Responsabilitat administrativa (0068/06)

Sentència

Magistrats

Lluís Saura Lluivia Albert Andrés Pereira Bernard Plagnet

Núm. de Protocol: AD-0030-2/2007 TSA: 16/08

S E N T È N C I A NÚFerreras 68-2008

PARTS:

Apel·lant: Salas

Representant: Porras

Advocat: Sainz

Apel·lada: M.I. GOVERN

Representant: Puig

Advocat : Amador

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President : M.I. Sr. Albert Andrés Pereira

Magistrats: M.I. Sr. Bernard Plagnet

M.I. Sr. LLUIS SAURA LLUVIA

A la vila d'Andorra la Vella, el 16 de setembre de 2008

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número AD-0030-2/2007.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. LLUIS SAURA LLUVIA el qual expressa el parer del Tribunal.

A N T E C E D E N T S D E F E T

1.- La Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, en la sentència número 2008-013, de 18 de febrer de 2008, va desestimar la demanda de responsabilitat patrimonial formulada per la societat anònima andorrana Salas, els Srs. Ferreras i Gaya i la Sra. Agullo, i va declarar que la decisió tàcita del M.I. Govern desestimatòria de la sol·licitud dels demandants de data 20 de desembre de 2006 és ajustada al Dret i als fins que legitimen l'activitat administrativa, sense fer imposició de costes.

2.- La representació processal dels agents interposa un recurs d'apel·lació contra la sentència en el que demana el dret a percebre una indemnització de 16.348.000 EUR per la pèrdua de valor comercial del terreny anomenat Canimà, situat al marge esquerre del riu Gran Valira, associats al incompliment, per part del Govern, del contracte formalitzat el dia 16 de febrer de 1995; en el recurs sostenen que hi ha hagut un enriquiment injust per part del Govern i que en tractar-se d'un contracte sense causa és nul, al marge de posar en relleu el retard del Govern en el seu compliment així com, especialment, l'incompliment contractual en els termes que examinarem.

3.- Donat trasllat del recurs a la representació del Govern, l'ha contestat oposant-s'hi i demanant la confirmació de la sentència, en considerar, com aquesta, que no hi ha hagut incompliment del contracte i que les parcel·les propietat dels apel·lants no han perdut ni aprofitament urbanístic ni comercial per causa de l'execució de les obres, tot i que s'hagin executat en termes no coincidents, en part, amb els que constaven en els plànols adjuntats al contracte que els agents consideren incomplet.

4.- El dia 21 de juliol de 2008 ha tingut lloc la celebració de la vista oral en la que les parts han fet les manifestacions adients als seus interessos respectius i han quedat tot seguit les actuacions vistes per a deliberar i decidir el Tribunal.

F O N A M E N T S D E D R E T

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, de conformitat a allò establert en l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- La pretensió d'indemnització que exerceixen els demandants i ara apel·lants es vincula al contracte que el dia 16 de febrer de 1995 van subscriure com a propietaris del terreny conegut com Canimà, situat al marge esquerre del Riu Valira, amb el Govern d'Andorra, com a titular de les obres de canalització i vials contigus al Riu Valira des de la cruïlla amb l'Avinguda Fiter i Rossell fins al Pont de la Unió (2ª fase Pont de la Unió).

En el contracte, els propietaris del terreny es comprometien a cedir la superfície -grafiada en color vermell en els plànols 2.5 i 2.6 del projecte tècnic adjuntats al contracte- necessària per construir la calçada i les voravies previstes en el projecte i el Govern es comprometia a executar al seu càrrec les obres de construcció dels nous vials dins les parcel·les cedides, així com les obres d'infraestructura corresponents als vials indicats, tals com voravies, aigües residuals i la xarxa de recollida i evacuació de les aigües pluvials, tot això en un termini inferior a tres anys des de la data de la signatura del contracte.

