COMUNS - Revisió d'un acte administratiu per haver-se interposat recurs administratiu per un tercer interessat. No cal seguir procediment de lesivitat si l'acte no és ferm. Delimitació de terrenys comunals no permet reconèixer titularitat sobre els terrenys. Competència de la Jurisdicció civil. (2000033/2022)

Sentència

Magistrats

Elsa Puig Muñoz Albert Andrés Pereira Alexandra Cornelia Sola

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Administrativa

Núm. de Protocol: 2000033/2022 Núm. Rotlle: TSJA-0000038/2023

SENTÈNCIA 58-2023

PARTS :

Apel·lant: Tejera

Representant: Tur

Advocada: Alfaro

Apel·lat: COMÚ X.

Representant: Quesada

Advocat: Plana

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL

President: Sr. Albert Andrés Pereira

Magistrades: Sra. Elsa Puig Muñoz

Sra. Alexandra Cornella Sola

Andorra la Vella, el 21 de novembre de 2023.

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació número 0000038/2023.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent la magistrada Sra. Elsa Puig Muñoz, la qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- El Sr. Tejera va interposar demanda jurisdiccional contra quatre resolucions dictades pel COMÚ X. el 12 de maig del 2022 (f. 23-31) que, tot estimant els quatre recursos administratius interposats, anul·len l'acord de data 13 de gener del 2022, i deixen sense efecte la delimitació de terrenys comunals en la zona coneguda com "Els B.", al terme d'A.

2.- En la sentència núm. 21/2023, de data 06/03/2023, el Tribunal de Batlles ha desestimat la demanda promoguda per l'agent.

3.- En el seu escrit d'apel·lació, la representació del Sr. Tejera estima, en substància, que:

La sentència incorre en infracció de les normes o les garanties processals, compte tingut que la decisió vulnera els drets adquirits relatius a dos terrenys col·lindants, PG i BD, que són propietat del Sr. Tejera, delimitats al seu dia en base a les confrontacions existents al Cadastre i amb el vist-i-plau del Quart i la Corporació (resolució núm. X0XX000XXX i fitxa d'inscripció de les dades cadastrals, aportades a l'escrit de demanda com a documents núm. 8 i 9 respectivament).

S'havia d'haver acudit al procediment de lesivitat si es volia deixar sense efecte els referits actes.

La inscripció de les dades cadastrals i la posterior resolució núm. 20190001697 són actes ferms que gaudeixen de presumpció de veracitat.

Error en la valoració de la prova.

4.- El COMÚ X. es va oposar al recurs d'apel·lació, tot sostenint que:

No era necessari acudir a un procediment de lesivitat, compte tingut que l'acte que es revisava no era ferm.

Les resolucions únicament van anul·lar l'acord comunal de data 13/01/2022, però no la resolució de data 11/12/2019.

En qualsevol cas, ni la resolució de data 11/12/2019 ni l'acta de data 05/12/2018 suposen la delimitació del terreny de l'agent amb el terreny comunal del Quart, compte tingut que es van portar a terme sense convocatòria pública, i sense fer una nova delimitació in situ del terreny, i que l'única delimitació és la que es va acordar en l'acord de data 13/01/2022, que es va deixar sense efecte amb l'estimació de quatre recursos interposats.

5.- La part agent -i apel·lant- ha confirmat els seus arguments en el seu escrit de conclusions, tot afegint que, segons la testifical del Sr. Ferreras, sí que es van convocar a les parts prèvia la signatura del plànol del terreny, i van assistir el propi Sr. Codina i el Llevador del Quart.

A l'últim, el COMÚ X. a les seves conclusions va insistir en que l'aprovació del Cadastre només té efectes indicatius i provisionals quan afecta a terrenys públics, i que per la delimitació cal seguir el procediment previst a l'art. 93 del Codi de l'Administració, procediment en el que es va dictar l'acord de data 13/01/2022, que fou anul·lat arran de l'estimació dels recursos interposats, i que la controvèrsia sobre la propietat de les parcel·les s'ha de dirimir en un procediment civil, com va declarar la sentència apel·lada.

6.- Trameses les actuacions a aquesta Sala, s'ha designat la magistrada ponent i han quedat vistes les actuacions per a deliberar i decidir.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- El Tribunal Superior, Sala Administrativa, és competent per conèixer del recurs, en aplicació de l'article 39.3 de la Llei qualificada de la Justícia.

Segon.- De l'estudi de les actuacions remeses i de les al·legacions de les parts es comprova que la part agent sosté que els terrenys de les seves finques i els comunals van ser delimitats al seu dia sobre la base de les confrontacions existents al Cadastre i amb el vist-i-plau del Quart i de la Corporació, com -al seu parer-, acrediten els documents 8 i 9 aportats amb l'escrit de demanda (resolució núm. 2019001697, de data 11/12/2019, i fitxa d'inscripció de les dades cadastrals), mentre que el COMÚ X. defensa que ni la resolució de data 11/12/2019 ni l'acta de data 05/12/2018 suposen la delimitació del terreny de l'agent amb el terreny comunal del Quart, compte tingut que es van portar a terme sense convocatòria pública, i sense fer una nova delimitació in situ del terreny, i que l'única delimitació és la que es va acordar en l'acord de data 13/01/2022, que es va deixar sense efecte amb l'estimació de quatre recursos interposats.

I, com sigui que la part agent defensa que aquella delimitació es va acordar per una resolució i inscripcions cadastrals que són actes ferms, sosté que aquests no es poden deixar sense efecte sense acudir a la via del recurs de lesivitat.

