Immigració. Denegació d'una autorització de residència (0061/08)

Sentència

Magistrats

Bernard Plagnet Albert Andrés Pereira Lluís Saura Lluivia

Núm. de Protocol: AD-0138-1/08 TSA: IM-05/08

S E N T È N C I A NÚM. 61-2008

PARTS:

Apel·lant: Ramirez Representant: Escolano Advocat: Guerrero

Apel·lada: M.I. GOVERN Representant: Espada Advocat : Canales

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President : M.I. Sr. Albert Andrés Pereira

Magistrats: M.I. Sr. Bernard Plagnet

M.I. Sr. LLUIS SAURA LLUVIA

A la vila d'Andorra la Vella, el 16 de setembre de 2008

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número AD-A0138-1/08.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Bernard Plagnet el qual expressa el parer del Tribunal.

A N T E C E D E N T S D E F E T

1.- El Sr. Ramirez va interposar recurs contra la resolució del MI Govern de data 20 de febrer del 2008, la qual confirmava la resolució del Ministre de Justícia i Interior del 18 de desembre del 2007 de denegació d'autorització de residència i treball, tot sol·licitant l'anul·lació de l'acte administratiu impugnat i la declaració del seu dret a l'obtenció de l'autorització sol·licitada.

2.- En la sentència del 26 de maig del 2008, el Tribunal de Batlles ha desestimat la demanda promoguda pel Sr. Ramirez.

3.- En el seu recurs d'apel·lació de data 5 de juny del 2008, el Sr. Ramirez manifesta principalment que:

-un únic i aïllat incident no pot significar de cap de les maneres que representi un risc per a l'ordre públic;

-pel que fa al lliurament d'informació errònia en l'expedient de sol·licitud d'autorització d'immigració, es tracta d'un clar error de manca d'atenció per part del Sr. G. no era la seva intenció d'enganyar ni al Servei d'Immigració ni a ningú;

-l'actuació administrativa es discriminatòria;

-demana la condemna al pagament de les costes processals.

4.- En la seva contesta de data 17 de juny del 2008, el MI Govern manifesta principalment que:

-la actitud del Sr. G. representa un risc per a la Seguretat de l'estat i de les persones;

-la informació que va donar el Sr. G. prop del Servei d'immigració no s'ajusta a la realitat;

-l'actuació administrativa no ha estat discriminatòria

-demana la condemna al pagament de les costes processals

5.- Trameses les actuacions a aquesta Sala, s'ha designat el magistrat ponent i han quedat vistes les actuacions per a deliberar i decidir.

F O N A M E N T S D E D R E T

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- El ministre de Justícia i Interior ha desestimat la sol·licitud de residència i treball del Sr. Ramirez per una resolució en data del 18 de desembre del 2007, confirmada pel MI Govern en data 20 de febrer del 2008.

Aquestes decisions es basen en dos motius:

-l'interessat presenta un risc per a l'ordre públic

-l'interessat ha lliurat informació errònia en l'expedient de sol·licitud d'autorització d'immigració (veure folis 12 i 19)

Tercer.- Per resoldre el present litigi, cal aplicar les disposicions de l'article 47 de la Llei qualificada d'immigració del 14 de maig de 2002.

« Només és motiu de denegació de la sol·licitud inicial d'autorització d'immigració la constatació d'un o més dels supòsits següents:

L'incompliment de qualsevol dels requisits i criteris de concessió inicial establerts per la present Llei i els reglaments que la desenvolupin.

El falsejament o l'omissió de dades, de documents o d'informació en l'expedient de sol·licitud inicial, sense perjudici de la responsabilitat penal en que pugui incórrer la persona sol·licitant.

El fet de representar un risc per a la seguretat de l'Estat, de les persones, dels béns o per a l'ordre públic.

El fet d'haver estat declarat no apte per residir i/o treballar pel Servei Mèdic d'Immigració »

Amb més precisió convé d'apreciar si els paràgrafs « b » i « c » d'aquest article foren ben aplicats en aquest cas.

Sobre el primer punt és incontestable que l'interessat ha donat una falsa informació en l'expedient de sol·licitud d'autorització d'immigració.

El document referit és particularment clar i les conseqüències d'una falsa declaració es mencionen explícitament.

Es per tant poc versemblant que l'abast d'aquesta informació errònia sigui simplement una manca d'atenció, com sosté el demandant.

D'altra banda, l'argument basat en la presumpció d'innocència no pot prosperar: d'una part, com ja ha jutjat varies vegades aquesta Sala, la desestimació de la sol·licitud no es pot considerar com una sanció penal per la qual s'hauria d'aplicar el conjunt de les regles del Codi Penal; d'altra part, en la declaració jurada, ha mencionat expressament: « Que no tinc antecedents penals ni policíacs... ».

Sobre el segon punt, aquesta Sala ha jutjat varies vegades que l'administració s'hauria de reconèixer un poder d'apreciació ampli per determinar si la presencia d'una persona sobre el territori del Principat presenta o no un risc per a l'ordre públic.

En l'aute de processament de data 24 de febrer del 2007, s'indica (veure foli 35): « Que els fets esmentats poden ser constitutius pel que fa a Ramirez d'un delicte major de lesions doloses i una contravenció penal de resistència lleu als agents de l'autoritat.. ». Es tracta per tant de fets greus que poden basar legítimament la decisió de desestimació de la sol·licitud d'autorització de residència i treball del Sr. Ramirez

Podem afegir que l'argument relatiu al caràcter discriminatori de l'actuació administrativa no es pot sostenir. En efecte, la situació de l'altra persona, el Sr. Cañellas, no és idèntica a la del Sr. G.. Així, en l'aute de processament mencionat, aquesta persona indica que els fets poden ser « constitutius d'un delicte menor de lesions doloses ».

La decisió de l'administració està per tant legalment motivada en aplicació dels paràgrafs « b » i « c » de l'article 47 de la Llei qualificada d'immigració del 14 de maig de 2002.

Quart.- No s'aprecien circumstancies determinants d'una especial condemna al pagament de les despeses d'aquesta segona instància.

D E C I S I Ó

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:

Primer: Desestimar el recurs d'apel·lació presentat pel Sr. Ramirez

Segon: Confirmar la sentencia recorreguda i declarar que la decisió del Govern del 20 de febrer del 2008, confirmatòria de la resolució del Ministre de Justícia i Interior del 18 de desembre del 2007, és ajustada a dret i als fins que legitimen l'activitat administrativa.

Tercer: De no efectuar cap condemna en costes. Aquesta sentencia es ferma i executiva

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.