Condicció resolutòria (0108/09)

Sentència

Magistrats

Eulàlia Amat Llari Joan Manel Abril Campoy Jean Louis Vuillemin

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC- 108/09

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, a 22 d'octubre de 2009

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- La representació processal de la societat "Téllez" va formular demanda contra "Ribes" en data 11 de maig del 2005 en reclamació de la suma de 12.608,24 euros, import restant del cost total de una sèrie de televisors que la seva mandant havia subministrat per tal que fossin instal·lats a les habitacions de l'hotel propietat de la defenent i que aquesta no havia satisfet.

II.- En data 15 de juny del 2005 la representació processal de la societat "Ribes" va contestar a la demanda oposant-se a la mateixa amb l'argument que el contracte de compravenda dels televisors objecte de litigi estava sotmès a la condició de que es resolgués el que la seva mandant mantenia amb l'empresa "Arcos" i en virtut del qual aquesta li havia arrendat un sistema de televisors que es trobaven a les habitacions de l'hotel de la seva propietat. Atès que aquest contracte no s'havia resolt i "Arcos" li havia reclamat l'import de 38.633,66 euros pel deute generat per l'arrendament, la defenent s'oposava a la demanda sol·licitant que. si es considerava que la condició a la què es supeditava el contracte era resolutòria, es condemnés a les parts a restituir-se recíprocament les coses objecte del contracte o, si es considerava que era suspensiva, que es declarés la nul·litat del contracte, estimant a més la demanda reconvencional i condemnant a l'adversa a pagar a la seva mandant la suma de 38.633,66 euros que "Arcos" li reclamava, imposant en tot cas a l'adversa les costes del procediment.

III.- Les parts van formular oportunament els seus escrits de rèplica i dúplica i posteriorment de conclusions reiterant els seus arguments i oposant-se als de l'adversa.

IV.- L'Hble. Tribunal de Batlles va dictar Sentència en data 8 d'abril del 2009 estimant íntegrament la demanda formulada per la representació processal de la societat "Téllez", condemnant a "Ribes" a pagar a l'agent la suma de 12.608,24 euros, junt amb els interessos legals d'aquesta suma generats a partir de la data de la contesta a la demanda, més les costes de la instància i desestimant íntegrament la reconvenció formulada per la representació processal de "Ribes".

V.- Contra l'esmentada resolució formula recurs d'apel·lació la representació processal de "Ribes" i, en virtut dels arguments recollits a les seves conclusions, demana la seva revocació, desestimant la demanda formulada contra la seva mandant i estimant la reconvenció plantejada per ella, condemnant a la societat "Téllez" a retornar-li els 7.531 euros que ella havia pagat pels televisors, amb els interessos corresponents, més la quantitat de 38.633,66 euros, també amb els seus interessos, imposant a l'adversa la totalitat de les costes judicials.

Ha actuat com a magistrat ponent la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari.

FONAMENTS DE DRET

I.- No és objecte de discussió en aquest litigi que en data 11 de març de l'any 2002 la societat "Ribes" va acceptar un pressupost presentat per "Téllez" (ENTITY_4) amb un import de 20.139,37 euros per tal de procedir a la instal·lació d'una sèrie de televisors a les habitacions de l'hotel "Miró" propietat de l'agent (foli 15), pressupost que posteriorment es va modificar quedant el total a pagar en 18.804,06 euros (foli 16), import que "Ribes" va abonar en part, quedant pendents 12.608,24 euros (foli 37). Ha quedat acreditat igualment que en data 12 de maig del 1999 s'havia signat un contracte per un termini de sis anys en virtut del qual la societat "Arcos" arrendava 40 televisors i un conjunt de vídeos a la societat propietària de "Miró" per tal que fossin instal·lats a les seves habitacions, contracte que posteriorment es va substituir per un altre amb el mateix contingut de data 10 de maig del 2000, en el què l'arrendadora era "Arcos Location" (veure en aquest sentit les declaracions del representant de "Arcos" foli 141 i 142 i els citats documents folis 144 a 150).

Al peu del pressupost presentat per l'agent a la defenent consta que aquesta l'accepta a condició de que es rescindeixi el contracte entre "Arcos" i "Miró", acceptació que no es supedita pròpiament a una condició, ja que la resolució d'un contracte previ que vinculava a la defenent amb aquesta societat no és un fet independent de la voluntat de les parts, sinó que es tracta més aviat d'un requisit que en el cas de no complir-se comportaria la resolució del contracte, l'execució del qual es va iniciar, ja que l'agent va subministrar els televisors a la defenent i aquest va pagar una part del seu preu.

