Accés documentació comptable (166/12)

Sentència

Magistrats

Jean Louis Vuillemin Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC-166/12

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 15 de novembre de 2012.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- La representació processal de la societat Palau i de la Sra. Marcos va interposar demanda de data 11-05- 2009, envers el Sr. Agullo i la mercantil Campillo, segons la qual sol·licita que es dicti sentència que ordeni als defenent el dipòsit de la documentació comptable relativa als comptes anuals de l'exercici 2007, així com als pediments també interessats en l'escrit de demanda i amb imposició de les costes processals.

En data 6-07-2009, la representació processal de la part defenent va oposar-se a l'escrit de demanda i va demanar que es procedís a la desestimació de la mateixa, amb imposició de les costes processals a la part agent.

II.- L'Hble. Tribunal de Batlles va dictar sentència, de data 14-05-2012, amb la següent part decisòria: "DECIDEIX: Primer.- Estimar la demanda formulada per la Sra. Marcos i Palau contra el Sr. Agullo, havent aquest darrer de permetre a les agents l'accés a la documentació comptable corresponent als comptes anuals de l'exercici social de Palau tancat a 31 de desembre de 2007 i l'eventual proposta d'aplicació del resultat del dit exercici -que suposadament hauria estat dipositada a la Notaria X- als efectes que pugui ser consultada per la mateixa, als efectes que en dret siguin procedents, i imposar al mateix les costes processals ocasionades, inclosos els honoraris d'advocat i de procurador.

Segon.- Desestimar la demanda formulada per la Sra. Marcos i Palau contra la societat Campillo, imposant als primers les costes processals ocasionades, inclosos els honoraris d'advocat i de procurador".

III.- Tant la representació processal del Sr. Agullo com la de la societat Palau i la Sra. Marcos van formular recurs contra la sentència d'instància i, en data 11-09- 2012 van articular llurs escrits de conclusions, en virtut dels quals i pels arguments continguts en els mateixos demanaven la revocació de la sentència.

Consta també a les actuacions que, en data 4-10- 2012, la representació processal de la societat Palau i la Sra. Marcos va formular escrit de contesta a les conclusions i que, en data 4-10-2012 es van presentar dos escrits de contesta a les conclusions, un, de la mercantil Campillo i un altre d'aquesta i del Sr. Agullo.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy.

FONAMENTS DE DRET

I.- La resolució del present procés exigeix, en ares de la claredat expositiva, però també del dret del justiciable a obtenir una resolució fonamentada en dret (arts. 10 i 86 C.A.) a tractar de manera separada els dos recursos interposats. Baldament el que s'acaba d'asseverar, s'escau iniciar l'anàlisi per l'escrit de contesta a les conclusions de 4-10-2012, de la mercantil defenent, absolta en primera instància, segons el qual s'adhereix al recurs del Sr. Agullo. Aquesta anomenada "adhesió" a l'apel·lació que formula la mercantil defenent no pot ésser acceptada, tota vegada que la sentència no li és lesiva, de manera que no es pot entendre com un recurs amb la necessària autonomia. Altra cosa, i així ho ha d'entendre aquesta Sala, és que manifesti la seva conformitat amb allò que el recurrent Sr. Agullo manifesti en el seu escrit de conclusions.

Efectuades les anteriors i necessàries conclusions, procedeix, en primer terme, analitzar el recurs que interposa el Sr. Agullo contra la sentència d'instància. Al seu parer, els motius que justifiquen la revocació de la mateixa són, en essència, els que segueixen. En primer terme, manifesta que el dret d'informació, contingut a l'article 36 de la Llei de societats, no esdevé aplicable perquè el mateix fa referència a la informació que els socis poden demanar a l'administrador i per quant la documentació a la qual es sol·licita accedir no és social, sinó uns documents comptables preparats pel Sr. Salas. Afegeix que els comptes anuals i la proposta d'aplicació del resultat no han estat degudament formulats per l'òrgan d'administració. En segon terme, afirma que ara no existeix cap òrgan d'administració constituït i per a protegir els interessos de la societat i atesos els conflictes entre els socis no es pot lliurar la documentació.

II.- El present recurs no pot ésser acollit. Així, el recurrent manifesta que el dret d'informació que es conté a l'article 36 de la Llei 20/2007 de societats ho és solament en relació a la informació que els socis poden demanar, una vegada convocada la junta general d'accionistes, i que a més no són documents socials, sinó documents comptables elaborats pel Sr. Salas.

Aquesta Sala, a l'igual que l'òrgan judicial a quo, coneix de l'existència de múltiples controvèrsies entre els Sr. Agullo i la Sra. Marcos, arrel del funcionament de la mercantil Palau, i ha tingut ocasió de pronunciar-se en diverses ocasions al respecte. En aquest sentit, és coneguda l'atribució de la representació, per part d'ambdós socis al 50%, de la societat envers els tercers i que, malgrat la Sra. Marcos aparegui en el Registre de societats com a Presidenta, qui desenvolupa les tasques executives i d'administració de la mercantil Palau és el Sr. Agullo.

