Divisió dels béns comuns; parella de fet (0241/08)

Sentència

Magistrats

Eulàlia Amat Llari Joan Manel Abril Campoy Jean Louis Vuillemin

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC-241 08

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, a 19 de novembre de 2009 Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- La representació processal del Sr. Tur va formular demanda contra la Sra. Morillo en data 31 de gener del 2007, manifestant que els litigants van formar parella de fet l'any 1999, naixent un fill d'aquesta relació, i que el mes de novembre del 2005 van decidir posar fi a la mateixa signant un document el dia 4 d'aquell mes i any en el què s'acordava que el Sr. Tur fixaria la seva residència a un altre lloc, es repartirien els béns mobles i immobles dels quals fossin copropietaris i el citat senyor retiraria del domicili familiar els seus objectes personals en el termini màxim de cinc dies. El mes de desembre del 2005 els litigants van pactar igualment que el Sr. Tur abonaria 300 mensuals per la manutenció del fill comú. Entenent que no havia pogut recollir tots els seus objectes personals i que calia procedir a la divisió dels béns comuns, el Sr. Tur va formular la demanda que dóna origen al present procediment sol·licitant que es declarés que els béns que enumerava eren privatius seus, i que, per tant, la Sra. Morillo havia de ser condemnada a retornar-los, que es declaressin dividits l'habitatge i el vehicle que van comprar mentre formaven parella, materialitzant-se la divisió en tràmit d'execució de Sentència, imposant les costes del procediment a l'adversa.

II.- La Sra. Morillo va contestar a la demanda en data 9 de maig del 2007, argumentant que, abans de liquidar i repartir els béns comuns, calia arribar a un acord o be fixar judicialment les mesures personals i familiars escaients. Subsidiàriament, manifestava que el Sr. Tur se'n va endur del domicili familiar tot allò que va voler, quedant a l'immoble com a bé privatiu seu sols el moble del menjador, essent la resta de béns que enumerava l'agent comuns de la parella, excepte l'Scalextric que era del fill comú i el reproductor CD UPXUS que era de la seva filla. Pel que fa a la vivenda familiar, defensava que el seu pare més que vendre'ls-hi els hi va llogar amb la voluntat que restés de la seva filla, raó per la qual entenia que, en tot cas, li hauria de ser adjudicada a ella la meitat indivisa propietat de l'agent, afegint que el vehicle que l'agent reclamava era propietat exclusiva seva.

III.- Les parts formularen opportunament els seus escrits de rèplica i dúplica i posteriorment de conclusions reiterant els seus arguments i oposant-se als de l'adversa.

IV.- L'Hble. Tribunal de Batlles va dictar Sentència en data 23 de juliol del 2008 estimant en part la demanda instada pel Sr. Tur i declarant al citat senyor com a propietari exclusiu del moble del menjador de la vivenda que havia estat domicili de la parella, devent la Sra. Morillo restituir-li en el termini de vuit dies a comptar de la fermesa de la resolució, declarant igualment la divisió de l'immoble que havia estat domicili dels litigants, a realitzar en període d'execució de Sentència, i no donant lloc a la pretensió del demandant de que es dividís igualment el vehicle del qual era titular la Sra. Morillo, sense perjudici del dret de l'agent a reclamar a la defenent les sumes que hagués invertit en la seva adquisició.

V.- Contra l'esmentada resolució formula recurs d'apel·lació la representació processal del Sr. Tur i, pels arguments recollits a les seves conclusions, demana la seva revocació i l'estimació integra de la seva demanda, afegint per altressí que, en cas que es consideressin comuns alguns dels béns que ell entén que són de la seva propietat, es declarés la seva divisió, que caldria materialitzar en execució de Sentència. Mitjançant altre altressí manifestava que, en cas que es considerés que el vehicle marca Ford, model Focus C-Max és privatiu de la Sra. Morillo, se la condemnés a abonar al seu mandant les quantitats abonades per ell per la seva compra. Per últim, sol·licitava que es practiquessin en aquesta alçada les proves testificals sol·licitades i no practicades a la instància.

