Recurs delicte amenaces no condicionals- Valoració de la prova- proporcionalitat de la pena (6000209/2017)

Sentència

Magistrats

Marie Conte Yves Picod Fátima Ramírez Souto

Núm. de Rotlle: TSJP 0000055/2019 Núm. de Causa: 6000209/2017

SENTÈNCIA 47-2019

PARTS:

Apel·lant: Sr. Álvarez

Advocat: Sr. Talavera

Apel·lats: Sr. Soriano

MINISTERI FISCAL

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Yves Picod

Magistrades: Sra. Marie Conte

Sra. Fátima Ramírez Souto

Andorra la Vella, vint-i-nou de novembre dos mil dinou.

En el recurs d'apel·lació interposat contra la Sentència dictada pel Tribunal de Corts, en data 5 d'abril de 2019, en la causa de referència, seguida per un delicte menor d'amenaces no condicionals amb la concurrència de la circumstància agreujant de reincidència, els components de la Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia expressats al marge s'han constituït per a la vista i decisió, és ponent la Sra. Marie Conte.

ANTECEDENTS DE FET

I.- RESULTANT: que el Tribunal de Corts va dictar sentència en data 05-04-2019 amb la següent part dispositiva:

"DECIDIM:

CONDEMNAR a l'acusat Álvarez com a responsable penalment en el concepte d'autor d'un delicte menor d'amenaces no condicionals, amb la concurrència de la circumstància agreujant de reincidència.

Imposar a l'acusat la pena de SIS MESOS DE PRESÓ CONDICIONAL QUALIFICADA a no entrar en contacte amb Soriano durant el termini de suspensió de la condemna que es fixa en dos anys.

Condemnar l'acusat al pagament de les despeses processals causades, inclosos els honoraris d'advocat i taxes judicials de l'acusació particular a acreditar i determinar en execució de sentència, i a que indemnitzi a Soriano en la quantitat de mil euros, amb els interessos legals fins al seu total pagament."

II.- RESULTANT: que la sentència es recolza en els següents fets provats:

"l'acusat Álvarez, nascut el xxx d'agost de xxx i de nacionalitat andorrana, el dia 25 de juliol del 2012 va intercanviar varis correus electrònics amb Soriano, amb qui des de feia temps tenia una mala relació pel fet de mantenir Soriano una relació sentimental amb la ex-parella de l'acusat. En aquests correus l'acusat s'adreçà a Soriano dient-li, entre altres frases, les següents:

Un amic meu de Romania té moltes ganes de conversar amb tu una sola vegada. Ja se't presentarà en el seu moment. La teva xuleria queda acceptada com una clara mofa i una declaració de guerra. D'aquí 15 mn estaré passejant per la Festa Major d'Escaldes i m'agradaria comprovar lo valent que ets a camp obert. Com a fill de la puta ja m'ho has demostrat (sic).

Mira nenet has traspassat la línia vermella que és el meu fill. Ja pots denunciar el q vulguis q aniré a per tu on mes et dolgui (sic). Jo a tu precisament no et faré "matar" però et juro que llàgrimes de sang et faré plorar!!! (sic).

En data 19 d'abril del 2013 l'acusat Álvarez i Soriano varen coincidir a la Batllia amb motiu d'assistir a un acte de conciliació, i en presència de la Batlle, la Secretària judicial i els lletrats assistents a dit acte, l'acusat li digué a Soriano ja riuràs al final. Estàs més marró que abans.

L'acusat Álvarez ha estat condemnat per sentència ferma en data 28 d'abril del 2010 com autor de tres delictes menors d'amenaces no condicionals, i per sentència ferma en data 7 de març del 2012 com autor d'un delicte menor d'amenaces no condicionals."

III.- RESULTANT: que contra l'esmentada sentència interposa recurs d'apel·lació l'advocat defensor de Álvarez, sol·licitant que es revoqui dita sentència en el sentit, a títol principal d'absoldre el seu defensat del delicte que se l'imputa i, a títol subsidiari, que se l'imposi una pena d'un mes de presó condicional simple amb un termini de suspensió d'un any i una responsabilitat de 100EUR.

Manifesta que els e-mails aportats en els folis 231 a 262 no tenen valor probatori, ja que no s'ha verificat la seva autenticitat malgrat les demandes formulades en el decurs de la instrucció per l'acusat.

