Quantitats retingudes en garantia (0222/10)

Sentència

Magistrats

Jean Louis Vuillemin Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC-222/10

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, 30 de novembre de 2010

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- En data 27 d'octubre del 2009 la representació legal de la societat "Tamarit" va formular demanda contra "Daza" en reclamació de la suma de 5.682,21 euros, import de la retenció efectuada per la defenent sobre diverses factures que la seva mandant va emetre com a conseqüència dels treballs de pintura efectuats a favor de l'adversa en l'obra de l'edifici anomenat "T." i radicat a la vila d'Ordino.

II.- Malgrat haver estat degudament citada, la defenent no va comparèixer per contestar la demanda sent declarada en rebel·lia, però formulant el seu escrit de conclusions argumentant que dels documents aportats a les actuacions es desprenia no sols que ella no devia res a l'adversa, sinó que era creditora envers ella de la suma de 524,57 euros, formulant alhora excepció de dol.

III.- L'Hble. Tribunal de Batlles va dictar Sentència en data 8 de juny del 2010 estimant la demanda formulada pel representant legal de "Tamarit" i condemnant a "Daza" a pagar a l'agent la suma de 5.682,21 euros, junt amb els interessos legals de dita quantitat a partir del dia 24 de novembre del 2009, més la totalitat de les costes judicials.

IV.- Contra l'esmentada resolució formula recurs d'apel·lació la representació legal de "Daza" i, pels arguments que exposa en les seves conclusions, sol·licita la seva revocació, la desestimació íntegra de la demanda formulada contra ella i que li siguin imposades a l'adversa les costes de les dues instàncies.

Ha actuat com a magistrat ponent la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari.

FONAMENTS DE DRET

I.- Com a primer motiu del seu recurs la representació processal de la societat "Daza" manifesta que la Sentència recorreguda desestima els seus arguments per haver preclòs el termini per al·legar, però que, malgrat haver estat declarada en rebel·lia, ella va comparèixer en període de proves i en el seu escrit de conclusions va plantejar tot allò que va estimar convenient per defensar els seus drets i aquests no van ser atesos, però aquest motiu no es pot estimar.

En efecte, malgrat destacar la situació de rebel·lia de la defenent, l'Hble. Batlle posa de relleu que això no significa per sí sol el reconeixement dels drets que l'agent pretèn ostentar i, per aquesta raó, examina no sols les proves aportades per la demandant, sinó també les que va proposar i es van portar a terme a instàncies del defenent, com es dedueix clarament del text de la Sentència d'instància i si aquesta desestima les seves pretensions és perquè considera que no s'han provat les circumstàncies en les què aquestes es fonamenten, ja que el fet d'admetre unes determinades proves no vol dir que s'estimin les peticions del que les proposa.

A banda d'aquest greuge, la recurrent recull en el seu primer motiu catorze punts en els quals discrepa de les reclamacions de l'adversa, admetent exclusivament dues de les quantitats que se li reclamen en concepte de retencions, reproduint íntegrament allò que ja exposava a la demanda i sense raonar perquè considera errònia la valoració feta per la Sentència d'instància, actuació que és més que suficient per desestimar sense més aquest motiu del recurs, tenint en compte, no obstant, que les veritables raons d'aquest s'exposen en els designats com segon i tercer motiu i que és en relació a ells a on cal examinar els arguments de la recurrent.

II.- Com a segon motiu, exposa la recurrent dos grups de greuges: el primer, que la Sentència d'instància erra, segons el seu parer, quan pren en consideració la relació de certificacions que la demandant aporta el seu escrit de demanda, ja que en part difereixen de les que ella va presentar en període de proves, amb imports diferents dels originàriament establerts, i el segon, que s'equivoca igualment quan considera que, malgrat ella ha abonat totes les factures, no ha pagat les sumes que devia en concepte de retencions.