VI.- Contra la mateixa resolució formula igualment recurs d'apel·lació la Sra. Morillo i, en virtut dels arguments recollits a les seves conclusions, demana la seva revocació parcial en el sentit de declarar que en el contracte que el seu pare i els litigants van celebrar en relació al domicili que va ser l'habitual de la parella no es va pactar una compravenda sinó un arrendament, de tal manera que calia declarar nul·la la compravenda en qüestió. Subsidiàriament, sol·licitava que, en cas que es considerés que es va tractar efectivament d'una compravenda, se li adjudiqués a ella la meitat indivisa que corresponia al Sr. Tur, abonant ella l'import de les quotes per ell satisfetes, ja que aquesta va ser la voluntat del seu pare.

Ha actuat com a magistrat ponent la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari.

FONAMENTS DE DRET

I.- La representació processal del Sr. Tur s'oposa a la decisió de la Sentència d'instància per tres raons: perquè no han estat declarats propietat del seu mandant els béns enumerats a la demanda, perquè no s'ha reconegut que el seu mandant és copropietari del vehicle marca Ford, model Focus C-MAX, matrícula andorrana XXXX, del què figura com titular la Sra. Morillo i perquè no s'ha condemnant a la defenent al pagament de les costes del procediment.

Pel que fa als objectes que el Sr. Tur enumerava a la demanda, afirmant que eren de la seva propietat i que es trobaven encara a l'habitatge situat a la vila de La Cortinada, XXXX que havia estat de la parella, defensa el recurrent que mai va renunciar a ells i que si no els va poder retirar en el termini de cinc dies pactat va ser per la oposició de la Sra. Morillo, entenent que per tal d'acreditar la veracitat d'aquestes manifestacions són suficients les declaracions dels testimonis que consten a les actuacions.

En relació a aquest punt del recurs, cal posar de relleu que en la seva confessió en judici el Sr. Tur nega haver retirat en el seu moment tots els seus objectes personals degut a la oposició de la Sra. Morillo (foli 206 en relació al 163), però cal recordar que en data 4 de novembre del 2005 els litigants van pactar que el Sr. Tur recolliria tots els seus béns en el termini de cinc dies i no s'ha provat que protestés davant de l'al·legada oposició de la Sra. Morillo fins el dia 31 de gener del 2007 en què va formular la demanda que dóna origen al present procediment, fet que porta a presumir que la dita oposició no va existir, o que, en tot cas, el recurrent va renunciar a recuperar els objectes de la seva propietat. D'altra banda, tampoc s'ha acreditat per altres mitjans que el recurrent no pogués recollir aquests objectes degut a la oposició de la Sra. Morillo, ja que l'únic testimoni que era present en aquell moment, el Sr. Ferrer, declara en aquesta alçada que quan van anar a recollir les coses del Sr. Tur aquest va parlar amb la Sra. Morillo, però que no sap si li va impedir entrar al domicili (foli 77 del rotlle en relació al 144 de les actuacions).

Pel que fa a la titularitat dels béns objecte d'aquest litigi, és cert que nombrosos testimonis manifesten a les actuacions que el Sr. Tur se'n va endur a la vivenda en la que anava a residir la parella molts mobles que tenia al seu anterior domicili, però es tracta d'amics o familiars del recurrent que no recorden exactament quins mobles va traslladar, raó per la qual esdevé impossible determinar quins dels que ara es troben al domicili que havia estat dels litigants realment li pertanyen pel fet de provenir de la seva anterior residència. Fins i tot en la rèplica el recurrent afirma que "gran part dels béns que actualment reclama el nostre mandant foren en el seu dia aportats pel Sr. Tur quan es traslladà a la vivenda familiar", raó per la qual cal concloure que tampoc el recurrent defensa que tots els béns que reivindica van ser aportats en el moment que va anar a viure amb la defenent i per tant seguim sense saber quins són seus per aquest motiu i per quina raó és titular dels demés. D'altra banda, la Sra. Morillo ja feia temps que residia a l'habitatge de La Cortinada junt amb la filla nascuda d'un matrimoni anterior quan el recurrent hi va portar béns de la seva propietat i per tant cal pensar que la casa ja estava moblada i no és creïble que li manqués per exemple la nevera o la rentadora que el Sr. Tur diu que va portar al iniciar la vida en comú.