Sosté que de tota manera aquests e-mails no contenen amenaces sinó mofes, que la suposada víctima no ha tingut por de dites amenaces i no els hi confereix cap tipus de credibilitat.

Considera que només podria ser constituïda la contravenció penal de l'article 478 del Codi penal que ja està prescrita, i que els fets de data 19-04- 2013 estarien prescrits doncs es van incorporar a la causa més de 3 anys desprès de produir-se.

Sosté en fi que la pena imposada i la indemnització atorgada són desproporcionades.

IV.- RESULTANT: que el Ministeri Fiscal s'oposa al recurs interessant la confirmació integra de la Sentència.

FONAMENTS DE DRET

I.- CONSIDERANT: que el Tribunal de Corts a bon dret, estima que els fets declarats provats constitueixen un delicte menor d'amenaces no condicionals de l'article 143 i següents del Codi Penal.

En efecte convé rellevar que les paraules quina temor no es discuteix, que contenien els correus electrònics adreçats a Soriano tenen un contingut clarament intimidatori per quan suposen l'anunci per aquest darrer de que podria sofrir alguna mena de mal per a la seva integritat física i moral; i alguns del correus, com el que anuncia "un amic meu de Romania té moltes ganes de conversar amb tu una sola vegada" es poden manifestament interpretar com a una amenaça. De tota manera és així que ho va entendre Soriano, manifestant al judici oral que aquest correu el va atemorir molt. Altres correus més explícits en quan a llur sentit intimidatori , tals com "aniré a per tu on més et dolgui", o "no et faré matar però et juro que llàgrimes de sang et faré plorar !!".

No es pot seriosament sostenir que tals paraules no són destinades a amenaçar d'un atac contra la integritat física del receptor del correu.

Pel que fa a la prescripció invocada pel recurrent en quan els fets de data 19 d'abril del 2013, procedeix rellevar que la sentència d'autes no fonamenta en els seus motius la seva resolució condemnatòria en els fets ocorreguts a la Batllia el dia 19-04-2013.

II.- CONSIDERANT: que el Tribunal de Corts, amb bon criteri, ha imputat a l'acusat Álvarez la responsabilitat penal dels fets ans esmentats, resultant plenament acreditada la seva participació de la documental integrada pel contingut dels correu que no són, no sols una transcripció sinó una captura de pantalla. Per tant és inversemblant una manipulació dels texts dels correus per un tercer, com l'al·lega l'acusat, que reconeix haver enviat correus electrònics però nega només l'enviament dels correus, precisament, que constitueixen el delicte menor que se li imputa.

III.- CONSIDERANT: pel que fa a la pena imposada, que el qui cometi el delicte tipificat a l'article 143 del Codi Penal incorre una pena de presó fins a dos anys o d'arrest.

Procedeix en el cas d'autes posar en relleu, que d'una part les amenaces han estat reiterades al llarg de diversos correus, d'altra part, que concorre en l'acusat l'agreujant de reincidència, atès que fou ja condemnat dues vegades en data 28-4-2010 i 7-3-2012 com autor d'un delicte menor d'amenaces no condicionals, antecedents penals que no es discuteixen i que no es poden tenir per cancel·lats.

Per tant la imposició d'una pena de 6 mesos de presó condicional qualificada a no entrar en contacte amb la víctima durant dos anys, apareix com a moderada i perfectament adaptada en la necessitat d'evitar una tercera reiteració dels fets.

IV.- CONSIDERANT: en fi, que la indemnització de 1.000EUR atorgada en concepte de perjudici moral a Soriano, quin va ser apreciat a l'acte del Judici Oral, on és va poder constatar el grau d'afectació de la víctima a raó dels correus rebuts procedeix d'una justa valoració del perjudici sofert.

V.- CONSIDERANT: en aquestes condicions, convé desestimar el recurs, confirmar la Sentència impugnada amb imposició de les costes processals causades al recurrent.

Vistos la Constitució, el Codi penal, el Codi de procediment penal, la jurisprudència aplicable, i altres fonts del dret del Principat d'Andorra, els magistrats de la Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

Decisio

DECIDIM:

DESESTIMAR el recurs interposat per la representació del Sr. Álvarez.

CONFIRMAR íntegrament la Sentència objecte de recurs, dictada pel Tribunal de Corts en data 05 d'abril de 2019

Imposar al recurrent al pagament de les costes processals causades pel recurs.

Aquesta sentència és ferma i executiva.