SEGURETAT SOCIAL - CASS Càlcul pensió d'invalidesa quan convergeixen contingències derivades d'accident laboral i malaltia comuna (1000060/2019)

Sentència

Magistrats

Elsa Puig Muñoz Albert Andrés Pereira Bernard Plagnet

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Administrativa

Núm. de Protocol: 1000060/2019 Núm. Rotlle: TSJA-000063/2020

SENTÈNCIA 2-2021

PARTS :

Apel·lant: Sr. Garzón

Representant: Sra. Sanz

Advocada: Sra. Salas

Apel·lat: CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS)

Representant: Sra. Sancho

Advocat: Sr. Machado

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL

President: Sr. Albert Andrés Pereira

Magistrats: Sra. Elsa Puig Muñoz

Sr. Bernard Plagnet

Andorra la Vella, el vint-i-set de gener de dos mil vint-i-u.

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número 1000060/2019.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent la magistrada Sra. Elsa Puig Muñoz, la qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- El Sr. Garzón va interposar demanda jurisdiccional contra les resolucions de la Caixa Andorrana de Seguretat Social (en endavant CASS), de dates 1 d'agost i 20 d'agost del 2019, mitjançant les quals es resolia reconèixer una pensió d'invalidesa derivada d'accident laboral amb un grau de menyscabament total del 60,11%, i amb un import mensual net de 969,31 euros, d'ençà de l'11 de maig del 2019.

Juntament amb la revocació peticionada, l'agent demana que s'estableixi que li correspon una pensió per accident laboral -que no quantifica- a raó d'un grau de menyscabament del 84,824%.

2.- En la sentència 45/2020, de 8 de juliol del 2020, el Tribunal de Batlles (constituït en Tribunal Unipersonal) ha desestimat la demanda promoguda per l'agent.

3.- En el seu escrit d'apel·lació l'agent considera que:

La sentència és incongruent i està mancada de motivació.

S'ha aplicat de forma incorrecta l'article 173.4.b) de la Llei 17/2008, de la Seguretat Social (en endavant LSS).

D''acord amb la valoració realitzada per la Dra. Sancho, el grau de menyscabament derivat d'accident laboral és del 57,25%, i el de malaltia comuna del 38,63%, i combinat els dos amb la regla de Balthazard resulta un grau del 73,76, al qual s'ha d'afegir un 15% per factors socials complementaris, fent un total del 84,824%.

Aplicant aquet criteri, al recurs d'apel·lació es quantifica la pensió que li correspondria en 1.950,68 euros bruts (1.823,89 euros nets).

4.- En la seva contesta la CASS estima, en substància, que:

No s'ha d'aplicar el 15% per factors complementaris, compte tingut que l'agent no presenta un grau de minva per malaltia comuna superior al 50%.

No es pot sumar el percentatge de grau de menyscabament derivats de malaltia comuna i d'accident laboral, com pretén la part agent.

La sentència apel·lada interpreta correctament l'article 173.4.b) de la LSS, així com l'article 14.2 del Reglament que regula les pensions d'invalidesa.

5.- Ambdues parts van ratificar les seves posicions en els seus respectius escrits de conclusions.

6.- Trameses les actuacions a aquesta Sala, s'ha designat la magistrada ponent i han quedat vistes les actuacions per a deliberar i decidir.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- Competència

El Tribunal Superior, Sala Administrativa, és competent per conèixer del recurs, en aplicació de l'article 39.3 de la Llei qualificada de la Justícia.

Segon.- D'acord amb la documentació obrant al procediment, el Sr. Garzón fou examinat per la Dra. Sancho, especialista independent, que va concloure que l'agent presenta un grau de menyscabament derivat d'accident laboral del 57,25%, i de malaltia comuna del 38,63, i combinat els dos amb la regla de Balthazard resulta un grau del 73,76, al qual s'ha d'afegir un 15% per factors socials complementaris, fent un total del 84,824%.