Per totes aquestes raons entenem que, a manca d'altres proves, resulta impossible discernir en l'actualitat quins dels mobles u objectes que es troben a l'habitatge a on havia residit la parella pertanyen a cada un dels seus membres, motiu pel qual, en el mateix sentit que la Sentència d'instància, cal entendre que tot el que es troba dins de l'immoble del qual són copropietaris els litigants és comú als seus dos titulars.

II.- Subsidiàriament, el recurrent sol·licita que, si es considera que els béns que ell reclama són en realitat comuns de la parella, es declari la divisió dels mateixos en període d'execució de Sentència pel procediment que assenyala. No obstant, com posa de relleu l'Hble. Batlle, es tracta d'una petició que s'efectua per primera vegada en aquesta alçada, raó per la qual no és possible atendre-la, sense perjudici de que en aquest supòsit les parts estiguin legitimades per sol·licitar aquesta divisió, ja sigui privadament o judicialment.

III.- En segon lloc el recurrent s'oposa a la decisió de la Sentència d'instància de considerar que el vehicle marca Ford, model Focus C-MAX, és propietat exclusiva de la Sra. Morillo. Malgrat els arguments que exposa en el seu escrit de conclusions tampoc aquest motiu del recurs es pot estimar. El cotxe consta a nom de la Sra. Morillo (foli 97) i la factura proforma del citat vehicle es va lliurar a nom de l'esmentada senyora (foli 42), sense que es pugui al·legar en aquest cas que la factura d'adquisició també havia d'anar a nom d'una sola persona.

Per aquestes raons, malgrat s'ha acreditat que una part del preu del vehicle es va pagar amb diners que provenien del compte bancari comú de la parella, que els dos van subscriure un préstec en aquella data, que podia anar destinat a l'adquisició del cotxe, i que van amortitzar-lo conjuntament fins i tot quan ja no convivien, aquesta Sala considera que la titularitat formal preval sobre la subrogació real a l'ordenament andorrà i que si, per les raons que fossin i malgrat la parella pogués haver iniciat en aquell moment les seves discrepàncies, el vehicle es va posar a nom de la Sra. Morillo és a ella a qui pertany. Per aquesta raó, procedeix desestimar aquest motiu del recurs, sense perjudici del dret del recurrent a reclamar a la titular del cotxe, si ho estima oportú, les sumes que ell hagués abonat per la seva compra, junt amb els interessos corresponents, sense que sigui procedent en aquest procediment la condemna que el recurrent sol·licita per primera vegada en aquesta alçada.

IV.- Pel que fa a les costes judicials que la Sentència d'instància no imposa a cap de les parts litigants, la petició del recurrent en el sentit de que siguin imposades a l'adversa tampoc es pot admetre. Cal posar de relleu que l'estimació de la demanda ha estat molt parcial, de tal manera que si l'agent s'ha vist obligat a entaular un procediment judicial per tal d'obtenir la satisfacció dels seus drets, l'adversa s'ha vist obligada a oposar-s'hi per defensar els seus, raons que expliquen que no s'imposin les costes del procediment a cap de les parts en virtut del que disposa el capítol X de la Novel·la 82.

V.- En desestimar-se el recurs procedeix imposar les costes del mateix a la part recurrent de conformitat amb el que disposa el Codi 7,51,5.

