Recurs d'un treballador sobre la classificació de baixa com a malaltia comuna i la concessió de pensió

Sentència

Magistrats

Elsa Puig Muñoz Albert Andrés Pereira Alexandra Cornella Solà

OBJECTE: CASS. Treballador que sempre ha reclamat pensió per malaltia comuna no pot discutir, passat el temps, que la baixa s'ha de considerar derivada d'accident de treball (que mai es va declarar).

Tribunal Superior de Justícia

Sala Administrativa

TSJA.- 0000018/2024

ORIGEN.- 2000038/2023 - 0

NIG: 5300545320230000066

SENTÈNCIA 55-2024

PARTS :

Apel·lant: Castillo

Representant: ídem

Advocat: Sr. Hoyos

Apel·lat: CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS)

Advocada (gabinet jurídic): X

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL

President: Sr. Albert ANDRÉS PEREIRA

Magistrades: Sra. Elsa PUIG MUÑOZ

Sra. Alexandra CORNELLA SOLÀ

Andorra la Vella, el 19 de setembre de 2024.

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número 2000038/2023.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent la magistrada Sra. Elsa PUIG MUÑOZ, la qual expressa el parer del Tribunal.

Antecedents de fet

ANTECEDENTS DE FET

1.- La part agent va interposar demanda jurisdiccional contra la resolució del Consell d'Administració de la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS), de data 28 de febrer del 2023, que va confirmar la decisió de la pròpia CASS d'establir que la baixa mèdica del treballador, relativa al període transcorregut entre el 15 de gener del 2020 i el 16 de gener del 2023, ha de ser considerada com a derivada de malaltia comuna. La referida resolució també va confirmar la decisió de l'1 de febrer del 2023, d'atorgar a l'agent una pensió prorrata d'invalidesa derivada de malaltia comuna del grup 2 a comptar del 16 de gener del 2023.

2.- En la sentència núm. 10/2024, de 29 de febrer, del Tribunal Unipersonal de la Batllia, ha desestimat la demanda promoguda per la part agent.

3.- En el seu escrit d'apel·lació, el demandant estima, en substància, que:

No és d'aplicació l'art. 3.2 de la Llei del Procés Contenciós Administratiu (en endavant LPCA), compte tingut que l'acte anterior invocat pel Tribunal havia estat revocat.

La baixa mèdica fou conseqüència d'un accident laboral patit el 10 de gener de 2020, aproximadament a les 18h, i no d'una malaltia comuna.

El metge que li va donar la baixa el 15 de gener de 2020, va marcar la casella "accident laboral", restant en aquesta situació fins el 4 de juliol de 2022, moment en el qual la CASS li va donar l'alta mèdica.

El 26 d'octubre de 2022, la CASS va deixar sense efecte l'alta mèdica de data 4 de juliol de 2022, i va procedir al pagament de les prestacions econòmiques per incapacitat temporal des d'aquella mateixa data.

El 29 de desembre de 2022 la CASS va donar l'alta mèdica a l'agent a comptar des del 16 de gener de 2023, i va desestimar la pensió d'invalidesa per no complir el període de carència establert.

El 7 de febrer de 2023, l'agent va presentar recurs administratiu contra l'anterior resolució, sol·licitant el canvi de la qualificació de baixa (que havia estat sempre per malaltia comuna) a baixa per accident laboral, i, de manera subsidiària, que s'apliqués el Conveni de Seguretat Social subscrit entre el Principat d'Andorra i Portugal.

La CASS va estimar la petició subsidiària i li va reconèixer una pensió d'invalidesa, si bé que per malaltia comuna.

El primer recurs administratiu -presentat el 27 de juny de 2022, el va redactar amb assessorament extern, i conté un error sobre el nom de la persona afectada.

El fet que l'empresa no presenti cap declaració de l'accident laboral, no pot perjudicar al treballador, segons estableix l'art. 124 de la Llei 17/2008, de la Seguretat Social (en endavant LSS).

La càrrega de la prova de demostrar que l'accident no fou laboral és de la CASS.

L'informe pericial judicial no va donar resposta a la seva petició (es va preguntar al pèrit si les lesions eren compatibles amb un accident laboral).

