Exercici d'una activitat professional en període de baixa mèdica (0079/11)

Sentència

Magistrats

Albert Andrés Pereira Yves Picod Bernard Plagnet

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Administrativa

Núm. de Protocol: SS-0063-1/10 TSA: 39/11

S E N T È N C I A NÚM. 79-2011

PARTS:

Apel·lant-ada: Caro i Alfaro

Representant: Mena

Advocat: Escolano

Apel·lant-ada: CASS

Representant: Valverde

Advocat: Palau

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President : M.I. Sr. Albert Andrés Pereira

Magistrats: M.I. Sr. Bernard Plagnet

M.I. Sr. Yves Picod

A la vila d'Andorra la Vella, el 16 de desembre de 2011

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número SS-0063-1/10.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira el qual expressa el parer del Tribunal.

A N T E C E D E N T S D E F E T

1r.- La sentència de data 7 d'abril de 2011 de la Secció Administrativa de la Batllia va estimar parcialment la demanda formulada per l'entitat "Caro" i pel Sr. Alfaro contra la Caixa Andorrana de Seguretat Social, en què sol·licitaven l'anul·lació de les resolucions d'aquest organisme de 14 de juny i 4 d'agost de 2010. En virtut d'aquests acords es va confirmar l'alta del Sr. Alfaro amb efectes retroactius des del 17 de setembre de 2008, en considerar-se acreditat que aquest havia mantingut activitats laborals durant el període de baixa mèdica. Les citades resolucions administratives procedien també a reclamar diverses quantitats en concepte d'atur de treball, pensió d'invalidesa i despeses mèdiques, entre d'altres extrems que són aliens a l'objecte d'aquest procés.

La sentència de la Batllia ha confirmat la reclamació per part de la C.A.S.S. de les prestacions abonades indegudament en concepte d'atur de treball i pensió d'invalidesa, però ha deixat sense efecte la reclamació relativa a les despeses mèdiques, en considerar que la situació d'alta administrativa no exclou la cobertura mèdica i que no s'acrediten els motius de la retirada retroactiva de les prestacions de reembossament.

2n.- La representació dels agents va interposar recurs d'apel·lació contra la referida sentència del Tribunal a quo, el qual es fonamenta, en síntesi, en les dues al·legacions següents:

-És nul·la la iniciació del procediment sancionador en virtut de la denúncia d'unes persones que no tenen la condició legal d'interessades, amb la qual cosa es vulneren les previsions de l'article 250 de la Llei de la seguretat social.

-El Sr. Alfaro no va dur a terme cap activitat assalariada, per compte de l'empresa on treballava, durant el període de baixa laboral. Si va assistir a determinades Juntes de propietaris d'alguns immobles que administrava "Caro" ho va fer a títol particular, en representació de diversos propietaris, però no com a empleat de l'empresa administradora de finques, en nom de la qual va comparèixer la seva esposa, que és l'administradora única de la societat.

3r.- La representació de la C.A.S.S. va formular igualment recurs d'apel·lació contra la sentència de la Batllia, en la part que fa referència al reembossament de les despeses mèdiques. La recurrent afirma que la reclamació és conseqüència de la declaració de l'interessat en situació d'alta amb efectes retroactius, i troba empara en l'article 20 del Reglament Tècnic de la Seguretat Social, en la redacció que li va donar la Llei 4/2006, de 7 d'abril, de mesures urgents i puntuals de reforma del sistema de seguretat social.

4t.- Es va donar trasllat de cadascun dels recursos d'apel·lació a la respectiva contrapart, que el van contestar en els termes que resulten dels escrits presentats per cadascuna d'elles.

La Caixa Andorrana de Seguretat Social considera que el procediment sancionador es va iniciar d'ofici, de manera que no es pot apreciar cap motiu de nul·litat pel fet de què les persones denunciants no tinguessin la condició d'interessades en aquest procediment. D'altra banda, afirma que la realització d'una activitat laboral ha quedat acreditada de forma suficient a través de les proves que consten en les actuacions.

Els agents consideren que l'article 20 del Reglament Tècnic no justifica la reclamació de les prestacions de reembossament que la C.A.S.S. va satisfer al Sr. Alfaro durant el període de baixa laboral.

5è.- En l'acte de la vista oral, les parts van exposar les consideracions que van considerar més adients a la defensa de llurs interessos.

F O N A M E N T S D E D R E T

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- Sobre la iniciació del procediment sancionador.

Segons l'article 250 de la Llei de la seguretat social, "l'expedient sancionador s'inicia d'ofici, per iniciativa pròpia, en virtut de les actes practicades pels serveis de la Caixa Andorrana de Seguretat Social com a resultat de la seva activitat de control del compliment de la legislació en matèria de seguretat social, arran d'una denúncia interposada per una persona interessada o per un representant d'una organització sindical o empresarial". En el mateix sentit es pronuncia l'article 12 del Reglament de procediment administratiu de la seguretat social, aprovat per Decret de 25 de novembre de 2009.

Aquests articles s'han de posar en relació amb les prescripcions del Codi de l'Administració, que constitueix el marc general regulador de l'activitat administrativa.

Com disposa l'article 107 d'aquest Codi, el procediment administratiu pot ésser iniciat a iniciativa de l'Administració o de persona interessada. En aquest segon cas, els interessats gaudeixen de les facultats que els atorga l'article 109 del Codi. Quan l'Administració comença el procediment per pròpia iniciativa, és a dir d'ofici, aquesta iniciació pot derivar de les actuacions del propi òrgan administratiu, d'una ordre superior o bé del coneixement dels fets que adquireixi a través de la denúncia formulada per un particular.

