Laboral, competència de la jurisdicció civil (5000032/2023)

Sentència

Magistrats

Jaume Tor Porta Carles Cruz Moratones Vincent Aniére

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000171/2023 ORIGEN: 5000032/2023 - 0

NIG: 5300542120230000138

PARTS:

Apel·lant: Sr. Azorin

Representant: Sra. Bonet

Advocat: Sr. Bueno

Apel·lat: Garzón

Representant: Sra. Montenegro

Advocat: Sra. Manzano

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Vincent Anière

Magistrats: Sr. Carles Cruz Moratones

Sr. Jaume Tor Porta

OBJECTE: Laboral, competència de la jurisdicció civil.

SENTÈNCIA 000142/2023

Andorra la Vella, el 8 de novembre del 2023. En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Jaume Tor Porta, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- L'1-5-2013, el Sr. Azorin, iniciava una prestació professional en el marc del programa de formació sociolaboral atesa la discapacitat visual que pateix, en qualitat d'enquestador telefònic i responsable de recepció i centraleta, prop de Garzón. Aquesta prestació laboral era a temps complert, percebent el treballador una retribució de 1.137,40.- EUR mensuals. El 30-9-2020 el Sr. Azorin desistia del seu lloc de treball.

Considerant que entre els dies 7-1-2013 i 30-4-2013 (això és abans que resultés donat d'alta a la CASS i es formalitzés el contracte de treball descrit en l'anterior paràgraf), havia treballat de manera efectiva prop de Garzón sense rebre la contraprestació salarial corresponent i que, tanmateix, per la resta del temps, havia patit una discriminació reiterada atès que la seva retribució era inferior a la dels restants assalariats que treballaven en el mateix departament, el 7-10-2020 presentava una sol·licitud al M, sol·licitant l'abonament retroactiu de la diferència del salari entre nivell IV que percebia i el nivell V que considera era el que corresponia, l'abonament retroactiu de les pensions de solidaritat deixades de percebre i la reactivació de la pensió de solidaritat per a les persones amb discapacitat. Per Resolució del Garzón de 14-4-2021 s'acordava atorgar al Sr. Azorin la pensió de solidaritat corresponent al mes d'octubre de 2020 (1.083,33.- EUR bruts), desestimant-se les restants pretensions. El Sr. Azorin articulava demanda jurisdiccional contra aquest Acord el 14-5-2021, que resultava desestimada per Sentència de la Batllia de 28-9-2022, argumentant respecte de la reclamació que en concepte de salaris o complements salarials que s'articulava, que requeia sota la competència de la jurisdicció civil. Cap dels litigants articulava recurs respecte d'aquest pronunciament que, per tant, ha esdevingut ferm.

El 24-1-2023, la representació processal del Sr. Azorin articulava demanda laboral contra Garzón, sol·licitant es dictés Sentència declarant la nul·litat de les clàusules contractuals del contracte laboral que el vinculà amb Garzón entre l'1 de maig del 2013 i el 30 de setembre del 2020, que suposaven un acte de discriminació. També demanava, que es condemnés Garzón a satisfer-li: a) 5.746,60EUR bruts en concepte de salaris meritats entre el 7 de gener del 2013 i el 30 d'abril del 2013; b) 18.201,34EUR en concepte de diferencies salarials existents entre el Nivell IV de la graella salarial de la funció pública, que és el que va percebre pel seu treball d'enquestador, i el Nivell V que és el que sosté la part demandant que li hauria pertocat pel treball desenvolupat entre l'1 de maig del 2013 i el 31 de març del 2020. Sol·licitava a l'hora que aquests imports s'incrementessin dels interessos legals corresponents i les costes ocasionades.

2.- El 27-2-2023, la representació processal de Garzón contestava la demanda formulada pel Sr. Azorin interposant excepcions d'incompetència de la jurisdicció civil per conèixer d'una reclamació constitutiva de responsabilitat administrativa, de prescripció de l'acció i pel que fa al fons s'oposava a les pretensions articulades per l'actor. Sol·licitava que es dictés Sentència acollint les excepcions articulades i subsidiàriament desestimant la demanda imposant a la part actora el pagament de les costes ocasionades.

3.- Celebrat el judici oral el 5-5-2023, el dia 31-5-2023 requeia Sentència on després d'exposar fonamentalment que la competència per a resoldre la pretensió articulada era de la jurisdicció administrativa, decidia:

"PRIMER.- Desestimar la demanda formulada per part del Sr. Azorin contra Garzón.

SEGON.- Condemnar en costes a la part demandant, incloses les derivades d'advocat i procurador.

TERCER.- Notificar la present resolució a les parts".

4.- La representació processal del Sr. Azorin articula recurs d'apel·lació contra aquesta Sentència sol·licitant la seva revocació i que en el seu lloc se'n dicti altra en aquesta alçada que acordi estimar la demanda plantejada, condemnant la part demandada al pagament de les costes ocasionades.

Sustenta amb aquesta finalitat que l'excepció de manca de competència de jurisdicció apreciada no tan sols resultava improcedent sinó que també comportava que les Sentències dictades, primer per la secció administrativa de la Batllia i després la secció civil, fossin contradictòries; que els motius d'oposició esgrimits per Garzón resultaven oportunistes i que no s'entenia com un dels Batlles que va conformar el Tribunal de Batlles, secció administrativa, que dictava la Sentència de 28-9-2022 pogués dictar ara, una Sentència que respecte de la competència jurisdiccional resultava absolutament contrària.

