Legalitat de determinades disposicions d'un Reglament (0064/08)

Sentència

Magistrats

Albert Andrés Pereira Bernard Plagnet Lluís Saura Lluivia

Núm. de Protocol: AD-0054-1/2007 TSA: 70/07

S E N T È N C I A NÚM. 64-2008

PARTS:

Apel·lant: Salamanca i a. Representant: Gálvez / Pérez /Seco Advocat: ENTITY_8/ Montenegro

Apel·lada: M.I. GOVERN Representant: Gutierrez Advocat : Caro

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President : M.I. Sr. Albert Andrés Pereira

Magistrats: M.I. Sr. Bernard Plagnet

M.I. Sr. LLUIS SAURA LLUVIA

A la vila d'Andorra la Vella, el 16 de setembre de 2008

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número AD-0054-1/07. Acumulat: AD- 0070-2/07.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira el qual expressa el parer del Tribunal.

A N T E C E D E N T S D E F E T

1r.- La sentència de la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles va desestimar la demanda formulada per l'entitat "Salamanca.S.L." i altres contra el M.I. Govern, en què es sol·licitava la declaració de nul·litat de diversos preceptes del Reglament de l'impost sobre les plusvàlues en les transmissions patrimonials immobiliàries, aprovat per Decret de 17 de gener de 2007, així com de la desestimació per silenci del recurs de reposició que es va interposar contra el mateix.

2n.- La representació dels agents ha interposat recurs d'apel·lació contra l'esmentada sentència, encara que la impugnació es limita al contingut de l'article 6.2 del Reglament esmentat, que es refereix a l'acreditació del valor d'adquisició de l'immoble, quan es tracti de noves promocions immobiliàries. Els recurrents consideren que la Llei 21/2006, de 14 de desembre, no subjecta a tributació la primera transmissió resultant d'una promoció immobiliària, per la qual cosa el Reglament va més enllà del contingut de la Llei, de manera que resulten vulnerats els principis de jerarquia normativa i de legalitat, entre d'altres. A més, addueixen la infracció del principi d'igualtat, des del moment en què veuen gravada la seva activitat empresarial a través d'aquest impost, mentre que els altres empresaris no estan sotmesos a cap tribut que gravi l'increment del valor del béns que utilitzen en la seva activitat productiva.

3r.- La representació del M.I. Govern s'ha oposat al recurs, argumentant que la Llei de l'impost grava les transmissions oneroses o lucratives inter vivos de béns immobles "de tota classe", de manera que no queden excloses les transmissions realitzades per part dels promotors immobiliaris, i que allò que pretenen en definitiva els recurrents no és més que una exempció subjectiva per raó de la seva activitat empresarial. Sol·licita la confirmació de la sentència apel·lada, ja que aquesta ha realitzat una correcta interpretació de les normes aplicables al cas.

4t.- En haver estat acordada la substitució de la vista oral pel tràmit de conclusions, les parts van presentar els escrits corresponents, en els quals van reproduir substancialment les al·legacions que anteriorment havien formulat.

F O N A M E N T S D E D R E T

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- Com s'ha exposat abans, els agents han limitat l'àmbit del recurs a la impugnació de l'article 6.2 del Reglament de l'impost sobre les plusvàlues en les transmissions patrimonials immobiliàries, aprovat per Decret de 17 de gener de 2007.

Aquest precepte disposa que "en el cas de noves promocions immobiliàries, els obligats tributaris han d'acreditar l'import de les obres fetes i aportar la documentació relativa als aspectes següents: a) Llicència urbanística. b) Projecte executiu. c) Relació amb el detall dels costos de l'obra. d) Escriptura de divisió en propietat horitzontal, on consti l'assignació del coeficient del sòl que correspon a cada entitat construïda".