En seu judicial es va elaborar un nou dictamen pericial pel Dr. Manzanares, que va concloure que les seqüeles funcionals derivades de l'accident laboral eren del 25%, i les de malaltia comuna del 53,97%, que, com sobrepassa del 50% permet aplicar un 15% per factors socials complementaris, la qual cosa donava un total del 69%.

D'acord amb la posició que defensa l'agent, pel càlcul de la pensió s'ha d'incrementar el percentatge d'invalidesa per accident laboral ja reconegut, i al resultat s'ha de sumar 15% addicional per factors socials.

Tercer.- En el cas que ens ocupa, ambdues parts defensen que l'actor presenta un grau de menyscabament derivat d'accident laboral del 57,25% (més un percentatge del 5% d'element professional, que dona un total de 60,11%), i de malaltia comuna del 38,63%, i combinat els dos amb la regla de Balthazard resulta un grau del 73,76%. Les discrepàncies sorgeixen per la forma del càlcul emprat.

Així, la posició que la part agent defensa és que s'han de sumar els percentatges de grau de menyscabament derivats de malaltia comuna i d'accident laboral, i, desprès d'aplicar la regla de Balthazard, s'ha de sumar un 15% addicional per factors socials, i que el càlcul de la pensió s'ha de fer com si tot el grau de menyscabament fos per accident laboral.

De fet, la posició del Sr. Garzón pel que fa a sumar un 15% addicional per factors socials parteix del propi informe de la Dra. Sancho i el del Dr. Manzanares. Val a dir, però, que els informes dels facultatius són vàlids als efectes de determinar les patologies dels treballadors i atorgar-les les puntuacions que estableix el Barème indicatif d'invalidité de l'Union Nationale des Caisses de Sécurité Sociale, però no per interpretar l'aplicació de preceptes legals o reglamentaris.

Doncs bé, segons estableix l'article 8 del Reglament del 27 de maig del 2015, de les prestacions d'invalidesa de la seguretat social, per determinar la reducció de la capacitat de guany a l'efecte de reconeixement d'invalidesa per malaltia comuna, es té en compte l'estat general de salut de la persona assegurada, i només quan aquest estat general de salut evidenciï, d'acord amb el barem d'aplicació, una pèrdua de capacitat de treball igual o superior al 50%, es poden considerar els factors de l'edat, les facultats físiques i mentals, i les aptituds i la formació professionals de la persona assegurada per complementar el percentatge d'incapacitat laboral.

En el cas que ens ocupa l'agent presenta una pèrdua per malaltia comuna del 38,63%, per la qual cosa no procedeix aplicar cap percentatge per factors socials complementaris.

D'altra banda, pel que va la interpretació que cal fer de l'article 173 de la Llei 17/2008, de la LSS, aquest Tribunal, a la sentència 9/2019, de 21/02/2019, dictada a la causa 116/18, ja es va pronunciar sobre aquesta mateixa qüestió.

En efecte, cal recordar que l'esmentat precepte disposa:

"Compatibilitat de la pensió d'invalidesa amb altres pensions

La percepció d'una pensió d'invalidesa és compatible amb la percepció d'altres pensions, excepte en el cas de la jubilació.

La percepció d'una pensió d'invalidesa és compatible amb la percepció d'una altra pensió d'invalidesa, sempre i quan ambdues no estiguin destinades a reparar el mateix perjudici.

Quan es perceben dues o més pensions d'invalidesa, la quantitat que es percep com a suma de les diferents pensions no pot superar el 100% de la base de càlcul de la pensió més elevada.

Quan concorrin contingències diferents en la pèrdua de capacitat de guany, una per accident laboral o malaltia professional i l'altra per accident no laboral o malaltia comuna, sempre que no estiguin destinades a reparar el mateix perjudici, el càlcul de la pensió es du a terme com segueix:

En cas que la pèrdua de capacitat de guany derivada d'accident no laboral o malaltia comuna doni dret a pensió, es sumen ambdues pensions.

