FUNCIÓ PÚBLICA. Sancions disciplinàries. Prescripció de les infraccions: El termini comença a comptar quan es produeixen els fets o quan se n'ha hagut de tenir coneixement. El dies a quo no pot quedar a l'arbitri del denunciant. (2000017/2021)
- Resolució
- Sentència · 29/11/2022
- Sentit
- desestima (sentit formal de la part dispositiva, automàtic: no diu qui guanya)
- ROJ
- STSJAD 271/2022
- ECLI
- ECLI:AD:TSJADAD:2022:271
- Recurs
- 16/22
- Ponent
- Albert Andrés Pereira
- Magistrats
- Albert Andrés Pereira, Elsa Puig Muñoz, Alexandra Cornelia Sola
- Àrea
- Administratiu
- Descriptors
- DRET ADMINISTRATIU SEGURETAT JURÍDICA GOVERN FUNCIÓ PÚBLICA SANCIONS DISCIPLINÀRIES BATLLES DECISIÓ PROCEDIMENT SANCIONADOR PRESCRIPCIÓ (PROCEDIMENT SANCIONADOR) RECURS D'APEL·LACIÓ
La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha desestimat el recurs d'apel·lació presentat pel Govern d'Andorra i els Òrgans Disciplinaris dels Saigs contra la sentència del Tribunal de Batlles que havia anul·lat la resolució que sancionava la Sra. Salamanca per tres infraccions, una greu i dues lleus, relacionades amb la seva activitat com a saig. La sentència estableix que les infraccions havien prescrit abans de l'inici del procediment sancionador, ja que el termini de prescripció comença a comptar des del moment en què la infracció pot ser constatada per algun mitjà, no quan l'Administració té coneixement dels fets. En aquest cas, les infraccions havien ocorregut entre 2017 i 2018, i el procediment sancionador no es va iniciar fins al 2020, quan ja havia transcorregut el termini de prescripció. La sentència confirma la decisió del Tribunal de Batlles i no efectua cap pronunciament sobre les costes causades.
Resum automàtic publicat pel CENDOJ: serveix per orientar-se; el que val és el text de la resolució.
Sentència
Magistrats
Albert Andrés Pereira Elsa Puig Muñoz Alexandra Cornelia Sola
Núm. de Protocol: 2000017/2021 Núm. de Rotlle: TSJA-0000016/2022
SENTÈNCIA 89-2022
PARTS:
Apel·lant: GOVERN D'ANDORRA I ÒRGANS DISCIPLINARI DELS SAIGS
Representant: Sra. Bueno
Advocat: Sra. Águila
Apel·lat: Sra. Salamanca
Representant: Sra. Escolano
Advocat: Sr. Farré
COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:
President: Sr. Albert Andrés Pereira
Magistrades: Sra. Elsa Puig Muñoz
Sra. Alexandra Cornella Sola
Andorra la Vella, el 29 de novembre de 2022.
El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número 2000017/2021.
En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira, el qual expressa el parer del Tribunal.
ANTECEDENTS DE FET
1.- La representació de la Sra. Salamanca va interposar demanda contra el GOVERN D'ANDORRA I ÒRGANS DISCIPLINARI DELS SAIGS, en què impugnava l'acord adoptat en data 11 de febrer de 2021 per l'Òrgan Disciplinari dels Saigs, pel qual es va declarar que l'agent era responsable de tres infraccions, una d'elles de caràcter greu de l'article 28.4.b) de la Llei del saig, per incompliment de les normes processals vigents en matèria d'execució forçosa de les resolucions judicials o els actes administratius, i dues de caràcter lleu de l'article 28.5 del mateix text legal, per vulneració de les normes deontològiques recollides a l'article 10, apartats a) i b), del Reglament regulador de les normes deontològiques de la professió de saig, de 7 de juny de 2017.
Per aquestes infraccions se li van imposar tres sancions de multa, una de 2.000 EUR per la infracció greu i dues de 400 EUR cadascuna per les infraccions lleus.
