Contracte d'obra - reclamació subcontratista vs propietat i contratista principal (6100594/2012)

Sentència

Magistrats

Carles Cruz Moratones Joan Manel Abril Campoy Vincent Anière

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000510/2016 ORIGEN: 6100594/2012 - 00

NIG: 5300542120140000298

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d’Andorra la Vella, el 29 de juny del 2017.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats

M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sr. Carles Cruz Moratones, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- En data 8.11.12 la representació processal de la societat Cepeda va formular demanda en reclamació de quantitat contra la societat Quesada i l’Hble. COMÚ X., imposant a les defenents les costes del procediment.

II.- La representació processal de la societat Quesada va contestar la demanda en data 6.12.12 oposant-se totalment als arguments exposats a la mateixa, manifestant que interposava demanda reconvencional en reclamació de diverses quantitats a la part agent i de danys i perjudicis pels treballs defectuosos realitzats.

La representació processal de l’Hble. COMÚ X. va contestar la demanda en la mateixa data oposant-se totalment als arguments exposats a la mateixa, manifestant que no tenia cap obligació pendent davant la societat Quesada.

III.- Les parts van presentar oportunament els seus escrits de contestació a la demanda reconvencional, rèplica i dúplica, i posteriorment de conclusions, reiterant els seus arguments i oposant-se als de l’adversa.

IV.- L’Hble. Tribunal de Batlles va dictar Sentència en data 14.7.16 i va decidir : “Primer.- Desestimar la demanda formulada per la representació processal de la societat Cepeda contra l’Hble. COMÚ X., havent d’absoldre aquest darrer de les pretensions que contra ell es dirigien.

Segon.- Estimar de forma parcial la demanda formulada per la representació processal de la societat Cepeda contra la societat Quesada, i condemnar aquesta darrera a pagar la suma de 1.549,24.-euros en concepte de liquidació de l’obra Neteja Riu i altre import de 6.004,02.-euros, en concepte de liquidació de l’obra Aparcament i Plaça B. , que hauran de meritar interessos legals a comptar de la contesta a la demanda, a saber el dia 6 de desembre del 2012 pel que fa a la suma de 1.549,24.-euros, i a partir de la fermesa de la present resolució judicial pel que respecta a l’altre import de 6.004,02.-euros.

Tercer.- Estimar de forma parcial la demanda reconvencional formulada per la societat Quesada, contra la societat Cepeda, i condemnar conseqüentment a aquesta darrera a pagar la suma que es determini en període d’execució de sentència, i que correspongui al cost de reparació de les deficiències superficials que presentaven els forjats de les plantes -1 i -2 de l’obra Aparcament i plaça B., que haurà de determinar la perit judicial a partir dels amidaments presentats per part de la societat Quesada, i les tasques executades en aquest sentit per la societat M.

Quart.- Fer imposició de les costes judicials ocasionades, de conformitat amb el que disposa el IX. CONSIDERANT de la present resolució judicial.”

V.- Contra l’esmentada resolució formulen recurs d’apel·lació la representació processal de la societat Quesada i de l’Hble. COMÚ X. i, en virtut dels arguments que exposa en les seves conclusions, demanen la seva revocació en sentits diferents.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Carles Cruz Moratones.

FONAMENTS DE DRET

I.- En el present procediment, la part agent, la societat Cepeda reclama front la part defenent la societat Quesada (contractista) i l’Hble. COMÚ X. (propietat) en demanda en la que sosté una petició de condemna per incompliment de pagament del contracte d’execució d’obra de l’Aparcament i de la plaça B. Al seu torn, la codefenent la societat Quesada interposa demanda reconvencional contra la soicetat Cepeda per incompliment de pagament de contracte i d’indemnització de danys i perjudicis per treballs defectuosos.

La sentència d’instància 1) estima parcialment la demanda de la part agent contra la societat ENTITY_5; 2) estima parcialment la demanda reconvencional; 3) absolt de la demanda principal a l’Hble. COMÚ X..

Contra tal decisió s’alcen les societats Cepeda i Quesada.

