Laboral: acomiadament no causal (5000630/2020)

Sentència

Magistrats

Alexandra Cornelia Sola Jaume Tor Porta Vincent Aniére

TSJC.- 0000154/2021 ORIGEN: 5000630/2020 - 00

NIG: 5300542120200002707

PARTS:

Apel·lant: Sr. Elías

Representant: Sra. Manzanares

Advocat: Sr. Ricart

Apel·lat: Julián

Representant: Sra. Esparza

Advocat: Sr. Sancho

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Vincent Anière

Magistrats: Sr. Jaume Tor Porta

Sra. Alexandra Cornella Sola

OBJECTE: LABORAL: acomiadament no causal

SENTÈNCIA 187-2021

Andorra la Vella, el 29 d'octubre del 2021. En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent la magistrada Sra. Alexandra Cornella Sola, la qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- En data 21 de setembre de 2020, la representació processal del senyor Elías va interposar demanda pel procediment laboral, en reclamació de quantitat, així com d'indemnització per extinció anticipada de contracte contra l'entitat Julián, tot sol·licitant principalment la seva condemna a satisfer-li l'import de 53.054,88 EUR en concepte d'indemnització per extinció anticipada de contracte (suma equivalent a restar del salari relatiu a la temporada 2020-2021, és a dir 64.150 euros nets, la suma de 11.924,06 EUR, import ja entregat de contrari menys els 828,94 EUR que van estar indegudament descomptats de la quitança) tot augmentat amb els interessos legals corresponents a partir de la data de l'obligació de pagament de les sumes previstes contractualment i a cotitzar prop de la CASS l'import precedentment esmentat. Subsidiàriament d'estimar-se la procedència de l'acomiadament no causal demanava la condemna de la societat demandada a satisfer-li la suma de 837,27 EUR en concepte de resta de la quitança, augmentada amb els interessos legals corresponents a partir de la data de l'obligació de pagament de les sumes previstes contractualment i a cotitzar prop de la CASS l'import esmentat.

En tot cas sol·licitava la condemna de l'entitat Julián al pagament íntegre de les costes judicials, inclosos els honoraris d'advocat i procurador i d'altres que s'acreditarien en període d'execució de sentència.

2.- El dia 13 de novembre de 2020, la representació processal de l'entitat Julián contestà la demanda articulada de contrari, tot sol·licitant a títol principal la seva íntegra desestimació per ser la resolució anticipada del contracte de durada determinada absolutament ajustada a dret, amb imposició de les costes judicials, inclosos els honoraris d'advocats, procuradors i perits, si hi intervinguessin. I a títol subsidiari, de prosperar la demanda de l'agent demanava que la quantitat principal reclamada de 64.150 EUR es deduís fins a 39.075,94 EUR, resultant de descomptar-li l'import d' 11.924,06 EUR rebuts en la quitança, de 7.500 d'allotjament inexistent i de 5.650 EUR corresponents a despeses escolars, també inexistents.

3.- L'Hble. Tribunal unipersonal del Batlle, en data 1 de febrer de 2021, dictà Sentència amb, entre altres, la següent part decisòria:

"DECIDEIX:

PRIMER.- Desestimar la petició plantejada amb caràcter principal per l'agent i estimar la formulada amb caràcter subsidiari, havent de declarar el dret del Sr. Elías a complementar la seva quitança amb 841,64 EUR, els quals ja han estat dipositats per la societat defenent prop d'aquesta Batllia, quedant els mateixos a la seva disposició. Aquesta quantitat haurà de ser pertinentment regularitzada prop de l'ens gestor de la seguretat social.

SEGON.- No efectuar una especial condemna en costes d'acord amb l'establert al darrer fonament de dret."

4.- Contra l'esmentada resolució ha interposat recurs d'apel·lació la representació processal del senyor Elías en considerar, en síntesi, que el Club només podia acomiadar al treballador per les causes previstes en el contracte atorgat entre les parts, que no preveu l'acomiadament del treballador quan "no hi ha causa" (sic); que abans de l'aplicació de la llei laboral andorrana a títol subsidiari, calia aplicar la normativa de la C i de D així com el conveni col·lectiu subscrit pel Club de futbol i que preveu expressament l'aplicació de l'article 15.1 del Real Decreto 1006/1985 (normativa espanyola) i, finalment, sol·licita la imposició de les costes a l'adversa d'estimar-se el seu recurs i, en cas de no ser estimada la petició principal, demana que no li siguin imposades les costes, en haver-se estimat ja la subsidiària.

