Ordinari-factures per treballs de comptabilitat-contracte d'obra o de serveis (TSJC 521/2016)

Sentència

Magistrats

Vincent Anière Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJVaresc - 00000521/2016 ORIGEN: 6100717/2013-00

NIG: 5300542120140000129

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d’Andorra la Vella, el 29 de juny del 2017.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- Prèvia petició de citació del 18-10-2013, per escrit de data 21-11-2013, la representació processal de la societat Gomila va presentar davant de la Batllia demanda a tramitar pel procediment ordinari, en contra de la societat Viñas, en reclamació de la quantitat total de 114.146,97.-euros en concepte de factures pendents de pagament, més els interessos legals a partir de l’emissió de cada factura o subsidiàriament a partir de la contesta, així com les costes judicials.

II.- La representació processal de la societat Viñas es va oposar íntegrament a la demanda invocant l’excepció d’inexecució i sol·licitant la seva desestimació, tot i formulant una demanda reconvencional per a obtenir la condemna de la societat agent a retornar-li l'import de 17.509,47.-euros en concepte d'honoraris percebuts de més, el tot amb imposició de la totalitat de les costes del procediment, inclosos honoraris d’advocat, de procurador i de perit.

La societat demandant va replicar i oposar-se a la demanda reconvencional, i la part defenent va duplicar, totes dues mantenint les seves pretensions. Després que es van haver practicat les proves, les parts van degudament formular els seus escrits de conclusions.

III.- Per Sentència de data 20-10-2016, l’Hble. Tribunal de Batlles, Secció Civil, va decidir :

“ Primer.- Desestimar en tots els seus termes la demanda reconvencional formulada per la representació processal de la Viñas contra la societat Gomila, absolent aquesta darrera de les pretensions que s’hi contenen.

Segon.- Estimar de forma substancial la demanda formulada per la representació processal de la societat Gomila contra la Viñas, tot condemnant conseqüentment a aquesta darrera a pagar la suma total de 105.150,81.-euros juntament amb els interessos legals comptadors des de la fermesa de la present resolució judicial.

Tercer.- Fer imposició a la Viñas tant de les costes processals ocasionades dimanant de la demanda principal, com de la reconvenció formulades, inclosos els honoraris d’advocat i de procurador de l’agent, a acreditar en període d’execució de sentència.

IV.- Contra aquesta resolució va interposar recurs d’apel·lació la representació processal de la societat Viñas demanant la seva revocació en sentit de donar lloc al suplico del seu escrit de contesta.

La representació processal de la societat Gomila demana la confirmació íntegra de la sentència, amb imposició de les costes a la part apel·lant.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Vincent Anière.

FONAMENTS DE DRET

I.- El primer aspecte del recurs de Viñas es fonamenta sobre la consideració general que el tribunal ha efectuat una incorrecta valoració de la prova.

Argumenta de manera esquemàtica que la càrrega de la prova sobre quina oferta contractual s’havia d’aplicar, recau sobre la part demandant i no sobre la defenent ; que la demandant no ha demostrat que de la del 23-03-2005 es tractes ; que és la del 13-02-2006 que s’ha d’aplicar i que per conseqüent els comptes entre les parts s’han de modificar, estimant ensems la seva demanda reconvencional.

Queda establert que a partir de finals de l’any 2004, Viñas va contractar els serveis de Gomila per a la preparació i seguiment del pla estratègic destinat a dinamitzar i optimitzar els recursos de l’estació d’esquí de fons de la R. i que Gomila, a través del Sr. Castrillo, el seu legal representant, va fer de director de N.

Les parts han discutit en autes si la determinació, valoració i liquidació de les seves relacions contractuals s'havien de fer en base al document del 23-03-2005 (posició de l'agent) o al del 13-02-2006 (posició del defenent).

Així s'han aportat en autes :

d'una part, el document de data 23-03-2005 titulat “La R. proposta de col·laboració Pla d'accions del pla de desenvolupament estratègic” que comporta tres capítols, és a dir, els objectius de treball, la metodologia i l’oferta econòmica. Aquesta oferta econòmica preveu uns honoraris variables en funció de la natura de les tasques (4,7% de l'import de les inversions de condicionament dels terrenys, obres, pistes i inversions diverses, 5,1% de l'import dels ginys, instal·lacions i obres necessàries, 1% de l'import dels edificis i 1% del projecte global). El document precisa que en cas d'acord la tasca de Gomila s'iniciarà el mes d'abril del 2005.

