MCA Assessors · Economistes a Andorra · Assessorament empresarial, fiscal i comptable CA · FR mcaandorra.com
MCA Assessors BOPA consolidat beta Parla amb un assessor
Tribunal Superior de Justícia · Civil

Retorn de la fiança (164/12)

Resolució
Sentència · 15/11/2012
Sentit
desestima (sentit formal de la part dispositiva, automàtic: no diu qui guanya)
ROJ
STSJAD 274/2012
ECLI
ECLI:AD:TSJADAD:2012:274
Recurs
164/12
Ponent
Eulàlia Amat Llari
Magistrats
Eulàlia Amat Llari, Joan Manel Abril Campoy, Jean Louis Vuillemin
Àrea
Civil
Descriptors
CONTRACTE D'ARRENDAMENT RETORN DE LA FIANÇA OBRA FIANÇA EFECTES (FIANÇA) PROVA DOCUMENTAL RECURS D'APEL·LACIÓ
Resum del CENDOJ

La Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha desestimat el recurs d'apel·lació presentat per la Sra. Vélez contra la sentència del Tribunal Unipersonal, Secció Civil, que havia condemnat la Sra. Vélez a pagar 6.300 euros al Sr. Alvarado com a devolució de la fiança lliurada en el marc d'un contracte d'arrendament. La Sra. Vélez havia argumentat que els immobles no havien estat retornats en bon estat i havia presentat una demanda reconvencional per cobrar 11.814,40 euros pel cost de les reparacions. Tanmateix, el tribunal ha considerat que les proves presentades per la Sra. Vélez no acrediten els defectes dels immobles i que la factura presentada no és suficientment detallada per justificar el cost de les reparacions. Per tant, la sentència original queda confirmada i la Sra. Vélez haurà de pagar les costes del procediment.

Resum automàtic publicat pel CENDOJ: serveix per orientar-se; el que val és el text de la resolució.

Sentència

Magistrats

Eulàlia Amat Llari Joan Manel Abril Campoy Jean Louis Vuillemin

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC-164/12

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 15 de novembre de 2012.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- En data 21 d'octubre del 2011 la representació processal del Sr. Alvarado va formular demanda contra la Sra. Vélez sol·licitant que es condemnés a la defenent a abonar a la seva mandant la suma de 6.300 euros, import de la fiança lliurada per ell en el seu dia en el marc del contracte d'arrendament signat entre les parts en relació a 14 apartaments ubicats a l'edifici X, situat a la vila X de la Parròquia de Canillo, així com a 14 pàrquings que es trobaven al mateix edifici, que el seu mandant entenia que tenia dret a recuperar una vegada posats a disposició de la defenent els citats immobles, imposant a l'adversa les costes del procediment.

II.- La representació processal de la Sra. Vélez va contestar a la demanda en data 18 de novembre del 2012 formulant excepció peremptòria de manca de legitimació activa de la Sra. V.S.B., en quan afirmava que la seva mandant no havia signat mai cap contracte amb la citada senyora, i, respecte del fons de la demanda, oposant-se a la mateixa atès que els apartaments arrendats no li havien estat retornats pel Sr. S. en l'estat en el què li van ser lliurats. Per aquesta raó, formulava demanda reconvencional sol·licitant que es condemnés al citat senyor a abonar a la seva mandant la suma d'11.814,40 euros, de tal manera que, operant la compensació, li eren deguts encara 5.514,40 euros, tot imposant a l'adversa les costes del procediment.

III.- El dia 2 de desembre del 2011 la representació processal del Sr. Alvarado va contestar la demanda reconvencional formulada contra el seu mandant oposant-se a la mateixa i sol·licitant la seva desestimació.

IV.- La Sentència dictada per l'Hble. Tribunal Unipersonal, Secció Civil, en data 25 de maig del 2012 va decidir estimar la demanda formulada en data 21 d'octubre del 2011 pel Sr. Alvarado contra la Sra. Vélez, desestimar la demanda reconvencional, i condemnar a la Sra. Vélez a pagar al Sr. S.B. la quantitat de 6.300 euros, imposant a la Sra. T. les costes processals causades amb inclusió dels honoraris d'advocat i procurador.

V.- Contra la citada resolució formula recurs d'apel·lació la representació processal de la Sra. Vélez i, en virtut dels arguments que exposa en les seves conclusions, demana la seva revocació i l'estimació íntegra de la seva demanda reconvencional, imposant a l'adversa les costes del procediment.

Ha actuat com a magistrat ponent la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari.

