LABORAL: desistiment justificat. Article 99.1.a) i d), improcedència (3000476/2019)

Sentència

Magistrats

Alexandra Cornelia Sola Carles Cruz Moratones Vincent Aniére

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000256/2022 ORIGEN: 3000476/2019 - 0

NIG: 5300542120190002987

PARTS:

Apel·lant: Sra. Ricart

Representant: Sra. Araujo

Advocat: Sra. Ruiz

Apel·lat: Quesada

Representant: Sra. Hoyos

Advocat: Sr. Duque

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Vincent Anière

Magistrats: Sr. Carles Cruz Moratones

Sra. Alexandra Cornella Sola

OBJECTE: LABORAL: desistiment justificat. Article 99.1.a) i d), improcedència.

SENTÈNCIA 000150/2023

Andorra la Vella, el 8 de novembre del 2023. En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent la magistrada Sra. Alexandra Cornella Sola, la qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- En data 19 de setembre de 2019, la senyora Ricart interposà demanda en judici laboral contra la societat Quesada, tot sol·licitant, pel cas de no avinença en l'acte de conciliació, la seva condemna a abonar-li la suma de 30.104,60 EUR en concepte d'indemnització, més els interessos legals des de la contesta a la demanda i fins al seu efectiu pagament; la suma de 609,73 EUR en concepte de vacances meritades i no gaudides, més els interessos legals des de la contesta a la demanda i fins al seu efectiu pagament; que les quantitats brutes de les sumes esmentades fossin declarades i cotitzades a la CASS i el pagament de les costes judicials generades en ambdues instàncies, inclosos els honoraris d'advocat i procurador.

2.- Als 27 de novembre de 2019, la representació processal de la societat Quesada formulà excepció peremptòria de caducitat de l'acció i contestà la demanda articulada de contrari, tot sol·licitant la seva desestimació i la condemna de la enyora Ricart al pagament de les costes processals i judicials, inclosos els honoraris d'advocat i procurador.

3.- En data 13 de setembre de 2022, el senyor Batlle d'instància dictà Sentència amb, entre altres, la següent part dispositiva:

"DECIDEIX:

Primer.- que desestimant íntegrament la demanda laboral formulada per la Sra. Ricart contra la mercantil "Quesada", ha d'absoldre i absol lliurement a la darrera de tots i cadascun dels pediments efectuats de contrari, imposant a l'instant d'aquest plet les costes processals causades a la part contrària de conformitat amb allò establert en el darrer Fonament de Dret de la present resolució."

4.- Contra l'esmentada resolució ha interposat recurs d'apel·lació la representació processal de la senyora Ricart en considerar, en síntesi, que la mateixa ha efectuat una incorrecta valoració del conjunt d'al·legacions i proves practicades, sol·licitant com a prova la pràctica del requeriment al Ministeri competent per a què faciliti la resolució de l'expedient administratiu per ella interposat al Servei d'Inspecció de Treball. Demana que es practiqui la prova demanada i que s'estimi el recurs interposat, es revoqui la Sentència impugnada i es condemni a Quesada a pagar-li les quantitats de 30.104,60 EUR en concepte d'indemnització i de 609,73 EUR en concepte de vacances meritades i no gaudides, més els interessos legals generats per les mateixes des de la data de la contesta a la demanda i fins al seu definitiu pagament; la declaració i cotització a la CASS de les quantitats brutes derivades de les sumes anteriors i la condemna al pagament de les despeses judicials generades en ambdues instàncies, inclosos els honoraris d'advocat i procurador.

5.- La representació processal de la societat Quesada s'oposa al recurs interposat de contrari, denúncia la vulneració del criteri d'immediatesa i del de proporcionalitat i bona fe, tot demanant la desestimació del recurs d'apel·lació interposat i la condemna de la part recurrent al pagament de les costes generades en questa alçada.

6.- Per Aute de data 6 de març de 2023 es donà lloc a la pràctica probatòria interessada per la representació processal de la senyora Ricart.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- L'objecte del present recurs d'apel·lació és la determinació del caràcter justificat o no del desistiment de la relació laboral que vinculava a la senyora Ricart amb la societat Quesada i que la mencionada senyora presentà voluntàriament en data 26 de juny de 2019.