Referia, d'altra part, que les conclusions realitzades pel Batlle per acceptar la incompetència de la jurisdicció civil resultaven errònies ometent que l'existència d'un contracte laboral entre les parts suposava que la discriminació en què es sustentava la reclamació que s'articulava s'hagués de dilucidar davant de la jurisdicció civil i que la normativa a aplicar fos la Llei 31/2018 de relacions laborals en tractar-se d'una relació laboral d'inclusió social prevista en l'art. 2.3 i l'art. 3.1.g) de la Llei de contractació pública deixava fora del seu àmbit d'aplicació els contractes del personal de relació especial i els contractes regulats per la legislació laboral.

5.- La representació processal de Garzón s'ha oposat al recurs d'apel·lació articulat interessant la confirmació íntegre de la Sentència dictada pel Batlle amb imposició de les costes ocasionades.

Per això insisteix a dir que la demanda articulada es fonamentava en una hipotètica discriminació que estructurava la causa de responsabilitat administrativa contemplada en l'art. 59.3 del Codi de l'Administració, quina competència recau en exclusiva en la jurisdicció administrativa.

D'altra part, insistia en la prescripció de l'acció articulada pel Sr. Azorin i quant al fons s'oposava al triomf del recurs articulat.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- La resolució impugnada argumenta que les pretensions del Sr. Azorin es fonamentaven en una pretesa discriminació de Garzón i que en aquest supòsit, la competència requeia exclusivament en la jurisdicció administrativa en mèrits de les previsions dels articles 39.3 de la LQJ i 59.3 del Codi de l'Administració que disposen, d'una part, que pertanyen a la jurisdicció administrativa, "els litigis sobre responsabilitat patrimonial de l'Administració pública i del personal al seu servei, sigui quina sigui la naturalesa de l'activitat que realitzen i el tipus de relació, estatutària o contractual, que els uneix (···)", i d'altra, estableix com a causa de responsabilitat de l'administració: "El trencament de la igualtat davant la llei i davant els serveis públics pel fet de refusar a alguna o algunes persones els avantatges atorgats a d'altres que es trobin en la mateixa situació, o d'imposar-los càrregues superiors a les que pesen sobre els altres ciutadans, sense que aquesta desigualtat de tracte pugui justificar-se per motius legítims."

Segon.- Amb caràcter preliminar assenyalarem que en cap moment els litigants discuteixen que la prestació de treball que, entre les parts va existir, era de naturalesa laboral i sotmesa, a la Llei 31/2018 de relacions Laborals en tractar-se d'una relació laboral d'inclusió social prevista en l'art. 2.3. En aquesta situació, la competència a priori de la jurisdicció civil resulta inqüestionable, justificant-se en les previsions de l'art. 8 de la Llei de relacions Laborals en relació amb l'art. 285 del CPC.

La resolució d'instància exclou, però aquesta competència, considerant que l'acció articulada, es sustentava en un acte constitutiu de discriminació i s'articulava contra una administració que s'havia de canalitzar a través dels mecanismes de responsabilitat administrativa (art. 59.3 del Codi de l'Administració), el que exclouria la competència de la jurisdicció civil.

La responsabilitat patrimonial de l'administració a Andorra es configura com un sistema unitari de responsabilitat que protegeix per igual a tots els perjudicats per l'activitat administrativa, oferint una protecció general als administrats enfront d'aquells actes que els han pogut ocasionar un dany, al marge d'una relació contractual, sense que es trobin obligats a suportar-lo en mèrits d'una disposició legal o un vincle jurídic.

En el present supòsit, si bé l'acte discriminatori s'atribueix a una administració (ENTITY_7), aquest s'hauria produït en ocasió d'una concreta relació contractual de naturalesa laboral sense que sigui directament atribuïble a l'exercici de l'activitat administrativa que li és pròpia, el què ens aboca a considerar que la jurisdicció civil resultava competent per a examinar la demanda articulada, especialment si es té en compte que la Llei laboral és una norma de protecció específica que permet a la jurisdicció civil tutelar qualsevol discriminació que s'origini en el si d'un contracte de treball.

En aquesta eventualitat, escaurà estimar el recurs d'apel·lació articulat, revocar la Sentència dictada pel Batlle, desestimant en el seu lloc l'excepció d'incompetència de jurisdicció, i per tal d'assegurar el doble grau de jurisdicció, escau retornar-li les actuacions per tal que dicti nova Sentència en què s'examini la qüestió relativa a la prescripció i si escau el fons de les pretensions del Sr. Azorin.

Tercer.- El triomf del recurs articulat comportarà que no hagi de fer-se pronunciament respecte de les costes ocasionades en aquesta alçada segons el que contempla l'art. 354.2 del CPC.

Decisio

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

DECIDEIX

ESTIMAR el recurs d'apel·lació articulat per la representació processal del Sr. Azorin contra la Sentència 53/2023 de data 31-5-2023 que revoquem íntegrament, disposant en el seu lloc la desestimació de l'excepció d'incompetència de jurisdicció articulada per la representació processal de Garzón, retornant les actuacions a la instància per tal que dicti nova Sentència en què s'examini les restants qüestions suscitades per les parts litigants.

I sense fer pronunciament respecte de les costes ocasionades en aquesta alçada.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.