Laboral, legitimació passiva, NO, retorn actucions (TSJC 334/14)

Sentència

Magistrats

Pere Pastor Vilanova Joan Manel Abril Campoy Vincent Aniére

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000334/2014 ORIGEN: 3000879/2013 - 00

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 13 de gener del 2015.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- En les actuacions del procediment laboral núm. B-0879-3/2013, instades per la Sra. Carretero contra el Sr. Ropero, en data 21 de maig del 2014, l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle va dictar Sentència, la part dispositiva de la qual va decidir: "que ha de donar lloc a l'excepció peremptòria de manca de legitimació passiva "ad causam" plantejada pel Sr. Ropero -titular administratiu del negoci "S.B.O.O."- contra la Sra. Carretero, fent expressa remissió al darrer Considerant pel que fa a la imposició de les costes processals causades en aquesta instància".

II.- La Sra. Carretero ha interposat recurs d'apel·lació contra aquesta resolució i sol·licita l'estimació de la seva demanda laboral.

Els arguments revocatoris són els següents: la decisió de la instància anava contra la jurisprudència de la Sala civil del Tribunal Superior de Justícia (sentència del 14 d'octubre del 2005); el Sr. Ropero era el titular del bar "S.B.O.O." i així constava en el Registre de Comerç.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova.

FONAMENTS DE DRET

I.- La Sra. Carretero va formular demanda laboral contra el Sr. Ropero, sol·licitant la seva condemna al pagament de l'import de 620 EUR bruts en concepte de salaris impagats, interessos legals, costes judicials més l'obligació de cotitzar l'import reclamat a la CASS. El Sr. Ropero va interposar l'excepció de manca de legitimació passiva, la qual va ser acollida per la instància.

II.- En l'escrit de contesta, el Sr. Ropero va explicar que no havia contractat a la Sra. Carretero i que el negoci va ser explotat per un tercer entre els dies 1 de febrer i 30 de maig del 2012, és a dir durant el període en què hipotèticament hauria treballat la Sra. Carretero.

El Tribunal a quo ha donat lloc a l'excepció, perquè la treballadora havia indicat a la Inspecció de treball que va ser contractada pel Sr. Catalá.

Aquest raonament ignora la doctrina molt assentada d'aquesta Sala en la matèria: "La jurisprudència en matèria de prestanoms està ben arrelada. Com aquesta Sala ha tingut l'oportunitat de declarar-ho en moltes ocasions, el prestanoms que es presenta oficialment com el veritable propietari d'una empresa o d'un negoci, es responsable front als tercers de totes les relacions contractuals pactades per l'empresa o el negoci, encara que no hagi contractat personalment, inclosos els contractes de treball, ja que les relacions particulars que poden existir entre el titular administratiu i un eventual titular real de l'empresa o del negoci, són coses internes i no poden ésser oposades als tercers, i particularment als treballadors que no han de ser considerats de manera més desfavorable que qualsevol dels altres creditors que han pactat amb l'empresa o el negoci" (sentència 0172/09 del 22 de desembre del 2009). En efecte, per una banda, el Sr. Ropero admet que el titular administratiu del comerç continua essent ell mateix. Per altra banda, el "contracte d'explotació i adquisició" al qual fa al·lusió, conclòs entre ell i el Sr. Catalá el dia 26 de gener del 2012, en cap moment esmenta els contractes laborals en curs o futurs. Per fi, res indica que la treballadora fos coneixedora de la condició de prestanoms del titular registral. Per tant, la interessada tenia la possibilitat de demandar als titulars real i registral, ambdós alhora o separadament com va fer, de manera que l'excepció no podia ser acollida.

Així les coses, s'han de retornar els presents autes a l'Hble. Batllia, als efectes de preservació del dret al recurs i de resolució del fons de la present acció en el més breu termini, hagut compte de la matèria litigiosa.

III.- L'estimació del recurs de la Sra. Carretero condueix a no efectuar especial condemna en costes judicials de segona instància (arg. novel·la 82, Capítol 10).

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

ESTIMAR el recurs d'apel·lació formulat per la Sra. ENTITY_4; REVOCAR la Sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle del dia 21 de maig del 2014, en el sentit de desestimar l'excepció de manca de legitimació passiva del Sr. ENTITY_5; REMETRE els autes a l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle per tal que sigui resolt el fons del litigi en el més breu termini; no efectuar especial condemna en costes judicials de segona instància.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.