5.- Per la seva banda, la representació processal de l'entitat Julián sosté en síntesi que la recurrent es limita a repetir els arguments invocats en la instància; que els arguments relatius a l'aplicació de la normativa forana no poden ser examinats en aquesta alçada per no haver estat invocats en la instància; que en tot cas la llei andorrana preveu l'acomiadament no causal però no preveu en canvi l'obligació de satisfer les retribucions previstes fins a la data de finalització inicialment establerta reclamades per la recurrent, i entre les que inclou reclamacions en espècie que només procedeixen en cas de desenvolupar la tasca laboral encomanada, com per exemple en concepte d'habitatge i d'escola dels fills, quan qui reclama no viu ni viurà a Andorrà ni per tant els seus fills tampoc hi seran escolaritzats. Sol·licita, doncs, la desestimació íntegra del recurs d'apel·lació interposat i la seva condemna a satisfer les costes processals, inclosos els honoraris d'advocat i procurador.

6.- Per Aute d'aquesta Sala de data 23 de setembre de 2021, no es va donar lloc a pretensió probatòria de la part recurrent en aquesta alçada i consistent en l'aportació de diferent documentació referenciada a les seves conclusions d'apel·lació.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- En data 6 d'agost de 2019, l'entitat Julián i el senyor Elías van atorgar un contracte laboral de durada determinada, del 18 d'agost de 2019 al 30 de juny de 2021 (folis 6 a 16), per dues temporades futbolístiques (2019-2020 i 2020-2021).

Aquest contracte en el seu Pacte 4 establia que "per la prestació dels serveis del jugador, s'estableixen els següents conceptes retributius en net: per la temporada 2019/2020, per la prestació dels seus serveis, en concepte de retribució fixa, fitxa, cessió de drets d'imatge, dietes, compensació per viatges particulars, us de vehicle i per qualsevol altre concepte que li pogués correspondre, el jugador percebrà una remuneració total de 51.000 EUR nets i que s'abonaran en pagament d'11 mensualitats iguals de 4.636 EUR nets cadascun.

En concepte de premis per objectius aconseguits percebrà a més a més dels que l'entitat Julián pogués establir per aquesta temporada, amb caràcter general, per a tota la plantilla de jugadors de l'equip, el següent:

La quantitat de 8.000 EUR nets si al finalitzar la temporada l'equip aconsegueix l'ascens de categoria a segona divisió per mèrits esportius.

Habitatge a X.

150 EUR per gol anotat

50% Despeses de Col·legi Y (no càrrecs menjar i material).

Per la temporada 2020/2021: per la prestació dels seus serveis, en concepte de retribució fixa, fitxa, cessió de drets d'imatge, dietes, compensació per viatges particulars, us de vehicle i per qualsevol altre concepte que li pogués correspondre, el jugador percebrà una remuneració total de 51.000 EUR nets i que s'abonaran en pagament de 12 mensualitats iguals de 4.250 EUR nets cadascun.

En concepte de premis per objectius aconseguits percebrà a més a més dels que l'entitat Julián pogués establir per aquesta temporada, amb caràcter general, per a tota la plantilla de jugadors de l'equip, el següent:

La quantitat de 8.000 EUR nets si al finalitzar la temporada l'equip aconsegueix l'ascens de categoria a segona divisió per mèrits esportius.

Habitatge a X.

150 EUR per gol anotat

50% Despeses de Col·legi Y (no càrrecs menjar i material).

Segon.- En data 23 de gener de 2020, l'entitat Julián i el senyor Elías van acordar donar-lo de baixa federativa per davant la C per la temporada 2019-2020, tot mantenint vigents però els acords del contracte federatiu i del contracte privat i assumint l'entitat Julián continuar amb el pagament de la seva retribució. També es preveia que si el jugador aconseguia prestar els seus serveis en un altre club, l'entitat Julián i ell mateix resoldrien amistosament el contracte. En cas però de què en data 30 de juny de 2020 no ho hagués aconseguit, continuaria formant part de l'entitat Julián amb els termes del contracte de data 6 d'agost de 2019. (f. 15)

Tercer.- En data 30 de juliol de 2020, l'entitat Julián li envià una missiva per la que li comunicava la seva decisió de resoldre de forma anticipada el contracte de durada determinada que els vinculava, tot afirmant que en mèrits de l'article 53.3 de la llei 37/2018, de 20 de desembre, de l'esport, el seu contracte es regia per allò expressament pactat entre les parts, per l'eventual normativa especial relativa a aquestes relacions laborals vigent en cada moment, i per la legislació en matèria laboral vigent també en cada moment, que s'aplica amb caràcter subsidiari o supletori. Concloïa, doncs, que li resultava d'aplicació l'article 84.2 de la llei 31/2018 de 6 de desembre, de relacions laborals, oferint-li la quitança per un import de 11.924,06 EUR de conformitat amb el contingut de l'article esmentat i als efectes de l'article 93 de la suara mencionada Llei laboral.