Pel que fa a la primera de les citades manifestacions, consten a les actuacions dotze certificacions presentades per l'agent amb la seva demanda (folis 27 a 38) i la defenent va presentar en període de proves 86 documents (folis 97 a 182) que inclouen diverses certificacions, en la seva major part sense numeració, i que en ocasions coincideixen i en altres discrepen de les presentades per l'adversa. La defenent introdueix en aquest recurs l'argument de que unes i altres no coincideixen, ja que en cap cas es refereix a aquest fet en les seves conclusions, sinó que, pel contrari, cita cada una de les certificacions de l'adversa manifestant haver pagat en ocasions més del que en elles se especifica. Aquesta circumstància implica que no es pugui admetre aquest punt del segon motiu del recurs, ja que ni l'agent ha pogut oposar-se a la veracitat d'uns documents aportats en període probatori, ni els arguments que ara s'exposen són congruents amb els defensats per la recurrent en la instància

III.- En relació al segon dels greuges exposat, cal posar de relleu que de les dades que consten a les actuacions es dedueix que la recurrent ha abonat a l'agent la suma de 102.853,78 euros, com aquesta afirma en la seves conclusions i en el seu recurs i com resulta dels documents aportats per "Daza" en període probatori. Tenint en compte que la suma de les diferents certificacions suposa un import total de 108.837.57 euros (deduint de 111.430,77 la suma de 2.593.20 euros retinguda indegudament), malgrat en ocasions la defenent pugui haver abonat sumes superiors a les que es corresponien amb una determinada certificació, el global abonat comporta que quedi un deute pendent una mica superior als 5.682,21 euros que defensa l'agent i que es correspon precisament amb les retencions efectuades.

En aquest sentit, cal destacar que la suma de 1.954,76 euros a la què fa referència la recurrent de manera repetida per defensar que la suma pagada va ser superior a la què reconeix la Sentència, malgrat no es pugui saber a què certificació es refereix, ha estat tinguda en compte com pagament. Cal posar de relleu igualment que no ha quedat acreditat de manera suficient el pagament dels 2.210,84 euros, que segon la recurrent va abonar igualment el 27 d'octubre del 2006, ja que si s'examinen els documents números 24 i 36 a 39 que aquesta cita com prova es pot veure que el primer (foli 120) consta com a pagament en els moviments de la societat sense que es pugui saber a qui ni per quin concepte es va pagar i pel que fa als documents 36 a 39 (folis 132 a 135) aquests fan referència a l'import de 1.954,79 euros que ja s'ha considerat com pagat i en tot cas l'import referit no coincideix amb el de la certificació número 4 (foli 30) que segons la recurrent liquidava. Tampoc ha quedat acreditat el pagament de la suma de 4.195,21 euros de data 1 de setembre del 2006, que segons la recurrent liquidava la certificació número 5 i que s'acreditava mitjançant el document número 13, ja que en el mateix (foli 109) es fa referència igualment a un pagament que no es pot saber a qui s'ha fet i la citada suma tampoc coincideix amb la certificació número 5 que se suposa que havia de liquidar (foli 31)

D'altra banda, aquesta conclusió concorda amb les declaracions del Sr. Girona (foli 193 en relació al 94) que, d'acord amb el que consta al foli 195, és soci fundador de "Daza" i que no sols reconeix aquest fet, sinó que en la confessió en judici manifesta expressament que no es va pagar el 5% de les certificacions d'obra tota vegada que aquestes es podien pagar en el transcurs d'un any i que, posteriorment, es va decidir pactar amb l'agent un pagament fraccionat, atès que "Daza" tenia problemes econòmics, tot i que finalment la reunió convinguda no es va dur a terme, sense que i consti que l'import de les retencions s'hagi abonat. Malgrat els arguments de la recurrent, aquesta confessió ha de resultar rellevant quan prové d'un soci de la societat defenent que demostra conèixer els fets als què fa referència i quan coincideix a més a més amb les dades que consten a les actuacions, sense que la recurrent hagi provat la situació d'enemistat manifesta que, segons al·lega en el seu recurs, existia entre el citat senyor i els legals representants de la defenent i que fins i tot havia arribat a instàncies judicials, tenint en compte a més a més que en tot cas mai va oposar la tatxa del declarant.

IV.- En desestimar-se el recurs procedeix igualment desestimar l'exceptio doli formulada per la recurrent, ja que no s'ha provat que les peticions de la part agent fossin abusives.

V.- La desestimació del recurs comporta la imposició a la recurrent de les costes del procediment en aplicació del Codi 7,51,5.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representant de la societat "Daza" contra la Sentència dictada per l'Hble. Tribunal Unipersonal, Secció Civil, en data 8 de juny del 2010, que CONFIRMEM íntegrament, imposant les costes d'aquesta alçada a la part recurrent.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.