Denegació d'una siol.licitud d'adquisició de la nacionalitat (0077/11)

Sentència

Magistrats

Albert Andrés Pereira Marie Conte Bernard Plagnet

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Administrativa

Núm. de Protocol: AD-0047-2/10 TSA: 29/11

S E N T È N C I A NÚM. 77-2011

PARTS:

Apel·lant: Alvarado Representant: Talavera Advocat: Martin

Apel·lada: M.I. GOVERN Representant: Briones Advocat : Querol

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President : M.I. Sr. Albert Andrés Pereira

Magistrats: M.I. Sr. Bernard Plagnet

M.I. Sra. Marie Conte.

A la vila d'Andorra la Vella, el 16 de desembre de 2011

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número AD-0047-2/10.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira, el qual expressa el parer del Tribunal.

A N T E C E D E N T S D E F E T

1r.- La sentència de la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles d'1 de febrer de 2011 va desestimar la demanda formulada pel Sr. Alvarado contra el M.I. GOVERN, en què sol·licitava que s'anul·lés la resolució de 19 de maig de 2010, mitjançant la qual s'havia desestimat el recurs de reposició interposat contra la decisió tàcita de denegació de la nacionalitat andorrana.

2n.- La representació del Sr. Alvarado va interposar recurs d'apel·lació contra l'esmentada sentència, en el qual reprodueix la seva petició de què li sigui atorgada la nacionalitat andorrana, a l'empara de l'article 9.1 de la Llei qualificada de la nacionalitat, ja que reuneix el requisit de tenir establerta la residència principal i permanent al Principat.

3r.- La representació del M.I. GOVERN ha sol·licitat la desestimació del recurs de l'agent, en considerar que aquest no resideix de manera permanent a Andorra, de manera que la sentència impugnada ha fet una adequada valoració de les proves practicades i una correcta interpretació de les normes aplicables al cas.

4t.- En haver estat acordada la substitució de la vista oral pel tràmit de conclusions, les parts van presentar els escrits corresponents, en els quals van reproduir substancialment les al·legacions que anteriorment havien formulat.

F O N A M E N T S D E D R E T

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- L'agent va sol·licitar la concessió de la nacionalitat andorrana a l'empara de l'article 9.1 de la Llei qualificada de la nacionalitat, com a fill nascut a l'estranger de mare andorrana nascuda també a l'estranger. D'acord amb la remissió que l'esmentat precepte fa a l'article 7 de la mateixa Llei qualificada, constitueix un requisit necessari per adquirir la nacionalitat en aquests casos que l'interessat tingui establerta prèviament la seva residència principal i permanent al Principat d'Andorra.

Atès que la sentència apel·lada ha considerat que el Sr. Alvarado no compleix aquest darrer requisit, l'objecte del recurs es limita a revisar la valoració de la prova que ha efectuat el Tribunal a quo sobre aquest punt.

Tercer.- Per resoldre la qüestió litigiosa s'han de valorar els diferents mitjans de prova que consten a les actuacions, entre els quals, com ja ha declarat aquesta Sala en reiterades ocasions respecte de supòsits anàlegs, són d'un valor especial les enquestes realitzades pel Servei de Policia, ja que documenten el resultat de les comprovacions que han dut a terme els agents sobre el terreny.

En aquest cas, es disposa de dues enquestes realitzades el 15 de gener de 2009 i el 12 d'abril de 2010. Encara que la primera és de data anterior a la sol·licitud que va donar lloc a l'actual denegació, aquest fet no constitueix cap impediment legal, ja que, com resulta de l'article 7 de la Llei qualificada de la nacionalitat, el sol·licitant ha d'haver establert la residència a Andorra amb caràcter previ a la seva petició.

El resultat d'aquestes enquestes és concloent quant al fet de què el Sr. Alvarado no tenia establerta la seva residència principal i permanent al Principat. Segons l'agència immobiliària que gestiona l'edifici on l'agent afirma residir, l'interessat i la seva esposa només hi viuen durant dos o tres mesos a l'any, mentre que la resta resideixen a França, a la localitat de Puisserguier. Al mateix temps, quan es van posar els agents de policia en contacte telefònic amb el recurrent, aquest els va manifestar que ell i la seva esposa mai han viscut de manera permanent al país, ja que tota la vida han residit a França, mentre que tan sols han vingut a Andorra en període de vacances.

Les proves aportades en sentit contrari per la part recurrent, que consisteixen de manera especial en diversos comprovants de compra en un supermercat del Pas de la Casa, són totes elles de data posterior a la sol·licitud formulada per l'interessat, de manera que han estat recollides in tempore suspecto, i no acrediten la prèvia residència al Principat. D'altra banda, tampoc es justifica la situació de l'esposa, amb qui cal pressuposar que conviu, a manca de tota referència en contrari.

En conseqüència, s'ha de concloure que l'apel·lant no resideix de forma habitual i permanent al Principat, per la qual cosa no compleix el requisit que preveu l'article 7 de la Llei qualificada de la nacionalitat, de manera que la denegació de la seva sol·licitud resulta plenament ajustada a dret.

Procedeix, doncs, desestimar íntegrament el recurs d'apel·lació i confirmar en els seus propis termes la sentència impugnada.

D E C I S I Ó

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:

-Desestimar el recurs d'apel·lació que interposa la representació del Sr. Alvarado contra la sentència dictada l'1 de febrer de 2011 per la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, la qual es confirma en els seus propis termes.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.