Tanmateix, les resolucions que es van impugnar en la instància, dictades per part del COMÚ X. el 12/05/2022, no anul·len la resolució núm. 2019001697, de data 11/12/2019, ni la fitxa d'inscripció de les dades cadastrals, sinó que, desprès de la presentació de quatre recursos administratius interposats contra l'acord de data 13/01/2022, deixen sense efecte la delimitació de terrenys comunals en la zona coneguda com "Els B.", al terme d'A. aprovada per l'acord de data 13/01/2022.

Tot i que aquesta qüestió no es va plantejar ni en via administrativa ni en seu judicial, no hi ha dubte que les persones que van interposar els recursos administratius sí estaven legitimats per fer-ho, compte tingut que, amb independència que fossin o no propietaris de terrenys a la zona, allò que s'estava discutint era la delimitació de terrenys comunals, és a dir, que pertanyen al Comú i per tant als veïns en general, i aquesta circumstància els hi atorga legitimació per discutir les delimitacions amb terrenys comunals.

I, com sigui que l'acord comunal de data 13/01/2022 no era ferm en el moment en que es van interposar els recursos administratius, es podia deixar sense efecte si s'estimaven els recursos, com va succeir, sense acudir a un procediment de lesivitat.

Així, la sentència apel·lada raona, de forma encertada, que "L'anul·lació de l'acord de 13 de gener del 2022 no deriva d'una revisió de l'Administració efectuada d'ofici en relació a un acte administratiu que ja hagués adquirit fermesa, realitat que hagués requerit la tramitació del corresponent procediment de lesivitat/revisió d'ofici en seu administrativa, sinó de la prèvia impugnació d'un acord per part de persones que presentaven un interès legítim. Aquesta impugnació, materialitzada a través de la presentació dels corresponents recursos administratius, es dugué a terme abans que el referit acord adquirís fermesa i per tant no procedia l'obertura del procediment de revisió que interessa la part agent."

De fet, la posició de la part agent parteix de la premissa de que ja s'havia efectuat una delimitació entre els terrenys de la seva propietat i els terrenys comunals -es diu que es va fer mitjançant la resolució núm. 2019001697, de data 11/12/2019, que venia a recollir les dades que figuren a la fitxa d'inscripció de les dades cadastrals-, però aquesta premissa no és encertada, compte tingut que aquella resolució no delimitava els terrenys, sinó que la referida resolució es limita a acordar registrar al Cadastre de X. la propietat ubicada al lloc conegut com Els B., parcel·la PG de Casa M., a A., a nom del Sr. Tejera, res més, i la fixa cadastral no suposa que s'hagi fet una delimitació, de fet, l'única delimitació és la que es va fer mitjançant l'acord de data 13/01/2022.

Pel que fa la valoració de la prova testifical del Sr. Bernat, cal dir que, davant les contradiccions entre les parts, aquest Tribunal ha procedit a visualitzar la gravació, i s'ha comprovat que el Sr. Ferreras va manifestar que té relació d'amistat amb la part agent, i que treballa com a Cap de Cadastre del COMÚ X.. El referit testimoni va dir que el Sr. Codina li va portar un plànol per inscriure al cadastre la seva finca, però que ell li va dir que no ho podia fer amb aquella delimitació, compte tingut que no respectava els límits amb el terreny comunal, i que, al cap d'uns dies, el Sr. Codina va tornar de nou amb el plànol signat pel Llevador i amb el segell del Quart, per la qual cosa va procedir a la inscripció al cadastre. Tanmateix, també va declarar que la primera delimitació, la que es va fer per confeccionar el primer cadastre (creia recordar a l'any 2015) es va fer donant audiència a tots els veïns del polígon però que per a la signatura del plànol pel Quart només va acudir el Sr. Codina i el llevador del Quart, sense que es donés audiència a tots els propietaris del polígon. Per això, no es pot acceptar que es tractés d'una delimitació compte tingut que aquest tràmit exigeix la prèvia audiència als interessats, d'acord amb l'art. 93 del Codi de l'Administració aleshores vigent.

A l'últim, cal recordar que la jurisprudència d'aquesta Sala Administrativa és constant sobre l'abast de la delimitació de terrenys comunals en el sentit que només empara situacions possessòries:

"la delimitació té l'eficàcia que hem definit en sentències com la 30- 2002, de 19 de juny: només empara situacions possessòries, i per això "la prerrogativa de la qual disposa el Comú per delimitar els seus béns dels particulars s'ha d'entendre amb independència de que els particulars puguin plantejar una acció de delimitació de les seves propietats amb les de l'Administració davant la jurisdicció civil competent, en el sí de la qual es puguin resoldre les qüestions relatives a l'existència dels drets de propietat i la seva delimitació sobre el terreny". (STSJ adm. núm. 45- 2010, de 17 de juny).

D'aquesta jurisprudència se'n deriva que les qüestions relatives a la propietat corresponen a la Jurisdicció civil com ha declarat també aquesta Sala Administrativa a partir de la sentència núm. 09-1996, de 6 de març, i posteriors, podent-se citar com a més recent la núm. 92-2019, de 24 d'octubre.

Per això, la propietat de la part agent sobre les parcel·les ni es pot ni s'ha discutit en aquest procediment.

En definitiva, procedeix la desestimació del recurs d'apel·lació.

Tercer.- No s'aprecien circumstàncies determinants d'una especial condemna al pagament de les despeses d'aquesta segona instància.

DECISIÓ

En atenció a tot el què s'ha exposat, la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia, en nom del poble andorrà, decideix:

Primer.- Desestimar el recurs d'apel·lació presentat pel Sr. Tejera.

Segon.- Confirmar la sentència recorreguda i declarar que les resolucions impugnades en la instància són ajustades a dret i als fins que legitimen l'activitat administrativa.

Tercer.- No efectuar cap condemna en costes.

Aquesta sentència és ferma i executiva.