Segon.- La missiva per la que, en data 26 de juny de 2019, la senyora Ricart comunicà al senyor Estany, quant a representant de la societat Quesada, la seva voluntat de desistir de la relació laboral que els vinculava, és del tenor literal següent:

"Per la present, li notifico la meva decisió de rescindir unilateralment i sense preavís el contracte laboral per temps indefinit que m'uneix amb l'empresa que representa, Quesada, per la qual he treballat en qualitat d'administrativa i darrerament també com a comercial, per causa justificada, de conformitat amb l'article 91 de la Llei 31/2018, del 6 de desembre, de relacions laborals vigent.

(...)

Tercer.- Així doncs, la senyora Ricart fonamenta el seu desistiment en les causes previstes als apartats a) i d) de l'article 91.1 de la vigent Llei de relacions laborals, 31/2018.

El dit article preveu que la persona assalariada pot rescindir unilateralment i sense preavís el contracte, sigui quina sigui la seva modalitat, en els supòsits següents -referint-nos només als invocats per la part apel·lant-:

a) L'incompliment greu o lleu però reiterat, per part de l'empresa de les mesures de seguretat i salut en el treball, o l'exposició de la persona assalariada a un risc superior a l'estricte que sigui inherent a l'exercici de la seva professió.

d) La manca d'afiliació de la persona assalariada a la Caixa Andorrana de Seguretat Social o el falsejament per part de l'empresa de les declaracions corresponents.

Procedirà, en conseqüència, que analitzem si en el present supòsit concorren els dos o algun dels supòsits legals en què la senyora Ricart fonamenta el seu desistiment.

Quart.- D'una banda i pel que respecta a l'incompliment de les mesures de seguretat i salut en el treball, manifesta la part recurrent que "en concret, l'empresa no ha efectuat una avaluació de riscos ni tampoc ha aplicat les mesures necessàries per a la prevenció d'aquests riscos (article 7 de la Llei 34/2008). Tampoc ha informat, consultat ni fet participar als treballadors (article 26 de la Llei 34/2008). Tampoc ha ofert als treballadors la possibilitat de realitzar les revisions mèdiques previstes (en funció de la feina que desenvolupava cada persona treballadora dins l'empresa); tampoc s'han entregat els equips de protecció individual (EPI) als treballadors i tampoc s'ha complert amb les obligacions formatives que té l'empresa en relació a la seguretat i salut en el treball ja que no hem realitzat els cursos d'adaptació als nous riscos previstos a l'article 28 de la Llei, ni s'ha concretat cap encarregat dins l'empresa per tal que efectués el curs formatiu de 50 hores."

De la literalitat del que la senyora Ricart retreu a la societat recorreguda es deriva que la mateixa es limita a qüestionar si la societat per la que treballava havia efectivament aplicat les mesures necessàries per determinar i prevenir els riscos que podien afectar als treballadors en general, sense que en cap moment hagi acreditat les seves afirmacions, ja que justament va desistir de la pràctica de la prova pericial que havia sol·licitat en la instància. Noti's que sol·licitava que un expert verifiqués si la societat des del 2017 i fins el mes de juliol de 2019 va complir amb la legislació vigent en matèria de seguretat i salut en el treball, així com una identificació dels riscos als que es podien veure exposats els treballadors i la pròpia senyora Ricart. Prova que no es va practicar, i que no ha permès acreditar les seves manifestacions.

Així doncs, la senyora Ricart no acredita de forma concreta i en relació a la seva persona i a la seva salut o seguretat, un incompliment d'una entitat suficient per fer impossible la continuació de la seva relació laboral amb la part recorreguda i justificar la resolució del contracte al càrrec de l'empresa, per haver-la exposat, en el seu cas, a un risc superior a l'estricte que sigui inherent a l'exercici de la seva professió, que recordem era d'administrativa que venia desenvolupant durant més de 30 anys a la mateixa empresa i, puntualment, de comercial.

Aquest pretès incompliment no queda, per tant establert i no pot justificar el desistiment de la senyora Ricart.

