Lesions per imprudència, responsabilitat civil

Sentència

Magistrats

Marie Conte

SENTÈNCIA 22-05 DE 29 DE JUNY DE 2005

Ponent M.I.: Sra. Marie Conte

ANTECEDENTS DE FET

I.-RESULTANT: que el Tribunal de Corts en la causa TC 46-2/03 va dictar sentència de data 20-5-04 amb la següent part dispositiva : "FALLEM: Que hem de condemnar i condemnem Tejada, com a responsable penalment en concepte d'autor d'un delicte major d'imprudència amb resultat de lesions, amb la concurrència de la circumstància modificadora atenuant de la responsabilitat penal d'ésser menor de 21 anys, a la pena de UN MES DE PRESÓ CONDICIONAL, multa de TRES-CENTS EUROS i el pagament de les despeses processals causades. En concepte de responsabilitat civil es condemna Tejada solidàriament amb la companyia d'Assegurances Andorrana, a pagar al Sr. Canals, la quantitat de 25.862'49 Euros, més els interessos legals corresponents a comptar dels 30 dies següents a la fermesa de la sentència, deixant-se pel període d'execució de sentència la fixació de la indemnització per les despeses de rehabilitació, el pagament de les quals haurà de ser degudament acreditat."

II.-RESULTANT: Que per Aute de data 3 de març d'enguany el Tribunal de Corts acorda condemnar al Sr. Tejada, solidàriament amb la companyia ORG_2 a pagar al Sr. Canals la quantitat de 2.542,88.-EUR en concepte de despeses de rehabilitació sofertes pel mateix.

III.-RESULTANT: Que contra l'esmentat Aute interposa recurs d'apel·lació la representació lletrada de Tejada i de la companyia ORG_2, sol·licitant es revoqui la decisió recorreguda en el sentit de considerar que Canals no ha justificat degudament el pagament de la factura de 2.542,28 EUR corresponent a les despeses de rehabilitació, i per conseqüent absolgui el processat i la companyia Andorrana d'assegurances del pagament de la referida factura.

Estima que el certificat de pagament aportat pel perjudicat no constitueix una prova suficient del pagament per part d'aquell de les sessions de rehabilitació, de les quals havia de fer-se'n càrrec la companyia d'assegurances "The Hartford".

Suposa que en realitat, aquestes despeses han estat pagades per l'assegurador de Canals, i observa que aquest darrer no aporta al sumari ni extracte bancari ni extracte de TPV ni cap altre document que acrediti que realment hi va haver un traspàs de fons entre el perjudicat i el centre de rehabilitació.

IV.-RESULTANT: que el Ministeri Fiscal compareix i es remet a justícia, essent les pretensions del recurrent relatives a la responsabilitat civil i a la seva quantificació.

V.-RESULTANT: que la representació lletrada de Canals s'oposa al recurs, demanant a més a més la imposició de les costes processals amb inclusió dins d'elles dels honoraris d'advocat, atesa l'evident mala fe i temeritat de la part apel·lant.

FONAMENTS DE DRET

I.-CONSIDERANT: que Canals ha aportat, en recolzament de la seva demanda, un certificat lliurat pel Centre Mèdic "Àngel Martín" de la Seu d'Urgell, atestant que les sessions de rehabilitació que ha efectuat per la seva cura han estat pagades per una suma de 2.542,28 EUR, i precisant que la companyia d'assegurances ORG_0 no ha intervingut per res en el pagament.

Que els recurrents emeten dubtes en quan a la realitat del pagament d'aquestes despeses pel perjudicat, guardant-se de precisar les raons que conduïren el Centre Mèdic a lliurar un fals certificat de pagament que no li es de cap utilitat i que pel contrari podria esdevenir perjudicial per a ell.

II.-CONSIDERANT: que el pagament a la víctima pel seu propi assegurador, que no està legitimat per intervenir en la instància penal per a reclamar-ne el reembossament, no podria permetre a l'autor del delicte de sostreure's, en la seva totalitat o en part, a l'obligació de reparar-ne les conseqüències dels danys. Que l'argument residint en el pagament de la víctima a traves del seu assegurador és inoperant.

III.-CONSIDERANT: en conseqüència que les depeses exposades per Canals estan perfectament justificades. Que el recurs no està particularment fonamentat. Que l'Aute recorregut ha de ser confirmat. I pel que fa als honoraris d'advocat dels quals Canals en demana el pagament no estant quantificats, motiu pel qual la seva demanda ha de ser rebutjada.

Decisio

Vistes la Constitució, El Codi Penal, el Codi de Procediment Penal, la jurisprudència d'aplicació, i altres fonts del Dret del Principat d'Andorra,

La Sala Penal del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

D E C I D I M

1.- Desestimar el recurs interposat per Tejada i per la ORG_1.

2.- Confirmar l'Aute dictat pel Tribunal de Corts en data 3 de març de 2005 en la causa 46-2/03.

3.- Condemnar els recurrents al pagament de les despeses processals causades pel recurs.

4.- Retornar la Causa al M. Iltre. Tribunal de Corts, amb certificació de la present Sentència, per al seu compliment i execució.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.