Delicte major d'agressió sexual constitutiva de violació, major d'amenaces condicionals, menor de maltractaments greus i menor de crebantament de condemna . TSJP-0000030/15

Sentència

Magistrats

Fátima Ramírez Souto Yves Picod Marie Conte

Núm. de Causa: 2400076/2013 (TC-076-2/13)

Núm. de Rotlle: TSJP-0000030/15

SENTÈNCIA 28-2015

PARTS:

Recorrent: Sr. Roda

Advocat: Sr. Gálvez

Recorregut: Mgfc. MINISTERI FISCAL

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: M. I. Sr. Yves Picod

Magistrats: M. I. Sra. Marie Conte

M. I. Sra. Fátima Ramírez Souto

Andorra la Vella, dotze d'octubre del dos mil quinze.

En el recurs d'apel·lació interposat contra la sentència de data 22 d'abril del 2015 dictada pel M. I. Tribunal de Corts en la Causa i Rotlle de referència, seguida pels delictes major d'agressió sexual constitutiva de violació, major d'amenaces condicionals, menor de maltractaments greus i menor de crebantament de condemna, els components del Tribunal Superior de Justícia expressats al marge s'han constituït per a la vista i decisió. És ponent la M. Il·ltre. Sra. Fátima Ramírez Souto.

ANTECEDENTS DE FET

I.- RESULTANT: que el M. I. Tribunal de Corts dictà sentència de data 22 d'abril d'enguany amb la següent part dispositiva: "FALLEM: que hem de condemnar i condemnem Roda, menor de vint-i-un anys a la data de producció dels fets, com autor d'un delicte major d'agressió sexual constitutiva de violació, d'un delicte major d'amenaces condicionals, d'un delicte menor de maltractaments greus i d'un delicte menor de crebantament de condemna a una pena de DIVUIT (18) MESOS DE PRESÓ dels quals UN (1) ANY FERM i la RESTA CONDICIONAL amb un termini de suspensió de la condemna de quatre anys, TRES (3) MESOS de PRIVACIÓ DEL PERMÍS DE CONDUIR, MULTA de SIS-CENTS (600) EUROS i el pagament de les despeses processals causades, no havent-hi lloc a exigir responsabilitat civil."

II.- RESULTANT: que el precedent fallo es recolza en els següents fets que declara provats en el seu primer Resultant: "Són fets provats i així es declaren que en data 16 de gener del 2013 vers les 18.00 hores, el processat Roda, amb antecedents penals al Principat i condemnat entre altres per ordenança penal de data 8 d'agost del 2012 a la pena de privació del seu permís de conduir per un termini de 7 mesos que s'inicià al mes d'agost del 2012 i finalitzava al mes de març del 2013, arribà al ORG_0 radicat a la vila d'Escaldes-Engordany conduint una motocicleta per la via pública. L'acompanyava la seva parella d'ençà el mes de gener del 2012, la menor Pla d'aleshores 17 anys d'edat.

Al lloc, s'inicià una discussió entre ambdós, per causa de la gelosia del processat Roda el qual, exaltat i agressiu digué cridant a na Pla, amb ànim d'atemorir-la, que "si no era d'ell, no seria de ningú" i que "si la veia amb un altre noi li rebentaria el cap" . Per posar a fi a l'incident, na Pla es refugià als lavabos de l'esmentat local on el processat Roda la seguí, tancant a ambdós a l'interior. Exigí aleshores a na Pla de tornar- li la roba que duia i que ell li havia regalat. En negar-s'hi aquella, li va treure a la força la camisa, tot i la resistència i plors de na Pla, traient-se ella sola per por la resta, deixant-li només les sabates i una jaqueta. Abans de marxar li digué que era una "porca" i que sortís nua, que així "tothom sabria lo porca que era".