.

4.- En la seva contesta, la CASS estima, en substància, que:

En el recurs presentat el 27 de juny de 2022 contra la Resolució de la CASS de data 27 de juny de 2022 (per la que es decidí atorgar al treballador l'alta mèdica a comptar del 4 de juliol de 2022), l'agent va sol·licitar 1) el manteniment de la situació de baixa, 2) establir una pensió del grup 1 o del grup 2 derivada de malaltia comuna o accident no laboral, i, un cop reunit el Tribunal mèdic, es va decidir que l'agent continués de baixa.

L'errada en el nom de la persona afectada que es va cometre en aquell recurs no afecta a la petició que es formulava, i resulta plenament aplicable la teoria dels actes propis.

El Tribunal mèdic que va decidir el manteniment de la baixa, ja va constatar que l'agent no presentava cap document que justifiqués que havia patit un accident laboral i que aquest era el motiu de la baixa.

L'agent mai ha impugnat la qualificació de la seva baixa com a derivada de malaltia comuna.

Resulta aplicable el principi de seguretat jurídica.

Des del dia en què va succeir el suposat accident laboral -10 de gener de 2020-, fins el 7 de febrer de 2023, han passat més de tres anys, sense que ara es pugui comprovar la certesa o veracitat de les manifestacions de l'agent sobre l'existència d'un accident laboral.

L'empresa no va presentar cap declaració d'accident laboral, i, a més, ha negat en seu judicial (4. Documental privada per requeriment) que l'accident es produí.

A la visita de la Dra. Araujo el 15 de gener de 2020, on es demana una RM, es fa constar que la caiguda va tenir lloc feia més d'un mes.

Les incongruències de l'agent es posen també de manifest a l'informe de la Dra. Gaya, facultativa designada en el primer recurs administratiu formulat per l'agent.

L'informe del Dr. Viñas també conclou que si l'empresa no va transmetre l'accident laboral, les seqüeles s'han de considerar com a derivades de malaltia comuna.

5.- En el tràmit de conclusions la part apel·lant va confirmar les seves al·legacions, i el mateix succeí amb la part apel·lada.

6.- Trameses les actuacions a aquesta Sala, s'ha designat la magistrada ponent i han quedat vistes les actuacions per a deliberar i decidir.

Fonaments de dret

FONAMENTS DE DRET

Primer.- Competència

El Tribunal Superior, Sala Administrativa, és competent per conèixer del recurs, en aplicació de l'article 39.3 de la Llei qualificada de la Justícia.

Segon.- Fets rellevants

15-1-20: L'agent inicia una situació d'incapacitat laboral transitòria derivada de malaltia comuna (molèsties a nivell de la seva espatlla dreta)

27-6-22: La CASS li atorga l'alta mèdica amb efectes a 4 de juliol del 2022 i li desestima la pensió d'invalidesa derivada de malaltia comuna o accident no laboral al no arribar al llindar mínim de menyscapte del 50 o 60% (f. 57).

27-7-22: L'agent presenta un recurs administratiu sol·licitant, en primer lloc el manteniment de la seva situació d'incapacitat temporal, i demandant, amb caràcter subsidiari "Establir una pensió del GRUP 1 o GRUP 2 derivada de malaltia comuna o accident no laboral per complir les condicions establertes legalment (...)" (f. 56).

26-10-22: El Consell d'Administració de la CASS acorda, en base al posicionament del Tribunal Mèdic de 3-10-22 (f. 67), deixar sense efecte l'alta mèdica de 4-7-22 (f. 68-69).

29-12-22: La CASS li atorga l'alta mèdica a comptar del 16-1-23 i li desestima el reconeixement d'una pensió d'invalidesa derivada de malaltia comuna "en no presentar els períodes de cotització suficients per a ser beneficiari d'una pensió d'invalidesa."

1-2-22: Prèvia aportació per part de l'agent de l'acreditació de períodes cotitzats a Portugal, la CASS resol atorgar-li una pensió prorrata d'invalidesa derivada de malaltia comuna del grup 2 amb efectes a 16-1-23.