II.- Abans d’entrar en l’examen de cadascun dels recursos hem de dir que en l’obra “Aparcament i plaça Prat del Riu” de Canillo la contractista era la societat Quesada i aquesta va subcontractar primer al Sr. Machado el qual en no tenir constituïda al seu favor una SLU (Cepeda es va constituir en 13.9.10 i l’obra s’havia iniciat amb el replanteig en 28.9.09) va començar a treballar amb el tracte de favor de les societats Corbacho (propietat aquestes de ENTITY_9) que facturaven a la contractista en nom propi però en favor del Sr. Machado o bé donaven d’alta a la CASS els seus treballadors i després també facturaven a la contractista.

En segon lloc, convé tenir present que el Sr. Machado també va treballar - sembla- en altres obres per la societat Quesada. Aquestes obres són alienes a l’Hble. COMÚ X. i, per tant, no tenen cabuda en aquest plet que se centra exclusivament en l’obra de l’Aparcament i la plaça B. i la neteja del riu. Tot intent de la societat Cepeda de fer imputacions de pagaments a altres obres alienes al present plet no pot trobar cap mena d’acollida.

En tercer lloc, és un fet acceptat, per la contractista i la subcontractista, que la primera va resoldre de manera unilateral el contracte d’obra que els vinculava en data de 31.8.11 i les discrepàncies rauen en la distinta valoració que fan les parts sobre el treball executat i, en definitiva, sobre el ròssec resultant en favor d’una o d’altra part. D’aquí que les dues parts hagin proposat una prova pericial judicial que va ser practicada per l’arquitecta Sra. Andrade. Aquesta perit ha realitzat un complet dictamen que compren -a data 31 d’agost de 2011- els amidaments (desglossats per capítols i partides) i posteriors certificacions d’obra, així com les partides subcontractades per la societat Quesada a la societat Cepeda tant en la Fase I com en la Fase II, com també ha tingut en compte els treballs fora de pressupost degudament detallats en les certificacions globals de l’obra, així com altres treballs que malgrat no està explícitament detallats en les certificacions/amidaments van ser treballs necessaris per a la realització de l’obra que si bé inicialment estaven assumits per la contractista, posteriorment també varen ser subcontractats total o parcialment (foli 1056) .

En quart lloc, la sentència d’instància estima només parcialment la demanda reconvencional de la societat Quesada en quant als treballs defectuosos a indemnitzar per la societat Cepeda que no els quantifica i ho deixa per execució de sentència, però desestima la seva petició de pagament de 66.680,78€ per raó de la diferència entre el cost real de l’obra executada i el que consta en les certificacions presentades de la societat Cepeda i aquest extrem desestimat no ha estat recorregut per la societat Quesada, amb la qual cosa ja no podrà ser objecte de revisió.

Finalment, hem de tenir present que la subcontractista presentava al començament unes certificacions que no sempre eren acceptades per la contractista Quesada i d’aquí que acordessin que aquesta aniria pagant sumes a compte de la certificació final, un cop acabats els treballs de subministració i col·locació d’encofrat, col·locació de formigó (subministrat per la societat ENTITY_5) i subministrament i col·locació d’acer que tenia encomanats. També és un fet acceptat per les dues parts que ateses les dificultats de liquiditat que presentava la societat Cepeda, la contractista Quesada (segons contracte de 5.7.11, foli 512) es va avenir a 1) pagar determinades nòmines dels seus treballadors que havien manifestat actes de protesta a l’obra perquè no cobraven el seu sou i 2) pagar a determinats proveïdors de la societat Cepeda que després serien descomptats del ròssec final del contracte.

III.- Recurs de Cepeda (part agent principal)