En compensació a les parcel·les cedides, el Govern es comprometia a executar al seu càrrec els murs perimetrals de fonamentació de les quatre parcel·les del marge esquerre en la part no cedida i que per tant romania propietat dels agents, amb les característiques tècniques que precisava el propi contracte, i es comprometia, també, a executar el seu càrrec el desmunt de les parcel·les quan els propietaris li ho sol·licitessin.

En funció d'aquests antecedents, els propietaris exerceixen, tant en via administrativa com en seu jurisdiccional l'acció de responsabilitat administrativa del Capítol V del Codi de l'Administració; consideren com a títol d'imputació el incompliment del contracte per part del Govern en substituir allò que originàriament havia de ser una gran avinguda comercial per un pas soterrat i estableixen com a perjudici indemnitzable la pèrdua d'expectatives comercials del terreny.

La sentència apel·lada desestima la demanda en considerar que no hi ha incompliment de contracte i, en el recurs d'apel·lació, els agents fonamenten la seva pretensió de revocació de la sentència en l'incompliment del contracte per part del Govern. Al llarg del procés hi ha hagut, per tant, una mutació en l'acció, que ha passat de sustentar-se en una causa de responsabilitat administrativa a fonamentar-se en un incompliment de contracte sense cap objecció al canvi ni per part del Govern ni de l'òrgan jurisdiccional de primera instància.

En qualsevol cas ha de quedar ben clar que malgrat haver formulat la demanda com un supòsit de responsabilitat administrativa -i per tant no vinculada a un contracte- s'ha volgut associar la responsabilitat al incompliment del contracte durant tota la primera instància per la qual cosa, aquesta Sala, en ús del principi iura novit curia i per tutelar la posició jurídica dels apel·lants, resoldrà la pretensió processal sobre el compliment o no del contracte, i no en raó a una en realitat no plantejada -apart que inexistent, a l'empara de l'article 59 del Codi de l'Administració- causa de responsabilitat administrativa.

Tercer.- Situant-nos, per tant, en el contracte de 16 de febrer de 1995, els apel·lants consideren que la gran avinguda que s'havia de construir enfront el terreny de la seva propietat, i que és allò que hauria donat valor comercial al mateix ha estat substituïda per una calçada que a més de constituir una via ràpida es troba en part soterrada i te més carrils que els previstos en el projecte, el que juntament a la disminució en un metre de la voravia i la supressió de passos peatonals desmereix significativament el valor de la parcel·la edificable; aquesta pèrdua de valor és el que reclama, i quantifica en 16.308.000 EUR.

Per tractar la qüestió que se'ns suscita cal definir quin és l'abast del negoci jurídic formalitzat entre el Govern i els propietaris del terreny conegut com Calimà. El contracte de 16 de setembre de 1995 no tenia altre abast que facilitar l'execució d'una infraestructura viària i les obligacions que neixen del mateix se circumscriuen a que mentre els propietaris cedien anticipadament els sòls necessaris per a ubicar-hi la infraestructura, el Govern es comprometia a executar-la al seu càrrec i a més realitzava, en benefici de les parcel·les que continuaven de propietat privada i edificables, els murs de sustentació i els desmunts quan fos el cas i d'aquestes obligacions, les exigibles han estat complides pel Govern.

En cap expositiu o clàusula del contracte s'expliquen o defineixen les característiques del vial, en el sentit de si hauria de ser soterrat o no, ni el nombre de carrils que havia de contenir, ni es fa cap referència a l'amplada de les voravies, i amb independència de que, fora de contracte, es parlés d'un vial tipus avinguda comercial com el que expliquen els agents,

el cert és que el contracte no el recull en absolut; tampoc conté cap referència el contracte, perquè no hauria estat propi del mateix, a la incidència que la infraestructura hauria de tenir sobre els usos o sobre el valor del terreny que no era objecte de cessió, de manera que aquesta referència condicionés la tipologia de la infraestructura que finalment s'havia de construir.