D'altra part, el document de data 13-02-2006 titulat “N. proposta de col·laboració Pla d'accions del pla de desenvolupament estratègic” que també comporta tres capítols, és a dir, els objectius de treball, la metodologia i l’oferta econòmica. Però, l’oferta econòmica és sensiblement diferent (0,5% de les inversions de l'avantprojecte i 1% del cost del projecte global).

El document precisa que en cas d'acord la tasca s’iniciarà al març del 2005 (no se sap si es tracta d'un error, volent referir-se el document al març del 2006, o si es refereix a un inici de les relacions al 2005).

Cal precisar que també existeix una proposta de data 18-02-2006 que el Sr. Castrillo va fer al President de Viñas per a “la realització d'operacions complementàries al pla de desenvolupament estratègic i a la definició general de les activitats N.” (pla de comunicació, contactes institucionals, anàlisis economicofinancers complementaris, assistència als lletrats sobre les incidències economicofinanceres dels muntatges jurídics) en base a una facturació de 90 euros l’hora.

Com ho motivem en el Fonament següent, ens trobem davant d’un contracte d’arrendament (locatio conductio, sigui d’obra o de serveis) el qual és consensual com resulta del Digest 19,2,1 (locatio et conductio, quum naturalis sit et omnium gentium, non verbis, sed consensu contrahitur, sicut emitio et venditio).

Per tant, són les circumstàncies en les quals les parts van efectivament desenvolupar llur relacions contractuals i manifestar llur voluntat, que permeten determinar quina proposta es va executar.

Ara bé, és veritat que la proposta del 13-02-2006 queda adjuntada a una acta del Consell d’administració de la societat pública Viñas del 23-02-2013. Del seu costat, la part agent va explicar que aquesta proposta només tenia un valor de simulació per determinar el cost que representaria la intervenció com a delegat de la propietat del Sr. Varesc Aquest aspecte queda dubtós, però el cert és que no existeix cap document ni cap firma d’acceptació de la proposta de la del 13-02-2006, ni tampoc de la del 23-02-2005.

Només es pot constatar que cap element permet considerar que és el document del 2006 que hauria realment servit de base a aquestes relacions.

Al contrari, el pèrit judicial designat en mèrit de la prova X.- proposada per la part agent va analitzar la totalitat de les 137 factures aportades en autes i va poder concloure que cap d’elles havia sigut emesa amb referència a la proposta de data 13-02-2006 i que totes o bé s’havien establert sobre la base de la proposta del 23-03-2005 o de la del 18-02-2006 o només en referència a treballs complementaris (que lògicament corresponen a la proposta del 18-02).

En aquest sentit, i a títol il·lustratiu, vam poder constatar que, al 31-03- 2006, que és el mes següent a la proposta invocada pel defenent, es va presentar i pagar sense cap oposició ni manifestació una factura 2006G.129, relativa als treballs del mes de març 2006 la qual, com moltes de les altres, es refereix a l’acord de col·laboració del 23-03-2005.

Les factures que la part apel·lant diu en el seu escrit de greuges que fan referència a la proposta del mes de febrer de l’any 2006, es refereixen clarament al 18 i no al 13 de febrer.

A més, com encertadament ha posat de relleu el tribunal, en cap lloc de l’acta del Consell d’administració del 23-02-2006 consta que es faci expressa menció a la proposta de col·laboració de data 13-02-2006. I al respecte, el pèrit va precisar que dels 6 encàrrecs esmentats en dit document i que s’acorden donar a Gomila, només dos es podrien relacionar amb els conceptes de la proposta del 13-02-2006 quan els altres corresponen al redactat de la del 18-02-2006 o no corresponen a cap factura d’autes.

Seguint aquesta línia d’idees, és significatiu esmentar que en data 11-01- 2012 (foli 230), la societat Gomila va remetre una nota de síntesi en la qual exposa clarament que se li va fer l’encàrrec inicial al setembre del 2004 i que al març del 2005 se la va encarregar de l'avantprojecte i de desenvolupar el pla d'accions, amb tasques complementàries el 2006. Malgrat el fet que el Sr. Canals, vicepresident de la societat demandada, va manifestar que no recordava que el Sr. Castrillo li havia lliurat aquesta nota informativa, podem constatar que els elements que conté la mateixa no van ser contradits i corresponen a les factures emeses i pagades i al fet acreditat que els pagaments es van realitzar del 23-12-2004 fins al 2011.