L'article 250 de la Llei de la seguretat social contempla, d'una banda, la iniciació del procediment en virtut d'una denúncia interposada per una persona interessada o pel representant d'una organització sindical o empresarial, i d'altra banda, la iniciació d'ofici, segons el contingut de les actuacions inspectores dutes a terme pels propis serveis de la C.A.S.S. De tota manera, aquest precepte no exclou de cap manera que els controls es puguin iniciar en virtut de la denúncia formulada per un tercer. En no tractar-se d'un interessat, l'actuació del denunciant es limitarà a posar en coneixement de l'Administració els fets que puguin ser rellevants, sense que tingui cap intervenció ulterior en el procediment. Ara bé, la manca d'un interès concret que pugui justificar la condició de part no determina la nul·litat de les ulteriors actuacions practicades d'ofici per l'Administració.

En conseqüència, s'ha de concloure que no concorre en aquest cas cap motiu determinant de la invalidesa de les resolucions impugnades, pel fet de què l'expedient s'hagi iniciat d'ofici, en virtut de les actuacions inspectores dutes a terme arran de la denúncia formulada per uns particulars.

Tercer.- Sobre la realitat dels fets que s'imputen a l'agent.

Com s'ha exposat en els antecedents, les resolucions administratives impugnades han considerat que el Sr. Alfaro va dur a terme la seva activitat laboral durant el període en què va romandre de baixa per malaltia.

La sentència apel·lada ha entès que aquest extrem queda suficientment acreditat, després d'examinar detingudament i transcriure en la seva part necessària les actes de les Juntes de propietaris de l'edifici "Cortals I, II i III" de dates 17 de setembre de 2008 i 24 de gener de 2009, que consten incorporades a les actuacions, d'on resultaria que el Sr. Alfaro va actuar per compte de "Caro", empresa que assumia l'administració de l'immoble.

Les conclusions a què arriba la sentència recorreguda han de ser confirmades íntegrament, en base al conjunt dels elements de prova que consten en el procés, que constitueixen indicis suficients a l'hora de determinar que el Sr. Alfaro va treballar mentre romania en situació de baixa per malaltia. Sense necessitat de transcriure novament el contingut de les actes de les Juntes de propietaris a què s'ha fet referència, cal tenir en compte que les intervencions de l'agent excedeixen de la mera representació d'uns determinats propietaris i són més pròpies de qui assumeix un paper actiu en l'administració de l'immoble. D'altra banda, com posa de relleu la sentència apel·lada, resulta significatiu que el Sr. Alfaro assumís la representació d'un nombre elevat de propietaris (cinc delegacions de vot en un cas i nou en el segon), quan ell mateix no resideix en l'immoble, la qual cosa permet entendre acreditat que aquestes nombroses delegacions no li van ser conferides a títol particular, sinó en la seva condició d'empleat de l'empresa administradora.

En conseqüència, procedeix desestimar el recurs d'apel·lació que formula la part agent.

Quart.- Sobre la reclamació de les despeses mèdiques abonades per la C.A.S.S.

La Caixa Andorrana de Seguretat Social impugna la sentència apel·lada, en la mesura en què va deixar sense efecte la reclamació de la quantitat de 6.666,46 euros que es va adreçar als agents en concepte de reembossament de les despeses mèdiques satisfetes des del 14 de gener de 2009 fins el 31 d'octubre del mateix any. Considera que, en haver-se acordat l'alta administrativa amb efectes retroactius des del 17 de setembre de 2008, l'interessat no tenia dret a la cobertura mèdica a partir del transcurs dels 120 dies posteriors, segons l'article 20 del Reglament Tècnic de la seguretat social, en la redacció que li va donar la Llei 4/2006, de 7 d'abril, de mesures urgents i puntuals de reforma del sistema de seguretat social.

Sobre aquesta qüestió, cal considerar que no es pot confondre el tractament que cal donar a la reclamació de les prestacions d'atur de treball, que l'interessat en cap cas podia percebre des del moment en què va reprendre la seva activitat laboral el 17 de setembre de 2008, i d'altra banda a les prestacions de reembossament, les quals, com afirma la sentència apel·lada, no són incompatibles amb la situació d'alta administrativa i l'interessat podia rebre en tot cas. Si no es va cotitzar en aquell moment, això era una clara conseqüència de la situació de baixa mèdica que llavors mantenia l'agent. L'alta administrativa retroactiva podrà comportar, en el seu cas, la reclamació de les cotitzacions corresponents, però no el reembossament d'unes prestacions mèdiques que van ser abonades correctament i que no són incompatibles amb la situació d'alta.

D'altra banda, l'article 20 del Reglament Tècnic es limita a regular el període mínim de cotització per tenir dret a les prestacions de reembossament, així com el període de cobertura posterior al cessament en l'activitat professional. No contempla, tanmateix, una situació com la que ara s'examina i no pot ser interpretat en el sentit que sosté la demandada.

Procedeix, doncs, desestimar el recurs d'apel·lació que interposa la Caixa Andorrana de Seguretat Social.

Cinquè.- No s'aprecia una especial temeritat ni mala fe que justifiquin la imposició de les costes causades en aquesta instància.

D E C I S I Ó

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:

-Desestimar els recursos d'apel·lació que interposen l'entitat "Caro" i el Sr. Alfaro, així com la Caixa Andorrana de Seguretat Social, contra la sentència dictada el 7 d'abril de 2011 per la Secció Administrativa de la Batllia, la qual es confirma en els seus propis termes, sense fer un especial pronunciament sobre les costes causades.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.