COMUNS - Danys per caiguda de bloc rocós a la carretera. Sinistre no previsible. (20000006/2022)

Sentència

Magistrats

Elsa Puig Muñoz Albert Andrés Pereira Alexandra Cornelia Sola

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Administrativa

Núm. de Protocol: 2000006/2022 Núm. Rotlle: TSJA-0000041/2023

SENTÈNCIA 60-2023

PARTS :

Apel·lant: COMÚ X

Representant: Arnau

Advocat: Calatayud

Apel·lats: Srs. Nogués i Elías

ORG_0 i Diez SA

Representant: Alfaro

Advocada: Gálvez

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL

President: Sr. Albert Andrés Pereira

Magistrades: Sra. Elsa Puig Muñoz

Sra. Alexandra Cornella Sola

Andorra la Vella, el 21 de novembre de 2023.

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació núm. 0000041/2023.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent la magistrada Sra. Elsa Puig Muñoz, la qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- Els Srs. Nogués i Elías va interposar demanda jurisdiccional contra la denegació presumpta de la sol·licitud presentada el 26 de maig del 2021 davant del COMÚ X, en petició d'indemnització per responsabilitat administrativa pels danys i perjudicis patits arran de l'accident de circulació derivat de la caiguda d'un bloc rocós, ocorreguda el 21 de març del 2020, a la carretera secundària 200 (CS200), al punt quilomètric 1,400 de la parròquia X.

2.- En la sentència núm. 22-2023, de data 17/03/2023 el Tribunal de Batlles ha estimat parcialment la demanda promoguda pels agents.

3.- En el seu escrit d'apel·lació el COMÚ X estima, en substància,

que:

Incorrecta valoració de la prova, compte tingut que la zona on es va produir el sinistre no està catalogada ni afectada per risc natural geològic per caiguda de blocs rocosos.

No es pot comparar un petit despreniment de pedres amb el que representa la caiguda d'un bloc rocós.

La producció del sinistre es correspon amb un supòsit de força major.

No s'ha produït una manca de servei.

L'informe d'E. comportarà que es modifiqui el mapa de risc de caiguda de blocs rocosos als efectes d'incloure aquella zona com d'un cert risc per caiguda de blocs, i que l'Administració prengui mesures per evitar la caiguda de nous blocs rocosos, però l'Administració no pot actuar si no coneix l'existència del risc.

Es va sol·licitar al Tribunal de Batlles que es donés trasllat de l'escrit de conclusions de la part agent als efectes de valorar la reclamació definitiva que formularia el Sr. C de les seves lesions, però no se li va donar trasllat.

4.- En la seva contesta la part agent -ara apel·lada- estima, en substància, que:

La zona sí estava cartografiada amb perillositat mitjana d'esllavissament superficial que pot afectar la CS200.

L'informe d'E. recull l'existència de marques d'antics despreniments.

La CS200 ha patit altres despreniments de pedres, com recull el certificat del director del Servei de Circulació.

La caiguda del roc no pot ser considerat com un supòsit de força major.

El Comú ha de respondre dels danys per la manca de servei.

El Comú podia haver valorat l'informe del metge forense al seu escrit de conclusions.

5.- En el tràmit de conclusions la part apel·lant va confirmar les seves al·legacions, tot insistint en que no és el mateix el risc d'esllavissades superficials que el risc natural geològic per caiguda de blocs rocosos; que a les actuacions consten dos certificats que acrediten que amb anterioritat no s'havia produït cap altre sinistre per caiguda de blocs rocosos, i que l'Administració no pot actuar ni prendre mesures protectores si no coneix l'existència del risc.

S'afegeix també que no va rebre l'escrit de conclusions de la part agent abans de fer les seves pròpies -tal com ho havia demanat-, la qual cosa li va impedir analitzar i contrarestar prèviament la reclamació definitiva formulada per l'agent.

Al seu escrit de conclusions la part apel·lada es va remetre a les al·legacions formulades en oposar-se al recurs d'apel·lació.

6.- Trameses les actuacions a aquesta Sala, s'ha designat la magistrada ponent i han quedat vistes les actuacions per a deliberar i decidir.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- Competència

El Tribunal Superior, Sala Administrativa, és competent per conèixer del recurs, en aplicació de l'article 39.3 de la Llei qualificada de la Justícia.

Segon.- El fet en origen consisteix en que, el dia 21/03/2020, un roc granític de grans dimensions (1,3 m3 segons l'informe d'E. obrant als folis 282 i següents de les actuacions) impactà en el capot del vehicle marca D., matrícula andorrana XXXX, conduït i propietat de la Sra. L., i en el que anava d'acompanyant el Sr. C. A resultes del sinistre va patir danys tant el referit automòbil, el qual es trobava assegurat prop de la companyia ORG_0 i de ORG_1, com lesions corporals els Srs. L. i C..

La qüestió que cal resoldre és la relativa a si el COMÚ X, com a titular de la carretera on es va produí l'accident, és o no responsable dels danys patits pels agents.

Doncs bé, l'article 59.1 del Codi de l'Administració (en la redacció vigent en el moment dels fets) estableix que constitueixen causa de responsabilitat administrativa la falta de servei, ocasionada per la mala organització del servei, pel seu funcionament en condicions il·legals o tècnicament defectuoses, o per la manca de funcionament del servei en aquells supòsits en què estava obligat a fer-ho. D'aquest enunciat es desprèn que la falta de servei és indissociable de la noció de culpa imputable a l'Administració, que ha de respondre front als usuaris del funcionament defectuós dels serveis públics.