La sentència de la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles de 12 de desembre de 2021 ha estimat la demanda formulada per la part agent i ha anul·lat la resolució impugnada, en considerar que havien prescrit les infraccions que s'imputaven a la interessada.
2.- La representació del GOVERN D'ANDORRA I ÒRGANS DISCIPLINARI DELS SAIGS ha interposat recurs d'apel·lació contra la referida sentència de la Batllia, el qual es fonamenta, en síntesi, en les següents al·legacions:
La Llei del saig contempla dos supòsits diferents per a l'inici del còmput del termini de prescripció. No només es contempla la data del fet causant, sinó també quan l'òrgan disciplinari pugui tenir coneixement d'aquest fet, i amb la interpretació que fa la sentència aquest segon supòsit quedaria buit de contingut, el que aniria contra la voluntat del legislador.
No es pot exigir a l'Òrgan Disciplinari dels Saigs que sigui coneixedor de la infracció disciplinària en el moment en què aquesta es produeix, sinó quan els fets són denunciats per la persona afectada.
S'ha de tenir en compte la suspensió dels terminis de prescripció i de caducitat que va disposar la Llei 5/2020, de 18 d'abril, com a conseqüència de la situació d'emergència sanitària causada per la pandèmia del SARS-CoV- 2.
3.- La representació de la Sra. Salamanca s'ha oposat al recurs i ha sol·licitat que es confirmi íntegrament la sentència apel·lada, en base als següents arguments:
La qüestió plantejada per l'Administració ja ha estat resolta per la sentència d'aquesta Sala núm. 81-2021, de 25 de novembre.
El dies a quo del termini de prescripció no es pot situar en la data en què la interessada va presentar la seva denúncia, ja que això suposaria deixar en les seves mans aquest còmput, amb la consegüent infracció del principi de seguretat jurídica.
En aquest cas, la interessada va optar per no formular la seva queixa fins que havien transcorregut diversos anys des de la producció dels fets, de manera que les infraccions imputades a l'agent ja havien prescrit en aquell moment.
4.- En haver estat acordada la substitució de la vista oral pel tràmit de conclusions, les parts van presentar els escrits corresponents, en els quals van reproduir substancialment les al·legacions que anteriorment havien formulat.
FONAMENTS DE DRET
Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.
Segon.- Com s'ha exposat en els antecedents, s'impugna en aquest procés l'acord adoptat en data 11 de febrer de 2021 per l'Òrgan Disciplinari dels Saigs, pel qual es va declarar que l'agent era responsable de tres infraccions, una d'elles de caràcter greu de l'article 28.4.b) de la Llei del saig, per incompliment de les normes processals vigents en matèria d'execució forçosa de les resolucions judicials o els actes administratius, i dues de caràcter lleu de l'article 28.5 del mateix text legal, per vulneració de les normes deontològiques recollides a l'article 10, apartats a) i b), del Reglament regulador de les normes deontològiques de la professió de saig, de 7 de juny de 2017.
Per aquestes infraccions se li van imposar tres sancions de multa, una de 2.000 EUR per la infracció greu i dues de 400 EUR cadascuna per les infraccions lleus.
Tercer.- La qüestió debatuda consisteix en determinar si, en la data en què l'Òrgan Disciplinari dels Saigs va acordar l'inici del procediment sancionador, ja havien prescrit les infraccions que s'imputen a la interessada.
Per tal de resoldre aquest extrem, s'ha de partir del contingut de l'article 29 de la Llei del saig, el qual disposa que:
"1. Les infraccions molt greus prescriuen al cap de quatre anys, les greus al cap de dos anys i les lleus al cap de sis mesos. Aquests terminis es computen a partir de la data del fet causant o des de la data en què se n'hagi hagut de tenir coneixement.
2. El termini de prescripció s'interromp per qualsevol actuació realitzada amb coneixement formal de la persona interessada que s'adreci a la iniciació, la tramitació o la resolució de l'expedient disciplinari.