Així les coses, s’ha de compartir la valoració de les proves realitzades pel tribunal i, al menys pel que fa a la reclamació d’autes, confirmar la seva conclusió que les relacions contractuals hagudes entre les parts es van emmarcar en les propostes d’honoraris dels 23-03-2005 i 18-02-2006.

II.- El segon aspecte del recurs recau sobre la qualificació del contracte que unia les parts tota vegada que Viñas sosté que era un contracte d’obra donat que, al seu parer, queda establert que Gomila havia d’aconseguir un resultat consistent en la direcció d’obra (planificació, gestió i coordinació del pla d’acció) i el seguiment del Planning i el control financer de l’obra ; que la seva actuació és anàloga a la d’un arquitecte que elabora un projecte constructiu ; que la voluntat de les parts era l’obtenció d’un resultat ; que ha quedat acreditat que aquest resultat no s’ha aconseguit i que Gomila no va actuar amb la diligència exigible.

L’interès que té la part defenent i ara recurrent a qualificar el contracte com un contracte d’obra i no de serveis ve del fet que en cas de retenir la qualificació de contracte d’obra li resultaria més fàcil fer reconèixer un mancament contractual i per tant l’estimació de l’excepció d’inexecució.

Però la qualificació de contracte de serveis que el tribunal va donar a les relacions que unien les parts és del tot correcte.

La referència per analogia que fa el recurrent a la situació d'un arquitecte, citant la nostra sentència del 278/07 del 24-04-2008, no és determinant ja que si en el referit cas s'havia qualificat el contracte com a d'obra, la relació jurídica en el marc de la qual un arquitecte desenvolupa les seves tasques es pot qualificar de contracte d'obra o de contracte de serveis segons els casos.

La diferenciació entre els dos en el nostre dret té un origen històric en el dret romà i en la seva posterior recepció pel dret comú puix que es diferenciava la locatio-conductio operarum (arrendament de serveis) de la locatio-conductio operis faciendi. El criteri fonamental entre els dos és determinar si l’objecte principal del contracte és la realització d’un treball, abstracció feta del seu resultat o al contrari si l’objecte del contracte és el resultat final del treball.

És la realitat dels compromisos entre les parts que determina la qualificació del contracte i no hi ha dubte en el present cas, que les parts van atorgar un contracte de serveis.

En efecte, l'objecte de la prestació a la qual es va obligar Gomila no és la realització d'una obra concreta predefinida i el bon resultat final de la qual es pot verificar si és en adequació amb el convingut i projectat, sinó la realització de determinades tasques que corresponen a la prestació d'una activitat i d'un servei que s'han d'aportar al client i que s'han de dur a terme desenvolupant en l’interès del mateix segons la lex artis de la professió.

L’estudi de la proposta del 23-03-2005 ho confirma puix en ressurt que la seva missió era, després de la realització del Pla de desenvolupament estratègic de l'estació, l’elaboració, el seguiment i la coordinació del pla d'accions, seguint les directrius estratègiques i d’inversió marcades en el Pla director per tal d'assolir el grau de desenvolupament de l'estació necessari per transformar-la en “una estació capdavantera i competitiva”, i en funció de les característiques fonamentals del pla d'accions, el tot amb un equip de treball pluridisciplinari. Dita proposta exposa clarament que “Per tal de respondre a la demanda, i en base al fasatge del pla director s’aplicaran tots els mitjans necessaris pet tal de complir els terminis exposats en el referit pla director, que presentem a continuació...”.

Igual passa amb la proposta del 18-02-2006 que es refereix de manera diàfana a un contracte de serveis que són l’elaboració del pla de comunicació, els contactes institucionals, els anàlisis economicofinancers complementaris i l’assistència als lletrats sobre les incidències economicofinanceres dels muntatges jurídics.

De fet, no és controvertit que l’objecte social de la societat demandant és la de prestacions de serveis, essencialment l’assessorament d’empreses, i que el seguit de factures que va emetre són de serveis.

Així les coses, s’ha de confirmar la qualificació del contracte feta pel tribunal a quo de contracte de prestació de serveis.

En quant a la bona execució del contracte no es pot compartir amb la part recurrent que quedaria establert que Gomila no hauria actuat amb la diligència exigible.

