Laboral; prima d'exclusivitat (0005/09)

Sentència

Magistrats

Jean Louis Vuillemin Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari

TSJC-005/09

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, a 29 d'octubre de 2009

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- La Sra. Palau va presentar davant de l'Hble. Batllia demanda laboral contra la societat ORG_0 en reclamació de la quantitat de 8.481,14 EUR, un cop practicada la retenció del 5%, en concepte de prima d'exclusivitat, i en cotització prop de la CASS del 18% de l'import de 8.927,52 EUR.

II.- La societat ORG_0 va formular l'excepció de prescripció de l'acció, i sobre el fons del litigi, va oposar-se a totes les pretensions de l'actora, contestant que és absolutament fals que la Sra. Palau no cobrés durant tot el temps que va durar la relació laboral, la prima que li corresponia per la seva dedicació exclusiva a l'empresa.

III.- Per sentència de data 27 de novembre del 2008, l'Honorable Tribunal de Batlles, Secció civil, estimant substancialment la demanda de l'actora, tot i estimant l'excepció de prescripció de l'acció, va condemnar la societat ORG_0 a pagar a la Sra. Palau, la quantitat bruta de 7.773,22 EUR, amb declaració i cotització prop de la CASS de l'esmentada quantitat, així com a satisfer les costes processals ocasionades.

IV.- Contra aquesta resolució la societat ORG_0 ha interposat recurs d'apel·lació.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin.

FONAMENTS DE DRET

I.- La part que recorre manifesta: que la Sra. Palau va cobrar sempre durant tot el temps que va durar la seva relació laboral amb la societat ORG_0, la prima que li corresponia per la seva dedicació exclusiva a l'empresa i que el pagament de dita prima d'exclusivitat esta més que acreditat pel propi comportament i pels propis actes de la demandant, que mai va fer cap reclamació a l'empresa en aquest sentit, i sempre va rebre els butlletins de salari a la seva plena conformitat i mai va mostrar cap oposició ni cap queixa al respecte, que l'única cosa que es pot reprotxar a l'empresa es no haver transcrit literalment als butlletins de salari de la demandant, la menció expressa de la prima que ara es reclama, però la retribució es va dur a terme en tot moment mitjançant un pacte retributiu global anyal totalment vàlid i acceptat per les parts i que va funcionar amb absoluta normalitat durant tot el transcurs de la relació laboral.

II.- En tràmit d'apel·lació es va practicar la prova testifical reclamada per la societat ORG_0, en la persona del Sr. Daza. Aquesta prova ha d'esser considerada amb molta cautela, ja que el Sr. Daza fou el Director de Recursos Humans de la societat ORG_0 i no fa més que corroborar les declaracions de l'empresa.

III.- El dia 23 d'agost de 2004, les parts van firmar un contracte de treball per una durada de 6 mesos, i el dia 22 de febrer de 2005, per una durada indefinida, en el qual la Sra. Palau es comprometia a prestar els seus serveis professionals de "auxiliar administrativa" a la societat ORG_0, mitjançant un salari brut anyal de 12.000 EUR que es distribuirà en 14 pagues; a mes a més, la Sra. Palau declarava comprometre's a realitzar la seva tasca professional amb plena dedicació, quedant expressament prohibit la prestació dels seus serveis a qualsevol altre empresa o entitat fins i tot en el cas que l'activitat d'aquestes ultimes no suposi competència per a ORG_0. L'article 30 de la Llei sobre el contracte de treball estableix que: es pot pactar la dedicació exclusiva a l'empresa mentre duri la relació laboral, amb prohibició que el treballador treballi per a una altra empresa o autònomament. En tal cas s'ha de fer constar la compensació econòmica que es pacti per la dita exclusivitat que, com a prima d'exclusivitat, té la consideració de salari. La prima d'exclusivitat no pot ser inferior al 20% del salari base pactat. El contracte de treball regulant la relació laboral entre les parts, no especifica cap prima en contraprestació de la dedicació exclusiva pactada. La problemàtica que s'ha doncs de resoldre, és si la prima d'exclusivitat fou inclosa en el salari anyal pactat entre les parts.

IV.- S'ha prèviament de posar de manifest que l'empresa ha incomplert l'obligació exigida per l'article 30 de la Llei laboral, de fer constar en el contracte de treball, la compensació econòmica convinguda per l'exclusivitat pactada. Igualment, mai l'empresa ha transcrit una prima d'exclusivitat en els butlletins de salari de la Sra. Palau, quan l'article 60 de la Llei sobre el contracte de treball exigeix que el butlletí de salari especifiqui els diferents conceptes retribuïts, i faci esment detallat del salari base, de les hores extraordinàries, de les primes, comissions, avantatges materials, festes laborals retribuïdes, vacances, i qualsevol altre concepte que formi part del salari global. Aquestes vulneracions de la legislació laboral no poden perjudicar al treballador. S'ha igualment de posar de relleu que la prima d'exclusivitat éssent específicament prevista per la legislació laboral, constitueix un manament imperatiu, irrenunciable i de compliment obligatori, d'acord amb les disposicions de l'article 3 de la Llei laboral. Per conseqüent, importa poc que mai la Sra. Palau s'hagi queixat del impagament de la referida prima, ja que aquest pagament era obligatori per l'empresa i irrenunciable pel treballador.

V.- Dit això, no es pot compartir la versió de l'empresa segons la qual la prima d'exclusivitat era inclosa en el salari anyal pactat. En efecte, no tant sols no existeix una prova material concreta de la integració de la prima d'exclusivitat en el salari global abonat a la Sra. Palau, sinó que si es considera que tenint en compte un salari global anyal pactat a l'inici de la relació laboral de 12.000 EUR, i d'una prima d'exclusivitat del 20%, romandria un salari base brut de 9.600 EUR, o de 800 EUR mensuals, inferior al salari mínim legal.

VI.- En conseqüència, s'ha de confirmar la sentència apel·lada. La desestimació del recurs determina la imposició de les costes processals de segona instància en virtut del principi de venciment.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

Desestimar el recurs de la societat S.C.S.A.;

Confirmar la sentència del Honorable Tribunal Unipersonal de Batlles de data 27 de novembre del 2008, en tots els seus extrems.

Condemnar a la part recurrent a pagar les costes processals de segona instància.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.