Promesa de compravenda - resolució - prova suma entregada (4100543/2012)
- Resolució
- Sentència · 20/07/2017
- Sentit
- desestima (sentit formal de la part dispositiva, automàtic: no diu qui guanya)
- ROJ
- STSJAD 275/2017
- ECLI
- ECLI:AD:TSJADAD:2017:275
- Recurs
- 14/17
- Ponent
- Carles Cruz Moratones
- Magistrats
- Carles Cruz Moratones, Joan Manel Abril Campoy, Vincent Aniére
- Àrea
- Civil
- Descriptors
- CONTRACTE RESOLUCIÓ DEL CONTRACTE CONTRACTE DE COMPRAVENDA PROMESA DE COMPRA ADVOCAT RECURS D'APEL·LACIÓ
La Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha desestimat el recurs d'apel·lació presentat pels Srs. Vendrell i Marti contra la sentència dictada pel Tribunal de Batlles en data 26 de novembre de 2016. El tribunal havia estimat substancialment la demanda dels Srs. Vendrell i Marti, declarant la resolució del contracte privat de promesa de compraventa subscrit entre les parts el dia 29 d'octubre de 2003, i condemnant el Sr. Ferrer al retorn íntegre de la quantitat avançada de 21.035,42 euros, juntament amb els interessos legals. Els Srs. Vendrell i Marti havien reclamat una suma superior, de 33.989,87 euros, però el tribunal ha considerat que només estava provada la suma de 21.035,42 euros. Com a conseqüència, el tribunal ha imposat les costes del recurs a la part apel·lant.
Resum automàtic publicat pel CENDOJ: serveix per orientar-se; el que val és el text de la resolució.
Sentència
Magistrats
Carles Cruz Moratones Joan Manel Abril Campoy Vincent Aniére
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
Sala Civil
TSJC.- 0000014/2017 ORIGEN: 4100543/2012 - 00
NIG: 5300542120150004028
SENTÈNCIA
En nom del Poble Andorrà.-
A la vila d'Andorra la Vella, el 20 de juliol del 2017.
Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sr. Carles Cruz Moratones, ha adoptat la resolució següent:
ANTECEDENTS DE FET
I.- En data 4.10.12 la representació processal dels Srs. Vendrell i Marti va formular demanda en reclamació de resolució contractual i condemna de pagament contra el Sr. Ferrer, imposant a la defenent les costes del procediment.
II.- La representació processal de la part defenent va contestar la demanda en data 25.10.12 oposant-se totalment als arguments exposats a la mateixa, manifestant que plantejava també l'excepció de litis consorci passiu i necessari.
III.- Les parts van presentar opportunament els seus escrits de rèplica i dúplica, i posteriorment de conclusions, reiterant els seus arguments i oposant-se als de l'adversa.
IV.- L'Hble. Tribunal de Batlles va dictar Sentència en data 26 de novembre de 2016 i va decidir, previ desestimar l'excepció plantejada :
"PRIMER.- Estimar substancialment la demanda formulada per part dels Srs. Vendrell i Marti, contra el Sr. Ferrer..
SEGON.- Declarar la resolució del contracte privat de promesa de compravenda subscrit entre les parts el dia 29 d'octubre de 2003.
TERCER.- Condemnar al senyor Ferrer al retorn íntegre de la quantitat avançada, això és de 21.035,42 EUR, juntament amb els interessos legals comptadors des de 25 d'octubre de 2012.
QUART.- Condemnar en costes al defenent, incloses les derivades d'advocat i procurador."
V.- Contra l'esmentada resolució formula recurs d'apel·lació la representació processal de la part agent i, en virtut dels arguments que exposa en les seves conclusions, demana la seva revocació parcial i que la condemna a pagar sigui de la suma de 33.989,87EUR mantenint la resta del pronunciament.
Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Carles Cruz Moratones.
FONAMENTS DE DRET
I.- En el present procediment, la part agent, els Srs. Vendrell i Marti reclama front la part defenent, el Sr. Ferrer en demanda en la que sosté una petició de declaració de resolució de contracte i de condemnar al pagament de la suma lliurada per raó del dit contracte.
La sentència d'instància estima substancialment la demanda amb imposició de costes a la part defenent.
Contra tal decisió s'alça la part agent.
II.- En aquesta alçada la part agent acudeix per demanar que la suma objecte de condemna de la sentència (21.035,42EUR) sigui substituïda per la reclamada inicialment de 33.989,87EUR. Ja no es discuteix la procedència de la resolució contractual de promesa de compravenda de dos apartaments a bastir al poble A. que havien atorgat les parts per contracte de 29.10.03, ni tampoc la imposició de les costes al defenent perquè ambdues qüestions ja no han estat impugnades per aquest.
Per contra la part agent insisteix en que ha demostrat que havia satisfet la suma de 33.989,87EUR i que ha de ser aquesta la suma a reintegrar per part del Sr. Ferrer. És cert que la sentència no motiva la decisió de la rebaixa en la suma reclamada però si examinem la prova practicada resulta que arribem a la conclusió que l'única suma provada ha estat la recollida en la condemna de la sentència.
En efecte, hem de començar per recordar que el Sr. Ferrer no ha reconegut que hagués cobrat la suma reclamada i que va afirmar que "és possible" que la societat de la seva titularitat C. ,SA hagués percebut alguna quantitat. Per tant no va reconèixer ni la suma total ni que l'hagués cobrat ell.
Però en canvi de la prova documental ens trobem d'una banda que en el contracte de promesa de compravenda de 29.10.03 es fa referència a un calendari de pagaments de tota la compravenda en el qual el primer pagament es diu "com a paga i senyal a la signatura d'aquest contracte 33.989,87EUR"
però ja reconeix la part agent que no es va pagar tot en aquell moment però no hi figura en el document cap referència a que el propi contracte serveix de carta de pagament, tot i que en la demanda es dóna per acreditat el pagament amb la redacció i signatura del contracte. Però a la vista que la part defenent va negar cap pagament en aquell moment de la signatura, en fase de conclusions la part agent argumenta que ja el testimoni Sr. Canales, empleat del Sr. Ferrer, havia declarat en seu judicial que els hi havia reclamat la part de la paga i senyal pendent (donant entendre que en la signatura del contracte només havien pagat una part) i que posteriorment (24.11.03) varen fer la transferència a través del compte d'A. de la suma restant de 21.035,42EUR (foli 52). Però si ens atenem a la declaració testifical del Sr. Canales no hi ha cap mena de pronunciament en tal sentit. És més, en el foli 53 es troba un fax del 24.11.03 tramés per l'agent Sr. Vendrell en el qual confirma la transferència de la darrera suma i indica com a reserva per la compra dels dos apartaments, i cap referència a que es tractés de la resta que quedava pendent de pagament de la paga i senyal.
En conclusió, la valoració de la prova feta per l'Hble. Tribunal d'instància és plenament compartida per la Sala en quant la suma acreditada com lliurada pels prometents compradors va ser la que ha estat objecte de condemna i no una de superior com la que es reclama.
El motiu del recurs ha de ser desestimat.
III.- En resultar desestimat el recurs procedeix imposar les costes per ell generades a la part recurrent, de conformitat amb el que disposa el Codi 7,51,5.
Decisio
Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas, La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,
DECIDEIX
DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal del Srs. Vendrell i Marti contra la Sentència dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles en data 25 de novembre de 2016, que confirmem plenament.
Imposem el pagament de les costes causades en aquesta alçada a la part apel·lant.
Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.