En efecte, constatem que treu aquesta conclusió del fet que no s’hauria aconseguit el resultat que ella volia obtenir. Però, com ho hem dit, la societat agent no es va comprometre a cap resultat i per tant la determinació de la seva responsabilitat contractual passa per l’acreditació d’uns mancaments a la deguda diligència i al respecte de la lex artis ad hoc de la seva professió.

I no es pot més que constatar amb el tribunal, que aquesta prova no existeix en autes i fem nostra la seva motivació al respecte, afegint que l’excepció d’inexecució del contracte suposa, per alliberar una part de les seves obligacions, establir un mancament suficientment greu de la contrapart, el qual, ho repetim, no queda acreditat en el present cas.

III.- Com a tercer tema d’apel·lació, Viñas discuteix la liquidació de les factures feta pel tribunal donat que considera que la conclusió del pèrit en la que es fonamenta la sentència és substancialment diferent de la que diu el tribunal ; que el pèrit conclou que no es pot assegurar que no hi ha doble facturació ; que si Gomila hagués actuat de bona fe hauria d’haver proposat una renegociació contractual i que és ella qui a través de Badía efectuava la tasca de control comptable.

La posició de la societat Viñas sempre ha sigut que, donat la imprecisió dels conceptes esmentats en les factures, no podia saber si existia una duplicitat de facturació entre els treballs complementaris (que corresponen a la proposta del 18-02-2006) i els treballs duts a terme en el marc de la missió d’assessorament comptable que assumia Badía (que es detallaran en el següent Fonament).

Al respecte, el pèrit judicial conclou: “En tota aquesta sèrie de factures, no ni ha cap factura emesa per ENTITY_9; per tant, en principi, no hi ha duplicitat entre factures emeses per part de Badía i les emeses per part de Gomila, S.A.“. Remarca a més que “Les propostes obrant en autes, són genèriques, a l'igual que succeeix en les factures complementàries en les quals el seu redactat o contingut no coincideix amb el contingut de les diferents propostes, i no permet determinar amb seguretat si es corresponen als mateixos treballs o no.” i “les factures en autes per "operacions complementàries" és molt superior en import i superior en nombre a la facturació realitzada en base a les proposes de col·laboració en el "Pla d'accions del pla de desenvolupament estratègic" de la R...”.

Per tant, la consideració del tribunal que el pèrit havia descartat l’existència d’una duplicitat de conceptes en la facturació no és incongruent.

En efecte, si bé el pèrit no indica de manera tant contundent que exclou la possibilitat d’una doble facturació, el fet d’exposar que, en principi, aquesta no existeix implica que les seves comprovacions sobre la facturació que les parts li han sotmès no permet revelar una doble facturació.

A partir d’aquesta premissa, pertocava a la part defenent que invocava la possible doble facturació com a fet obstatiu, impeditiu o excloent, aportar una prova suficient al respecte, cosa que no ha fet.

Es tracta d’una qüestió comptable i tècnica que no es pot presumir a partir d’un dubte sobre el redactat de les factures o a partir del fet posat de relleu pel pèrit que l’import i la quantitat total de les factures en concepte de prestacions complementàries és molt superior a la facturació realitzada en base a la proposta de serveis.

Senzillament, no existeix cap prova de que els treballs facturats no existirien.

S’entén de les explicacions de la societat apel·lant que considera que Gomila s’hauria aprofitat de la situació i de la seva posició per a facturar-li prestacions indegudes o de manera abusiva. Però, una altra vegada, aquesta asseveració queda òrfena de tota prova.

A l’argument de la suposada mala fe de la societat Gomila cal oposar l’argument que les factures per operacions complementàries, totes emeses al llarg d’un període de 5 anys, esmenten uns conceptes fàcils d’identificar (com són a títol il·lustratiu i escollits de manera aleatòria : recerca de documentació fotogràfica i il·lustracions per a la realització del vol virtual, preparació de la reunió del poble, noves projeccions financeres en base a nou cànon, elaboració i finalització del projecte prehistolàndia...etc...) i que Viñas hauria pogut discutir en el seu temps.

Si una part considerava que una renegociació de les condicions contractuals era necessària, és a aquesta part que calia prendre la iniciativa durant l’execució de la relació, no podent pretendre un cop acabada dita relació sostenir que la contrapart no hauria actuat de bona fe quan havia acceptat les proposicions i actuacions de la mateixa durant anys.