Els recurrents consideren que aquest precepte reglamentari comporta una extralimitació respecte del contingut de la Llei 21/2006, de 14 de desembre, de l'impost sobre les plusvàlues en les transmissions patrimonials immobiliàries, ja que, segons afirmen, aquesta Llei no fa cap menció de les primeres transmissions de les promocions immobiliàries, de manera que el Reglament impugnat ha ampliat, sense habilitació legal de cap classe, l'àmbit del fet generador de l'impost. En la seva opinió, les noves promocions no poden ser gravades per aquest tribut, ja que el bé immoble que es ven no ha experimentat cap increment de valor, ja que no existia abans, sinó que s'ha creat com a conseqüència d'una activitat productiva. En definitiva, consideren que s'està gravant la seva activitat empresarial, cosa que implica una desigualtat respecte dels altres sectors productius.

Tercer.- L'article 1r. de la Llei 21/2006, de 14 de desembre, determina que l'impost sobre plusvàlues immobiliàries és un tribut de naturalesa directa que grava l'increment del valor dels béns immobles que es posi de manifest per les transmissions, oneroses o lucratives inter vivos, de béns immobles, així com per les constitucions o cessions de drets reals sobre aquests mateixos béns, en els termes descrits en la pròpia Llei.

L'article 3.1 del mateix text legal, a l'hora de definir el fet generador de l'impost, determina que estan subjectes al mateix "les plusvàlues que es posin de manifest en les transmissions patrimonials, oneroses o lucratives inter vivos, de tota classe de béns immobles, així com en la constitució o en la cessió de drets reals sobre els béns immobles".

Com es desprèn del tenor literal d'aquests preceptes, l'impost grava les plusvàlues obtingudes amb motiu de les transmissions immobiliàries "de tota classe" de béns immobles, de manera que no queden excloses, com pretenen els agents, les vendes de les unitats derivades d'una promoció immobiliària, ja que també en aquest cas es produeix una transmissió patrimonial inter vivos, que pot posar de manifest un increment del valor de l'immoble, subjecte a tributació.

Com bé diu la sentència apel·lada, la pròpia Llei 21/2006, en el seu article 8.4, contempla un mecanisme idoni per tal d'excloure de la plusvàlua el valor de les inversions realitzades per part del promotor, quan afirma que "al valor d'adquisició s'addiciona l'import de les inversions o millores realitzades en el bé objecte de la transmissió", i aquesta resulta ser precisament la finalitat a la qual pretén atendre la disposició que ara s'impugna, la qual es limita a determinar la documentació que han d'aportar els obligats tributaris en el cas d'una nova promoció immobiliària, a fi de poder tenir en compte els costos de l'obra en la determinació de la plusvàlua.

En definitiva, l'article 6.2 del Reglament impugnat no realitza una ampliació del fet generador de l'impost, sinó que es limita a desenvolupar la Llei, dins de l'àmbit que és propi de la potestat reglamentària, establint el documents que caldrà aportar quan es tracti d'una nova promoció immobiliària, per tal de poder determinar correctament la quota tributària.

Quart.- Els recurrents afirmen, a més, que s'infringeix el principi d'igualtat, ja que només els promotors, entre tots els empresaris, veuen gravada la seva activitat empresarial. Tanmateix, aquesta afirmació no pot ser compartida. En efecte, allò que resulta determinant, des d'una perspectiva jurídica, és que la Llei 21/2006 grava les plusvàlues obtingudes en les transmissions patrimonials inter vivos de tota classe de béns immobles, concepte que inclou també, en no fer-se cap distinció en el text legal, les vendes fetes pels promotors immobiliaris. En conseqüència, el principi d'igualtat exigeix precisament que l'impost s'apliqui a tots els supòsits inclosos dins del seu àmbit d'aplicació, sense fer distincions per raó de les condicions subjectives de l'obligat tributari.

D E C I S I Ó

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:

"I.L.S.L." i altres contra la sentència dictada el 14 de novembre de 2007 per la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, la qual es confirma íntegrament.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.