Accident de treball-determinació del període de consolidació (277/11)

Sentència

Magistrats

Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari Jean Louis Vuillemin

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC-277/11

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 31 de gener de 2012.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- El Sr. Badía va interposar demanda, de data 21-10- 2010, envers l'asseguradora Téllez, segons la qual sol·licitava la condemna de la demandada a l'abonament de la quantitat de 2.880 euros, augmentada amb els interessos judicials i les costes processals.

En data 4-11-2010, la representació processal de la part defenent va oposar-se a la demanda, i va proposar, en primer terme, excepció peremptòria d'incompetència de jurisdicció i, de forma subsidiària, oposició quant al fons de la demanda, amb imposició de les costes processals a la part agent.

II.- L'Hble. Batlle va dictar sentència, de data 30- 06-2011, essent la seva part decisòria la que segueix: "DECIDEIX Desestimar la demanda formulada en data 21 d'octubre de 2010 pel Sr. Badía contra "Téllez", com també l'excepció plantejada per la part demandada; absoldre la defenent de les pretensions de la part adversa i condemnar l'agent a satisfer les costes judicials, inclosos honoraris d'advocat i de procurador".

III.- La representació processal del Sr. Badía va interposar recurs contra la sentència d'instància i, en data 13-10-2011, va articular llur escrit de conclusions, en virtut del qual i pels motius continguts en el mateix, demana la revocació de la resolució dictada a la instància. Pel contrari, per escrit de contesta a les conclusions, de data 4-11-2011, la part recorreguda va demanar que es procedís a la confirmació de la sentència d'instància, amb imposició de les costes processals.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy.

FONAMENTS DE DRET

I.- Els motius o greuges en els quals la part agent fonamenta el seu recurs són, en essència, els següents. En primer terme, manifesta que el tribunal a quo ha considerat que no existeix cap element probatori que determini que abans de la revisió mèdica de la CASS de 27-03-2009 es va efectuar una revisió anterior, de manera que no es pot excloure una consolidació anterior a aquesta data. Si bé és cert que no existeix cap revisió anterior per la CASS, si ho és que el metge que tractava al Sr. Badía en va fer sis de revisions mèdiques, malgrat aquest metge en el moment de la declaració de sinistre considerés que el període d'evolució que es preveia era de 2 mesos. Afegeix que la Companyia en cap moment va comunicar que el metge de la mateixa hagués fixat en 60 dies l'estabilització de les lesions i, atès que es tracta d'un contracte d'adhesió, ha de ser interpretat a favor del contractant més feble. En segon terme, de forma subsidiària, manifesta que si el Tribunal considera que la data de consolidació de les lesions no es pot determinar el dia 14-04-2009, aleshores s'hauria de fixar el dia 5-03-2009, com a data en la qual s'ha constatat mèdicament la consolidació. Afegeix que en qualsevol cas no es pot compartir l'argument emprat a la instància i relatiu al Reglament regulador de les prestacions d'incapacitat temporal de data 28-04-2010, per quant el mateix no pot ésser aplicat de forma retroactiva.

II.- Tota vegada que la part defenent no ha formulat recurs, no poden ésser objecte d'estudi aquelles al·legacions que manté en el seu escrit de contesta a les conclusions i referents a la subjecció al dictamen mèdic. Establerta l'anterior precisió, el jutge a quo fixa els dies de baixa laboral en 60 dies, per quant el metge va examinar a l'agent en data 5-03-2009 i va determinar (foli 57) l'estabilització de les lesions en 60 dies. Afegeix el jutjador d'instància que es va anticipar una millora en el termini de 60 dies (foli 66) i que el Reglament regulador de les prestacions d'incapacitat temporal de 28-04-2010 estableix l'estabilització del dany en 30 dies.

En primer lloc, per a la resolució d'aquest recurs s'escau posar de manifest que, encara que sigui cert que el Reglament de 28-04-2010, no estava en vigor en el moment de l'accident, sí pot esdevenir una data a tenir en compte pel jutjador. Nogensmenys, cal examinar el material probatori que es troba a les actuacions i determinar, en defecte, de recolzament probatori a qui correspon la càrrega de la prova.

Consta a les actuacions que des de la data de l'accident (10-12-2008) la part agent fou visitada pel Dr. Carnero, amb motiu de l'accident de treball patit, en dates 30-12-2008, 5-02-2009, 5-03-2009, 7-04-2009 i 14-04-2009.

En aquests informes, es va perllongant la situació de baixa per 30 dies, fins l'informe final en el qual es posa de manifest la milloria. En les conclusions de la Dra. Gomila, integrades en el seu informe, de data 5-03- 2009, elaborat a petició de l'asseguradora es conclou una incapacitat laboral de 60 dies (foli 57). I en l'informe efectuat pel Dr. Téllez l'any 2008 es preveu una millora en 2 mesos.

Però d'aquests informes, un ha estat efectuat com a previsió de l'evolució del pacient (foli 66), fixant en 60 dies la baixa possible. L'altre, el de la Doctora que l'emet per encàrrec de la societat (foli 57), no precisa les raons per les quals l'estabilització de les lesions es situa en 60 dies. Si es té en compte que en aquest darrer informe s'indica que encara presenta limitació en la flexió, així com parestèsies i manca de tacte i sensibilitat que es suposa que millorarà amb el pas del temps, es pot entendre que si poden millorar les lesions, és que encara no han estat consolidades. Si a aquests extrems, s'afegeix que el metge que ha anat fent el seu seguiment procedeix a establir la millora en la data de 14-04-2009 i que, segons el document que es troba al foli 33, la CASS va procedir a constatar la consolidació de l'estat del pacient en data 27-03-2009, no es pot fer prevaldre respecte d'aquests extrems l'informe de la Doctora de l'asseguradora, en el qual, a criteri d'aquesta Sala, no es motiva la raó de la consolidació en el període de 60 dies ni la previsió inicial d'un altre facultatiu (foli 66) que ha restat desvirtuada pels esdeveniments posteriors. En tot cas, davant d'aquests extrems, correspondria a l'asseguradora, tota vegada que no es discuteix l'estat de salut de l'adherent, sinó la durada de la consolidació de les lesions (alta), haver provat que les lesions es van consolidar en 60 dies, sense que l'informe que es troba a les actuacions justifiqui, a criteri d'aquesta Sala per les raons exposades, la seva preeminència front altres mitjans probatoris que avalen una consolidació posterior.

Per tant, d'acord amb els anteriors arguments s'escau acollir en part el recurs interposat i determinar que el període de consolidació s'ha de fixar en data 27- 03-2009.

III.- L'èxit parcial del recurs s'ha de traduir, en matèria de costes processals, en la no imposició de les costes d'aquesta alçada (arg. Novel·la 82, cap. X).

Quant a les costes de primera instància, atesa l'estimació parcial de la demanda, cada part haurà de suportar les causades per pròpia iniciativa, essent les comunes per meitat.

Respecte als interessos de la quantitat objecte de condemna, com que la mateixa esdevé líquida per la present resolució, els interessos es meritaran a partir de la data de la fermesa de la present sentència.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

Decisio

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

ESTIMAR EN PART el recurs interposat per la representació processal del Sr. Badía contra la sentència, de data 30-06-2011, dictada per l'Hble. Batlle i revocar la seva part decisòria, tot decidint que procedeix estimar en part la demanda interposada per la part agent contra l'asseguradora Téllez, i condemnar aquesta darrera a l'abonament de la quantitat de (108 dies x 30 euros- 900 euros) 2.340 euros, amb més els interessos legals des de la data de la present sentència. No s'escau efectuar imposició de les costes de cap de les instàncies.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.