En cas que la pèrdua de capacitat de guany derivada d'accident no laboral o malaltia comuna no doni dret a pensió, el percentatge d'invalidesa per accident laboral o malaltia professional es pot veure incrementat fins al màxim que resultaria si ambdues situacions de pèrdua de capacitat de guany tinguessin com a origen un accident no laboral o una malaltia comuna.

(...)"

(el subratllat no és de l'original)

Així, de conformitat amb aquesta disposició, només es sumen les pensions resultants en el cas que la pèrdua de capacitat de guany derivada d'accident no laboral o malaltia comuna doni dret a pensió. Però en el cas que una persona presenti una incapacitat derivada d'accident laboral, i una incapacitat derivada de malaltia comuna que sigui insuficient per donar dret a una pensió d'invalidesa per malaltia -que és justament el supòsit en que es troba l'agent- s'ha previst considerar, als efectes de la determinació de la pensió, ambdues incapacitats com si fossin derivades de malaltia comuna.

Aquesta interpretació es referma amb la redacció de l'article 14.2 del Reglament del 27 de maig del 2015, pel qual es regulen les prestacions d'invalidesa de la Seguretat Social, que disposa que en el supòsit previst a l'apartat 4.b de l'article 173 de la LSS, la consideració de les patologies com si totes provinguessin d'accident no laboral o malaltia comuna solament es produeix en el cas que aquest resultat sigui més avantatjós per la persona assegurada, en termes de prestació econòmica, i incloent eventualment el complement no contributiu, que el manteniment de la prestació d'invalidesa per accident laboral o malaltia professional inicial.

I s'afegeix que quan, per ser la situació més avantatjosa per a la persona assegurada, es consideren totes les patologies com a derivades d'accident no laboral o malaltia comuna, es manté la pensió d'invalidesa per accident de treball o malaltia professional i es complementa el seu import amb la diferència fins aquell màxim, a títol de pensió d'invalidesa per accident no laboral o malaltia comuna.

En el cas que ens ocupa, el Sr. Garzón presenta una pèrdua per malaltia comuna del 38,63%, per la qual cosa no té dret a pensió per aquesta contingència, però el seu grau de menyscabament derivat d'accident laboral és del 57,25% més un percentatge del 5% d'element professional, que dona un total de 60,11%. I aquest percentatge d'invalidesa per accident laboral o malaltia professional es pot veure incrementat fins al màxim que resultaria si ambdues situacions de pèrdua de capacitat de guany tinguessin com a origen un accident no laboral o una malaltia comuna, però sempre que el resultat sigui més avantatjós per la persona assegurada, en termes de prestació econòmica.

La teòrica pensió d'invalidesa per malaltia comuna de grup 1 que li correspondria al Sr. Garzón és de 423,66 euros per l'exercici de 2019, quantitat inferior als 969,31 euros nets mensuals reconeguts per la CASS en concepte de pensió d'invalidesa derivada d'accident laboral (que són de 979,06 euros per l'any 2020), per això el resultat no resulta favorable pel treballador, i, en conseqüència, s'ha de mantenir la mateixa pensió reconeguda per la CASS.

Per això, la sentència d'instància interpreta correctament els preceptes aplicables, i, en definitiva, cal desestimar el recurs d'apel·lació interposat per l'agent.

Quart.- No s'aprecien circumstàncies determinants d'una especial condemna al pagament de les despeses d'aquesta segona instància.

DECISIÓ

En atenció a tot el què s'ha exposat, la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia, en nom del poble andorrà, decideix:

Primer.- Desestimar el recurs d'apel·lació presentat pel Sr. Garzón.

Segon.- Confirmar la sentència recorreguda i declarar que la resolució de la CASS per la qual es va fixar la pensió de l'agent en un import mensual 969,31 euros nets per l'any 2019 és ajustada a dret i als fins que legitimen l'activitat administrativa.

Tercer.- De no efectuar cap condemna en costes.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal Unipersonal, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.