Seguidament tornà i li digué que si volia recuperar la roba "s'ho havia de treballar". A la força girà la menor d'esquena, li agafà els mans i empenyent-li el cap contra la paret, la penetrà vaginalment, contra el consentiment de la menor que s'hi negava i que finalment, molt atemorida i sense capacitat de reacció, acabà per deixar-se fer.

Una volta finalitzada la relació sexual, el processat Roda marxà del lloc novament conduint el seu ciclomotor, enduent-se la roba de na Pla a la que deixà sola i gairebé nua, plorant al lavabo.

Aquest no era però el primer incident d'aquella índole ocorregut entre la parella doncs durant el temps que va durar la relació i per tant en el període d'un any abans del 16 de gener del 2013, el processat Roda forçà almenys en una ocasió a la menor Pla a caminar descalça per la via pública després d'una discussió i d'exigir-li també que li tornés la roba que duia posada i ell li havia regalat."

III.- RESULTANT: que contra l'esmentada Sentència interposa recurs d'apel·lació la representació processal de Roda, sol·licitant la seva lliure absolució dels delictes major d'agressió sexual constitutiva de violació, major d'amenaces condicionals, menor de maltractaments greus i menor de crebantament de condemna.

Fonaments de dret

PRIMER.- Respecte al delicte major d'agressió constitutiva de violació, la defensa d' Roda considera que existeixen evidents contradiccions tant en les declaracions de la Sra. Pla com en la seva conducta envers al condemnat, fruit de la relació amor-odi que els unia. En conseqüència, aprecia que el testimoni de la Sra. Pla no pot desvirtuar la presumpció d'innocència del seu defensat per les següents raons:

malgrat la Sra. Pla va declarar que el processat havia abusat sexualment d'ella, en varies ocasions va voler retirar la denúncia;

en l'acte del judici oral, la Sra. Pla motivà la manca de prova física de la relació sexual forçada amb Roda en el fet que aquest va utilitzar un preservatiu, detall que no fou declarat fins aleshores. No obstant, aquest preservatiu no fou trobat, fet que evidencia la falsedat de la seva declaració;

malgrat Pla afirmà al judici oral que Roda era molt agressiu i demanà una ordre d'allunyament, els dos van estar sortint temps abans del dia dels fets i, a més, han continuat la relació amb posterioritat, incloent- hi la convivència, un fill en comú i el manteniment per part de la Sra. Pla del contacte telefònic i visites a Roda quan aquest estava a la presó;

existeixen versions contradictòries sobre si Pla, en el moment dels fets, s'havia tancat el lavabo on després hi va entrar ENTITY_4: la víctima va declarar que no l'havia tancat mentre que els testimonis T. i P. van afirmar que ella els va dir que s'havia tancat al lavabo, concloent per tant que la Sra. Pla va mentir; i els Srs. Pla i Roda mantenien relacions sexuals amb anterioritat i fins i tot en varen mantenir una el dia abans dels fets d'autes, relació que Pla inicialment negà i després va reconèixer.

D'altra banda considera que les declaracions dels testimonis practicades en l'acte de judici oral no avalen la versió de la Sra. Pla. Així, el gerent de "L.", present al local en el moment dels fets, no va sentir cap crit, aldarull o amenaça i quan la va trobar al lavabo, Pla no li va dir res sobre que Roda la obligués a mantenir relacions sexuals; el Sr. S. declarà que Pla mai li va dir que Roda hagués abusat d'ella, que només li va dir que havia posat la mà a l'esquena; i la Sra. T., cosina de la víctima, només va declarar allò que Pla li va explicar, no essent present en el moment dels fets.

El recorrent destaca que de l'examen mèdic de la víctima no se'n desprèn cap tipus d'evidència d'abús sexual.

SEGON.- Respecte als delictes major d'amenaces condicionals i menor de maltractaments greus, insisteix que no hi ha cap prova concloent que acrediti la responsabilitat penal del seu defensat. Només reconeix que Roda i la Sra. Pla tenien una relació "anormal" i molt complicada.