El primer motiu el centra en la desestimació de les factures 1136/11; 1132/11 i 1131/11. Vegem-ho: i) quan a la primera, 1136/11 per import de 88.749,25€ (document 20,foli 131), coincidim amb la sentència que un cop fet un nou amidament de les obres executades ja no té cap justificació la reclamació de la retenció d’obra; ii) quant a la segona, 1132/11, per import de 92.502,64€ (document 18, foli 127), coincidim amb el minuciós anàlisi del document fet per la sentència i amb la pèrit que aquest document per si sol (tal i com ve aportat) no pot ser tingut en compte perquè fa referència també a d’altres obres distintes a les aquí analitzades; que no consta el suposat lloguer dels encofrats; ni el temps d’aturada per manca de formigó (no hi figura cap referència en el llibre d’obra); ni els càlculs detallats de les hores facturades; ni com es treballava en absència d’una segona grua, quan la contractista i la direcció facultativa han dit que hi havia mitjans substitutius; i finalment, iii) quant a la tercera 1131/11, per import 5.578,56€ (document 19,foli 128), es tracta d’una facturació global de material i eines deixades a l’obra un cop es va resoldre el contracte (31.8.11) que ve unida d’un document de 27.9.11 de la retirada de material i eines signat per les dues parts i que ni acredita que els conceptes que no estan marcats del llistat restin a l’obra (ni s’explicaria la causa de no ser retirats en aquell moment) ni es fa cap mena de reserva de la seva posterior retirada. Tampoc en la factura es detalla l’import de cada material o eina descrits (n’hi ha menys que en el llistat de 27.9.11) ni tenim la certesa de la seva preexistent propietat de la subcontractista. En conclusió, no té cap versemblança que permeti la seva inclusió en la reclamació.

Imputació de pagaments d’altres obres executades. Tot i que la part recurrent no impugna la raó per la qual la sentència computa les sumes pagades a Araujo per part de la societat Quesada, justifica que la imputació de pagaments respecte d’altres obres diferents a les aquí contemplades, imputació feta amb caràcter general, ha de servir perquè al final el ròssec deutor sigui a càrrec de la societat Quesada i de manera també de l’Hble. COMÚ X.. No es pot acceptar aquesta argumentació en cap moment acreditada segons 1) si compartien obres alienes a les de l’Aparcament i la plaça B. amb la societat Quesada, 2) ni quina temporalitat tenien; 3) ni si eren vençudes i exigibles. Simplement, la part agent ha fet un càlcul de crèdits a la seva conveniència i ha decidit que sigui en l’obra de “l’Aparcament i de la plaça B.” on hagi de cobrar-los. Aquesta pretensió deixa absolutament indefensa a les parts defenents i ha de ser rebutjada.

Sobre l’estimació parcial de la demanda reconvencional. La sentència disposa en la seva decisió (apartat Tercer) condemnar a la societat Cepeda a pagar la suma que es determini en execució de sentència i que correspon al cost de reparació de les deficiències “superficials” que presentaven els forjats de les plantes -1 i -2 de l’obra Aparcament i plaça B. que haurà de determinar la pèrit judicial a partir dels amidaments presentats per la societat Quesada i les tasques executades en aquest sentit per la societat M. Al·lega la part apel·lant la seva indefensió davant tal extrem de la decisió, i té raó. La demandant reconvencional la societat Quesada ha tingut el període probatori per demostrar a) quines deficiències superficials afectaven als forjats de les dues plantes soterrades; b) quin cost ha tingut la seva reparació; c) qui l’ha dut a terme i d) qui l’ha pagat. Doncs bé, en cap moment ha proposat aquests extrems a la pèrit judicial i només sabem per la declaració de l’arquitecte Sr. Seco (foli 1032) que les deficiències eren superficials i que es varen reparar en acabar l’estructura. Fins i tot la pròpia part defenent ja va dir que demostraria en fase probatòria quins eren els defectes d’execució imputables a la societat Cepeda, però no ha fet. Per tant, ja no es pot deixar per execució de sentència allò que calia haver demostrat en el plenari. El motiu ha de ser acollit.

Actio in rem verso (Codi 4.26,12) front l’Hble. COMÚ X.. La sentència desestima aquesta acció contra la codefenents en el seu IV Considerant perquè aquesta acció es fonamenta en raons d’oportunitat i d’equitat a fi d’evitar que el principi de relativitat dels contractes (D.2.14,27,4) porti a l’enriquiment injust del comitent que, malgrat no haver complert amb les seves obligacions enfront el contractista, es pugui veure beneficiat pel treball del subcontractista (STSJC 21.3.96 -547- i STSJC 13.3.96 -741-). Però això significa que el comitent hagi incomplert al seu torn el contracte amb el contractista, o dit en altres paraules, que existeixi una obligació vençuda i exigible incomplerta. No n’hi a prou amb l’existència d’una obligació de futur sinó que ja ha de ser exigible per haver estat incomplerta. Doncs bé, en aquest cas calia detectar algun incompliment ja efectiu de l’Hble. COMÚ X. vers la contractista en data de 31.8.11 que es la data clau de la resolució unilateral del contracte. I del document 3 (foli 246) aportat per aquesta defenent es constata que estava absolutament al corrent de totes les seves obligacions vers la contractista i aquesta no tenia aleshores cap crèdit pendent a reclamar a l’Hble. COMÚ X.. En conseqüència, la desestimació de la demanda ha de ser confirmada i el motiu ha de ser desestimat.