IV.- L’últim aspecte del recurs concerneix els treballs de comptabilitat de Badía ja que si està d’acord amb la sentència que cal atenir-se a la proposta del 09- 01-2009, afirma que totes les factures de l’any 2012 posteriors a la rescissió del contracte del 2011 són indegudes i injustificades ; que en dit període Badía va facturar prestacions que no facturava en els anys anteriors ; que subsidiàriament, l’import a pagar s’hauria de calcular en base al preufet mensual de 1.150.-euros i finalment que els imports de 378,56.-euros i 122,20.-euros en concepte d’operacions comptables de tancament de l’any 2011 no eren deguts puix que aquestes tasques ja estaven incloses en el preu de 1.150.-euros.

No es discuteix que la societat Gomila, a més dels treballs i prestacions que acabem d’evocar també, segons proposta del 09-01-2009 i a través de l’empresa Badía, va donar assessorament periòdic en comptabilitat a la societat de- fenent. La societat Viñas va donar la relació per resolta al final de l’any 2011.

La reclamació del demandant era que se li satisfés un seguit de 6 factu- res emeses entre gener i juny del 2012 (folis 60 a 66) per un total de 14.287,16.- euros.

Pel que fa al principi mateix de si la demandant podia pretendre cobrar per unes operacions posteriors a la resolució del contracte, apareix que els treballs facturats concerneixen les operacions de tancament i de seguiment de les tasques desenvolupades l'any 2011. Malgrat la resolució de les relacions contractuals, l’empresa tenia l’obligació professional de finalitzar les tasques iniciades l’any anterior ja que en matèria comptable és evident que el tancament definitiu només es pot efectuar un cop acabat l’exercici de referència. Fins i tot, al no fer-ho, posava en joc la seva responsabilitat professional. També és coherent prendre en compte la necessitat de participar a la transició amb el nou comptable. Cap element objectiu permet considerar que el termini de 6 mesos seria massa llarg sobretot quan, com es veurà més en detall després, es va facturar molt poc al maig i al juny. Finalment, res permet considerar que els treballs no són reals.

Per conseqüent, s’ha de confirmar la decisió del tribunal de donar lloc a la referida pretensió.

Pel que fa al càlcul, l’empresa el feia en base, d’una part, al preu mensual de 1.150.-euros abans ISI atorgat amb la proposta del 09-01-2009 i, d’altra part, a una tarifa aplicable a les hores no cobertes pel dit acord.

El tribunal ha jutjat que no s’havia acreditat aquesta darrera tarifa i que per tant s’havia d’estar al contingut de la proposta d’honoraris del 09-01-2009,

sia els 1.150.-mensuals abans impostos.

Ara bé, cal precisar que les dues primeres factures concerneixen opera- cions comptables del mes de gener del 2012 per un total de 4.792,95.-euros pel que fa a la primera, la segona les operacions del mes de febrer per 4.154,80.- euros, la tercera les operacions del mes de març per 3.641,09.-euros, la quarta les operacions del mes d’abril per 1.197,56.-euros, la quinta les operacions del mes de maig per 378,56.-euros i l’última les operacions del mes de juny per 122,20.-euros.

Aquesta referència al preu fet mensual s’ha ben evidentment d’entendre com un màxim i així podem constatar que les quatre primeres factures el sobre- passen quan les dues últimes no hi arriben.

Per tant, el càlcul del tribunal és perfectament coherent puix que va reduir les quatre primeres factures fins al límit de 1.150.-euros, afegint els impostos, i va comptar les dues últimes pel seu import literal, no podent-se atorgar més que el reclamat, el que dona: 1.197,56 x 4 + 378,56 +122,20 = 5.291.-euros, i no hi ha res a modificar.

Per tot l’exposat escau confirmar la sentència d’instància.

V.- En virtut del principi del venciment objectiu, la desestimació del recurs justifica imposar als recurrents vençuts les costes d’aquesta alçada.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas, La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d’Andorra,

Decisio

DECIDEIX

Desestimar el recurs interposat per la representació processal de la societat Viñas contra la Sentència de l’Hble. Tribunal de Batlles de data 20-10- 2016 que confirmem íntegrament.

Imposar a la mateixa les costes judicials de segona instància inclosos els honoraris de procurador i d'advocat;

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramès testimoni a l’Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.-