Per la seva banda, els plànols (que només són de la planta general del projecte) incorporats al contracte formant part del mateix, es limiten a constatar la ocupació de la infraestructura sobre el territori sense aportar cap dada sobre les característiques de la mateixa.

En conseqüència, no es pot imputar al Govern l'incompliment del contracte de 16 de febrer de 1995 ni per haver construït la infraestructura a partir d'un projecte tècnic posterior, d'octubre de 2002, que concretava el projecte de canalització i vials amb l'establiment d'un pas inferior i definia el nombre de carrils i l'amplada de la voravia.

Per aquestes raons procedeix confirmar la sentència apel·lada amb desestimació del recurs d'apel·lació interposat en contra.

Quart.- En el seu escrit d'apel·lació els agents posen en relleu la contradicció que al seu criteri existeix entre la sentència apel·lada i la dictada per la mateixa Secció Administrativa del Tribunal de Batlles el 29 de novembre de 2005 (sentència 2005-149) que, partint del mateix contracte, va reconèixer el dret a percebre una indemnització a partir del moment en que la modificació de la rasant del carrer prevista contractualment comprometia seriosament la vocació comercial i administrativa de l'edifici de la societat demandant, que ja estava construït.

Amb independència de que no existeixen elements suficients en aquesta causa per valorar si hi ha contradicció entre la sentència de 29 de novembre de 2005 i la apel·lada, la sentència de 2005 no fou analitzada per aquesta Sala perquè es va desistir del recurs d'apel·lació després d'un període de suspensió del tràmit per dictar sentència que va tenir lloc a petició de les parts.

D'altra banda, el supòsit de fet no és el mateix en la mesura que en aquella, l'obra d'infraestructura es va realitzar amb posterioritat a la construcció de l'edifici dels demandants i en aquesta causa el perjudici que es reclama s'associa a la pèrdua de valor comercial d'un terreny encara no edificat.

Cinquè.- En l'escrit d'apel·lació es diu que el contracte de 16 de febrer de 1995 és sense causa en la mesura que els propietaris no han obtingut la contraprestació a la cessió de sòl que van efectuar (contraprestació que per la part agent és precisament el valor comercial de la parcel·la, que es considera perdut i per això es reclama) manca de causa de la que n'extreuen la conseqüència jurídica de la nul·litat i l'obligació del Govern de retornar el terreny cedit.

Apart que es tracta d'una pretensió nova i d'una nova causa petendi i per aquesta raó no procediria analitzar-la, és evident que la causa del contracte no és el increment del valor comercial que el terreny de Canimà experimentaria amb la construcció de la avinguda sinó la que recull el propi contracte i hem exposat al llarg d'aquesta resolució i per tant, la suposada pèrdua de valor del terreny no pot tenir cap incidència en la validesa del contracte com no l'ha tingut en el seu compliment.

Finalment, el retard del Govern en realitzar les prestacions del contracte res te a veure amb la pèrdua de valor comercial del terreny, que és allò que vertebra la pretensió processal, doncs la pèrdua de valor, o te lloc o no en té, però no es produeix si hi ha retard i no si no n'hi ha, per la qual cosa aquest motiu de recurs no és útil per fonamentar la pretensió que s'exerceix en la demanda i en l'apel·lació.

Sisè.- Procedeix desestimar el recurs d'apel·lació sense que s'observin circumstàncies determinants d'un especial pronunciament sobre el pagament de les despeses del procés.

DECISIÓ

En atenció a tot el que s'ha exposat, la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia, en nom del poble andorrà ha decidit:

Desestimar el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de la societat anònima andorrana Salas, els Srs. Ferreras i Gaya i la Sra. Agullo contra la sentència de 18 de febrer de 2008 (número 2008-013) dictada per la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, que es confirma.

No fer cap pronunciament sobre el pagament de les despeses d'aquesta segona instància.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.