TERCER.- Respecte al delicte de crebantament de la pena de privació del permís de conduir, la part recorrent manifesta que l'únic element probatori imparcial existent en autes -la declaració del gerent del local- no és suficient per a acreditar el fet que aquell dia Roda conduís una motocicleta, puix que el testimoni no estava segur si aquell dia Roda va marxar del local en moto.

Per tot això, la representació lletrada de Roda sol·licita la revocació de la Sentència recorreguda, declarant l'absolució del seu defensat dels delictes pels quals ha estat condemnat i, subsidiàriament, en el cas que s'apreciï la seva autoria, que el Tribunal tingui en compte la seva edat en el moment dels fets, que té dret a una nova oportunitat i que és responsable d'un fill.

IV.- RESULTANT: que el Mgfc. Ministeri Fiscal, per escrit presentat en data 1 de juny d'enguany, s'oposa al recurs presentat per quant el dia del judici oral es va practicar prova de càrrec suficient per fonamentar la condemna del recorrent. Així ho considera en base als següents raonaments:

PRIMER.- Respecte al delicte major d'agressió constitutiva de violació, manifesta que el relat de la víctima sobre els fets ocorreguts la nit del 16 de gener del 2013 ha estat sempre clar, reiterat, constant i sense contradiccions en les diverses declaracions. En concret, considera que no existeixen contradiccions per dos motius principals:

tant en la declaració davant Servei de Policia com a l'acte de judici oral, la víctima digué que l'única vegada que havia mantingut una relació sexual forçada amb el condemnat fou la que tingué lloc aquella nit al Bar "L."; i respecte a la declaració de la víctima sobre l'ús de preservatiu per part de Roda en la relació forçada, la Sra. Pla ja va declarar davant el Servei de Policia que, en el decurs de la violació, sentí un soroll com d'un paper que es trencava, declarant que potser Roda havia utilitzat preservatiu.

Tanmateix el Mgfc. Ministeri Fiscal apunta que els fets han quedat també acreditats per mitjà de les declaracions dels testimonis Almansa, JTM i Espada, amic dels Srs. Pla i Roda, quins amb les seves declaracions confirmen la versió donada per la víctima.

D'altra banda afegeix que, en el marc d'un expedient de protecció de menors obert a Pla, els propis pares de la llavors menor ja van declarar que Roda la tenia controlada i anul·lada.

Finalment, insisteix en que la circumstància de que Roda i Pla reiniciessin la relació amb posterioritat als fets d'autes i que hagin tingut un fill no comporta que els fets d'autes no siguin certs, no podent constatar cap mòbil de ressentiment o necessitat econòmica de la víctima.

SEGON.- Respecte al delicte major d'amenaces condicionals, el Mgfc. Ministeri Fiscal afirma que les amenaces perpetrades pel condemnat han sigut relatades tant per la pròpia víctima com per diversos testimonis,

sol·licitant la condemna de Roda pel delicte tipificat a l'article 140 del Codi Penal.

TERCER.- Respecte al delicte menor de maltractaments greus, manifesta que ha quedat acreditat, mitjançant la declaració de la víctima i de la Sra. T., que el condemnat obligà a Pla a sortir dels lavabos de "L." nua, mofant-se d'ella, conducta que Roda ja havia repetit sobre la menor en altres ocasions.

QUART.- Respecte al delicte de crebantament de la condemna de Roda recaiguda en el marc de l'Ordenança Penal de 8 d'agost del 2012, considera que també ha quedat acreditada la seva responsabilitat penal per la declaració de la víctima, del gerent del local i pel propi reconeixement d'Roda davant del Batlle de guàrdia (negant-ho a posteriori), de que el dia d'autes conduí una motocicleta tipus scooter per dirigir-se al local "L.".

En conseqüència, sol·licita la desestimació del recurs interposat i la íntegra confirmació de la Sentència recorreguda.