FONAMENTS DE DRET

I.- Ha quedat acreditat a les actuacions que en data 1 de juny del 2010 la Sra. Vélez va arrendar al Sr. Alvarado els apartaments situats a l'XXXX, planta primera, porta F, segona, portes A,D,E,F, tercera A,B,F, quarta E,F i cinquena A,B,E,F, més catorze places de pàrquings del mateix edifici, lliurant l'arrendatari a la propietària en aquell acte 6.300 euros en concepte de fiança i manifestant el Sr. S. que els immobles es trobaven en perfecte estat i degudament equipats, de tal manera que s'obligava a retornar-los en perfectes condicions, així com a reparar a les seves costes qualsevol desperfecte que es produís en els mateixos (foli 20 i ss). No es discuteix tampoc que el dia 1 de juny del 2011 el Sr. S. va retornar la possessió dels citats immobles a la Sra. T., ni que el primer va reclamar a la segona que li fos retornada la fiança lliurada en el seu dia, ni que aquesta hi va accedir en un primer moment, argumentant posteriorment que havia detectat als apartaments nombrosos defectes de conservació que li impedien retornar la fiança que havia rebut (folis 33, 48, 50, 52 i 54), fet que va provocar la demanda que dóna origen al present procediment que va ser estimada íntegrament per la Sentència objecte d'aquest recurs.

Per tal d'acreditar els defectes que presentaven els immobles i que comporten, segons el seu parer, la necessitat de revocar la Sentència d'instància i estimar la seva demanda reconvencional, la recurrent argumenta que el Sr. S. els va reconèixer i aporta unes fotografies de l'estat dels mateixos i una factura del cost de la seva reparació.

II.- En relació a la pintura dels immobles, que la factura de data 31 d'octubre del 2011 valora en 8.450 euros més ISI, és cert que en el correu electrònic que el Sr. S. va enviar a la Sra. T. en data 29 de març del 2011 (foli 48) el citat senyor demanava que s'apliqués l'import de la fiança lliurada en el seu dia al pagament dels dos darrer mesos de lloguer, en el ben entès que ell deixaria els immobles com era degut sobre la base del seu estat en el moment en què se li van lliurar, repintats si era necessari i nets i que el mateix afirmava en el de 20 de maig del 2011 (foli 51). No obstant, cal observar que sols es compromet a fer-ho "si és necessari" i "en base al seu estat en el moment en què se li van lliurar" i de les fotografies que la recurrent aporta al foli 61 i ss de les actuacions no es pot deduir aquesta necessitat.

En aquest sentit, cal destacar que no es pot saber en quin moment, ni en relació a quins immobles, van ser preses aquestes instantànies, de tal manera que no poden acreditar l'estat en el què es trobaven els immobles d'autes quan l'agent va retornar la seva possessió a la defenent. D'altra banda, en elles apareixen algunes taques de menor entitat a algunes parets dels apartaments que poden ser perfectament degudes a l'ús normal dels habitatges i que, en tot cas, no justifiquen de cap manera que s'haguessin de pintar totalment tretze dels catorze apartaments arrendats si és que quan es van lliurar un any abans estaven en perfecte estat. Per un altre cantó, tampoc la factura aportada acredita l'abast de les tasques de pintura presumptament realitzades, ni permet valorar la correcció del seu import, ja que no fa menció dels metres quadrats pintats, ni del temps esmerçat en fer-ho, ni del valor dels materials emprats i s'ha d'entendre que cap client admetria pagar una factura amb aquesta total manca de concreció.

III.- Pel que fa als treballs de fusteria que es recullen a la factura esmentada, procedeix reiterar el què s'ha dit anteriorment, ja que no es pot admetre que no es mencioni quantes portes es van reparar, ni quantes tauletes de nit, ni quantes taules de menjador, perquè aquesta manca de concreció impedeix no sols que el client verifiqui la correcció dels imports facturats, sinó també que ho faci aquell a qui se li reclama el pagament. D'altra banda, el Sr. S. no va reconèixer en cap moment l'existència de defectes de fusteria i en relació a les fotografies aportades a les actuacions, no sols no se sap en quin lloc, ni en quin moment es van fer, sinó que en elles es pot observar taules petites, cadires o sofàs deteriorats, però no tauletes de nit malmeses o taules de menjador que precisessin ser encolades i que justifiquessin la factura que es reclama. Finalment, la recurrent ni tant sols ha intentat que els titulars de l'empresa que va realitzar aquestes tasques declaressin en el curs del procediment sobre l'estat en el que es trobaven els apartaments i els mobles que en ells es trobaven i aclarissin quin va ser l'abast de les reparacions fetes i aquesta manca d'activitat probatòria no pot més que perjudicar-la.

IV.- En desestimar-se el recurs procedeix imposar les seves costes a la part recurrent de conformitat amb allò que disposa el Codi 7,51,5.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

Decisio

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de la Sra. Vélez contra la Sentència dictada per l'Hble. Tribunal Unipersonal, Secció Civil, en data 25 de maig del 2012, que CONFIRMEM íntegrament, imposant les costes d'aquesta alçada a la part recurrent.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.

Proposeu una millora