VI.- La Sra. Morillo s'oposa igualment a la decisió de la Sentència d'instància argumentant que el contracte en virtut del qual el seu pare va cedir als litigants l'habitatge en el què van residir no va ser una compravenda, sinó un arrendament, perquè aquesta era la voluntat del seu pare.

De l'examen de l'escriptura que consta als folis 35 i ss de les actuacions es dedueix que el Sr. Álvarez va vendre als Srs. Tur i Morillo la casa número **, baixa, que forma part de l'edifici "Bordes del Riu" Bloc B, situat a La Cortinada, Parròquia d'Ordino, i així es dedueix de les clares paraules emprades en l'encapçalament del document i tot al llarg del mateix, en la fórmula de cessió i en el fet que es posa de relleu que "no es transferirà el domini de la mateixa fins que la compradora no hagi satisfet el total preu de la compra-venda". És cert que els contractes són el que són amb independència del nom que se'ls hi doni i que allò rellevant és la voluntat comuna de les parts, però en el cas present l'únic indici de que no es tractava d'una compravenda, a part de les declaracions del Sr. Álvarez en aquestes actuacions (que, per la vinculació lògica entre pare i filla, s'han de prendre amb les degudes reserves), és que el preu a pagar, que no s'ha demostrat que no fos el de mercat, es va fraccionar en un termini de vint anys mitjançant el pagament de 240 venciments mensuals de 130.000 ptes. que augmentaria anyalment en un 3%. Malgrat aquestes facilitats, que evidentment havien de respondre a la voluntat del Sr. Álvarez de beneficiar a la parella, el fet que el preu es fraccionés al llarg del temps no és per si sol un element suficient per entendre que la voluntat del propietari del pis fos arrendar-lo als seus fills, ja que si hagués estat així aquesta voluntat s'hagués deduït no sols del nom emprat, sinó també de la interpretació del contracte valorat en el seu conjunt i no es pot observar en ell més que els pactes habituals en una compravenda.

VII.- Argumenta subsidiàriament la recurrent que, en el supòsit que s'entengués que el seu pare va vendre el pis en qüestió als litigants, es consideri que procedeix adjudicar-li a ella la meitat indivisa de la que seria titular el Sr. Tur, atesa la voluntat del Sr. Álvarez en aquest sentit, abonant ella a l'adversa la meitat de l'import de taxació de l'immoble i fent-se càrrec tots dos del pagament de la part del preu de l'adquisició encara pendent, dels tributs de la propietat i de les quotes de les despeses de comunitat.

L'argument de la recurrent en el sentit que se li ha d'adjudicar a ella la vivenda perquè aquesta era la voluntat del seu pare no es pot atendre. L'habitatge es va vendre sense cap mena de condicionament i els motius que van portar al venedor a fer-ho resulten irrellevants en quan es tracta de motius o intencions que, en tot cas, no van transcendir.

Tampoc es pot estimar l'argument de la recurrent en el sentit que és procedent adjudicar-li a ella l'immoble ja que resideix al pis en qüestió amb una filla encara menor nascuda d'un anterior matrimoni i amb el fill, també menor, que va tenir amb l'agent, perquè el que procedeix en aquest cas és que ho sol·liciti en el procediment corresponent, o que demani en el seu curs que s'incrementi la pensió que el Sr. Tur abona com a contribució per la satisfacció de les necessitats del seu fill a fi d'atendre a les d'un nou habitatge.

VIII.- En desestimar-se el recurs procedeix imposar les costes del mateix a la part recurrent en virtut del que disposa el Codi 7,51,5.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR els recursos d'apel·lació formulats per la representació processal del Sr. Tur i per la Sra. Morillo contra la Sentència dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles en data 23 de juliol del 2008, que CONFIRMEM íntegrament, imposant les costes de cada un dels recursos formulats contra ella a la part que els va promoure.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.