Decisio

FONAMENTS DE DRET

I.- CONSIDERANT: que la defensa d' Roda impugna la seva condemna pels delictes major d'agressió sexual constitutiva de violació, major d'amenaces condicionals, menor de maltractaments greus i menor de crebantament de condemna al·legant, como a motiu d'impugnació, l'absència de prova suficient per a sustentar les condemnes al no considerar com a tal la declaració de Pla.

El Tribunal de Corts fonamenta la condemna del recorrent en la declaració de Pla com a principal prova de càrrec.

La declaració de la víctima del delicte, encara que sigui l'única prova, resulta suficient per a destruir la presumpció d'innocència de l'acusat; encara que l'aptitud i suficiència, com a prova de càrrec, d'aquella declaració resta condicionada a que no existeixin raons objectives que invalidin les seves afirmacions, o provoquin dubtes al jutjador que li impedeixin formar la seva convicció; és a dir, que vingui revestida de la necessària credibilitat, extrem aquest l'apreciació del qual correspon en exclusiva al Tribunal a quo que percep directament la seva declaració amb les millors condicions per fer la seva valoració.

Precisament pel risc que per la presumpció d'innocència pot suposar una condemna fonamentada exclusivament en la declaració de la víctima, s'ha de tenir en consideració per a valorar la seva credibilitat una sèrie de elements, que no són pressuposts de validesa, sinó criteris o paràmetres de valoració als que ha d'atendre el Tribunal quan valora la prova; és tracta de cauteles que no constitueixen requisits o condicions determinats de l'existència de la prova, sinó regles orientatives que han de ser tingudes en compte pel Tribunal d'instància en la seva operació valorativa i que permetran el control pel Tribunal d'apel·lació de la correcció d'aquesta operació.

Així, és necessari comprovar: a) l'absència de incredibilitat subjectiva derivada de les prèvies relacions entre l'acusat i la víctima -si, en acreditar-se, permetés presumir que la segona actua per raons espúries, de ressentiment, venjança o enemistat- que provoquessin la incertesa del jutjador; b) la corroboració del testimoni incriminant amb dades objectives, concomitants i clarament relacionades, que contribueixin a la seva versemblança sempre que el fet ho permeti, perquè pot haver delictes que no deixin rastres o vestigis objectius de la seva perpetració; i c) la solidesa de les manifestacions acusatòries, que hauran de ser persistents, plurals i sense canvis substancials entre unes i altres; sense que tampoc apareguin en (o entre) elles ambigüitats i contradiccions.

La declaració de Pla a la que el Tribunal de Corts ha atorgat credibilitat, considerem que ha estat correctament valorada, doncs:

1.- No s'ha acreditat l'existència de motius diferents al d'explicar la veritat del que va succeir per a imputar al recorrent uns fets tan greus, ja que Pla i Roda en el moment dels fets eren parella des de feia un any i ho van continuar sent posteriorment, havent tingut fins i tot un fill; la menor va reconèixer haver tingut diverses relacions sexuals consentides amb l'acusat abans i després dels fets però sempre ha mantingut que el contacte sexual del dia dels fets no va ser consentit per ella; i la menor no ha fet cap reclamació econòmica a l'acusat.

2.- La realitat de la declaració de Pla ha estat perifèricament corroborada per altres elements de prova, com: a) la declaració del gerent del local on es van produir els fets, Almansa, que va dir que mitja hora després que abandonessin el local els amics de Pla i d'Roda, havent sentit comentar per aquells que estaven al lavabo, va anar a mirar i va veure que la porta estava tancada i hi havia algú al seu interior, veient, després d'una estona, sortir a l'acusat i a una noia asseguda al vàter, plorant, nua de cintura cap avall que li va dir que el noi se li havia portat la roba, dient el noi quan li va demanar que se la tornés que es mereixia el que li estava passant; b) per la declaració de la cosina de Pla, Ribes, que va ser al local en ser avisada pel Sr. P. a sol·licitud de Pla, i a qui li va explicar els fets tal i com els va relatar en la seva denúncia, en la seva declaració a la Batllia i en l'acte del judici oral, referint que l'acusat la va obligar a tenir relacions sexuals. J. també va manifestar que li semblava que Pla tenia una clara dependència emocional de l'acusat i així ho van confirmar també els pares d'aquesta, tal com consta en l'informe realitzat per Serveis Socials.