Cinquè.- D'altra banda i pel que fa al pretès falsejament per part de l'empresa de les declaracions corresponents a la CASS, la part recurrent la fonamenta en què la societat només la declarava pel seu salari base, però no pels imports de les comissions que va percebre entre els mesos d'abril a octubre de 2018 i que ascendiren a la suma global de 1.317,62 EUR: 520,90 EUR (comissions dels mesos d'abril, maig i juny de l'any 2018), 139,70 EUR (comissions del mes de juliol 2018), 129,20.EUR (comissions del mes d'agost 2018), 262,20 EUR (comissions del mes de setembre 2018) i 265,62 EUR (comissions del mes d'octubre 2018) havent-li estat abonades mitjançant les transferències bancàries dels dies 03/07/2018, 08/08/2018, 13/09/2018, 03/10/2018 i 19/11/2018.

Tot i que efectivament l'empresari ha de conèixer la reglamentació vigent en matèria de salaris i de declaracions obligatòries a la CASS, en aquest supòsit cal constatar que era la senyora Ricart la que s'ocupava de gestionar els pagaments, declaracions i cotitzacions a la CASS i, per tant, tot i que la capacitat de decisió no fos seva, com ella afirma, el que sí que resta acreditat és que des del mes d'abril de juliol de 2018, quan se li abonen les primeres comissions, sabia que aquestes no es van declarar a la CASS i així es va continuar efectuant fins al mes de novembre de 2018, quan cobra la darrera, havent iniciat la seva baixa mèdica el mes d'octubre anterior.

I tot i conèixer l'obligació de l'empresa, ja que és la feina que venia efectuant durant més de 30 anys, segons ella mateixa afirma, no consta acreditat que realitzés cap queixa al respecte fins passat més d'1 any des de que coneixia aquesta mancança per part de l'empresa a les seves obligacions, i això per justificar el seu desistiment. Noti's que al mes d'octubre inicia el seu període de baixa mèdica però des del juliol anterior sabia que no es cotitzava l'import que percebia de les comissions -ja que ella mateixa era l'encarregada d'efectuar-ho-, i així es reiterà fins a l'inici de la suspensió temporal del seu contracte, durant uns 9 mesos.

En tot cas, donades aquestes circumstàncies i la relació de confiança que havia d'existir amb el nou gerent de la societat, que era un treballador de la Impremta per la que la mateixa senyora Ricart treballava des de feia tant de temps i que havia estat dirigida pel seu progenitor, en no haver-se acreditat que la societat defenent li exigís realitzar aquesta omissió de les seves obligacions, procedeix aplicar en aquest concret supòsit la nostra doctrina recollida, per exemple, en la Sentència dictada en data 30 de novembre de 2017, rotlle número TSJC-252-2017, en la que vam exposar que no tota irregularitat constitueix falsejament per part de l'empresa, ja que aquest requereix una omissió voluntària o inexcusable per part de l'empresari que en aquest supòsit no concorre. D'una banda no s'ha acreditat la seva pretesa voluntarietat en defraudar els drets de la treballadora i, d'altra banda, les circumstàncies anteriorment exposades no permeten considerar l'existència d'una omissió inexcusable per part de l'empresa. El tot a banda de què cal recordar la natura del desistiment justificat, en el sentit de ser una eina que permet a l'assalariat lliurar-se d'una relació laboral per haver estat víctima d'un incompliment de l'empresari que l'ha col·locat en una posició insostenible que el força a dimitir. Supòsit que tampoc s'ha acreditat que es produís en el cas que ens ocupa.

Aquest incompliment tampoc no pot, doncs, justificar el desistiment.

Sisè.- En conseqüència, el desistiment de la relació laboral efectuat per la senyora Ricart no es pot considerar justificat i, per tant, no procedeix que se li aboni la quantitat per ella reclamada.

Setè.- La desestimació del recurs comporta la imposició de les costes derivades d'aquesta alçada a la part apel·lant.

Decisio

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

DECIDEIX

Primer.- DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de la senyora Ricart contra la Sentència dictada pel senyor Batlle d'instància en data 13 de setembre de 2022, que confirmem.

Segon.- Imposar a la part recurrent el pagament de les costes ocasionades en aquesta alçada.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.