Quart.- La representació processal del senyor Elías considerava que en aquest cas no podia resoldre's el contracte de manera no causal per no trobar-se aquesta possibilitat prevista en el propi contracte, donat que entenia que el mateix va preveure en el seu Pacte Novè un numerus clausus de causes de resolució, sense incloure-hi l'acomiadament no causal. Així mateix evidenciava uns errors de càlcul continguts en la quitança, tot admetent però a títol subsidiari que si s'acceptava l'acomiadament no causal com a motiu de resolució anticipada del contracte, l'entitat Julián fos condemnada a satisfer-li la suma de 837,27 EUR derivada de la retenció que practicaren indegudament sobre el salari net pactat en la seva liquidació, augmentada dels interessos legals i amb l'obligació de cotitzar aquest import a la CASS. Demanava també la condemna en costes de l'adversa.

La Sentència d'instància considera que en mèrits de l'article 2.2 de la Llei laboral vigent, les seves normes són d'aplicació no imperativa i subsidiària en allò que no estigui expressament pactat en el contracte d'autes, essent del tot factible en conseqüència l'acomiadament no causal, per trobar-se expressament previst en l'article 84.2 de la llei laboral. Desestima en conseqüència la pretensió principal de la part agent i avui recurrent, però estima la seva petició subsidiària, declarant el dret de l'agent a percebre l'import sol·licitat i que es troba a la seva disposició en haver estat dipositat a la Batllia al seu favor, sense efectuar pronunciament especial en relació a les costes. Concretament l'entitat Julián va dipositar la suma de 841,64 EUR (folis 47-48), que la Sentència d'instància obliga a regularitzar prop de la CASS.

Contra aquesta resolució s'alça el senyor Elías.

Cinquè.- Els arguments introduïts en aquesta alçada pel recurrent, tals com la pretesa aplicació de normativa relativa a les Federacions C i D de futbol, sense haver estat prèviament invocats en la instància, no poden ser valorats per la Sala, tal i com hem posat reiteradament de relleu, entre altres, en la Sentència de data 30 de novembre de 2020, número de rotlle TSJC-327/2019:

"En efecte no poden les parts en la segona instància del procés sol·licitar la reforma de la sentència de primera instància invocant fets, proves o excepcions noves, sinó només per les mateixes adduïdes oportunament en la primera instància del procés, en els límits de la pretensió impugnatòria. I, correlativament, no pot el Tribunal "ad quem" conèixer i resoldre qüestions o problemes diferents dels plantejats en la primera instància, o fets nous introduïts extemporàniament en el procés, ja que al Tribunal de segona instància se li ha de proposar la mateixa "res iudicanda" sobre la que ha jutjat el jutge "a quo".

Altrament i pel que fa a la resta d'arguments continguts en el recurs i que constitueixen una simple reiteració els que ja foren degudament analitzats en la instància, com són els relatius a la pretesa improcedència de l'acomiadament no causal per no trobar-se previst en el contracte, aquests haurien de comportar la seva desestimació, segons hem posat de relleu, entre altres en les Sentències de data 14 de maig de 2019, número de rotlle 377/2018 i en la de data 24 d'abril de 2018, rotlle número TSJC- 453/2017:

"III.- Ja hem dit en reiteradíssimes ocasions (STJC 046/02; 060/06; 024/10; 273/15 i 354/16, entre d'altres) que quan la part recurrent insisteix en els mateixos arguments que ha fet servir en la instància sense aportar cap nova argumentació contrària a les que han fonamentat la decisió del Tribunal d'instància, ja és motiu suficient per desestimar el recurs i confirmar la decisió impugnada."

En tot cas, però i als efectes de donar una resposta el més completa possible a les qüestions plantejades, la Sala considera que l'aplicabilitat al cas d'autes de la llei de relacions laborals, als efectes de la regulació de l'acomiadament no causal -que es troba perfectament admès a l'ordenament andorrà- resulta evident en base a la remissió que s'efectua legalment, i concretament per l'article 2.2 de la referida llei, així com pel pacte 2.2 del mateix contracte, que preveu expressament la seva aplicació de forma subsidiària.

A més i sense perjudici de l'anterior, el pacte 9.1- del contracte, en referir-se a la rescissió diu literalment: "La rescissió del present contracte es produirà, en principi, per expiració del temps convingut. També podrà extingir-se, abans de l'expiració del temps convingut, per qualsevol de les causes previstes en la legislació aplicable en cada moment i les previstes en aquest contracte".

Setè.- Procedeix en conseqüència la íntegra desestimació del recurs interposat i la confirmació de la Sentència d'instància, havent-se d'imposar les costes generades en aquesta alçada, inclosos els honoraris d'advocat i procurador, a la part recurrent en base al principi del venciment. I això sense perjudici de què en la instància se li estimés la pretensió subsidiària, ja que l'objecte del recurs s'ha desestimat íntegrament.

Decisio

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

DECIDEIX

Primer.- DESESTIMAR íntegrament el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal del senyor Elías contra la Sentència dictada en data 1 de febrer de 2021 per l'Hble. Tribunal unipersonal del Batlle, que confirmem.

Segon.- IMPOSAR al senyor Elías les costes processals d'aquesta alçada.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.