És cert, tal i com s'al·lega en el recurs, que respecte a les corroboracions de caràcter objectiu, no es van trobar al cos de Pla signes de violència, però això no significa que les relacions sexuals fossin consentides per ella ja que, tot i que si no hi ha lubricació és fàcil que es produeixin erosions a nivell vaginal, tractant-se de una dona que havia mantingut relacions sexuals molt sovint -com va declarar al judici- i sent l'agressor la seva parella, no necessàriament s'han de produir lesions per la penetració. Pel que fa a lesions per l'ús de la força, és normal que no es produïssin doncs Pla no va oferir resistència física, expressant verbalment la seva negativa per a finalment, atemorida per l'agressivitat de l'acusat i sense capacitat de reacció, deixar-se fer.

De la mateixa manera, el fet que el Sr. P. no sentís crits ni que a l'entrar al lavabo Pla li referís que havia estat agredida sexualment no exclou que tal agressió s'hagués efectivament produït, perquè Pla va explicar que no va cridar ni va demanar ajuda al quedar-se bloquejada i sense capacitat de reacció davant el comportament agressiu de l'acusat i que no li va dir res al gerent perquè va tenir vergonya de fer-ho, explicació que resulta raonable en atenció a les circumstàncies existents.

3.- Pla ha mantingut en les seves declaracions davant la policia, en la declaració prestada davant el Batlle i en el judici oral que l'acusat la va penetrar en contra de la seva voluntat i no va incórrer en contradiccions rellevants amb eficàcia per generar dubtes fundades sobre la realitat del fets per ella explicats.

Així, pel que fa al tema del preservatiu, Pla des de la seva primera declaració va dir que li va semblar que l'acusat va usar preservatiu però que no ho podia assegurar perquè no hi havia llum per veure-ho, ignorant si va arribar a ejacular. El fet que no es trobés al lavabo ni el preservatiu ni restes biològiques no exclou l'existència del contacte sexual ja que l'acusat va poder emportar-se el preservatiu.

Respecte al tancament del lavabo, amb independència de si Pla en un primer moment el va tancar o no, sempre ha reconegut que va permetre l'accés a l'acusat, sent aquest després el qui va tancar la porta passant el pestell, corroborant el Sr. P. que la porta estava tancada.

En relació a l'última relació sexual que van tenir Pla i l'acusat abans del contacte sexual forçat al lavabo del pub "L." -relació negada per aquell-, la menor sempre va dir que va ser en un portal al costat del centre comercial l'E., no sent rellevant el fet que en la seva declaració davant el Batlle instructor digués que va ser el diumenge anterior als fets i en el judici el dia anterior. Per contra, qui va incórrer en una contradicció rellevant va ser l'acusat, qui en la seva declaració policial i judicial va dir que el contacte sexual al portal es va produir la mateixa tarda del dia 16 de gener i va ser al judici oral quan per primera vegada va dir, coincidint així amb Pla, que no va ser aquest dia.

L'actuació posterior de Pla tampoc demostra que els fets no van succeir com els va relatar, perquè encara que va sol·licitar que es deixés sense efecte la prohibició que l'acusat s'acostés a ella o que tractés de retirar la denúncia -el que no consta formalment a les actuacions- va oferir per a això la raonable explicació d'estar esperant un fill de l'acusat i mai va dir que no fossin certs els fets que va denunciar. El que prosseguís la seva relació amb l'acusat tampoc evidencia que faltés a la veritat, a causa de la dependència emocional de l'acusat, qui en anteriors ocasions ja s'havia mostrat agressiu amb ella i l'havia maltractat, tal com van poder constatar Espada i Quesada, i malgrat això Pla va continuar la seva relació amb l'acusat.