20-3-23: Prèvia impugnació de la mateixa, per no estar d'acord amb la qualificació de la naturalesa de la pensió, la CASS resol desestimar el recurs presentat i confirmar que la referida baixa mèdica ha de ser considerada com derivada de malaltia comuna.

Tercer.- Resolució del cas

Com s'ha dit, la sentència apel·lada va desestimar el recurs presentat per l'agent en considerar que aquest, actuant sota assistència lletrada, va presentar el 27 de juliol del 2022 un recurs administratiu en el que, al marge de reclamar el manteniment de la seva situació d'incapacitat temporal, peticionava expressament el reconeixement d'una pensió "del GRUP 1 o GRUP 2 derivada de malaltia comuna o accident no laboral per complir les condicions establertes legalment" (f. 56).

Així, a la sentència de la Batllia es considera que el recurrent no pot pretendre anar en contra dels seus propis actes, i afegeix que l'agent fou coneixedor que s'havia establert la seva situació de baixa com a derivada de malaltia comuna o accident no laboral el mes de gener del 2020 i, més de 3 anys més tard i amb la corresponent assistència lletrada, la seva petició en via de recurs es concretà en peticionar el reconeixement d'una prestació per incapacitat permanent també derivada de malaltia comuna o accident no laboral. Així, a la sentència es conclou que "l'assegurat es va conformar amb aquesta decisió, havent adquirit fermesa, no podent quedar oberta aquesta via transcorreguts els terminis de recurs doncs el canvi de posicionament resulta extemporani a l'hora de poder aixecar-se contra una decisió ja consolidada i que, facta concludendia, fou assumida durant anys per part de l'assegurat".

Per això, a la sentència d'instància es conclou que resulta d'aplicació l'art. 3.2 de la LPCA: "No són susceptibles d'impugnació els actes administratius que siguin reproducció d'altres actes anteriors definitius i ferms, ni els que siguin confirmatoris d'altres actes que han estat consentits, en no haver estat recorreguts en temps i forma."

Doncs bé, no hi ha dubte que l'agent no ha posat en qüestió que la seva baixa fos per una malaltia comuna fins passat més de tres anys de la data inicial de la baixa (que es produí el 10 de gener de 2020), i, a més, en el recurs administratiu presentat el 27/07/2022 contra la declaració d'alta laboral, va qüestionar l'alta, però de forma subsidiària va demanar que se li reconegués una pensió per incapacitat derivada de malaltia comuna.

És cert, però que l'art. 3.2 de la LPAC resulta aplicable quan s'està davant d'un acte administratiu definitiu i ferm, i en el cas en espècie, pròpiament no s'està davant d'una resolució de la CASS que denegui una pensió per incapacitat derivada d'accident laboral que sigui consentida i ferma. Ara bé, no hi ha dubte que la incapacitat no pot ser al mateix temps derivada d'accident laboral o d'una malaltia comuna, per la qual cosa, si l'agent sol·licitava una pensió d'incapacitat per malaltia comuna era perquè descartava que la incapacitat fos per accident de treball.

De fet, la pretensió formulada per l'agent relativa a que se li atorgui una pensió derivada d'accident laboral, es va formular per primera vegada desprès de més de tres anys de la primera data de baixa, la qual cosa vulnera clarament el principi de seguretat jurídica i el dels actes propis, principis que impedeixen ara revisar que la baixa ho era per malaltia comuna, quan aquesta ha estat la petició que la part agent ha mantingut de forma reiterada al llarg d'aquests tres anys.

En qualsevol cas, convé recordar que l'art. 123 de la LSS disposa s'entén per accident laboral tota lesió corporal que es produeix per un fet violent i exterior sobrevingut amb ocasió o per conseqüència de la feina, ja sigui com a persona assalariada o persona que realitza una activitat per compte propi, i que es presumeix que és accident laboral quan les lesions descrites es produeixen durant el temps i en el lloc de treball, és a dir, la presumpció ho és de la condició d'accident laboral si aquest s'ha produït en temps i en el lloc de la feina, però la presumpció no va més enllà, o, si es vol, la presumpció no abasta també a les dades sobre el lloc i l'hora en que es va produir l'accident.