És un fet reconegut per ambdues parts que el titular de la via on es va produir l'accident (la CS200) és el COMÚ X, i també que la carretera no disposava de sistemes de seguretat per evitar l'impacte en cas de caigudes de blocs rocosos.

Però les parts difereixen sobre el fet de si la carretera havia de tenir aquestes proteccions. Doncs bé, la sentència d'instància reconeix que "l'indret on es produí l'accident no es troba cartografiat com una zona amb certa perillositat natural de produir-se despreniments de blocs rocosos, i això en base a la zonificació reglamentària de Govern de l'any 2016, la zona en qüestió si que es troba cartografiada amb perillositat mitjana d'esllavissament superficial que podria afectar a la CS200 (vid. f. 310 i 311). En tot cas si que, en la seva trajectòria, el bloc rocós precipitat travessà una franja de perillositat molt baixa per caiguda de blocs rocosos (vid. f. 310).", i considera que "tal i com deriva de l'informe emès per l'empresa E., el contingut del qual no és en aquest sentit contrariat, en aquell mateix vessant muntanyós "existeixen varies desenes de blocs disseminats que són una font potencial de nous despreniments. Podem dir que ens trobem en una zona amb una potencialitat elevada de produir- se nous esllavissaments dels blocs rocosos inclosos en el dipòsit de vessant. Per tant, tot i que amb un període de recurrència probablement mig o alta fenòmens de característiques similars es poden reproduir a la zona" (f. 314 i fotografies f. 311 i 312). Igualment consta en autes que pocs dies abans del sinistre, concretament el 9 de març del 2020, es comunicà al COMÚ X un despreniment de pedres en aquella zona, si bé de menor importància doncs el mateix no arribà al referit vial (vid. f. 266 i 267)."

Tanmateix, allò que resulta rellevant és si la Administració coneixia l'existència del risc i no el va evitar. Així, si bé és cert que la zona sí estava cartografiada amb perillositat mitjana d'esllavissament superficial que pot afectar la CS200, no és comparable el risc per caiguda de blocs rocosos -que ha de venir recollit al mapa de risc que delimita les zones on hi ha aquest risc-, amb el d'esllavissades superficials.

A més, com reconeix la sentència apel·lada, el propi informe d'E. recull (foli 284) que "La zona on s'ha produït i ha afectat el despreniment no està en general cartografiada com a una zona amb certa perillositat natural de produir-se despreniments de blocs rocosos, en base a la zonificació reglamentària de Govern. Tot això, la trajectòria ha travessat una zona de perillositat molt baixa".

És cert que l'informe d'E. recull l'existència de marques d'antics despreniments, però allò que és rellevant és si el titular de la via coneixia aquest fet, i res indica que així fos.

A l'últim, pel que fa els altres incidents a la mateixa via -la CS200- cal dir que ha patit tres despreniments de pedres, els dies 09/03/2020, 07/11/2020 i 22/01/2021. Però, només el primer és anterior a l'accident (recordem que es produï el 21/03/2020) i en aquell cas les pedres no van arribar al vial, compte tingut que a l'informe de novetats (full 267) es diu que una veïna va denunciar un "petit despreniment de pedres", i un cop desplaçada la patrulla no es va apreciar res a la calçada.

Pel que fa els altres dos sinistres, ambdós són posteriors a l'accident que van patir els agents. A més, el que es va produir el 07/11/2020, no era per un bloc rocós sinó que es tractava de pedres petites (foli 268). I, pel que fa al que es produï el 22/01/2021, també és posterior a l'accident que van patir els agents, per la qual cosa no pot justificar que el COMÚ X conegués el risc abans d'aquest accident, a més, si bé a l'informe de novetats (foli 271) res es diu sobre les dimensions de la pedra, sí es recull que, com aleshores passava una pala llevaneus, va aprofitar per retirar-la, i al certificat obrant al foli 266 es diu que va ser un bloc de 30x30 cm aproximadament.

En definitiva, no s'ha produït una manca de servei, compte tingut que el risc per caigudes de blocs rocosos no era conegut abans del sinistre.

És cert que l'informe d'E. hauria de comportar que es modifiqués el mapa de risc de caiguda de blocs rocosos als efectes d'incloure aquella zona com d'un cert risc per aquesta eventualitat, i que l'Administració prengui mesures per evitar la caiguda de nous blocs. A més, un cop ja produït l'accident que van patir els agents, i mentre aquell mapa no es modifiqui, si es produeix un nou accident per caiguda de blocs rocosos, el COMÚ X no podrà ja al·legar que desconeixia el risc, però l'Administració no pot actuar si no coneix prèviament l'existència del risc. I aquest coneixement no es tenia abans de l'accident patit el 21/03/2020.

Per això, procedeix l'estimació del recurs d'apel·lació interposat pel COMÚ X.

Tercer.- No s'aprecien circumstàncies determinants d'una especial condemna al pagament de les despeses d'aquesta segona instància.

DECISIÓ

En atenció a tot el què s'ha exposat, la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia, en nom del poble andorrà, decideix:

Primer.- Estimar el recurs d'apel·lació presentat pel COMÚ X.

Segon.- Revocar la sentència recorreguda i declarar que no procedeix la reclamació d'indemnització presentada per la part agent prop del COMÚ X.

Tercer.- No efectuar cap condemna en costes.

Aquesta sentència és ferma i executiva.