II.- De les circumstàncies del cas aquesta Sala dedueix que va ser el Sr. Pérez, que actuava en representació de la societat "Téllez", qui es va comprometre a gestionar l'esmentada resolució, o com a mínim que així ho va entendre el representant de la societat defenent atesa l'actuació prèvia i concurrent de l'esmentat senyor. Aquesta conclusió es deriva per un cantó, del fet que era la societat venedora qui estava interessada en perfeccionar la venda dels televisors, mentre que per la compradora sols era convenient si es deslligava del contracte d'arrendament prèviament concertat, raó per la què era lògic que aquesta imposés la inclusió d'aquesta condició pensant que aquella podria complir-la i no és lògic pensar que fos la venedora la que la imposés a la compradora, ja que per ella no tenia cap utilitat. Per un altre, perquè la societat agent era també intermediària comercial de la societat "Arcos", raó per la qual era possible que el Sr. Pérez, comercial i representant de la primera i qui va actuar en nom de la segona en el primitiu contracte d'arrendament, es presentés com la persona que podia gestionar la resolució d'aquest darrer contracte, o com a mínim que qui va concertar la compravenda en nom de "Ribes" interpretés que ho podia fer perquè representava a les dues societats. En aquest sentit cal tenir en compte que la Sra. Bueno representant legal de Téllez (foli 165 en relació al 108) admet que el Sr. Pérez actuava en representació de d'aquesta societat, que Téllez va signar en nom de "Arcos" el primitiu contracte d'arrendament dels televisors, com es pot veure per l'estampilla i signatura que consta al foli 145, que a nom d'ella es va fer la declaració d'importació a Andorra dels televisors arrendats a "Arcos" (foli 151), que era a ella a qui es va facturar el transport dels televisors quan es retornen (foli 152) i que va ser a ella a qui es va dirigir "Arcos" en relació als televisors de "Miró" (folis 153 i 154). Per últim, va ser també la societat agent la que es va encarregar de retornar a "Arcos" els televisors llogats, com reconeix el representant d'aquesta darrera societat (foli 142), com es dedueix de la carta dirigida per "Arcos" a "Téllez" (foli 154) i com accepta igualment el Sr. Pérez (folis 187 i 188 en relació al 106). Per totes aquestes raons, entenem que el representant de "Ribes" va voler incloure la citada condició resolutòria al contracte perquè podia raonablement creure que el representant de l'agent podia aconseguir la resolució del contracte d'arrendament que ella havia concertat amb un tercer al qual podia racionalment creure que també representava el Sr. Pérez.

És cert que, un mes abans de la data del pressupost presentat per l'agent, "Ribes" també havia intentat resoldre l'esmentat contracte, com resulta de la carta dirigida per "Arcos" a l'administració de "Miró" que consta al foli 167, encara que no ho va fer i que és absurd que es condicionés el contracte a una resolució que ella mateixa podia obtenir, raó per la qual la única explicació raonable de la condició a la què es sotmetia el contracte de compraventa celebrat entre les parts era que el representant de "Téllez" es va comprometre a resoldre el contracte d'arrendament sense cost per "Ribes" o amb un cost menor del que se li reclamava (foli 167) o que així ho va interpretar raonablement el representant d'aquesta societat

III.- Ateses aquestes consideracions, cal entendre que, el contracte de compravenda es va sotmetre al requisit de que es resolgués el d'arrendament previ existent entre el comprador i un tercer i que això no es va produir, sense que s'hagi demostrat que aquest fet es pogués imputar a la societat agent perquè aquesta no ostentava la representació legal de la societat arrendadora, però considerant que les circumstàncies del cas i l'actuació del representant de la societat agent van portar al representant de "Ribes" quan va signar el contracte de compravenda i quan hi va incloure la clàusula en qüestió a pensar que la societat agent representava a "Arcos" i que per tant podia resoldre el contracte celebrat amb aquesta en millors condicions que no pas ella.

Així, tant si el Sr. Pérez va actuar amb dol provocant conscientment l'error del representant de "Ribes", com si va ser un malentès entre les parts, l'aparença creada per l'agent va portar de manera raonable a la defenent a confiar en que el representant de l'agent es comprometia a resoldre el contracte d'arrendament que vinculava a "Ribes" amb un tercer i a incloure aquest requisit com necessari per la pervivència del contracte de compravenda que vinculava a les parts i el fet que aquest pressupòsit no s'hagi complert, ha de portar a declarar la seva resolució.

IV.- Pel contrari la petició inclosa a la demanda reconvencional de que Téllez sigui condemnada a pagar a "Ribes" l'import de 38.633,66 euros que "Arcos" li reclama a ella no es pot atendre. Cal tenir en compte que en la carta que aquesta societat va remetre a "Miró" en data 7 de febrer del 2002 (foli 167) se li fa avinent a la part recurrent que fins aquella data té un deute pendent de 1.035 euros, al què cal sumar-li la quantitat de 36.182.70 euros per resolució anticipada del contracte i de les proves que consten a les actuacions no es pot deduir quin va ser el perjudici que va patir "Ribes" com a conseqüència de la manca de resolució del contracte que la vinculava amb "Arcos" per part de Téllez, ja que no s'ha acreditat que se li prometés una reducció d'aquesta quantitat i no es pot saber en quina mesura podia confiar que li fos reduïda la suma que aquesta societat li reclamava.

V.- En desestimar-se la demanda procedeix imposar les costes generades per ella a la part agent i en estimar-se parcialment la reconvenció i aquest recurs no es fa expressa imposició de les costes generades per la demanda reconvencional ni les referides a aquesta alçada.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

ESTIMAR en part el recurs formulat per la representació processal de la societat "Ribes" contra la Sentència dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles en data 8 d'abril del 2009, que REVOQUEM, desestimant íntegrament la demanda formulada per la societat "Téllez" i estimant en part la reconvenció plantejada per "Ribes" declarant resolt el contracte de compravenda signat entre les parts litigants, condemnant a la societat "Téllez" a retornar a la societat "Ribes" les sumes abonades per aquesta com pagament de les mercaderies objecte del contracte de compravenda que vinculava a les parts, més els interessos corresponents i condemnant igualment a "Ribes" a retornar a "Téllez" les mercaderies subministrades per ella en virtut del dit contracte, desestimant totes les altres peticions de la reconvenció i imposant les costes de la demanda a la part agent i sense fer especial pronunciament ni respecte de les generades per la demanda reconvencional, ni pel que fa a les d'aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.-