IV.- Recurs interposat per Quesada

En el seu primer motiu, discrepa del còmput deutor els treballs de “Neteja del Riu” però de la prova documental (factures i albarans) i de la pròpia conclusió de la pèrit judicial s’arriba al convenciment que la societat Cepeda també va fer aquells treballs complementaris i que la xifra reclamada de 1.549,24€ és ajustada a la feina realitzada. El motiu no pot prosperar.

Quant al segon motiu impugna la certificació núm. 15 lliurada per la societat Cepeda perquè afirma que ja es posterior a la resolució del contracte i que de la precedent certificació (la 14) no hi havia més treballs que facturar. Però compartim amb la sentència que més que una nova certificació (la 15), el que es tractava era d’una liquidació final dels treballs executats atesa la resolució del contracte en 31.8.11 i que com ja hem dit abans, les parts havien acordat en un moment determinat no seguir els pagaments de la contractista amb la subcontractista en base a les certificacions que aquesta presentava sinó fent pagaments a compte i a regularitzar al final. I això és el que proposava la certificació núm. 15, tot i que aquesta no ha estat la decisiva perquè la pèrit judicial ha fet una revisió global dels amidaments/certificacions que ha resultat l’eina aclaridora per desentrellar la desordenada relació entre les dues societats. Aquest motiu ha de fracassar.

I el tercer motiu també ha de corre la mateixa sort doncs la sentència d’instància detalla clarament els motius de l’exclusió de les factures de les empreses Varesc i Anaya. La primera perquè ha quedat acreditat que era habitual l’acopi d’acer a l’obra i el fet que aquesta havia de continuar encara desprès de la resolució contractual amb la societat Cepeda, no pot ser-li atribuïda a aquesta l’obligació del pagament d’un material que posteriorment havia de quedar a l’obra i ser utilitzat per qui substituís la subcontractista. I pel que fa la factura de Anaya referida als treballs de diferents operaris es dóna l’estranya circumstància que apareix en format diferent en els folis 555 i 1127. Les dues són exactament pels mateixos conceptes però la primera porta data de 30.6.09 (i es facturen treballs del 2011 !) i consta emesa per la societat Anaya a la societat Cepeda (quan aquesta ni estava constituïda), mentre que l’aportada posteriorment a les actuacions (foli 1127) tot i mantenir el logotip de Anaya ja ve emesa per la societat Quesada i en data 5.9.11 i facturats els mateixos conceptes. Òbviament tal confusió no pot permetre tenir la certesa sobre el seu contingut i, en especial, sobre que la contractació d’aquests treballs fossin interessats per la societat Cepeda. Per tant, compartim també la decisió de la instància de no estimar aquesta partida en el crèdit de la societat Quesada. Es desestima el motiu i amb ell el recurs .

V.- En resultar desestimat el recurs interposat per la societat Quesada procedeix imposar les costes per ell generades a la part recurrent, de conformitat amb el que disposa el Codi 7,51,5.

VI.- L’èxit parcial del recurs de la societat Cepeda s’ha de traduir, en matèria de costes processals, en la no imposició de les costes d’aquesta alçada (arg. Novel·la 82, cap. X).

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas, La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d’Andorra,

DECIDIM

ESTIMAR parcialment el recurs d’apel·lació interposat per la representació processal de la societat Cepeda contra la Sentència dictada per l’Hble. Tribunal de Batlles en data 14 de juliol del 2016, i en conseqüència, revocar parcialment la sentència i desestimar la demanda reconvencional amb l’absolució de la societat Cepeda i amb imposició de les costes causades per aquesta en la instància a la societat Quesada. No fem pronunciament de les costes causades en aquesta alçada derivades d’aquest recurs.

DESESTIMAR el recurs interposat per la societat Quesada amb imposició del pagament de les costes causades en aquesta alçada a la part apel·lant .

Mantenim la resta del pronunciament.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l’Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.