En altres paraules, no és la CASS qui ha de provar que l'accident no es va produir en el lloc de treball i dins l'horari laboral, sinó que aquestes dues circumstàncies s'han d'acreditar, bé sigui per la declaració de l'accident laboral per part de la pròpia l'empresa, o bé, a falta d'aquesta declaració, per la denúncia que es pugui presentar pel propi treballador en relació a l'accident.

Recordi's que l'art. 124 de la LSS estableix que és obligació de l'empresa comunicar la declaració d'accident laboral de les persones assalariades que li presten serveis a la CASS, però s'afegeix que l'incompliment d'aquesta obligació per part de l'empresa no suposa la pèrdua de cap dret de la persona que ha sofert l'accident.

Tanmateix, és evident que si l'empresa no comunica un accident laboral a la CASS, qualsevol persona -inclosa, òbviament, el treballador accidentat-, pot posar-lo en coneixement de la pròpia CASS o de la inspecció laboral, aportant, al seu cas, les proves que consideri rellevants. Però res d'això va fer el recurrent, que durant tot aquest temps únicament ha qüestionat la seva situació d'alta, i ha sol·licitat sempre -llevat d'ara-, una pensió d'invalidesa derivada de malaltia comuna, i no per accident laboral.

En tot cas, la mera manifestació de l'agent al seu metge -el Dr. R-, sobre que es tractava d'un accident laboral (va marcar la casella que així hi indica, foli 31 de les actuacions) no és suficient per acreditar aquest fet, compte tingut que, a banda de marcar la creu, res s'afegeix a l'apartat d'observacions sobre qualsevol circumstància rellevant, com pot ser la data o lloc on va succeir el suposat accident.

A més, al dictamen mèdic elaborat pel Dr. FM, Coordinador de l'Àrea Sanitària de la CASS, de data 23/06/2002 (foli 58 de les actuacions, que es correspon al foli 13 de l'expedient administratiu remés per la CASS) es fa constar que la incapacitat de l'agent és per malaltia comuna o accident no laboral.

Especialment significatiu és l'informe de la Dra. Gaya (foli 64 i següent de les actuacions) de data 01/09/2022:

"La primera cosa que crida l'atenció és que el pacient i els propis professionals donen per fet que ha sigut un accident laboral per caiguda d'una bastida de 2m. Com recalca la CASS, ni hi ha ni declaració d'accident ni d'urgències. Quan és interrogat el pacient sobre el tema, el discurs és força incoherent i inintel·ligible, amb afirmacions respecte a l'empresa que no tenen gaire sentit. És sorprenent que utilitzi el servei d'un advocat pel recurs de l'alta laboral però no per l'accident laboral, peça principal del valor final de la invalidesa."

També resulta sorprenent que a la petició radiològica feta per la Dra. Araujo el 15/01/2020, es parli de "Caiguda fa més de 1 mes", quan suposadament -segons la nova versió del recurrent sobre la seva malaltia-, la caiguda al lloc de treball havia tingut lloc tan sols cinc dies abans.

A l'últim, a l'informe del Tribunal Mèdic de data 03/10/2022 (foli 22) es diu que el pacient no presenta cap document que justifiqui l'accident de treball.

En definitiva, a banda que no pot ara l'agent reclamar una pensió per incapacitat derivada d'accident laboral quan sempre l'havia reclamat una pensió per malaltia comuna, el fet cert és que la documentació incorporada a les actuacions, valorada conjuntament, permet descartar que el recurrent patís un accident de treball.

Quart.- No s'aprecien circumstàncies determinants d'una especial condemna al pagament de les despeses d'aquesta segona instància.

Decisio

DECISIÓ

En atenció a tot el què s'ha exposat, la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia, en nom del poble andorrà, decideix:

Primer.- Desestimar el recurs d'apel·lació presentat per la part agent, pels fonaments jurídics que es contenen en aquesta sentencia.

Segon.- Declarar que la resolució és ajustada a dret i als fins que legitimen l'activitat administrativa.

Tercer.- No efectuar cap condemna en costes.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramès testimoni al Tribunal Unipersonal, Secció Administrativa, per al seu coneixement i execució, ho acordem, manem i signem.