SEGURETAT SOCIAL. CASS. Invalidesa per accident de treball. No es demostra que la patologia procedeixi d'un accident laboral Reclamació formulada tres anys després de l'accident (1000012/2015)

Sentència

Magistrats

Albert Andrés Pereira Marie Conte Bernard Plagnet

Núm. de Protocol: 1000012/2015 Núm. De Rotlle: TSJA-0000032/2016

SENTÈNCIA 62-2016

PARTS:

Apel·lant: Sra. Roda

Representant: ídem

Advocat: Sr. Palau

Apel·lat: CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS)

Representant: Sra. Durán

Advocat: Sr. Peña

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: M. I. Sr. Albert Andrés Pereira

Magistrats: M. I. Sr. Bernard Plagnet

M. I. Sra. Marie Conte

Andorra la Vella, quinze de setembre de dos mil setze.

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número 1000012/2015.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- La Sra. Roda va interposar demanda jurisdiccional contra la resolució del Consell d'Administració de la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS) de data 27 de gener de 2015, per mitjà de la qual s'acordava desestimar la sol·licitud de pensió d'invalidesa derivada d'accident laboral, així com desestimar també la pensió derivada d'invalidesa comuna en considerar que no acreditava una pèrdua de capacitat de guany del 60%.

2.- Per sentència de data 18 de febrer de 2016, la Secció Administrativa del Tribunal Unipersonal del Batlle, ha desestimat la demanda promoguda per la Sra. Roda.

3.- La part agent ha interposat recurs d'apel·lació contra l'esmentada sentència del Tribunal Unipersonal del Batlle, que fonamenta substancialment en el motiu que en instància han estat practicades diferents proves, essencialment mèdiques i testificals, que acrediten que l'agent va patir un accident laboral l'any 2011, i que la fan mereixedora d'una pensió d'invalidesa derivada d'accident laboral.

4.- En la seva contesta de data 29 d'abril de 2016, la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS) s'oposa al recurs d'apel·lació i manifesta substancialment que les patologies objecte de debat no són degudes a un accident laboral perquè d'una part no hi ha hagut cap declaració d'accident laboral per part de l'empresa, i d'altra banda ha quedat suficientment acreditat que l'origen de dites patologies és una causa degenerativa.

5.- En haver estat acordada la substitució de la vista oral pel tràmit de conclusions, les parts van presentar els escrits corresponents, en els quals van reproduir substancialment les al·legacions que anteriorment havien formulat.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- La qüestió litigiosa consisteix en determinar si la recurrent té dret a percebre una pensió d'invalidesa derivada de l'accident de treball que, segons afirma, va patir en data 30 de desembre de 2011, quan treballava a l'empresa E., a S.

Com a punt de partida, convé assenyalar que la interessada ja percep una prestació d'aquesta naturalesa, com a conseqüència d'un accident produït l'any 1997, que li va afectar la zona lumbar. Segons el seu relat de fets, en l'esmentada data de 2011 va sentir un fort dolor a la mateixa zona del raquis mentre carregava una pila de plats. Tanmateix, no va ser fins al 31 d'octubre de 2014, gairebé tres anys després, que l'agent va al·legar l'existència d'un accident de treball i va demanar la pensió corresponent.

Tercer.- Les conclusions a què arriba la sentència apel·lada, en el sentit de no considerar acreditat l'accident laboral que invoca la recurrent, s'han de confirmar íntegrament, d'acord amb les següents consideracions:

La reclamació que formula la interessada es formula in tempore suspecto, quasi tres anys després de la producció de l'hipotètic accident, sense que s'ofereixi cap explicació fonamentada sobre les raons que hagin pogut justificar la demora. La mera al·legació del desconeixement de la normativa aplicable no resulta suficient, sobretot quan la recurrent ja venia percebent amb anterioritat una altra prestació d'invalidesa per accident de treball i, en conseqüència, coneixia en els seus trets essencials aquesta cobertura de la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS).

La pretensió de l'agent resulta contradictòria amb el fet de que, quan es va presentar la baixa laboral en data 30 de desembre de 2011, es fes constar que es tractava d'una malaltia comuna, segons s'exposa en la resolució administrativa impugnada i sense que la recurrent hagi desvirtuat aquesta afirmació.

Els testimonis que han deposat en les actuacions no són concloents quan a l'origen de la patologia. D'una banda, perquè es limiten a recollir les manifestacions de la interessada i posen de relleu que aquesta va patir un episodi de fort dolor a la zona lumbar, però això no exclou que obeís a una malaltia degenerativa i no a un accident laboral.

L'element de judici més destacat el constitueix l'informe pericial incorporat a les actuacions SS-0042-2/2012, el qual afirma, tal i com recull la sentència apel·lada, que "la patologia de la columna que ha agreujat les seqüeles descrites en l'accident de treball semblaria tenir com origen una causa degenerativa deslligada de l'accident laboral i les seves seqüeles". Aquest mateix informe ja recollia l'existència d'un aixafament dels cossos vertebrals L3 i L4, que l'agent atribueix a l'hipotètic accident produït el 30 de desembre de 2011, i tanmateix el dictamen en cap moment considera que sigui d'origen traumàtic, sinó degeneratiu.

En conseqüència, per totes aquestes raons, procedeix desestimar íntegrament el recurs d'apel·lació i confirmar en els seus propis termes la sentència impugnada.

Quart.- No es fa cap pronunciament sobre el pagament de costes judicials per raó de manca de temeritat.

DECISIÓ

En atenció a tot el què s'ha exposat, la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia, en nom del poble andorrà, decideix:

Primer.- Desestimar el recurs de apel·lació que interposa la Sra. Roda contra la sentència dictada el 18 de febrer de 2016 pel Tribunal Unipersonal del Batlle, Secció Administrativa, la qual es confirma en els seus propis termes.

Segon.- No fer cap pronunciament sobre el pagament de les costes judicials d'aquesta alçada.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal Unipersonal del Batlle, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.