Establertes les anteriors consideracions, resulta que, sens perjudici que es pugui instar la convocatòria judicial de la Junta general de socis, d'acord amb allò que es preveu a l'article 33 de la Llei 20/2007 de societats, en el present cas, la mercantil, com s'ha indicat, es troba gestionada i administrada pel Sr. Agullo, tot existint un bloqueig de l'activitat dels òrgans socials, derivada de la titularitat del 50% de les accions de cada soci. Per tant, i atès que no es tracta de documents que donin suport o constitueixin l'objecte d'acords que s'han d'adoptar en la junta, o aclariments en relació als mateixos, els quals els ha de donar l'administrador als socis, sinó que es sol·licita informació sobre els documents comptables de l'exercici 2007 per part d'un soci que ostenta el 50% i que encara que ostenta registralment el càrrec de Presidenta, és l'altre soci qui administra la mercantil, l'article 36 no és aplicable i així ho manifesta també la resolució d'instància en el seu IV Considerant, quan refereix que l'accepció legal del precepte el cenyeix als assumptes a tractar en junta general.

No obstant, sí s'ha de compartir el criteri de la sentència d'instància per quant el dret d'informació del soci, com a titular de drets econòmics i polítics, derivats de la titularitat de títols-valors que representen part del capital social, no es concreta solament al moment anterior a la Junta general, sinó que en el cas que ens ocupa, en el qual es tracta de dos únics socis del 50% cadascun, del bloqueig dels òrgans socials, del fet que encara que la Sra. Marcos apareix com a Presidenta del Consell d'Administració, la mercantil és administrada per l'altre soci, que és qui ha encarregat la preparació de la documentació comptable de l'exercici 2007, sense que s'hagin convocat els òrgans sobirans de la societat per a prendre les decisions que, legalment, s'exigeixen cada any, aquest dret d'informació li ha de permetre, respecte de l'altre soci accedir a la documentació, en aquest cas, comptable per a saber quina és la marxa de la societat.

III.- Pel que fa al recurs de la Sra. Marcos, aquest ja ha estat examinat per aquesta Sala en el Rotlle TSJC- 131/12. Així, es manifesta per la recurrent, a l'igual que en aquell recurs, en primer terme, l'objecte de la demanda era tenir accés als documents comptables de l'exercici 2007. Manifesta que si bé esdevé cert el conflicte que existeix entre els dos socis, el Sr. Agullo té els seus poders revocats des del mes de desembre de 2008 i aquest és un fet conegut pel Sr. Salas, de manera que si lliura la documentació al Sr. Agullo no es pot considerar que la lliurava a la societat Palau, a la vegada que s'assevera que la documentació encara no ha estat lliurada. En segon terme, indica que si el Sr. Salas tenia dubtes i no sabia a qui lliurar el treball, el que procedia era la seva consignació a la Batllia i no seguir la indicació de no lliurar-los a la Sra. Marcos. En darrer terme, afirma que, a diferència de la sentència, no pot prevaldre la situació de fet o aparença per quant no es deriva d'un cas fortuït o força major, ja que el Sr. Agullo s'ha valgut de la força per expulsar de l'empresa a la Sra. Marcos, a la vegada que la situació de fet s'hauria aconseguit de forma fraudulenta.

Els esmentats motius o greuges han estat resolts per aquesta Sala en el Rotlle TSJC-131/12 amb la següent motivació, que hem de tornar a reproduir, tota vegada que es tracta del procés endegat per la Sra. Marcos i la societat Palau contra el defenent Campillo.

En el present cas, com ja varem afirmar, la pretensió que exercità la mercantil Palau i la Sra. Marcos, consistent en que es dipositin a la Batllia els comptes anuals, tindria el seu sentit en els casos en els quals el tercer, davant la dificultat de diversos creditors que s'atribueixen el dret a rebre la prestació, no volgués assumir el risc d'efectuar un pagament no alliberatori, però no quan l'objecte de la seva prestació ja ha estat lliurat a la mercantil agent a través de la persona del Sr. Agullo (Cfr. Foli 430, posicions 27 i 28).

Com assenyala encertadament el jutge a quo, si bé el deutor de la societat Palau, tercer respecte de la problemàtica d'atribució del poder de representació de la mercantil Palau i de la negació a l'altre soci, per part dels Srs. Agullo i Barberá, coneixia les disputes entre els socis i, que va decidir seguir prestant el seu servei d'assessorament comptable, a petició del Sr. Agullo, la pretensió de l'agent no pot reeixir, atès que si l'objecte de la prestació ha estat lliurat, no pot procedir el seu dipòsit a la Batllia.

En darrer terme, les controvèrsies o conflictes que poden generar en el tràfic jurídic els apoderaments front a tercers, tant de la Sra. Marcos com del Sr. Agullo, no poden perjudicar a aquells tercers. En efecte, els arguments de la utilització de la força o del frau per part del Sr. Agullo, cal repetir-ho no poden perjudicar als tercers que confien en l'aparença dels títols que els habiliten a actuar, tota vegada que, en cas contrari, la seguretat del tràfic es veuria malmesa i compromesa. Evidentment, l'anterior asseveració s'ha d'entendre sense perjudici de les possibles accions que es puguin interposar entre els socis en ares a dilucidar la seva responsabilitat i les que es puguin derivar d'actuacions d'extralimitació dels seus títols habilitants.

IV.- La desestimació dels recursos interposats s'ha de traduir, en matèria de costes processals, en la imposició als recurrents de les costes derivades de la desestimació dels seus respectius recursos, d'acord amb allò previst al codi 7,51,5.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

Decisio

DECIDEIX

DESESTIMAR els recursos interposats per la representació processal del Sr. Agullo i de la representació processal de la mercantil Palau i de la Sra. Marcos contra la sentència de data 14-05-2012, dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles i confirmar íntegrament la seva part decisòria. Procedeix efectuar imposició de les costes processals d'aquesta alçada en els termes indicats en el darrer fonament de dret de la present resolució.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.-