferior al 60 % però superior al 50 %.

Tercer: Sobre el grau d'invalidesa

El punt de divergència entre la CASS i l'assegurada concerneix en determinar el grau d'incapacitat lligat a la patologia lumbar.

En un informe de data 5 d'abril de 2011, l'Àrea de Control Sanitari de la CASS indica que « la discordança amb la valoració efectuada pels perits sorgeix en la valoració que aquests han realitzat de les seqüeles presentades per la pacient a nivell del raquis dorso-lombar » (veure foli 189).

L'Àrea de Control Sanitari considera que l'assegurada no presenta minves objectivaves i la minva hauria de ser del 5 % (veure foli 190).

En l'informe efectuat pels forenses, es constata un índex de Schöber de 10-13 cm. (veure foli 164). Com l'indica la sentencia recorreguda (veure Fonament de dret tercer), l'índex de Schöber és normalment de 10-15 cm. I tota reducció del diferencial per sota de 5 cm constitueix un signe de rigidesa lumbar.

El perit de l 'agent va constatar igualment « una rigidesa de la flexió dorso-lumbar, amb un índex de Schöber de 10 cm-13 cm » (veure foli 63, informe de data 14 de juliol de 2010).

En el seu informe de data 5 d'abril de 2011, ja mencionat, l'Àrea de Control Sanitari de la CASS no discuteix formalment aquests resultats, però fa una crítica de l'índex: en si mateix: «En relació a l'índex de Schöbert, cal destacar que la constatació efectuada resulta si més no paradoxal, atès que un 10 en flexió ventral significa una immobilitat total i un 13, extensió dorsal, significa que la mobilitat és millor al darrera, situació il·lògica des del punt de vista fisiopatologic » (veure foli 189).

Queda per tant acreditat que l'interessada pateix una rigidesa lumbar. En aquestes condicions, cal aplicar les disposicions que figuren a la pàgina 137 de la Guia Barem de Padovani: "Persistència de dolors principalment i molèstia funcional (hi hagi o no seqüeles de fractures) -importants de 15 a 25"

El perit judicial ha escollit la forquilla intermitja, 20 %, i, com ha jutjat la sentència recorreguda, « escau confirmar el seu criteri doncs apareix dins els límits de la discrecionalitat mèdica » (fonament de dret tercer).

La sentencia recorreguda s'ha de confirmar sobre aquest punt i l'IPP s'eleva a 54 punts.

Quart.- Sobre el factors complementaris

Quan la pèrdua de capacitat de treball és igual o superior al 50 %, com és el cas, es poden considerar altres factors, com l'edat, les facultats físiques i mentals i les aptituds i la formació professionals de la persona assegurada (Reglament regulador de les prestacions d'invalidesa de la seguretat social). Els factors complementaris es desenvolupen i quantifiquen a l'annex 1 del Reglament.

En aquest cas, el litigi tracta principalment sobre la qüestió de principi del mode de càlcul d'aquest augment.

En efecte, la CASS admet, a títol subsidiari, que l'augment es pot aplicar, però critica el mode de càlcul adoptat per la sentencia recorreguda.

Segons la CASS, el càlcul ha de ser: el 54 % + 4,08 % (7,5% del 54% = 58,05%

Segons la sentència, el càlcul ha de ser: el 54 % + 7,5 % = 61,5 %.

La interpretació realitzada per la sentencia està justificada per dos motius:

-en primer lloc, la interpretació literal de la norma (l'annex 1 del Reglament);

-en segon lloc, la finalitat d'aquesta norma. Aquesta mesura, de caràcter social, es fonamenta en la voluntat del legislador d'afavorir els assegurats que han patit una pèrdua de la capacitat de treball important (igual o superior al 50 %) i que, compte tingut d'altres factors (edat, formació professional...), experimentaran dificultats en mantenir llurs mitjans de vida. Aquesta finalitat condueix per tant a adoptar una interpretació que sigui favorable als assegurats. En efecte, amb el mode de càlcul defensat per la CASS, un nombre molt limitat d'assegurats podria beneficiar-se d'aquest augment.

La sentencia per tant s'ha de confirmar sobre aquest punt.

Cinquè.- No s'aprecien circumstàncies determinants d'una especial condemna al pagament de les despeses d'aquesta segona instància.

D E C I S I Ó

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:

Primer: Desestimar el recurs d'apel·lació presentat per la CASS

Segon: Confirmar la sentencia recorreguda i declarar que la resolució de la CASS de data 13 de setembre de 2010, confirmant en alçada la decisió del 5 de juliol de 2010, és ajustada a dret i als fins que legitimen l'activitat administrativa i, per tant, procedeix a la seva anul·lació.

Tercer: Declarar el dret de l'agent a la concessió d'una pensió d'invalidesa per malaltia comuna de la categoria A, grup 2.

Quart: De no efectuar cap condemna en costes. Aquesta sentencia es ferma i executiva

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.