Com que no hi ha dades objectives que acreditin de manera inqüestionable que els fets relatats per Pla van succeir de forma diferent i les conclusions a les que arriba el Tribunal de Corts són el resultat d'una valoració lògica i raonable de les proves, la condemna del recorrent pel delicte d'agressió sexual constitutiva de violació ha de ser confirmada.

II.- CONSIDERANT.- que els mateixos arguments que hem exposat per confirmar la credibilitat atorgada pel Tribunal de Corts a Pla respecte al delicte d'agressió sexual són vàlids per a la resta dels delictes pels quals ha estat condemnat Roda, però, a més a més, en alguns d'ells hi ha proves directes diferents de la declaració de la víctima.

Així, els fets constitutius del delicte major d'amenaces han resultat acreditats per la declaració de Pla, la qual resulta versemblant compte tingut de l'agressivitat que l'acusat va demostrar aquell dia i la por que la menor li tenia, segons va declarar al judici la seva cosina J., precisament pel tracte violent de l'acusat envers la menor, violència que combinava amb situacions d'afecte.

El delicte menor de maltractaments greus ha quedat acreditat pel que fa al episodi del dia 16 de gener de 2013, per la declaració de Pla, la de Almansa i la de Ribes. El Sr. P. va declarar que es va trobar a la menor asseguda a la tassa del vàter, plorant i nua de cintura en avall, que li va dir que el noi se li havia emportat la roba i que quan li va demanar a l'acusat que li tornès li va contestar que la noia es mereixia el que li estava fent. Ribes va dir que quan va anar al local es va trobar a la seva cosina nua portant només una jaqueta i que l'acusat era a fora rient, reconeixent aquest que li va fer treure a Pla la roba que portava i que li havia regalat.

Es va practicar, per tant, prova acreditativa de la conducta vexatòria a la que va sotmetre l'acusat a Pla, i també del episodi similar que va succeir un any abans, del que, a més de Pla, va ser testimoni Espada, qui va explicar davant del Tribunal de Corts que Pla va haver de sortir descalça al carrer en haver-li tret Roda les sabates, després de tractar que li tornés la roba que duia posada al·legant que era d'ell perquè l'havia pagat.

Per últim, respecte al delicte de crebantament de condemna, a més de la declaració de Pla respecte a l'exercici per l'acusat de la conducció de la seva motocicleta, Almansa, tot i que en un primer moment no ho va recordar, va finalment manifestar -como ja va fer en les seves declaracions anteriors- al Tribunal de Corts que l'acusat va marxar conduint una motocicleta tipus scooter que tenia estacionada en front del pub i fins i tot el mateix acusat va reconèixer en la seva declaració en fase instructora que aquell dia va anar amb la seva motocicleta.

La condemna del recorrent es sustenta en prova de càrrec apta i suficient per a destruir la seva presumpció d'innocència, que ha estat correctament valorada en relació a les conclusions extretes de dites proves, per la qual cosa el recurs ha de ser desestimat.

III.- CONSIDERANT: que havent estat desestimat íntegrament el recurs, procedeix imposar a la part recorrent les despeses processals causades en aquesta segona instància.

Vistes la Constitució, El Codi Penal, el Codi de Procediment Penal, la jurisprudència d'aplicació, i altres fonts del Dret del Principat d'Andorra,

DECISIÓ

La Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, en nom del poble andorrà, decideix:

1.- DESESTIMAR el recurs interposat per la representació d'Roda.

2.- CONFIRMAR la Sentència dictada pel M. I. Tribunal de Corts en la causa núm. 2400076/2013 (TC-076-2/13).

3.- IMPOSAR a la part recorrent el pagament de les despeses processals causades en aquesta apel*lació.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manen que, una vegada notificada la present sentència a totes les parts, es retorni la causa al M. I. Tribunal de Corts, amb certificació de la present Sentència, per al seu compliment i execució.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.