La interrupció deixa de tenir efecte si no s'incoa l'expedient disciplinari o queda paralitzat durant més de sis mesos per causa no imputable a l'infractor. En aquest cas, el còmput del termini de prescripció s'inicia de nou a partir de la data de la darrera actuació que consti en l'expedient disciplinari".
Com resulta de l'apartat 1r. d'aquest precepte, el termini de prescripció s'inicia en la data del fet causant o en la data en què se n'hagi hagut de tenir coneixement.
Cal remarcar que el text legal, en l'incís final de l'apartat 1, no es refereix al moment en què l'Administració tingui coneixement dels fets constitutius d'infracció, sinó a la data en "se n'hagi hagut de tenir coneixement". Això s'ha d'interpretar en el sentit de que el termini de prescripció comença a comptar quan la infracció pugui ser constatada per algun mitjà, perquè la mateixa arriba a tenir transcendència externa.
En aquest mateix sentit, la sentència d'aquesta Sala núm. 81-2021, de 25 de novembre, ja va declarar que:
"(... ) no es pot situar el dies a quo en la data en què els fets van arribar a coneixement de l'Òrgan disciplinari, ja que l'expressió de l'article 29.1 de la Llei sobre "la data en què se n'hagi hagut de tenir coneixement", es refereix al moment en què els fets tenen transcendència externa, i aquesta circumstància no pot quedar a l'arbitri del denunciant".
En efecte, quan els fets constitutius de la infracció són coneguts pels afectats, no es pot demorar l'inici del termini de prescripció a la data en què algun d'ells formula una queixa, sinó que cal situar-lo en el moment en què aquells fets van tenir lloc o van poder ser coneguts pels interessats. En cas contrari, la presentació de la queixa quedaria a l'arbitri del denunciant o denunciants, amb vulneració del principi de seguretat jurídica, i suposaria deixar indefinidament obert el període de prescripció, tal com ha succeït en aquest cas, en què la denúncia va ser presentada més d'un any després dels fets.
Quart.- En el supòsit que ara s'examina, la infracció greu que s'imputa a la demandant va tenir lloc el mes de desembre de 2017 i va ser constatada per l'afectada el 5 de febrer de 2018. Tanmateix, la comunicació de que s'havia incoat un expedient disciplinari no va tenir lloc fins al 3 de novembre de 2020, quan havia transcorregut amb escreix el termini de prescripció de dos anys que preveu l'article 29.1 de la Llei del saig.
La primera de les infraccions lleus es va produir el 20 de desembre de 2017, amb l'acord d'embargament del vehicle de la denunciant, i la segona va estendre els seus efectes fins a l'11 d'octubre de 2018, quan es va deixar sense efecte l'embargament. En conseqüència, en el moment d'inici de l'expedient ja havia transcorregut igualment el termini de sis mesos que contempla el mateix article 29.1 de la Llei del saig.
Resulta irrellevant a aquests efectes la suspensió de terminis que va acordar la Llei 5/2020, com a conseqüència de la pandèmia de la Covid-19, ja que quan es va produir aquesta suspensió ja s'havia consumat la prescripció de les diverses infraccions atribuïdes a la demandant.
Per tot això, procedeix desestimar el recurs d'apel·lació i confirmar la sentència impugnada en els seus propis termes.
Cinquè.- No s'aprecia una especial temeritat ni mala fe que justifiqui la imposició de les costes causades en aquesta instància.
DECISIÓ
En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:
Primer.- Desestimar el recurs d'apel·lació que interposa el GOVERN D'ANDORRA I ÒRGANS DISCIPLINARI DELS SAIGS contra la sentència dictada el 12 de desembre de 2021 per la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, la qual es confirma íntegrament.
Segon.- No efectuar un especial pronunciament sobre les costes causades.
Aquesta sentència és ferma i executiva.
Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.
Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.